Estos dies d'estiu tots aquells que viuen prop de la costa parlen de calor i, sobretot, de basca. Eixa humitat relativa elevada, que fa que la calor siga insuportable, sobretot quan para el vent.
La sensació de calor que tenim depén de moltes variables, és molt subjectiva. Depén, evidentment, de la temperatura de l'aire, però també de la persona, de l'activita física que realitza, de si estem a l'ombra o al sol, de si fa vent o no, de la humitat relativa, de la roba que portem i de més factors. Per tant, intentar quantificar la sensació de calor sembla una tasca difícil.
Molts apunten que és suficient en estos casos dir la temperatura de l'aire i la humitat relativa a l'ombra (garita meteorològica), en condicions de vent en calma, i a partir d'estes dades cadascú ja sap quina serà més o menys la sensació de calor que tindrà.
Entrem ara en com quantificar una sensació. Una qüestió problemàtica esta i que no deixarà de tindre finalment una base subjectiva.
Ja des de mitjan segle XX, amb l'arribada de l'arquitectura bioclimàtica
http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Olgyay
http://www.miliarium.com/Prontuario/ArquitecturaSostenible/Clima/Olgyay.asp
va sorgir la necessitat de valorar de manera conjunta diverses variables meteorològiques: temperatura de l'aire, humitat relativa i velocitat del vent, com a variables bàsiques en la sensació de confort.
Diem que una persona, en la zona central del gràfic, tindrà sensació de confort, ara bé, una vegada eixim d'eixa zona del gràfic, per temperatures més altes, humitat més alta, més radiació solar o més vent, el confort es perd.
http://www.ergonautas.upv.es/metodos/fanger/fanger-ayuda.php
El cos regula la nostra temperatura amb la suor, de manera que quan s'evapora absorbeix energia de la nostra pell i ens refrigera. Si s'evapora més suor de la pell, més refresca, si se n'evapora menys, menys refrigeració.
El vent té un efecte de renovar la massa d'aire sobre la pell i, per tant, d'afavorir l'evaporació de la suor, i refrigerar. A l'hivern i a temperatures baixes, pot arribar a ser, fins i tot, perillós. La temperatura que sentim amb vent és inferior a la que marca el termòmetre. D'açò, ja en parlarem en un altre bloc.
http://es.wikipedia.org/wiki/Temperatura_de_sensaci%C3%B3n
http://www.tutiempo.net/silvia_larocca/Temas/Met21.htm
A l'estiu, en general, l'efecte del vent és agradable, perquè refrigera.
Ara bé, atenció, això no sempre és d'esta manera. Si la temperatura de l'aire és molt alta, superior als 40 graus, l'efecte del vent és el contrari, perquè la capa d'aire que es forma al voltant de la pell, que té una temperatura similar al nostre cos, és renovada per aire més càlid i, per tant, augmentarà la sensació de calor.
Tractem amb més detall l'efecte de la humitat relativa de l'aire.
Si la humitat relativa és del 50%, vol dir que l'aire, a eixa temperatura, encara pot absorbir més aigua en forma de vapor, per tant, la suor podrà evaporar-se i la nostra pell refrigerar el cos.
En el cas que la humitat relativa siga del 100%, a una temperatura determinada, l'aire està saturat, i ja no pot absorbir més aigua en forma de vapor. Per tant, la suor no s'evaporarà i condensarà sobre la pell, d'esta manera no podrem refrigerar el nostre cos.
Per tant, no és el mateix estar a l'ombra, sense vent, amb roba lleugera i amb activitat física lleugera, a 30º amb una humitat del 20%, que estar a 30º amb una humitat del 70%, és evident, i tot el món ho ha experimentat. En el segon cas la sensació de calor és més alta i és quan parlem de basca.
