DANA a partir del 29 d'abril.

DANA FINAL ABRIL 2013

Oratge previst a partir del 25 d'abril

Fins demà migdia: "Temporal de llevant/borrasca mediterrànea".

Les pluges seran més destacables quan més prop de la costa. Especial atenció a les quantitats que es puguen acumular en la Safor, la Marina Alta i zones pròximes de la Ribera, la Costera, la Vall d'Albaida i el Comtat. A llocs de la Marina, com la Vall d'Ebo, porten ja 115 l/m² acumulats a les 9:30 hores del matí de dijous.

A partir de dissabte: "Borrasca freda/atlàntica". 

Una pertorbació d'origen atlàntic, amb aire fred, s'instalarà al mig de la Península. Les pluges més importants, pel que fa a quantitat, cal esperar-les per l'interior i per la meitat nord de la Comunitat. Tot això acompanyat d'un notable descens de les temperatures.

Més que pluja contínua, el que cal esperar són ruixats i tronades, que afectarien tant l'interior com la costa. Atenció perquè, encara que més irregulars, podran ser localment intenses. A més, encara que de manera anecdòtica, fins i tot podria vore's neu al cim de les serres situades al voltant del Sistema Ibèric, i no cal oblidar el perill de que alguna d'estes tronades porte granís.

Esta situació, de ruixats i tronades, sembla que pot allargar-se com a mínim fins dimecres.

En resum, després de molts dies d'oratge estable (les últimes pluges generals les tinguérem el 6 d'abril), tenim per davant vàrios dies en els què anirem sumant aigua.

Estació Espacial Internacional.

Estació Espacial Internacional.

Esta setmana podem vore passar l'Estació Espacial Internacional pel nostre cel.

Recordem que veiem un punt en moviment al cel, i el que veiem és el reflexe del sol als panells solars de l'estació, per això sempre la observació és o abans de l'eixida del sol o després de la posta.

A hores d'ara hi ha 6 astronautes, expedició 35, a l'estació, 3 d'ells arribaren al desembre i tornaran a la superfície de la Terra en maig, i els altres 3 arribaren a l'estació a finals del mes de març i tornaran al setembre.

Segons des de quina població observem, la veiem un poc més alta o baixa respecte de l'horitzó. En este cas els gràfics s'han fet per a les coordenades centrals del nostre territori.

Esta setmana l'observació serà després de la posta de Sol.

Tenim la possibilitat de vore-la quasi tots el dies d'esta setmana, ara bé, els núvols taparan el cel de quasi tot el territori a partir de dimecres.

Els dies de més lluminositat són dilluns, dimecres i dijous.

Dilluns dia 22 i dimarts dia 23 d'abril, caldrà mirar cap al nord, i la vorem aparéixer per l'esquerra cap a la dreta, a l'altura aproximadament de l'estrela polar.

Gràfic del dilluns dia 22 d'abril, entre les 22.20 h i les 22.25 h.

Gràfic del dimarts dia 23 d'abril, entre les 21.30 h i les 21.35 h

La resta de dies ací teniu els gràfics, que podeu obtindre de la pàgina
www.heavens-above.com

Dia 24 d'abril.

Dia 25 d'abril.

Dia 27 d'abril.

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/22/ciencia/1366624409.html

Boira marítima. Abril 2013.

Santa Pola, Rafa Fuentes Andreu

(dimarts, 16 d'abril de 2013)

Les boires que s'han observat el dia 16 i el dia 17 d'abril de 2013 al nostre litoral, són boires marítimes o costaneres.

Són també anomenades com a boires d'advecció, amb un origen i extensió totalment diferent a les boires de radiació.

En les dos situacions tenim estabilitat atmosfèrica, i una massa d'aire que es refreda en la part inferior, fins arribar a la saturació, el fet de no tindrem turbulència ni moviments verticals permet la formació dels núvols baixos pegats a terra o mar, estratos baixos o boires.

En uns casos, la part inferior de la massa d'aire es refreda per contacte amb la terra, que es refreda per radiació nocturna, en este cas, és habitual a l'hivern i a zones fondes de l'interior, boires per radiació.

