Quin temps farà esta primavera?

Fa ja alguns anys, i sobretot cada vegada que canviem d'estació, que sistemàticament apareixen "prediccions" de l'estil "este estiu serà molt calurós" o la "pròxima primavera serà normal" (http://www.abc.es/20110317/sociedad/abci-prevision-primavera-201103171145.html). Este tipus de prediccions, a varios mesos vista i  suministrades per varios centres meteorològics, s'anomenen "estacionals" i diferixen molt, tant pel mètode d'elaboracio com per la seua interpretació i fiabilitat, de les prediccions "diàries" habituals (http://www.meteo.unican.es/es/research/prediccion-estacional).

Tenen base científica però cal considerar-les encara com a resultats de models en fase de proba (models experimentals), que de moment tenen una fiabilitat molt baixa o poc contrastada (http://www.meteored.com/ram/1705/entrevista-del-mes-13/). A més, patixen d'un gran marge d'error quan tracten climes locals o molt variables, com el cas del clima Mediterrani que tenim a la Comunitat Valenciana.

Tanmateix, els models estacionals treballen amb una resolució temporal i espacial molt menor que els models de previsió meteorològica diària. Per exemple, la previsió de l'oratge de demà ens podra dir que estarà ennuvolat al nord de Castelló, on plourà de manera dèbil, mentre que al litoral d'Alacant lluirà el sol. Una predicció estacional ens podrà dir, com a molt, que s'espera que en el mes d'abril la temperatura mitjana a tot el sud-oest peninsular siga superior a a la "normal" (entenent per "normal" la mitjana de les temperatures dels mesos d'abril d'un periode de referència d'almenys 30 anys enrere).

En eixe sentit, podríem qualificar les previsions estacionals com previsions de "tipus estadístic". No pretenen predir quin oratge concret farà d'ací 45 dies a Benidorm. De moment es conformen en intentar esbrinar si, en el periode d'un mes, la desviació respecte la mitjana climàtica de pluja, temperatura o pressió en, com a molt, la meitat d'Espanya serà positiva o negativa. I així i tot és fàcil que no encerten.

No obstant, encara que siga per curiositat meteorològica i per anar mirant si este tipus de models vant millorant, potser valga la pena fer-ne una ullada. Esta és la previsió de temperatures per als pròxims mesos dels americans de la NOAA (http://www.noaa.gov/). Hi  intuixen una primavara de "normal" a "freda" en Espanya.

 

Mentre que pel contrari, la previsió cel Centre Europeu (http://www.ecmwf.int/) insinua una privamera de "normal" a "càlida".

Altres previsions estacionals que solien aparéixer amb freqüència eren les del meteorològic britànic (http://www.metoffice.gov.uk/), fins que decidiren deixar de fer-les públiques després d'una "errada" de previsió espectacular. Anunciaren un hivern "suau i agradable" i el Regne Unit patí l'hivern més fred en 30 anys (http://www.timesonline.co.uk/tol/news/weather/article7051400.ece).

Com ha sigut l'hivern d'enguany?

L'AEMET ha donat a conéixer el balanç climatològic de l'hivern 2010, entenent per hivern els mesos de desembre a febrer. Algun comentari sobre això s'ha fet ja al blog  (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/02/este-hivern-ha-fet-fred-o-no-nha-fet.html, http://oratgertvv.blogspot.com/2011/03/hem-acabat-el-mes-de-febrer-de-2011-i.html).

Pel que fa a la temperatura, la mitjana estimada d'este hivern ha sigut de 8.4ºC, un 0.1º per davall de la mitjana de 1971 al 2000. La qual cosa fa que càpia considerar-lo com a "normal".

Òbviament hi ha diferències segons les zones. En general l'hivern ha sigut "fred" al litoral i prelitoral de tota la Comunitat, i "càlid" a les comarques més interiors de Castelló i de València. Això segurament va relacionant amb el fet de que la temperatures de l'aigua del mar ha estat quasi tots el dies per davall del valor normal, mitjà, de l'hivern.

