viernes, 25 de enero de 2013

Que passà ahir? Un “downburst” o esclafit.


Ahir de matí, i en molts llocs entre la Plana i el nord d’Alacant, hi hagué un moment en el que el cel es fiu negre, comença a ploure intensament i a bufar un vent molt fort i a ratxes, ..., però tot durà només alguns minuts, de manera que, a pesar de la forta intensitat dels ruixats, les quantitats de pluja arreplegada no foren rellevants  (entre 5 l/m2  i 10 l/m2 com a molt).

La imatge del radar d’ahir mostra una línia o front de pluja que ràpidament es mogué des del nord de Castelló cap avall (de NW a SE), fins entrar cap a la mar després de tocar el nord de la província d’Alacant.


Esta línea de pluja mostrava característiques típiques d’una línia de turbonada (http://es.wikipedia.org/wiki/Turbonada): presentava característiques tempestuoses, amb llamps, trons i granís; i una certa organització. A la part davantera del front l’aire càlid ascendix bruscament i, amb la mateixa brusquedat i violència, és substituït per l’aire fred que descendix al darrere de la línea frontal. En anglès este fenomen s’anomena “dowburst”, que podríem traduir per “esclafit” o, en castellà, “reventón”, en este cas d’aire fred.

Estes són les dades de pressió, temperatura, pluja i vent de la ciutat de Castelló. La nit transcorria relativament tranquila, amb no massa vent i temperatures altes coincidint amb el pas d’un front càlid. De sobte, es veu clarament el moment de l'ESCLAFIT, amb una brusca baixada de temperatura, coincidint amb un ruixat sobtat, intens però curt, i un increment també sobtat de vent precedit d’un mínim acusat de pressió.



Estos fenòmens no s’han de confondre amb els tornados. El tornado porta vent molt fort, però que el vent siga molt fort no vol dir que tingam un tornado: hi ha molts fenòmens meteorològics que porten vent fort,  i ahir en tinguérem un bon exemple.

La veritat és que cap mapa podia "vore" el què passà, o fer pensar que el pas dels fronts, primer càlid i després fred, generaria eixa línea de turbonada. Són fenòmens que, per qüestió d’escala tant temporal com espacial,  queden per davall de la resolució dels models i que, com a molt, fent un seguiment exhaustiu de la situació meteorològica a dures penes es poden entrevore amb una hora d’antelació.

miércoles, 2 de enero de 2013

Resum climatològic de 2012 a la Comunitat Valenciana.


D’acord amb l’informe climatològic de l’AEMET, l’any 2012 al global de la Comunitat Valenciana ha sigut sec i càlid. La precipitació mitjana estimada ha sigut un 12% inferior a la normal (mitjana del període 1970-2000) i la temperatura mitjana 0.8ºC més alta.

Els mesos més càlids, amb diferència, foren juny i agost, sent agost de 2012 el més càlid de la sèrie històrica disponible . Cal recordar que el 10 d’agost es superaren els 43º en diverses localitat de la meitat sud de la Comunitat: 45º C a Villena, entre 44º i 45º a Ontinyent, Jalance, Beneixama, Alcoi, Bicorp, Fontanars o Buñol.



En l’extrem contrari, el mes de febrer va ser extraordinàriament fred; el tercer més fred des de 1960. Hi es succeïren 3 onades d’aire polar continental siberià la primera quinzena del mes i es marcaren mínimes de -15º al Pico Gavilán (Puebla de San Miguel) els dies 8 i 12 del mes.


Després de 5 anys seguits (2007 a 2011) amb pluges per damunt de la mitjana, un fet difícil de trobar a una Comunitat com la nostra, enguany la precipitació mitjana de 446 l/m2 ha sigut inferior a la mitjana: 506 l/m2.



La tardor ha sigut molt humida, però no ha pogut compensar totalment el dèficit de pluja de les altres estacions de l’any. Mentre a bona part de la meitat sud de la Comunitat ha sigut un any normal o humit, a la meitat nord ha sigut sec o molt sec.



Al 20% del territori l’any ha sigut molt sec, al 36% sec, al 24% normal i al 20% humit. L'observatori de Barx (La Drova) ha acumulat 1030 l/m2, mentre que al litoral entre el Campello i Santa Pola han acumulat menys de 250 l/m2.