Gota freda, DANA i SCM: conceptes bàsics

L'acepció popular de "gota freda" s'ha convertit en un comodí per a designar qualsevol situació que porte associada pluges intenses i/o efectes catastròfics com a conseqüència d'elles, preferentment en la tardor i en l'àrea mediterrània.
L'expressió és inadeqüada i causa alarma social. És conegut que hi ha gotes fredes que passen sense pena ni glòria i que hi ha pluges intenses i/o catastròfiques que van associades a situacions sinòptiques que no tenen res a vore amb gotes fredes.
El terme que va ser acunyat per l'escola alemanya el 1886 ( kaltlufttropfen, que es pot traduir per gota d'aire fred) i avui ja està en desús (  http://www.tiempo.com/ram/1350/meteorologsituaciones-especiales-i-dana-gota-fr/). L'escola alemanya influí en l'antic Servei Meteorològic Nacional espanyol i destacats meteoròlegs i professors de meteorologia empraren el terme fins que es va fer popular, però va ser abandonat pels professionals la segona meitat del segle XX amb les noves maneres d'observar i analitzar l'atmosfera.
Es va trobar un vocable més precís cut-off low, que va quedar traduït a l'espanyol com a DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) i que va ser introduïda i utilitzada en l'INM a partir dels anys 80 pel Servei de Predicció.
El nou terme afegia a la definició primera de gota freda, (pertorbació aïllada en altura -5500 m-), la idea de que les depressions en altura sempre tenien reflex en superficie.
Per entendre el que és una DANA i com es genera, hem de saber de l'existència d'intensos corrents canalitzats que circumvolten la Terra a us 9000 m d'altura (300 mb) i en particular en les nostres latituds ens hen de fixar en el "xorro o jet polar", que envolta la Terra amb d'oest a est. Al nostre hemisferi, podem dir que el jet polar separa l'aire relativament fred al nord, del més càlid del sud. Quan el jet polar, originàriament rectilini, s'intensifica, genera ondulacions que poden desembocar en l'estrangulament de part de la circulació del corrent polar.

La DANA té un cicle de vida característic diferent d'altres pertorbacions: ondulació, separació, ruptura i aïllament i conserva part de les propietats del corrent que l'ha originat.

  

La DANA es defineix com una depressió aïllada en altura que s'ha separat completament de la circulació associada al jet i que es mou independentment de tal flux, que pot arribar a ser estacionària o inclús retrògrada (i circular de E a W) (http://www.aemet.es/documentos/es/divulgacion/estudios/dana_ext.pdf )

Exemple de DANA. Mapa de 500 hPa (geopotencial, en línia blanca, contínua i en metres, i temperatura, T, en roig, discontínua i en ºC) corresponent al 10 de Octubre de 2001 a las 18 UTC. La imatge de fons correspon al canal infraroig del Meteosat. Les tempestes es situen al sud-est peninsular i mar d'Alborà. Altres focus convectius es formen front a les cotes de Castelló i Tarragona.

De tota manera i en última instància, les responsables directes de les pluges torrencials són les tempestes convectives, que en el cas d'una DANA es generen quan esta troba amb una massa d'aire càlida i humida, en el nostre cas, procedent del mediterrani.

Les tempestes es classifiquen segons el grau d'organització interna que presenten. Ordenades del menor a major mal que poden causar tenim ( http://www.tiempo.com/ram/105/ ):

Tempesta unicel·lular: Formada per una única estructura el cicle de vida del qual sol estar entre 30 i 60 minuts. No solen causar fenòmen adversos (una tronada ordinària).

Tempestes multicel:lulars: Tenen un cert criteri d'organització, poden produir famílies d'estructures que permeten regenerar-se. Els seus cicles de vida són majors espacial i temporalment. Poden causar fenòmens severs (forts vents, tornados, granís de tamany considerable)

Supercèl·lules: Presenten un grau superior d'organització i potencialment podem fer molt de mal. Una única cèl·lula es capaç de regenerar-se i donar tornados, pedregades i pluges molt intenses.

SCM (Sistema Convectiu Mesoscalar): Un conjunt de tempestes s'organitzen en un sistema linial. La durada i extensió dels efectes són descomunals. Les inundacions al Mediterrani estan relacionades amb estes estructures. La de la pantanada de 1982 va ser un SCM.

