Una tardor de 2011 normal en pluja i càlida.

L'informe climatològic de l'AEMET de la tardor meteorològica (de setembre a novembre) de 2011 a la Comunitat Valenciana destaca que ha sigut una estació normal en pluja i càlida. La temperatura mitjana ha sigut de 17.3ºC, uns 1,4º per damunt de la normal (mitjana estadística del període 1971-2000). Això fa que esta haja sigut la tardor més càlida dels últims 50 anys, després de la dels anys 1983 i 2006. Les gelades han sigut anecdòtiques i les temperatures arribaren a ser molt altes a principis de setembre, amb valors d'uns 39º a Ontinyent i Carcaixent, i els dies 11 i 12 d'octubre, amb vàlors rècord en molts observatoris de l'interior. Una tardor molt diferent a la de l'any passat, que va ser freda i fins i tot amb alguns episodis de neu.

Pel que fa a pluja ha sigut una estació normal, amb una mitjana de pluja d'uns 200 l/m2, un 8% per damunt de la mitjana del període 1971-2000. Els mesos de setembre i octubre foren molt secos però els temporals de novembre, sobretot el que tinguérem entre els dies 19 i 23, salvaren "la temporada". Com sol passar, la pluja s'ha repartit de manera molt irregular. Les quantitats màximes de precipitació arreplegada les tenim per la Marina: 750 l/m2 a la Vall de Gallinera, 676 l/m2 a Orba i 641 l/m2 a Pego. No massa lluny, on menys ha plogut ha sigut a Novelda, amb 78 l/m2, i a Agost, amb 81 l/m2.

La tardor ha sigut molt humida al 7% del territori, humida al 44%, normal al 43% i seca només al 7%. Esta tardor ha sigut més plujosa que la de 2010 però menys que les tardors de 2007 a 2209.

L'hivern mediterrani.

Encara que el solstici d'hivern, que marca l'entrada a l'hivern "astronòmic" siga el 22 de desembre, des del punt de vista meteorològic desembre cal considerar-lo hivern i no tardor. Molta gent pregunta des de fa temps quan farà fred de debò o quan nevarà. Allò que s'ha anomenat globalització, interesos comercials inclosos, potser haja contribuït a propagar una imatge de l'hivern (fred, plujós i amb neu) que realment està molt lluny de la realitat climàtica i meteorològica de la Comunitat Valenciana.

És cert que a la nostra Comunitat hi ha zones interiors de muntanya i d'altiplà mesetari on arriba a fer fred en hivern. Però també es cert que la major part dels ciutadans de la Comunitat viuen a les planes litorals i prelitorals, amb un clima mediterrani típic no concicionat per elements climàtics de muntanya (com al Maestrat o als Ports) o continentals (com a la plana de Requena i Utiel o a les rodalies de Villena). Per tant, cal tindre clar que:

L'hivern mediterrani no és fred.

Llevat de les zones més interiors i altes, als mesos d'hivern (desembre, gener i febrer) la mitjana de les temperatures màximes es mou entre els 15º i els 18º i la mitjana de les temperatures mínimes entre els 5º i els 8º. Calor no és, però molt de fred tampoc. Amb eixos valors de mitjana no és gens extrany trobar dies "d'hivern" amb màximes al voltant dels 20º al litoral i prelitoral. De fet, les màximes històriques dels mesos d’hivern a les zones pròximes a la costa superen els 25 graus. Com a exemple hi tenim davall les màximes històriques de les capitals (AEMET) :

El fred a l'hivern mediterrani més que persistent, com per exemple al centre d'Europa o a la meseta castellana, és ocasional i va a colps. Hi ha situacions d'entrada de masses d'aire polar i, sobretot, de masses d'aire siberià que ens poden portar dies amb temperatures baixes i fins i tot gelades a prop de la costa. Però són l'excepció, no la regla. La regla és que l'hivern mediterrani siga suau i curt. De mitjana, les situacions de temps definits per masses d'aire fred de qualsevol procedència (polar o àrtica, marítimes o continentals) venen a suposar només al voltant del 30% del total al semestre hivernal (tardor-hivern).