Actualment, molts mitjans de comunicació i centres oficials de meteorologia ja no donen només els valors de temperatura, sinó que complementen el valor amb la temperatura de sensació. Ara bé, algú s'ha preguntat com es calcula? Hi ha una fórmula única? Quin valor hem d'agafar com a correcte? Què és correcte si parlem de sensació? No és millor donar només temperatura, humitat i vent com a definició de les condicions meteorològiques?
Evidentment, este canvi s'ha realitzat buscant una informació millor dels riscos de les condicions meteorològiques existents, amb vista a situacions perilloses per a la salut, tant per fred com per calor.
Ara bé, també moltes vegades, per a omplir titulars necessitem temperatures més baixes a l'hivern, o més altes a l'estiu, de les que registra el termòmetre, i entrem en les temperatures de sensació, com si fóra un valor ben definit... Atenció!
Per a tractar de quantificar este augment de sensació de calor es van realitzar treballs el 1978 i el 1979 a l'oficina de medi ambient del Canadà
http://www.ec.gc.ca/meteo-weather
i també al servici meteorològic dels Estats Units
www.nws.noaa.gov
En els dos casos es va tractar de quantificar esta sensació i, de fet, es van crear diferents equacions que tracten de quantificar l'efecte de la humitat. Ara bé, no són la mateixa fórmula i no donen resultats idèntics.
http://www.eurometeo.com/english/read/doc_heat
L'oficina canadenca va crear l'índex Humidex, basat en un estudi de 1979 que intentava quantificar l'efecte de la humitat en el confort o benestar, i de quina manera podria arribar als límits suportables pel cos humà.
M. Masterson and F. A. Richardson, 'A method of quantifying human discomfort due to excessive heat and humidity'. Environment Canada.
Esta és la taula resultant d'aplicar este índex (Humidex)
Este és l'índex més utilitzat a Europa, però recordem que continua sent un índex per a tractar de quantificar una sensació. De fet, esta és una de les majors crítiques que es fan a este índex. Tot i que, de crítiques, en tenim unes quantes i molt justificades, sobretot les fetes pel físic Miguel Treblay.
http://ptaff.ca/humidex/?lang=en_CA
D'altra banda, el servici nord-americà va crear l'anomenat Heat Index, que habitualment és més utilitzat als països que fan ús de les unitats anglosaxones, amb la temperatura en graus Fahrenheit. Ací veiem la taula resultant d'aplicar esta fórmula, que no és exactament igual que l'anterior, i de fet valora de manera menys important l'efecte de la humitat.
Actualment, mitjans de comunicació espanyols utilitzen de manera habitual l'índex Humidex, ara bé, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) fa ús del Heat Index, utilitzat pel centre meteorològic dels Estats Units.
http://www.weather.gov/
http://www.nws.noaa.gov/om/heat/index.shtml
El Heat Index va ser desenvolupat per George Winterling el 1978. (http://en.wikipedia.org/wiki/Heat_index)
Hi ha diverses fórmules per a calcular-lo, sempre en este cas amb les temperatures en graus Fahrenheit, amb vent fluix i a l'ombra.
La fórmula simplement és una equació que tracta d'ajustar la taula anterior. Hi ha diverses equacions. La utilitzada per Aemet és:
= Heat Index (en graus Fahrenheit)
= temperatura ambient (en graus Fahrenheit)
= humita relativa (%)
Bé, després de tot açò, ens preguntem: quanta calor ha fet hui?
La resposta la tenen el termòmetre i l'higròmetre:
30º i 60% , amb vent fluix o encalmat.
Humidex= 38º
http://www.csgnetwork.com/canhumidexcalc.html
Heat Index= 32,8ºC
http://www.easysurf.cc/cnver16.htm
Evidentment no són iguals... A vostés els deixem el criteri de fer ús de l'un o de l'altre. Ara bé, la conclusió és, i podem afirmar-ho, que la humitat ha augmentat la sensació de calor i el comentari que tots farem serà:
Quina basca ha fet hui!
No hay comentarios:
Publicar un comentario