 Imatge del canal infraroig del Meteosat, el 20 d'Octubre de 1982 (pantanada de Tous) Un SCM de grans dimensions produí pluges generalitzades i intenses. Una DANA es situava al nord  d'Àfrica. Font: INM-EUMETSAT 

Resumint,  "gota freda" es un terme antic, es desús i superat, que en el seu moment ni tan sols adoptaren totes les escoles meteorològiques i que avui en dia només s'utilitza a Espanya, al carrer i als mitjans de comunicació. Perquè utilitzar un terme obsolet, confús i que no defineix la realitat?
Quan a Europa al segle XXI s'estan unificant els criteris meteorològics per a les alertes i s'estan homogeneïtzant els protocols d'actuació front a fenòmens adversos (no es parla MAI de gota freda, si no de tempestes, la seua probabilitat i el seu grau d'organització -que determina el mal que poden fer-): no seria hora de fer el mateix?

Quan arribarà el fred per a “quedar-se”?

És una pregunta que, per exemple al facebook de l’oratge (http://www.facebook.com/oratgertvv), s’ha repetit a sovint des de que acabà l’estiu. És cert que hem tingut un mes de setembre i portem un més d’octubre en els que ha plogut poc i pocs dies, mentre que les temperatures han sigut relativament caloroses.

En la següent gràfica es mostra les temperatures màximes (roig) i mínimes (blau) enregistrades des de l’u de setembre fins el 18 d’octubre d’enguany a la ciutat d’Alacant. Alhora es representa en les corresponents línies contínues la “mitjana” del període 1971-2000. És clar que ha fet calor, ja que per exemple les temperatures màximes han estat a prop o per damunt dels 25º bona part dels dies. Sembla també que, a l’igual que setembre, octubre registrarà unes temperatures per damunt de lo “normal” (de la mitjana). Ara bé, a la pregunta “Quan arribarà el fred?”, hi podríem oposar-ne un altra “Però és que toca fer fred?”.

Com s’ha comentat ja en algun post anterior ( http://oratgertvv.blogspot.com/2011/09/setembre-un-mes-destiu-un-mes-de-tardor.html ), sembla que a vegades es tinga al cap una imatge de la tardor  o de l’hivern més pròpia de climes del centre i del nord d’Europa que no del nostre.  És cert que hi ha llocs de la nostra Comunitat on si que arriba a fer molt de fred, bé per estar en una zona de muntanya (per exemple als Ports), bé per estar, des del punt de vista geogràfic, en les darreres extensions de la meseta castellà-manxega (com Villena o la plana de Requena i Utiel). Però també és cert que la immensa major part dels ciutadans de la Comunitat Valenciana residixen a les planes litorals i prelitorals del nostre territori, on el clima és típicament mediterrani. I una de les característiques del clima mediterrani és que de fred en fa, en general, ben poc.

Definir que és “fer fred” és molt relatiu. Per a un habitant d’un clima tropical 18º de temperatura seria fred però per a un islandès seria una temperatura de lo més agradable, o fins i tot quasi estiuenca. En agricultura es definix l’hora-fred com aquella en la què la temperatura està per davall dels 7º. El número d’hores fred  que de mitjana hi ha a una regió és determinant per tal de que algunes varietats fruiteres puguen prosperar o no. Algunes, sobretot les de fulla caduca, necessiten acumular un mínim d’hores fred per garantir–se la parada hivernal i el posterior brot primaveral.

En general podem considerar que la “temperatura ideal” (ni fred, ni calor) per a les persones està al voltant dels 20 ºC (entre 20º i 22º). A temperatures majors el cos “ha de treballar”  (metabolisme) per refredar-se i a temperatures menors ho ha de fer per calfar-se.  A banda de la temperatura, hi ha altres factors que incidixen en la sensació tèrmica: la humitat incrementa la sensació de calor per damunt dels 20º i el vent la sensació de fred per davall d’eixe valor.

Tornem a la contrapregunta anterior: “Però és que toca fer fred?”. La següent gràfica mostra la mitjana mensual de les temperatures màximes i mínimes per a la ciutat d’Alacant (font: AEMET). S’ha vist adés que en setembre i en octubre ha fet calor, però és que la mitjana de la temperatura màximes d’Alacant en setembre és, ni més ni menys, que d’uns 29º i la de setembre d’uns 25º. En tot l’any només desembre, gener i febrer tenen unes mitjanes de les màximes clarament per davall dels 20º, mentre que la mitjana de les mínimes només queda per davall dels 7º, i per poc, a gener. El número d’hores fred a un lloc com Alacant es molt baix, de l’orde d’unes 600 hores a l’any ( només un 7%).

