Tardor astronòmica i tardor meteorològica.

Dissabte 22 de setembre a les 16 hores i 49 minuts hora local es produix l'equinocci de tardor (http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Astronomia/publico/efemerides/otono.htm). Des del punt de vista astronòmic entrem en la tardor, no obstant, des del punt de vista meteorològic cal fer diverses puntualitzacions:

1.- Al nostre clima, la tardor "comença" el dia 1 de setembre. Setembre, octubre i novembre són tardor, de la mateixa manera que juny és estiu, desembre és hivern i març és primavera. Per què? Si veiem el comportament estadístic de la pluja i la temperatura d'un observatori com Benissa ho podrem entendre. El més característic de l'estiu mediterrani és la calor i, sobretot,  la falta de pluja. Juny, juliol i agost marquen clarament el període més sec de l'any, mentre que a partir de setembre s'insinua clarament el màxim de pluja de la tardor (allò que també caracteritza un clima mediterrani), alhora que s'inicia un descens tèrmic.

2.- No existix un "interruptor meteorològic" que commute automàticament "d'estiu" a "tardor" d'un dia a un altre. Que comence demà la tardor, encara que siga l'astronòmica,  no vol dir que, necessàriament, fins a hui ha de fer sol i calor i, a partir de demà, núvol i fred.

3.- La "nostra" tardor mediterrànea, i a les nostres latituds, és molt irregular, tant en pluja com en temperatures i, de fet, encara podem esperar dies de molta calor. Com a mostra, les temperatures màximes històriques d'alguns observatoris. 

 La tardor "romàntica" de fulles groges caent, cel gris, pluja seguida i fresca que ix a les pel.lícules i a les propagandes de moda no és la nostra, és la de climes oceànics i de Centre-Europa a l'estil Galícia o Gran Bretanya. A la nostra tardor encara tindrem molts dies que podrem estar a Benidorm, per exemple, sense camiseta prenent el sol.

Arribaran les restes de l'huracà NADINE a Espanya?

Dos models, dos previsions com del cel a la terra.

Com hem comentat moltes voltes, en general les previsions a més de 4 ó 5 dies vista simplement s'han de prendre con a tendència i tindre clar que podem canviar completament.

Això es veu clarament quan comparem les previsions fetes per models meteorològics diferents que, moltes vegades, diferixen cada vegada més a mesura que ens allarguem en el temps.

Estes diferències poden arribar a ser brutals. Un bon exemple el tenim en la projecció de previsió a partir de diumenge feta pels dos dels models "estrela", l'europeu i el gfs.

A l'Atlàntic tenim una tempesta tropical, NADINE, que es convertirà en huracà: http://www.nhc.noaa.gov/refresh/graphics_at4+shtml/023650.shtml?5-daynl#contents

Segons "l'europeu" este huracà, i el que quede d'ell després en convertir-se en una perturbació extratropical, es quedarà per l'Atlàntic frenat per un anticicló que ens abraçarà de ple.

Segons "el gfs" es mourà cap a nosaltres i, després de passar entre les Açores i les Canàries, les seues restes arribaran a Espanya.

Dos models, dos previsions completament diferents. Què contestem aleshores si algú ens pregunta per l'oratge previst cap a finals de la setmana pròxima?

Guia per a no estressar-se massa esta tardor:

 

Guia per a no estressar-se massa esta tardor:

Hi haurà "gota freda"?
Tots els anys, siga tardor o no, hi ha un grapat de "gotes fredes" (nom antiquat, ara en Meteorologia es preferix parlar de DANA: http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/10/gota-freda-dana-i-scm-conceptes-basics.html 

 
Això vol dir que plourà molt?
Que hi haja una "gota freda" no vol dir que vaja a ploure molt, depén de molts altres factors, i pot ploure molt sense que hi haja, estrictament parlant, una "gota freda".

 
Hi ha previsions de com serà la tardor i de quan "vindrà la gota freda" ?