L'hivern mediterrani no és plujós.

Si per alguna cosa el nostre clima s'anomena mediterrani és per la concentració de la pluja en una època determinada de l'any, la tardor, i per tindre un estiu desesperadament sec. Des del punt de vista climàtic, a bona part de la Comunitat Valenciana la segona època més plujosa de l'any és la primavera i, per tant, l'hivern ve a ser l'època més seca de l'any després de l'estiu. Com a exemple la següent gràfica mostra la distribució per mesos de la mitjana de pluja a la ciutat d’Alacant:

Més que els temporals de pluja, lo més habitual a l'hivern mediterrani són les llargues calmes anticiclòniques, amb fresqueta de bon matí però un ambient assolellat i suau en les hores centrals del dia.

A l'hiven mediterrani les nevades són anecdòticques.

La Comunitat Valenciana es prou muntanyosa però les nostres muntanyes són modestes: cap arriba als 2000 m i ben poques passen dels 1500 m. La nostra situació, cap al sud-est peninsular, més a prop d'Àfrica que no dels Pirineus o del nord d'Espanya, fa que estigam ben protegits de tots els temporals atlàntics o de les entrades d'aire polar del nord o nord-oest.

Les nevades més importants ens arriben del nord-est: solen donar-se quan en hivern tenim un temporal de llevant que arriba tot just després d'una important entrada d'aire fred, normalment d'origen siberià o centre-europeu. Els temporals freds del nord o nord-oest també poden portar algunes nevades, normalment menys importants i més concentrades a l'interior i nord de la Comunitat.

El número mitjà de nevades a l'any només supera els 10 dies a alguns observatoris de l'extrem nord de Castelló (Vilafranca, Morella o Castellfort), està entre 1 i 3 dies com a molt a la resta de zones altes de l’interior i és realment quasi nul a la resta del territori (http://www.01.ign.es/espmap/mapas_clima_bach/Mapa_clima_06.htm). De fet, a bona part del territori de la Comunitat el número mitjà de dies de neu a l’any es inferior a 1, o siga, que si neva algun any és de casualitat.

Un novembre de 2011 molt plujós.

L'AEMET ha fet públic l'avanç climatològic de novembre d'enguany. Un novembre que ha estat relativament càlid i, sobretot, extraordinariament plujós. Ha sigut el mes de novembre més humit des de 1989, amb varios temporals de pluja, en ocasions torrencials. La quantitat mitjana de pluja estimada a la Comunitat Valenciana ha sigut d'uns 140 l/m² , unes dos vegades i mitja per damunt de la mitjana.

L'episodi de pluges més destacable es donà entre el 19 i el 23 de novembre. Este temporal començà amb fortes pluges a l'extrem nord de Castelló, al voltant de Vinaròs i Benicarlò, i acabà per afectar tot el territori, amb pluges acumulades que en llocs de la Marina superaren els 300 l/m². AEMET confirma la formació d'un tornado el dia 20 a Sueca, coincidint amb la formació d'un mesocicló (http://naturalmenteciencias.wordpress.com/tag/mesociclon/). En un 70% del territori les pluges acumulades superen els 100 l/m² i la màxima del mes la tenim a la Vall de Gallinera (Marina Alta) amb 490 l/m². Fins i tot en alguns observatoris (la zona marcada com a extraordinariament humida) ha sigut el mes de novembre més plujós des de 1971.

Esta tardor, pel que fa a pluja, anava molt malament fins els temporals d'este mes, que han "salvat la temporada". Com a exemple Castelló: la gràfica mostra la precipitació acumulada al llarg d'esta tardor comparada amb la mitjana. Fins a meitat de novembre el dèficit era notable.

La temperatura mitjana del mes ha estat de 12.7ºC, uns 1,3ºC per damunt de lo normal (mitjana estadística del període 1971-200).  La figura mostra les màximes (roig) i mínimes (blau) a la ciutat d'Alacant comparades amb les corresponentes mitjanes (ratlles contínues). La temperatura del mes és superior a la normal però no a causa de les màximes sinó de les mínimes. Ha sigut un mes plujós i amb abundant nuvolositat. Això ha fet que les temperatures nocturnes hagen estat molt per damunt de la mitjana, pero no així les diürnes. O siga, ha sigut un mes "relativament calurós" però de nit, no de dia.

