Avanç climàtic de l'estiu i de l'any hidrològic 2010-2011.

L'AEMET ha fet públic l'informe climatològic de l'estiu d'enguany i de l'any hidrològic. En conjunt, a la Comunitat Valenciana l'estiu climàtic (juny, juliol i agost) ha sigut càlid i sec, mentre que l'any hidrològic, que acaba el 30 de setembre, de moment enregistra un dèficit de precipitació acumulada d'un 19%.

L'estiu ha sigut càlid perquè la temperatura mitjana estimada ha sigut 0,6º més alta que la normal (entenent per normal la mitjana del periode 1971-2000). No obstant això, ha sigut el quart més fresc de lo que portem de segle, com es pot comprovar en la gràfica que mostra les temperatures mitjanes de l'estiu des de 1971.

De l'estiu que acaba cal destacar la segona quinzena de juliol, que va ser notablement "fresca"  i "plujosa" per a ser estiu, fins al punt de que l'observatori de la ciutat de València enregistrà el mes de juliol amb menys hores de sol des de 1961. Els dies més calurosos foren el 6 de juliol i el 6 d'agost, amb màximes que superaren els 40º en alguns observatoris, si bé este estiu no s'ha batut cap rècord de temperatures màximes.

La quantitat total de pluja mitjana estimada és de 50 l/m2, un 30% inferior a la mitjana del període 1971-2000. No obstant, cal recordar que l'estiu és l'època més seca de l'any i habitualment les pluges que puguen caure solen ser en forma de ruixat o tempesta i es distribuixen de manera molt irregular. Així, el balanç de pluges de l'estiu, tant si és positiu com si és negatiu, sol ser poc relevant per al total annual. A pesar del dèficit, dels últims 42 anys l'estiu d'enguany vindria a ser un estiu típic pel que fa a pluges, ja que és el vint més humit, o siga, el vint-i-dos més sec (està estadísticament quasi en la "mediana").

 

Les pluges més destacables s'han donat sobretot en zones de muntanya, on les tempestes d'estiu són òbviament més freqüents. L'observatori amb més precipitació ha sigut Vilafranca, amb 249 l/m2, seguida de Morella, amb 189 l/m2. A la província d'Alacant, a Almudaina s'han arreplegat 72 l/m2, però només mig litre a Elx.

 

Pel que fa a l'any hidrològic, al què encara li queden 10 dies, la precipitació mitjana acumulada ha sigut de 431 l/m2, de manera que segurament vindrà a ser l'any més sec dels darrers 5 anys. Com sol ser inevitable a la nostra Comunitat, les pluges acumulades varien molt d'un lloc (més de 800 l/m2 a Vilafranca, Castelló, i Barx, València) a un altre (menys de 200 l/m2 a Elx). No obstant, com que venim de varios anys seguits relativament humits les reserves dels embassaments estan en màxims històrics per a estes dates (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/09/sha-acabat-lestiu-com-estan-els.html).

Totes estes estimacions estan fetes comparant amb la mitjana de lo que passà de 1971 al 2000. Tal com comentàrem en un post anterior (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/09/com-ha-sigut-el-mes-dagost.html), com que ja estem en el 2011, seria interessant que es començara a prendre com a periode de referència els 30 darrers anys més pròxims, és a dir el periode 1981-2010.

Setembre: un mes d'estiu, un mes de tardor.

Comentàvem en el post anterior (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/09/sha-acabat-lestiu-com-estan-els.html) que des del punt de vista climatològic cal situar setembre més dins de la tardor que no dins de l'estiu. No obstant, fins el moment el mes de setembre d'enguany, tant pel que portem com pel que anuncien els mapes meteorològics, no només sembla una continuació de l'estiu, sinó que de seguir esta tendència potser acabe sent més sec i calurós que el mes de juliol (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/07/com-ha-sigut-juliol-com-sera-agost.html).

En un clima Mediterrani com el de la Comunitat Valenciana, càlid i amb pluges molt irregulars tant espacialment com temporalment, la tardor no sol comportar-se com una "transició" més o menys en pendent continua cap al fred i llarg hivern (que ací ni és tan llarg, ni tan fred). Eixa imatge de la tardor, i de l'hivern, es correspon més bé als climes del centre i del nord d'Europa. Ací la tardor pot presentar un comportament fortament irregular, tant en pluges com en temperatures. Fins i tot no és extrany trobar inclús dies d'autèntica calor al mateix mes de novembre (sense anar massa lluny, al novembre de 2009 hi hagué observatoris que enregistraren màximes de fins 30º).

Al mes de setembre és extrany que es produixquen adveccions fredes i seques septentrionals o continentals (aire fred siberià o polar). Per altra banda, les adveccions de l'oest (borrasques atlàntiques) més que refrescar l'ambient solen recalfar-lo, ja que estes adveccions encara no són massa fredes i l'efecte foehn (http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Föhn) acaba fent que tingam ponentades amb notables pujades de temperatura.

Lo que si pot passar en setembre, a vegades moltes voltes o a vegades poques, és que les primeres entrades d'aire fred a les capes mitjanes de l'atmosfera, que anuncien ja la tardor, acaben per estrangular-se i formar embossaments d'aire fred (DANA: http://www.tiempo.com/ram/1350/meteorologsituaciones-especiales-i-dana-gota-fr/), que no només poden propiciar dies tempestuosos, sinó fins i tot els primers temporals de la tardor.

