L’1 d’agost de
1989 l’Oratge de Canal 9, ara Nou, no tenia ni nom. Havia de dir-se “El Temps”,
però al final es decidí revitalitzar una paraula ben nostra per anomenar-lo. En
aquell temps nomes hi havia taula, una cadira, un telèfon i una persona, Vicent
Gómez. Pocs mesos després s’hi incorporaren Victòria Rosselló, Jordi Payà i,
uns pocs anys després, Joan Carles Fortea. Físics o geògrafs, la nostra faena,
a més de presentar l’espai, era sobretot omplir-lo de continguts. Amb el temps,
molts altres companys de la casa, com a presentadors o com a periodistes,
treballaren amb nosaltres.
Estava previst que
Canal 9 començara a emetre el 9 d’octubre de 1989. Començà a principis de
setembre per culpa, com tocava, d’unes pluges torrencials. Va ser la primera
volta que molta gent sentí quin temps havia fet al seu poble o quin en faria a
l’ endemà per la seua zona. La Comunitat Valenciana ja no era aquell trosset
d’Espanya, quasi sempre tapat per la figura del presentador, la informació
meteorològica de la qual es donava al final de pressa amb un parell de frases
recurrents de l’estil: sol y calor en el
Mediterráneo o riesgo de lluvias fuertes en Levante.
Les previsions de
l’Oratge no són ni millors ni pitjors que la d’altres cadenes de televisió. Els
presentadors potser no som els més graciosos, ni el nostre grafisme el més
espectacular. No obstant, amb el temps, l’Oratge es convertí en el punt de
concentració, recull i difusió posterior de tota la informació meteorològica de
la Comunitat Valenciana. Informació que arriba tant d’organismes oficials:
AEMET, Conselleria d’Agricultura i Confederacions Hidrogràfiques, com de
centenars de col·laboradors i aficionats particulars o associats (AVAMET,
AMETSE) que, sense rebre cap percepció econòmica, ens informen sobre el que passa
al seu poble. Cada vegada que, per exemple, hi havia un temporal, ningú tenia
tanta informació, de tants llocs, com que la que recollíem i oferíem. Gràcies a
tots, als col·laboradors, als espectadors i als contribuents.
Informar de
l’oratge dels pobles, del passat i del previst, ha sigut sempre el nostre
objectiu principal. De tots els pobles, de l’interior i de la costa, del nord i
del sud, de Castelló, de València i Alacant, valencianoparlants i
castellanoparlants. Ho hem fet en la mesura de les nostres possibilitats, dels
recursos i de la informació de què disposaven i sempre amb la idea que sempre
es podria fer millor. No som perfectes. Nosaltres passarem, alguns han passat
ja, a engrossir les llistes de l’atur, on ja estan per desgràcia centeners de
milers de ciutadans valencians anònims. Però la llàstima és que no quedarà cap
lloc on sentir quants litres ha plogut a Pego, que s’ha batut un rècord de
calor a Xàtiva, que ha caigut mig pam de neu a Vilafranca, que ha pedregat a Requena,
que fa molt bon estar a la platja de Torrevieja o que s’han batut rècords de
temperatura negativa a Villena o a Ademuz.
L’única informació meteorològica que els ciutadans valencians, de
Castelló, de València i d’Alacant sentiran per televisió de la seua terra
tornarà a ser segurament: sol y calor en
el Mediterráneo o riesgo de lluvias fuertes en Levante.