No tenim un clima tropical i si que tenim hivern, i tardor. Però el nostre hivern, a no ser que ens n’anem a la serra o molt cap a l’interior, sol ser “suau” la major part del temps. Fresca realment només n’arribem a tindre si plou o si aplega una entrada d’aire polar o siberià. Però som una regió geogràfica on plou poc i pocs dies a l’any (per exemple a Alacant només una mitjana de 37 dies a l’any de pluja apreciable). Alhora, les adveccions d’aire “fred”, septentrionals o continentals, que són les que realment produïxen temperatures baixes, representen de mitjana només un 16% de tots els dies del semestre hivernal tardor-hivern (Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana. Coordinador A. J. Pérez Cueva. Generalitat Valenciana. València 1994).

Així que el fred no ens arriba mai per a quedar-se. Arriba a cops i, en comparació d’altres climes no mediterranis d’Europa, poques vegades a l’any. Fins ahir, 19 d’octubre, les màximes arribaven o superaven els 25º. Hui i demà baixaran les temperatures però no caldrà traure els abrics. Estos dies ens trobàrem amb temperatures màximes que no seran caloroses però si suaus: per damunt dels 20 graus. Fins ahir anàvem en mànega curta al migdia, hui hi haurà prou en anar en cos de camisa o, com a molt, amb una rebequeta.

I els “Nadals blancs” són d’Alemanya en amunt, no ací.

Setmana de l'Estació Espacial Internacional

Estació Espacial Internacional. Fotografia des del Discovery març 2011.

Esta setmana de nou podeu intentar vore l'Estació Espacial Internacional a simple vista, a poqueta nit, i fins i tot, des del centre de la nostra ciutat o poble.

Recordem que el que veiem, és el reflexe del Sol als panells solars de la nau espacial.

A hores d'ara hi ha tres astronautes.Un de Rússia, un dels Estats Units i un altre del Japó. Els tres estan en òrbita des del mes de Juny i s'espera, si tot va correcte, que tornen a la superfície de la Terra en novembre d'enguany.

A continuació vos mostrem els horaris i els recorreguts que tindrà al cel l'Estació Espacial. En aquest cas recordem que la trajectòria que apareix dibuixada està calculada per un observador situat a la latitud de València, si esteu cap a Castelló, la voreu una miqueta més al sud, i si vos trobeu cap a Alacant la voreu més cap al nord.

Primer dia de molt bona visibilitat ( si no hi ha núvols, ni boira) serà el dilluns dia 17 d'octubre entre les 20.40 h i les 20.46 h. Eixirà per l'horitzó sud-oest i es desplaçarà uqsi per damunt del nostre cap a buscar el nord-est.

El dimarts dia 18 la podeu arribar a vore dos vegades. Recordem que fan una volta a la Terra cada hora i mitja aproximadament. L'altura aproximada és de 400km de la superfície terrestre i la velocitat mitjana és de 27.000 km/h. 

Per tant serà curiós intentar vore dos passades el mateix dia.

La primera passada del dia 18, serà entre les 19.43h i les 19.49h. Si mirem cap al sud, la vorem passar de dreta cap a esquerra.

La segona passada visible del dia 18, serà entre les 21.20h i les 21.22h mirant cap al nord.

El dia 19, haurem de mirar cap al nord, entre les 20.21h i les 20.26h, i la vorem desplaçar-se  des de l'esquerra cap a la dreta.

El dia 20, també podrem vore dos passades, ara bé la primera serà massa prop de la posta de soli pot ser hi haurà molta llum, però brillarà molt.

La primera passada que passarà per damunt de nosaltres, serà entre les 19.22h i les 19.28h, des del sud-oest cap al nord-est.

i la segona passada del dia 20 serà molt baixa, i difícil de vore. Haurem de mirar cap al nord, entre les 21.00h i les 21.02 h.

El dia 21 també es podrà vore, a prop de l'horitzó nord. Entre les 20.00h i les 20.05h anirà des de l'oest cap al nord-est.