Així el caràcter calurós o fresc de setembre ve intimament relacionat amb el seu caràcter sec o plujós, més que amb la possible entrada, poc habitual, d'aire fred i sec del nord. La gràfica mostra les temperatures mitjanes i la pluja de setembre des de 1971 fins l'any passat (font: AEMET). En general s'observa que els setembres plujosos solen ser el menys calurosos. El mes de setembre de l'any passat va ser sec i calurós, encara que no excessivament. El d'enguany porta camí de ser no només més sec i calurós que el de l'any passat, sinó fins i tot potser calga retrocedir del 2000 cap enrere per trobar-ne un de paregut.

S'ha acabat l'estiu. Com estan els embassaments?

Encara que des del punt de vista astronòmic l'estiu s'acaba el 23 de setembre (equinocci de tardor), des del punt de vista climatològic setembre cal considerar-lo més bé com un mes de tardor que no d'estiu. Allò que caracteritza l'estiu al clima mediterrani és la coincidència de l'època més calurosa amb l'època més seca, de menys precipitació, de l'any. Alhora, allò també característic d'un clima mediterrani és la concentració de la pluja bé en la tardor, com és el nostre cas, bé en la primavera, com és per exemple el cas del Mediterrani oriental. Així, si fem una ullada al climograma de la ciutat d'Alacant (precipitacions i temperatures mitjanes mensuals), resulta ben evident que, climatològicament parlant, l'estiu són els mesos de juny, juliol i agost; mentre que setembre, octubre i novembre són de tardor.

Amb el particular perfil de la distribució de pluges d'un clima mediterrani, i l'impacte corresponent sobre els conreus, la natura i les reserves hidraúliques, es pren el dia 1 de setembre con a data que marca l'inici d'un nou any Agrícola (encara que a vegades es pren el dia 1 d'octubre hi havent un tant de confusió entre un, any hidrològic, i altre, any hidrometeorològic). Sol ser per esta època quan les reserves als embassaments estan en els mínims annuals, després d'haver "gastat" aigua per compensar la secor de l'estiu. No obstant, a este respecte cal dir que, tant a la conca del Xúquer i del Túria com a la del Segura, els embassaments es troben en una situació històrica i amb unes reserves notablement altes.

Les reserves del Segura, una de les conques amb major estrés hídric, superen per poc el 60% i són superiors a les de l'any passat per estes dates, a més d'estar molt per damunt de la mitjana dels darrers 10 anys.

Lo mateix podem dir de les reserves del Xúquer i del Túria, que estan en un 51%. Dels grans embassaments d'ambdós rius podem destacar que Alarcón, el més gran, està a un 62% de la seua capacitat; Contreras a un 46% (no cal oblidar que per qüestions de seguretat no pot superar el 50% de la seua capacitat, per tant Contreras està "quasi" tècnicament ple); i Benaixeve, el més gran del Túria,  està a un 75%. El de Tous està només a un 26% (en maig arribà a estar a més del 70%), però cal tindre en compter que este embassament s'ha tingut que "buidar" per tal de tindre'l preparat per regular una possible avinguda del Xúquer.

Per fer-nos una idea de l'extraordinària que és la situació d'enguany, i també la de l'any passant, en la següent gràfica es representa quines eren les reserves a data 31 d'agost des de 1990 fins a hui.

Com ha sigut el mes d'agost?

Segons l'avanç climatològic de l'AEMET per al mes d'agost d'enguany, este ha sigut un mes càlid i sec. Agost és normalment càlid i sec, el d'enguany ha sigut un poc més càlid i sec que la mitjana del periode 1971-2000. La temperatura mitjana estimada del mes ha estat de 24,8ºC, un 1,1ºC superior a la mitjana del periode de referència. El següent gràfic mostra les temperatures mitjanes dels mesos d'agost dels últims 40 anys, en els què hi ha hagut 8 mesos d'agost més càlids que el d'enguany.

A pesar de que que ha sigut un mes més càlid de lo "normal" (recordem que en climatologia s'entén per "normal" la mitjana de un mínim de 30 anys), tal com es pot vore en el seguënt gràfic la temperatura ha sigut relativament estable i no s'han tingut cap onada de calor exagerada.

La quantitat de pluja mitjana estimada ha sigut de 5,3 l/m2, un 78% inferior a lo normal. No obstant, esta dada no és especialment relevant. El mes d'agost és un dels més secos de l'any i les desviacions respecte la mitjana no solen ser importants al balanç annual de precipitació. Només, a causa de tronades, ha arribat a ploure de manera relevant en alguns llocs de l'interior, especialment de Castelló (a Morella el 5 d'agost plogué 56 l/m2 amb granís).
 

 

Totes estes estimacions estan fetes comparant lo que ha passat este mes d'agost amb la mitjana de lo que passà de 1971 al 2000. Ja que estem en el 2011, seria interessant que es començara a prendre com a periode de referència els 30 darrers anys més pròxims, és a dir el periode 1981-2010. 

 

A vore que ens trobem? Perquè resulta que la darrera dècada (2001-2010), i pel que fa a Espanya, s'ha trencat la tendència a l'escalfament mostrada en les dècades anterios i el balanç de temperatures mostra un enfredament a bona part de la Península Ibèrica. Això és almenys el que es diu des de l'institut Godard d'Estudis Espacials de la NASA, un dels centre de referència mundial pel que fa a l'observació de la variació de temperatura de la Terra (http://data.giss.nasa.gov/gistemp/maps/)

En este mapa es mostra la tendència ("trend") de la temperatura en la dècada 2001-2010, si es considera l'any complet, comparada amb el periode de referència 1971-2000. Ací, a la nostra Comunitat, ens hem "enfredat" en la dècada passada.