En altres casos la part inferior de la massa d'aire es refreda i arriba a la saturació perquè es desplaça sobre una superfície marítima que la carrega d'humitat i que està relativament freda, tenim les boires per advecció, típiques al mediterrani a la primavera.

En els dos casos les boires són més denses de nit i poden desaparéixer pel moviment de la massa d'aire o pel calfament del sol, tot i que de vegades són persistents i ni tan sols despareixen en tot el dia.

Les boires d'estos dies d'abril, són boires d'advecció marítima i són típiques de primavera, quan la mar té les temperatures més baixes de tot l'any, i comencen a arribar les primeres masses d'aire càlides de la zona tropical.

Això junt a situacions d'estabilitat atmosfèrica afavorixen la formació d'extensos bancs de boira al mediterrani.

Xàbia, Toni Bolufer

Boira fotografiada des de dalt, mar de núvols.

La massa d'aire càlida arriba al mediterrani.

El mar mediterrani es comporta en aquest cas com un mar fred, a l'hora que refreda la part de la massa d'aire que està en contacte amb ell, la carrega d'humitat.

http://www.puertos.es/oceanografia_y_meteorologia/redes_de_medida/index.html

D'esta manera la part inferior de la massa d'aire es satura i condensa, i es forma una extensa capa d'estratos sobre la superfície del mar.

Si la situació meteorològica és d'estabilitat, amb altes pressions, estos estratos no despareixen i es desplacen en la zona marítima, de manera que arriben al litoral i entren on l'orografia els deixa avançar.

Ací veiem com la pressió atmosfèrica teia valors als voltant de 1020 hPa al nostre litoral.
http://www.wetterzentrale.de/topkarten/fsfaxsem.html

Les imatges d'esta boira són sempre espectaculars, de vegades és un poc més alta i entra al litoral com a núvols baixos, de vegades és prou baixa com per arribar com a boira.

Sueca, Amadeo Serra

Xàbia, Toni Bolufer

Estes boires són perfectament visibles des de l'espai. Ara bé, a les longituds d'ona visibles, és a dir, on l'ull humà és sensible. 

Com són estratos molt baixos, la temperatura de la part superior del núvol és semblant a la superfície de terra i mar que hi ha al voltant,  és per això que si observem estos núvols als canal infrarrojos tèrmics dels satèl·lits no els veiem.

Imatge del canal 10,  infrarroig tèrmic, del satèl·lit Meteosat a les 12h (hora local)

Imatge del canal 'visible' del satèl·lit Meteosat a les 12h (hora local)

Recordem que el satèl·lit Meteosat es permet seguir l'evolució cada 15 min, però téuna resolució espacial inferior a altres satèl·lits, com ara Terra i Aqua. Estos últims satèl·lits ens envien una sola imatge amb llum solar, ara bé, la resolució espacial és superior.

http://rapidfire.sci.gsfc.nasa.gov/subsets/?subset=Spain

En estes situacions les temperatures a prop de la costa no superen els 20º, mentre que cap a l'interior s'acosten als 30º.

http://www.meteoclimatic.com/mapinfo/ESPVA
http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/ultimosdatos?k=val&w=1&datos=det&x=d07&f=tmax

I sempre són situacions que ens deixen imatges per a recordar.

Xàbia, Toni Bolufer, 16 d'abril de 2013.

http://www.meted.ucar.edu/fogstrat/ic31/ic313_es/navmenu.php?page=5.3.0

http://www.meted.ucar.edu/fog_int_es/navmenu.php?tab=1&page=3.5.1


Dia 17 d'abril.

De nou el dia 17 d'abril les condicions han sigut favorables per la formació de boires d'advecció marítima.

Benissa, Ximo Martí

Esta fotgrafia està feta des del punt roig assenyalat a l'imatge de satèl·lit de les 9.00h.

Veiem l'evolució de la boira a les 10 h i a les 14h

10h

14h

Recordem que estes imatges són de canal 'visible' de Meteosat a 0,8micras.
Estos estratos o núvols baixos, no són visibles en les imatges del canal infrarroig mitjà,a 10 micras aprox.
Veiem la mateixa imatge a les 10h en el canal infrarroig (que sí ens permet vore els núvols de nit, i és el canal utilizat habitualment a l'espai de l'oratge)

Les fotografies de hui del mar de núvols han sigut espectaculars, sobretot en este cas des de Benissa.