Els dies 22,23, 24 i 25 d'octubre serà difícil de vore, perquè passarà molt a prop de l'horitzó nord i qualsevol objecte o edifici en la direcció nord, ens taparà l'observació.

Tornarà a vore's molt bé de nou, els primers 4 dies de novembre. Ja ho comentarem.

Estos horaris són a data del diumenge 16 d'octubre de 2011. De vegades fan correccions de l'òrbita i els horaris canvien.

Si voleu calcular el recorregut exactament i actualitzar els horaris, la millor pàgina és:
www.heavens-above.com

Per cert que estos dies també podeu intentar vore el satèl.lit Rosat, que caurà a la superfície de la Terra els pròxims dies. Brillarà poc, i per tant caldrà anar fora de ciutats i poblacions i allunyar-se de la contaminació lumínica de grans ciutats.
Ací teniu també alguns horaris de pas.

Per cert, que també és visible, en aquest cas, amb un brillo molt raonable i perfectament visible a simple vista, el primer mòdul de la que serà l'Estació Espacial Xinesa, el Tiangong 1 ('Palau del cel'). Ara bé, cal matinar per vore'l.

Sort i bon cel !

Pluja d'estreles de les Dracònides.

  Este cap de setmana (dissabte nit) tenim una pluja d'estreles que pot ser sorprenent. Moltes vegades pensem que l'única pluja d'estreles important de l'any són les llàgrimes de Sant Llorenç o les Perseides, ara bé, en tenim més i algunes molt actives, algunes són a l'hivern, quan ja fa fred de nit, i no són  tan conegudes.

  En particular la pluja d'aquest cap de setmana, és una pluja anual des del dia 6 fins al 10 d'octubre, anomenada pluja de les Dracònides, perquè si fem un dibuix al cel del recorregut de cada meteorit, pareix que tots ténen el seu origen al cap de la constel.lació del Dragó, que està al costat de l'Óssa Menor i de l'Óssa Major.

  Esta pluja és originada per les restes que deixa el cometa 21P/Giacobini-Zinner , que té un periode orbital de 6,6 anys, i que té previst el pas pel periheli (punt de l'òrbita més proper al Sol) l'any 2012.

   Esta és una pluja d'estreles que habitualment passa desapercebuda pel públic en general,  però és coneguda perquè de tant en tant mostra pujades sobtades d'activitat, de fet ha produït 'tempestes' de metorits de fins a 10.000 meteors per hora en 1933 i en 1946.

   Les previsions de com d'activa serà la pluja d'enguany és un repte pels astrofísics, un repte de càlcul de l'òrbita que mantenen les restes del cometa, que han sigut pertorbats per la gravetat del planeta Júpiter.

   Les previsions parlen de varios pics d'activitat el dissabte 8 d'octubre de 2011 entre les 18h i les 23 h., hora oficial al nostre territori. Pareix que els primers meteors seran més brillants i lents, i després arribarà el pic més actiu prop de les 22h.

   Les previsions no es posen d'acord en el nombre de meteors per hora, algunes previsons indiquen entre 40 i 60 meteors per hora, i algunes parlen de més de 500 meteors per hora.

   El gran obstacle per vore la pluja d'estreles serà la Lluna, quasi plena, que tindrem en el moment del màxim, situada en la direcció sud, afortunadament en la direcció contraria on es troba la constel.lació del Dragó.

  Que hem de fer per vore-la?
   Primer hem de buscar un lloc fosc, fora de la contaminació lumínica de les ciutats. Després ens haurem d'abrigar , perquè les previsionsmeteorològiques indiquen un cel ras i amb bona visibilitat, però ambient fred.
Ens haurem de situar a partir de la posta de Sol, mirant cap al nord, just en direcció contraria a la Lluna,

i simplement esperar ben abrigats, per comprobar quina de totes les previsions serà la bona.

No cal telescopi, és un espectacle a simple vista.
Recordem que l'interval recomanat d'observació és dissabte dia 8 d'octubre, entre les 20h i les 24h (hora local), però que el màxim més important serà entre les 21h i les 22.30h.
És dissabte i no serà molt tard, pot ser paga la pena intentar-ho.

  Sort i bon cel!