Pel que fa a pluja no hi ha discusió: ha sigut molt sec, amb una pluja mitjana de 53 l/m2, un 56% inferior a la normal (mitjana de 1971 al 2000). Pràcticament no hi ha cap lloc on la plutja no haja sigut inferior a la normal. A pesar d'això, les reserves dels embassaments estan a molt bon nivell (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/03/com-estan-els-embassaments.html).

Entre les dades més extremes de l'hivern destaquen les mínimes que es donaren entre el 22 i el 25 de gener (Aras de los Olmos -13ºC, Vilafranca -12ºC, Villena -11ºC), i les màximes entre el 24 i el 26 de Febrer (28,5ºC a Orihuela, Elx i Crevillent; 27º en Benidorm i Xàtiva).

Dia Meteorològic Mundial 2011.

El dia 23 de març de 2011, celebrem el dia Meteorològic Mundial. Enguany fa 61 anys que un dia com hui es va crear l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Cada any la OMM tria un tema per reflexionar. Enguany el tema és: 'El clima i tú'. Aquest tema s'ha triat com a mostra de l'apropament que es vol aconseguir entre els Servicis Meteorològics i la societat.

Actualment amb la facilitat de comunicació mundial oferida per Internet, la transmissió d'informació entre els diferents servicis meteorològics, i entre ells i els usuaris ha augmentat en quantitat i en qualitat.

La informació meteorològica demandada per la societat ha augmentat en quantitat i en precisió, i al mateix temps les vies d'accés a aquesta informació s'han diversificat.

Per poder oferir dades en temps real o fer anàlisi del temps passat, és necessari tindre accés a una xarxa d'observatoris que ens oferixen dades amb continuïtat i fiabilitat. Les xarxes públiques de dades meteorològiques sempre han sigut insuficients per poder cobrir extenses zones de territori.

Per completar les xarxes públiques, és i ha sigut molt important sempre, les dades oferides pels observadors meteorològics no professionals. Enguany, com es fa sempre, vol fer-se un reconeiximent a tots aquells col.laboradors no professionals que dediquen part del seu temps a l'observació meteorològica de manera científica, metòdica i rigorosa, formant part de la xarxa global d'observadors meteorològics.

Va ser justament ara 100 anys, al 1911, quan es va decidir a tot el territori espanyol ampliar la xarxa d'observatoris oficials amb observatoris de col.laboradors voluntaris de tot el territori. La iniciativa tingué bona acollida, principalment al món rural, entre els agricultors, mestres d'escola o retors de zones rurals.

En 1976 hi havia 5700 persones a nivell nacional que eren col.laboradors de manera altruïsta amb l'INM (en eixe moment Institut Nacional de Meteorologia). Al nostre territori han arribat a ser 600 punts d'observació, en l'actualitat en queden 233 estacions actives que envien dades amb diferent periodicitat a la Delegació Territorial de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a la Comunitat Valenciana.

Alguns d'estos observadors i altres de nous, entraren a formar part també de la xarxa de col.laboradors de l'espai de l'Oratge des de la seua creació al 1989, i alguns continuen en l'actualitat.

No fa molts anys que la manera més ràpida de comunicar les dades de temperatura màxima i mínima, o les dades de pluja registrada als mitjans de comunicació, era accedir via telefònica als observadors. I de fet encara hui s'accedix a molta informació meteorològica d'aquesta manera.

Amb l'arribada d'internet i de les estacions automàtiques conectades de manera permanent a la xarxa, s'ha obert una nova via de comunicació mundial de les dades meteorològiques, siguen oficials o particulars.

Ara bé, darrere de qualsevol mesura sempre hi ha una persona que controla la fiabilitat i la continuitat de les dades. El personal limitat dels servicis meteorològics fa que de nou la col.laboració dels observadors siga necessària per poder mantindre xarxes amb prou cobertura espacial i temporal. Un exemple de xarxa no profesional amb qualitat profesional, que resumix l'evolució actual de la distribució de les dades, és Meteoclimatic.