No, no n'hi ha cap. Les previsions meteorològiques diàries tenen fiabilitat a uns 3, 4 o 5 dies vista. Les previsions estacionals, a mesos vista, estan en fase experimental i no operativa: funcionen quasi a cara o creu. No sabem, perquè no es pot saber!, quan "vindrà" ni "com vindrà" la "gota freda", ..., ni tans sols si vindrà.

La mar està calenta, això vol dir que plourà molt?

No. La posició i profunditat d'una DANA, amb aire ben fred, amb factors de forçament i amb un llevant com toca solen determinar molt més el risc de pluges intenses i abundants que un grau amunt o un grau avall en la temperatura de la mar. Hem tingut temporals històrics amb la mar freda i tardors seques amb la mar bullint.

"Si això es veritat, perquè enguany he llegit tantes notícies sobre perill màxim d'inundacions?" ens retrucareu alguns.
Tots els anys, per estes dates (repaseu els diaris) es parla de la gota freda, i del perill d'inundacions, i del calenta que està la mar ... i després plou, o no .. i si l'encerte, l'endevine, i em pose una medalla.
Dir que en la tardor hi ha risc de pluges fortes és, al cap i a la fi, una "obvietat climàtica" en un clima mediterrani com el nostre. De fet és eixa "obvietat" el que fa únic el nostre clima.

Com que este ha sigut un any sec això incrementa el risc de gota freda i d'inundacions?

És un cert mite arrossegat des de les inundacions del 1982 , que va ser així en eixe cas concret, però amb una ovella no es fa un ramat. D'entrada, fins que no acabe l'any no sabrem si este és un any sec o no, i els últims 5 anys (2007-2011) han sigut humits o normals. 

Cal esperar a vore que passa en la tardor per a començar a pensar si podem estar iniciant un cicle sec, i no cal oblidar que les sequeres són "endèmiques" al nostre clima, i per tant tampoc ens hi hauríem d'estranyar massa. De pluges fortes hi ha hagut després d'anys secs i en períodes humits, no hi ha cap patró de comportament i relació causa-efecte.

Fa falta que ploga!
Tenim el clima que tenim, sec, amb poca pluja i mal repartida. Les sequeres són recurrents i sempre fa falta que ploga ... que li anem a fer?.

Alguns comentaris interessants a este post quan es publicà al facebook de l'Oratge:

Ruben Torregrosa Soler No hay que irse muy lejos para darse cuenta de que el calor del mar no es sinónimo de lluvias intensas. El 20 de marzo, después de un invierno muy frío, 132 litros por metro cuadrado en Torrevieja en pocas horas.

Samuel Biener http://meteovision.es/Firmas/FIRMA%20SAMUEL,%20Una%20gota%20fria%20de%20marzo.html  Firma Samuel, Una Gota Fría de marzo

Josep Emili Arias Miñana En referencia a Ruben Torregrosa, de ahí deducimos que la Tº superficie marina nunca es componente ni variable de arranque de los DANA’s. En todo caso, una alta temperatura marina en superficie sí sería una componente de efecto añadido, pero siempre post-formación DANA.

GRAN NOTÍCIA: GRENLÀNDIA CONTINUA CONGELADA.

Grenlàndia és una illa enorme, unes 4 voltes Espanya. A pesar del seu nom, que significa "Terra Verda", Grenlàndia no té res de verda i viu en plena glaciació: al voltant d’un 84% de seu territori esta colgat davall d’immensos glacials que superen els kilòmetres de gruixària a la seua zona central. Potser quan arribà cap a finals del primer mil·lenni Erik "el Roig" si que fera més calor i fora més verda, però hui només algunes poques zones costaneres, sobretot del sud-oest de la illa, no estan cobertes pel gel i hi viuen, en un ambient ben extrem, no arriba a 60.000 persones.