És interessant vore al sondeig de Múrcia, com tenim una capa d'inversió en els primers nivells, que manté la humitat i els núvols atrapats en les capes més baixes, i després una capa d'aire més càlida i més seca.

Sondeig des de Múrcia a les 12 UT. A més a més de la capa d'inversió, que encara és present al migdia, podem vore la cizallaradura del vent, es a dir, com canvia de direcció dels primers nivells en la superfície, a les capes a partir de 900 hPa (per damunt dels 1000 metres).

Ací veiem tres fotografies més, dos de litoral i una de l'interior, per vore la diferència de l'aspecte del cel i de les condicions meteorològiques.

Torrevieja, Joaquín Carrión

La Vall d'Uixó, Àlex

Calp, Juan Manuel Montabes Prieto

Requena, Juan Carlos García

Les màximes del dia 17 d'abril mostren com  les zones costaneres han estat amb màximes al voltant dels 20º, amb humitat alta, i cap a l'interior les temperatures han sigut més altes i amb humitats més baixes, amb valors màxims de fins a 30º a Utiel i a Jalance.

Més informació:
 http://www.meted.ucar.edu/fog_int_es/navmenu.php?tab=1&page=3.5.1

S’està descongelant el Pol Sud? No, al contrari.

Ahir, 15 d’abril, en el que pareix la transcripció (traducció?) d’una notícia d’agència es podien llegir estos titulars sobre un treball recent publicat a Nature Geoscience (http://www.nature.com/ngeo/index.html):

Però també estos:

D’entrada no ens queda clar si es parla de 600 o de 1000 anys, si el desgel simplement s’accelerat o ha arribat a un màxim. No obstant mentre uns titulars es referixen a l’Antàrtida, els altres es referixen a la Península Antàrtica. És en eixe punt on els primers la claven fins al mànec, en confondre una part (la Península Antàrtica) amb el tot (l’Antàrtida).

La Península Antàrtica representa menys del 5% de l’extensió total de l’Antàrtida i és, a més, la part més càlida, en tant que és l’única que té un tros fora del cercle polar antàrtic. En estos mapes hi teniu amb roig marcada la Península Antàrtica.

El treball publicat a Nature parla només de la Península Antàrtica, no de tot el continent. Es obvi que no es pot concloure que TOTA l’Antàrtida esta “descongelant-se” a partir de les dades de només un 5% del territori. Però, què està passant a tota l’Antàrtida?

Les mesures fetes per satèl·lit (http://nsidc.org/ ) sobre com varia la massa de gel semblen indicar que la major part de l’Antàrtida té cada vegada més gel (colors grocs i rogencs del mapa), i només una part minoritària en perd (color blavosos del mapa): http://www.environment.gov.au/soe/2006/publications/drs/indicator/476/.

El balanç global de les dades indica així que el “Pol Sud” (dades en roig) no només no està “descongelant-se” sinó tot el contrari. Un fet que contrasta amb el que passa al “Pol Nord” (dades en blau) on les mesures si indiquen una disminució del gel.

De fet, eixe comportament completament diferent, i potser desconcertant, entre nord i sud s’estén als hemisferis corresponents. Augmenta el gel a l’hemisferi sud, fet que pareix compensar en bona part la disminució de gel a l’hemisferi nord.

RESUMINT: Les dades experimentals dels satèl·lits, que des de fa 35 anys, seguixen l’evolució del gel indiquen que mentre a l’Àrtic el gel minva, a l’Antàrtida el gel augmenta. Com podem interpretar estos fets?

• Per a uns és una evidència en contra de la teoria de l’escalfament global, o almenys, de que els seus models son poc acurats.
• Per a altres és una evidència a favor de la teoria de l’escalfament global, en tant que l’augment de gel a l’Antàrtida és deu a un augment de les precipitacions en forma de neu –que es convertix en gel “extra”-. Fet que només es pot justificar per un canvi dels patrons atmosfèrics induït per un increment de la temperatura global de la Terra.