Podeu trobar més informació a les següents pàgines:

http://www.somyce.org/modules.php?name=News&file=article&sid=84
http://science1.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2011/04oct_draconids/
http://earthsky.org/space/astronomer-predicts-dramatic-draconid-meteor-shower-for-october-2011
http://earthsky.org/astronomy-essentials/earthskys-meteor-shower-guide

Torna la sequera?

El darrer any hidrològic (1 d’octubre de 2010 a 30 de setembre de 2011) ha sigut el més sec dels últims 5 anys, que en general han sigut humits (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/09/avanc-climatic-de-lestiu-i-de-lany.html). Com que, a més, este inici de tardor ha plogut en general poc i octubre transcorre sense pluges a la vista, es comença a parlar de la possibilitat de que estigam a les portes d’una nova sequera (http://www.diarioinformacion.com/alicante/2011/09/25/universidad-alicante-alerta-inicio-nuevo-ciclo-sequia-provincia/1171480.html?utm_source=rss ).

Des d’un punt de vista meteorològic s’entén que hi ha sequera a una regió quan hi es porta més temps de lo normal sense ploure lo que toca. Cal distingir-la de la sequera hidrològica, entesa com la falta d’aigua suficient per a fer front a les necessitats tant de les plantes i dels animals, com de les persones o de les seues activitats. Per exemple, al Sàhara no hi ha sequera pluviomètrica, perquè lo normal es que no hi ploga, però hi ha una sequera hidrològica perenne. La sequera meteorològica o pluviomètrica sempre és conjuntural però la hidrològica pot arribar a ser estructural.

Òbviament lo normal, entenent per normal la mitjana estadística d’un període mínim de 30 anys, varia d’uns llocs a altres (de manera rigorosa caldria referir-se a la mediana i no a la mitjana). Un any en el què ploguera 1200 l/m2 seria sec a Sant Sebastià (on la mitjana de pluja anual és de 1738 l/m2) però humit a Pego (on la mitjana es 816 l/m2). Tanmateix, un any en el que ploguera 600 l/m2 seria sec a Pego però extraordinàriament humit a la ciutat d’Alacant (on la mitjana és 336 l/m2).

Però, per afirmar que hi ha sequera no només cal fixar-se en si la quantitat d’aigua caiguda es sensiblement inferior a la normal, sinó tindre en compte de “quina manera” sol ploure en un lloc. Els gràfics següents mostren com es distribuix la pluja per mesos a dos llocs amb climes ben diferents: Sant Sebastià i Alacant.

 A un clima oceànic humit, com el del litoral cantàbric o gallec, es manté un ritme constant en les precipitacions. Lo normal és que ploga tots els mesos i ho faça de manera apreciable. Tant la natura, com les activitats humanes s’acoblen a este fet. Així, no hi ha sistemes de rec ni són prioritaris els embassaments perquè sol hi haure prou amb la pluja i els rius solen portar aigua tot l’any. No obstant, són zones poc acostumades a que no ploga i amb només 3 o 4 mesos sense ploure lo que toca ja estan en sequera.

A un clima mediterrani i sec com el nostre les pluges són estacionals. Lo normal es que ploga sobretot en la tardor, i un poc menys en primavera, i que ploga poc, o fins i tot quasi res, en l’estiu i l’hivern. A més d’estacionals les precipitacions es repartixen de manera molt irregular en el temps i hi ha pocs dies de pluja (una mitjana de 37 dies a Alacant front per exemple 140 dies a Sant Sebastià).

Als climes mediterranis tant la natura, com inevitablement les activitats humanes, s’han d’acoblar a un règim tan pobre i irregular de precipitacions i fer-se més resistents a l’estrès hídric. Els rius arriben a secar-se i es necessari implantar sistemes de rec i d’enmagatzegament d’aigua. Que a la nostra Comunitat passen mesos sense ploure a penes no és estrany i, per tant, per poder parlar de sequera al nostre territori cal, almenys, portar un any amb precipitacions acumulades sensiblement inferiors a lo normal. Fins i tot, un any sec es relativament “suportable” si està enmig de dos anys humits o normals i hi ha reserves als embassaments i als aqüífers.

La gràfica anterior mostra lo que ha plogut cada any des de 1950  fins 2010 (AEMET). És evident que les diferències entre uns anys i altres arriben a ser espectaculars. A una Comunitat com la nostra, on plou poc i malament, les sequeres són un fenomen recurrent: és rar que passen més de 5 ó 6 anys sense tindre algun any molt sec o que no tingam alguna sequera extrema o “històrica”  en el període de una o dos dècades. Però que siga recurrent no vol dir exactament que siga un fenomen cíclic, en el sentit de que tinguen una freqüència i duració fixes que faciliten la seua previsió.