Fa poc al facebook de l’oratge (http://www.facebook.com/oratgertvv) ens arribà la següent pregunta:

Esta pregunta segurament ve motivada per notícies que, este estiu, donaven a entendre que pràcticament s’havia desfet tot el gel de Grenlàndia:

Però el gel de Grenlàndia no s’ha desfet. Si s’haguera desfet el 97% del gel de Grenlàndia en 4 dies el nivell del mar hi haguera augmentat de colp uns 6 metres, tsunamis enormes hi haurien desfet les costes europees i nord-americanes, Holanda haguera desaparegut del mapa i, en un parell de dies, tot el litoral valencià s’haguera afonat davall la mar: Cullera, la platja de Gandia, Torrevieja, la meitat de Benidorm, Benicàssim ... ja no existirien. Però això no ha passat, i per tant (simple mètode experimental) cal concloure que NO ÉS CERT que el 97% del gel de Grenlàndia ha desaparegut. Més fàcil encara, mirem en directe Grenlàndia i comprovarem com continua vivint en l’edat glacial: http://www.summitcamp.org/status/webcam/

Com, per desgràcia sol passar moltes voltes, una notícia d’àmbit científic es dóna de manera incorrecta i excessivament cridanera. Expliquem que hi ha de cert en ella:

1. A Grenlàndia, com que està molt al nord, el sol calfa quasi tot el dia durant l’estiu i com calfa, desfà part del gel (en hivern passa el contrari).

2. La invasió des del sud d’aire més càlid, cosa que pot passar en estiu, pot fer que este desgel siga més o menys acusat d’un estiu a l’altre.

3. El gel que es desfà es el de la SUPERFÍCIE (no el que està per davall fins kilòmetres de fondària) i afecta a un percentatge ínfim del tot del gel de Grenlàndia . Es fan corrents d’aigua que en poc de temps solen tornar a congelar-se i només en alguns casos, si s’està a la costa, esta aigua va a la mar.

4. Mesures de satèl·lit havien comprovat que entre un 50% i un 60% de la superfície de Grenlàndia experimentava processos de fusió de gel en estiu.

5. Este estiu han tingut invasions d’aire càlid notables i durant alguns dies, 3 o 4 i no més, el satèl·lit detectà que a un 97% de la superfície de Grenlàndia havia arribat a descongelar-se gel.

Òbviament l’error en la notícia ve de confondre SUPERFÍCIE amb VOLUM,  de no donar-se compte que era un fenomen que havia durant només un pocs dies, i d’obviar que bona part del gel que es desfà sol recongelar-se ràpidament. De fet, a la cua d’una de les notícies que començàvem amb titulars cridaners, s’arreplegava l’opinió d’un dels científics que treballa en el tema:

O siga, es un fenomen notable però, de moment, no estrany en la història climàtica recent de Grenlàndia. Altre assumpte és com a llarg termini el canvi climàtic pot afectar o no el volum de gel a Grenlàndia. De moment, i només si s’acompliren els pitjors pronòstics de pujades de temperatura, es tardaria entre 800 i 1000 anys en desfer-se tot el gel que hi ha. Fins i tot no està clar si actualment està minvant de manera apreciable el volum de gel. Les mesures detecten una disminució d'este volum a les zones pròximes a la costa però un augment en les zones centrals de l’illa.

És agost: tornen els Perseids.

Com tots els agost (entre l'11 i el 13 d'agost), el pròxim cap de setmana tindrem el màxim de la pluja d'estels dels Perseids o "llàgrimes de Sant Llorenç". Podeu vore l'explicació del fenomen a l'entrada corresponent d'agost de l'any passat: http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/08/perseids-2011.html

El màxim (100 meteors per hora) s'espera diumenge 12 d'agost a les 14:00 hora local. Com que serà de dia a Espanya, el fenomen caldrà observar-lo la nit anterior i la posterior. És recomanable voreu només s'amague el sol i es faça fosc del tot: entre les 22:00 hores i les 2:00 o 3:00 de la matinada, abans de que ixca la lluna, i mirant cap al nord-est (per on ix el Sol més o menys). Les associacions d'astrònoms aficionats organitzen eixides per a fer observacions (http://www.sacastello.org/, http://www.astroava.org/)