En l'àmbit de la Física la temperatura, com la massa, la longitud o el temps, es considerada una magnitud fonamental. Això vol dir que, més que "dir lo que és la temperatura", la preocupació fonamental del físics es "dir com es mesura la temperatura". Fins i tot, encara que parega un joc de paraules podríem definir la temperatura com "la temperatura és lo que mesuren els termòmetres", de la mateixa manera que el temps seria "lo que mesuren els rellotges".
És clar que la temperatura es mesura amb termòmetres. Però de termòmetres hi ha de molts tipus (http://www.sabelotodo.org/termicos/medirtemperatura.html), que s'empren segons siga el rang de temperatures que es vol mesurar, i, sobretot, cal ser molt rigurós per establir les escales termomètriques i els punts de referència de calibrat dels termòmetres (http://www.worldlingo.com/ma/enwiki/es/International_Temperature_Scale_of_1990).
Quasi més que poder obtenir una "mesura exacta de la temperatura", l'obsessió és aconseguir uns "protocols" de mesura, de calibrat i de fabricació dels termòmetres que permitixca comparar les temperatures mesurades per dos persones diferents, amb dos termòmetres diferents en dos llocs diferents. És a dir, si jo mesure 25º i vosté mesura 28º, no és tan important que siguen exactament 25º i 28º, com que la diferència entre lo que jo i vosté hem mesurat siga exactament 3º.
Lo mateix passa amb la temperatura de l'aire. ¿Quina temperatura màxima ha fet hui a Alacant?. És una pregunta que pot tindre moltes respostes. Estes respostes poden dependre del termòmetre utilitzat (de mercuri, elèctric, ...) , de la part de la ciutat on s'ha posat el termòmetre ( a les afores sol fer més fresca que al centre de les ciutats) i d'on s'ha penjat el termòmetre (a l'ombra, cara al sol, en una paret, més alt, més baix ...). És per això que en Meteorologia es definix un protocol (unes regles que s'han de seguir) per tal de mesurar les temperatura d'un lloc i, d'esta manera, poder comparar les temperatures de llocs diferents i, realment, poder dir si ha fet més calor o més fred en un lloc que en un altre, o un dia respecte un altre. A més, l'aire és un mal conductor del calor i això fa encara més necessari pendre precaucions.
Així, i tal com marca l'Organització Meteorològica Mundial (http://www.wmo.int), la temperatura de l'aire es mesura colocant un termòmetre de mercuri (per mesurar les màximes), i un d'alcohol (per mesurar les mínimes), a una altura d'entre 1 i 1,5 metres de terra. Els termòmetres no han d'estar en contacte amb superfícies conductores o acumuladores de calor (no val penjar-los en una paret); ha d'estar a l'abric de la radiació solar directa, de la pluja i dels vents forts, però han d'estar ventilats. Per això es coloquen en garites meteorològiques, que a més han d'estar construides amb un determinat material i de determinada manera (http://es.wikipedia.org/wiki/Abrigo_meteorológico). Tanmateix, les garites han d'estar allunyades de fonts de calor (com eixides d'aire acondicionat o a prop d'un lloc amb tràfic intens) o d'ombra (no val posar-les baix d'un arbre) i colocades sobre "terra natural" (no val posar-les damunt d'un sól de ciment o dalt d'un terrat), a poder ser amb herba no massa alta, ..., i moltes coses més (www.ots.ac.cr/meteoro/files/manual.pdf ).
És clar que la gestió d'una garita meteorològica requerix normalment d'una persona que estiga pendent d'ella (observador meterològic) i, per tal de poder tindre per exemple mesures de més llocs, són cada vegada més freqüents l'ús d'estacions automàtiques (que també deuen acomplir uns estàndards i protocols). No obstant, la humil i analògica garita meteorològica continua formant part del paisatge del centres metorològics. En la foto, inaguració de les noves instal.lacions del Centre Meteorològic de València l'any 2006.
ResponderEliminar