En la següent gràfica, a partir de les dades de pluja anteriors, s’ha “marcat” en la primera columna cada any segons hi haja sigut un any sec (roig), normal (verd) o humit (blau). No és fàcil traure una pauta de comportament (de fet no hi ha cap) que permeta, sabent lo que ha passat els anteriors, predir com serà l’any següent.

Si intentem agrupar els anys i distingir “èpoques seques”, amb predomini d’anys secs, front a “èpoques humides”, amb predomini d’anys plujosos o normals, si que pareix s’alternen entre si períodes d’entre 5 ó 10 anys que són més aviat secs (marcats en groc en la segona columna del gràfic) amb d’altres més aviats humits o normals (marcats en verd en la segona columna del gràfic).  Però això tampoc ens permet predir quan va a començar una sequera ni quan de tems durarà.

Diuen que l’alegria dura poc en casa del pobre. Tenim un clima pobre en pluges i hem tingut l’alegria de una dècada (2001-2010) relativament generosa en precipitacions, amb només 2 anys secs de 10. La sequera tornarà però no sabem quan ni com. De moment enguany sembla que pot ser un any sec, però encara falta que passe tota la tardor, l’època en què més “pot” ploure. De totes maneres, si el 2011 acaba sent un any sec, no es pot fer una previsió mínimament fiable sobre si serà, o no, l’inici d’una llarga, o curta, dura, o suportable, sequera. Almenys, passe lo que passe, els embassaments estan de moment prou bé (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/09/sha-acabat-lestiu-com-estan-els.html).

Octubre: el mes "estadísticament" més plujós.

A un clima mediterrani com el nostre el règim de precipitacions es estacional. L'estiu és l'època seca, mentre que la major part de les precipitacions es concentren en la tardor. A penes algunes zones de muntanya, com és el cas de Beneixama a l'Alcoià, i algunes zones limítrofes de l'interior amb la meseta, com Vallanca al racò d'Ademuz, presenten un un règim de pluges amb màxim primaveral. En general el mes més plujós, de la tardor i de l'any, per a bona part de la Comunitat és el mes d'octubre. A alguns observatoris, sobretot entre la Safor i la Marina com el cas d'Oliva o Pego, és el mes de novembre, però a tota la Comunitat Valenciana el mes d'octubre enregistra una precipitació mitjana d'uns 69 l/m2 i el de novembre d'uns 56.

Això és "estadísticament parlant" perquè, i això també es característic del clima mediterrani, la distribució, tant temporal com espacial, de les pluges a la Comunitat Valenciana és altament irregular. L'efecte de l'orografia fa que la pluviositat varie de forma dràstica en pocs kilòmetres. Per exemple hi trobem el nucli humit de la Safor-Marina Alta, amb unes precipitacions mitjanes a la tardor que superen fins i tot els 300 l/m2 en alguns llocs com el cas de Tormos, mentre que molt a prop, a la Marina Baixa, a Altea trobem ja una precipitació mitjana a la tardor de només 159 l/m2 (a només uns 20 km en línea recta des de Tormos).

Octubre, i també novembre, solen ser els mesos dels grans temporals de llevant (amb "gota freda" o sense) i de les pluges torrencials, que massa a sovint han ocasionat danys, tan materials com humans. Però també hi ha mesos d'octubre que transcorren plàcidament amb un oratge més que primaveral. De fet a la tardor també se l'anomena primavera d'hivern. Al següent gràfic, que mostra la pluja mitjana arreplegada a tota la Comunitat  en octubre dels darrers anys, es pot observar clarament el caràcter tant distint que pot mostrar este mes.

A la següent tabla mostrem quant i a on ha sigut la pluja màxima arreplegada els mesos d'octubre des de 1991, d'acord amb les dades que guardem. Òbviament no tenim les dades de tots els pobles de la Comunitat, però estes dades mostren també quan diferent potser un mes d'octubre d'un any respecte d'un altre. De moment, el mes d’octubre d’enguany ha començat amb tempestes molt locals, per donar pas a una situació estable que sembla es pot allargar tota la primera quinzena del mes.