UN HURACÀ AL MEDITERRANI?

Cicló Mediterrani, MEDICANE o Tempesta Tropical? Qüestió de noms.

Des de que als anys 80 les observacions dels satèl.lits meteorològics es generalitzaren, ocasionalment s'han observat casos de baixes al Mediterrani que semblaven adquirir una certa semblança amb els ciclons i les tempestes tropicals (unes 15 vegades entre 1997 i 2007). Visualment, lo més espectacular era la formació, encara que per poc de temps, d'un "ull central", un nucli lliure de núvols al voltant dels qual giraven sistemes de tempestes organitzades en espiral de manera similar a la d'un huracà. A la imatge hi tenim lo que es formà el 18 d'octubre de 2007 enfront mateixa del litoral valencià, que deixa pluges localment intenses i ratxes fortes de vent.

Curiosament, estructures que mostraven algunes (no totes) característiques semblants a les d'un huracà també s'observaren en altres latituds. Així es constatà l'existència de ciclons subtropicals, que es formen en latituds pròximes a l'ecuador, i fins i tot s'observaren ciclons polars. Al Mediterrani la formació d'estes estructures solen anar associades a la formació d'una "borrasca" a la superfície del Mediterrani (borrasca freda aïllada), que coincidix amb una la presència d'una "gota freda" (DANA: http://oratgertvv.blogspot.com/2011/10/gota-freda-dana-i-scm-conceptes-basics.html ) en els nivell alts. 

Arriba un moment en que esta borrasca, relativament menuda en quan a extensió geogràfica (per això es qualifiquen de baixes mesoescalars), presenta un notable reforçament de les baixes pressions en la superfície associat a intercanvis de calor entre l'aire i la superfície del mar Mediterrani, sensiblement més càlid. En eixe moment a nivell de la superfície el "nucli" de la borrasca es torna càlid alhora que són notables els desenrotllaments convectius, que s'organitzen en forma d'espiral tal com passa a un cicló tropical (http://www.tiempo.com/ram/108/los-‘medicanes’-o-bajas-mesoescalares-con-apariencia-de-ciclon-tropical-en-la-cuenca-mediterranea-algunos-casos-de-2007).

A la literatura científica estos fenomens s'han anomenat, en anglès of course, "Mediterranean tropical like storms". En la nostra llengua caldria batejar-les com "Baixes mesoescalars similars als ciclons tropicals" o "Baixes mesoescalars de nucli càlid en superfície". Com es veu, un nom massa llarg i amb poc de punch encara que formarem un acrònim a partir de l'anglès (MTLS?). En 2005 Emanuel E.K. proposà l'acrònim anglès de MEDICANE, resultat de la contracció de "MEDITERRANEAN HURRICANE" (Emanuel, K. A., 2005:  Genesis and maintenance of "Mediterranean hurricanes". Advances in Geosciences, 2, 217-220). Alhora que circulava la discussió sobre si este tipus de fenomens mereixien o no ser vigilats, controlats i etiquetats tal com es fa amb les tempestes i ciclons tropicals de l'Atlàntic.

Arguments meteorològics, a favor i en contra, n'hi han varios. Els MEDICANE no són, ni de lluny, tant intensos, ni extensos, ni destructius, ni duraders com un ciclò tropical, alhora que només compartixen algunes, i notes, de les caracterísques dels huracans. Qualificar-los com a tals podria resultar excessivament alarmista per a la població. més acostumada a la imatge "caribenya" de lo que és un huracà. No obstant, per poder explicar la seua formació cal recórrer a fenomens i models que si que son propis dels ciclons tropicals i, encara que els MEDICANE no arriben a ser tan forts com estos, si que solen provocar notables fenomens adversos, tant a a causa del vent com de la pluja.