Esta xarxa d'observatoris permet accedir a dades en temps real d'observatoris no profesionals, que són mantinguts i revissats pels mateixos usuaris de les dades, de manera que la qualitat i la fiabilitat són examinades en cada consulta.

AEMET vol aprofitar els actes de celebració d'aquest dia Meteorològic Mundial per obrir públicament les seues portes a tots aquests aficionats, per poder explorar les futures vies de cooperació i col.laboració entre els servicis meteorològics oficials i els observadors no profesionals.

L'any 2010 va supossar un canvi en la política restrictiva respecte a la distribució de les dades d'AEMET, que encara tenia dificultat per a distribuir informació com a resultat del seu passat militar, que sempre anava associat a una limitació en la distribució d'informació. En esta direcció d'apropament dels servicis meteorològics a la societat cal resaltar la recent cració del 'Atlas Climàtic Ibèric', i cal insistir en ll necessàri a actualització de l'Altlas Climàtic de la Comunitat Valenciana.

Pot ser siga el moment en què AEMET haja de liderar la unificació de totes les xarxes de dades meteorològiques que a hores d'ara existixen al nostre territori. En un moment en què cal pensar en l'estalvi de recursos, crida l'atenció que tenim diferents xarxes de dades totalment solapades cadasquna amb una gestió diferent i amb diferent capacitat d'accessibilitat.

Recordem que tenim la xarxa d'estacions meteorològiques de la Direcció General de Trànsit (DGT), tenim la xarxa del Centre d'Estudis Ambientals (CEAM), la xara de l'Institut d'Investigacions Agràries (IVIA), la xarxa de les estacions de mesura de contaminació (Generalitat Valenciana), la xarxa de la Conferderació Hidrogràfica del Xúquer (SAIH), la xarxa d'AEMET (actualment en expansió amb noves estacions automàtiques), i evidentment la xarxa de tots els observadors no professionals, alguns d'ells agrupats a la xarxa Meteoclimatic.

Pot ser siga moment de plantejar un accés més global i més centralitzat, de manera que no hi haja duplicitat d'estacions, i que les dades oferides siguen validades per l'organisme creat a tal efecte, AEMET. Hi ha molt de camí encara per recòrrer.

En aquest sentit volem en estes últimes línies recordar la creació recent de l'AVAMET, l'Associació Valenciana d'Aficionats a la Meteorologia de la Comunitat Valenciana 'Josep Peinado', que en el seu mateix nom fa homenatge a un aficionat que ja no està amb nosaltres, però que va ser impulsor fonamental per arribar a la seua creació.

D'alguna manera esta associació reflectix l'esperit de l'aficionat, que vol fer observacions meteorològiques de manera correcta, fiable i continua, i sobretot de compartir les dades, les observacions i les inquietuts amb tot aquell que tinga interés per elles, com un bé d'interés públic i mai privat.

Feliç dia Meteorològic Mundial!

Com estan els embassaments?

Encara que la pasada tardor i hivern no han sigut especialment plujosos, en conjunt els embassaments d'interés per a la Comunitat Valenciana no només tenen més aigua que l'any passat, sinó que estan en nivells desconeguts des de fa molts anys.

La conca del Xúquer-Túria està a un 57% de la seua capacitat, molt per damunt de la mitjana dels últims 10 anys: un 31% (http://www.mma.es/portal/secciones/aguas_continent_zonas_asoc/boletin_hidrologico/), El embassament més gran del Túria, el de Benaixeve, està de gom a gom (al 98,3%). Pel que fa al riu Xúquer els dos més grans són el d'Alarcón i Contreras. El de Contreras està tècnicament ple. És al 49,9% de la seua capacitat teòrica màxima, però per problemes de seguretat en una de les seues dos presses, la de Collado, no mai es permetrà que supere este nivell (http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/09/02/contreras-suspende-prueba-llenara-100/735605.html). L'aigua que ja no es pot guardar a Contreras va a la presa de Tous, que està quasi a un 58% de la seua capacitat. La presa d'Alarcón, enorme, està quasi a un 61% de la seua capacitat. Un nivell que en els últims 30 anys només s'ha superat a l'any 1998 i al 1980 (http://hercules.cedex.es/anuarioaforos/afo/embalse-datos.asp?ref_ceh=8001).