En septembre d'enguany la NOAA (http://www.nhc.noaa.gov/), encarregada principals de la vigilància, alerta i etiquetació de les tempestes tropicals a l'Atlàntic Nord, considerà la conca mediterrània com una regió capaç de soportar el desenrotllament de ciclons tropicals. Una qüestio que prengué en consideració des de que en 2005 el Vince i el Delta es passejaren per la Península (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/07/un-mes-en-plena-temporada-dhuracans.html). Ahir mateix, la borrasca situada enfront mateixa del litoral valenciá semblà evolucionar cap a un MEDICANE i la NOAA l'acabà etiquetant com una a T: tempesta tropical (http://www.cazatormentas.net/index.php/noticias-de-meteorologia-mainmenu-2/61-noticias-sobre-huracanes-ciclones-y-tifones/2200-primera-posible-tormenta-tropical-oficial-de-la-historia-en-la-cuenca-del-mar-mediterraneo.html). Seria el primer fenomen meteorològic batejat amb eixe nom al Mediterrani.

Davall es mostra primer la imatge del canal visible de les 5 de la vesprada, s’hi assenyala el centre de la baixa, al voltant de la qual s’organitzen els núvols en espiral, a l’estil d’un cicló tropical. La següent imatge és la del canal infraroig de les 9 de la nit, on sembla apreciar-se la formació de l’ull.

Cicló Mediterrani (Mediterranean Cyclone: MECY?) seria un bon nom per referir-se de manera estándard a estos fenomens. Eixe nom els particularitzaria, tant meteorològicament com geogràficament, distingint-los clarament dels ciclons extratropicals (les borrasques atlàntiques amb fronts). Alhora el nom insinuaria una semblança parcial amb els ciclons tropicals (huracans i tifons) i un cert perill , però evitaria una identificació completa amb la intensitat és un huracà atlàntic, sempre més destructiu i més extens. MEDICANE sona bé en anglès, però sigam sincers, quan u el sent per primera vegada s'assembla més bé al nom d'una assegurança mèdica o d'una nova raça de gos.

 

Un octubre càlid i sec, però menys que fa dos anys...

El més d'octubre de 2011 ha sigut més càlid i sec del que és normal (periode de referència 1971-2000). La temperatura ha estat 1.6º per damunt del que és habitual i s'han de destacar les altes temperatures registrades dia 12, en alguns observatoris les més càlides per al mes d'octubre des de que es prenen dades (al voltant dels 34º a l'interior i en conjunt un 5.3º superiors a la mitjana). A partir de dia 12 la temperatura començà a descendir, però en general ha quedat per damunt dels valors normals, com es pot vore a la gràfica. El dia més fred va ser el 26 d'octubre, amb gelades a les planes interiors, destacant els 0.4º d'Ademuz.

També ha sigut més sec del que és habitual, amb un 41% de dèficit de mitjana. Només hem tingut un temporal de pluges entre els dies 28 i 30, que deixà valors superiors als 200 litres a la Marina Alta, entre els que destaquen els 242 l/m² a Orba i els 220 l/m² de Pego.

El més ha sigut extraordinariament sec als Ports: Morella només ha acumulat 2,8 l/m² en tot el mes. L'observatori compta amb dades des de 1916, sent el de 2011 el mes d'octubre més sec de la serie des de 1963. L'interior nord de Castelló, l'interior del Baix Segura i el Vinalopó han tingut un octubre molt sec, i només les comarques del sud de València i del nord d'Alacant han tingut un mes humit o molt humit amb pluges concentrades els últims dies del mes.

Tot i això, només hem de retrocedir dos anys per trobar un més d'octubre encara més càlid que el d'enguany (i ens podem fixar en el de 2006, que encara ho va ser més) i es pot vore com, llevat de 1991, 1992 i 1993, que varen ser molt freds, cada 3 o 4 anys hem tingut un octubre molt càlid.

I també son dos anys només els que ens separen d'un mes d'octubre en cara més sec que el de 2011, cosa que tampoc és un fet inusual segons es veu a la gràfica: al costat de mesos extraordinariament plujosos, tenim mesos d'octubre que son molt secs. Podeu vore més informació a una entrada prèvia d'este mateix blog: octubre, el mes "estadísticament" més plujós,  http://oratgertvv.blogspot.com/2011/10/octubre-el-mes-estadisticament-mes.html