Més impresionants són les dades de la Conca del Segura, una de les tradicionalment "més buides" d'Espanya. En conjunt està a un 70% de la seua capacitat, quan la mitjana d'aigua embassada en esta conca els últimes 10 anys és només d'un 26%. El seu embassament més gran, el de Cenajo, està a un 78%. Un nivell desconegut des de 1980 (http://hercules.cedex.es/anuarioaforos/afo/embalse-datos.asp?ref_ceh=7003).

Es pot vore l'evolució històrica de l'aigua embassada a totes les presses d'Espanya a  http://hercules.cedex.es/anuarioaforos/default.asp.

Super Lluna.

Marque al calendari el dia 19 de març de 2011. D'una banda és la cremà de les falles, d'altra tindrem una superlluna, bé simplement la lluna serà més gran d'allò que és habitual.

Evidentment, no parlem del tamany que té la Lluna quan ix per l'horitzó, que sempre ens fa l'aparença de ser més gran a causa de les referències que el nostre ull té a prop de l'horitzó.

En este cas parlem que serà més gran de manera objectiva, perquè estarà més a prop de la Terra.

Segons afirma

http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2011/16mar_supermoon/

serà la Lluna plena més gran des de 1993, fa 18 anys! (Després detallarem més esta afirmació, fent una consideració de la Lluna plena de desembre de 2008)

Recordem que l'òrbita de la Lluna voltant la Terra és una el.lipse i per tant de vegades està més a prop de la Terra i de vegades més lluny.

Al perigeu està habitualment 50.000 km més a prop de la Terra que quan es troba al apogeu. Aproximadament les llunes plenes que coincidixen amb el perigeu són 14% més grans i 30% més brillants que les llunes plenes que coincidixen amb l'apogeu.

De totes maneres, moltes vegades les diferències són poc apreciables, i que brille més o menys la lluna plena depén sobretot de les condicions meteorològiques eixa nit.

Recordem que la Lluna passa pel perigeu i pel apogeu cada mes, i que no sempre coincidix amb el dia de la Lluna plena, i que cada perigeu i cada apogeu no són sempre a les mateixes distàncies. Este mes les coincidències són, que la Lluna serà plena el dia 19 de març a les 19.11 h (hora local), i que arribarà al perigeu el dia 19 de març a les 20.10 h (hora local), i que serà el perigeu de l'any 2011 en què la Lluna estarà més a prop de la Terra.

Vos deixem la següent taula perquè vegeu els dies i les distàncies  dels perigeus i els apogeus d'enguany. A més de quan són les llunes plenes i noves de l'any 2011.

http://fourmilab.ch/earthview/pacalc.html

Si mireu les taules, voreu que no cal retrocedir 13 anys, per trobar la Lluna tan a prop de la Terra i que a més siga Lluna plena el mateix dia.

De fet, el dia 12 de desembre de 2008 a les 21:38 (UT, temps universal) la distància era de 356.567 km, 10 km menys que el dia de Sant Josep del 2011. Ara bé, l'any 2008 la Lluna va ser plena eixe dia a les 16:39 h (UT).

Per tant, l'any 2008 el moment del perigeu i de lluna plena van estar separats per 5 hores i enguany per 1 hora.

Per tant, la Lluna plena d'aquest mes de març és especial des de 1993, com a mínim si parlem de distància a la Terra en el moment exacte de ser llunes plenes.

Ací teniu el que va passar l'any 2006:

http://apod.nasa.gov/apod/ap071025.html

Podeu trobar més informació a:

http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2011/16mar_supermoon/

Simplement, disfruteu de la Lluna, sobretot quan isca per l'horitzó el dia 19 de març, serà un espectacle, com ho és sempre, però a més a més les condicions meteorològiques seran les òptimes i la distància serà la més curta d'enguany, tot i això, estarà a 356.577 km (la llum de la Lluna ens arribarà 1 segon després d'haver eixit de la superfície de la lluna...)