Les Borrasques no tenen nom però podeu comprar-ne un.

Pedro C Fernàndez ens referia al facebook el següent enllaç: http://www.cazatormentas.net/index.php/noticias-de-meteorologia-mainmenu-2/1-timas/2574-ciclon-mediterraneo-lucia-provoca-un-temporal-en-italia.html

L'article és interessant i tracta el tema amb correcció però afegim algunes precisions.

Tot lo que no siga un anticicló es un cicló, i que una cosa siga un cicló no vol dir que siga tropical o huracá. De fet les borrasques atlántiques de tota la vida també són ciclons. De moment esta borrasca al Mediterrani ha insinuat alguna característica particular (nucli càlid) però potser un poc prematur dir-li "medicane" (ja en parlat d'això a http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/11/un-huraca-al-mediterrani.html) i, en tot, cas caldrà espera un reanàlisi de la situació.

Pel que fa al nom,si que es posen noms a les tempestes tropicals i huracans Atlàntics, així com als tifons del Pacífic, hi seguin una normativa acceptada per l'Organització Meteorològica Mundial (http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/08/perque-irene-el-noms-dels-huracans.html). No es posen noms a les perturbacions extratropicals, ni atlàntiques, ni mediterrànees, ni existix cap normativa en este sentit per a estes. Aleshores, per què  a esta perturbació mediterrànea li diuen Lucia?

L'Institut de Meteorologia de la Universitat lliure de Berlin té la "costum" de posar noms tant a les borrasques, com als anticiclons atlántics (http://www.tiempo.com/ram/9098/apadrinando-y-dando-nombre-a-borrascas-y-anticiclones-de-latitudes-medias-como-klaus-y-xynthia/). Este procediment no està estandaritzat i no passà de ser una anècdota curiosa. De fet, més que "posar-li" noms, "ven" els noms. Qualsevol, pagant és clar i evitant noms massa extranys o bròfecs, pot posar-li el nom que vullga a un anticicló, o a una borrasca (http://www.met.fu-berlin.de/adopt-a-vortex/).  Les altes pressions són més cares, 299 Euros, que les baixes, 199 Euros. Els diners es dediquen a financiar investigacions sobre el temps i el clima.

Ara bé, com que per defecte s'associa un cicló amb nom amb els "huracans" i, alhora, s'associa la paraula "cicló" també a "huracà", i no a qualsevol perturbació ciclònica no necessàriament tropical,  de sobte a alguns mitjans de comunicació una "borrasca atlántica", per forta que siga, es convertix en un "huracà" sense ser-ho, ni tindre res a vore amb lo que realment és un huracà. Això ha passat els darrers anys amb alguns temporals com el Klaus, el Xynthia o el Kyrill.

UN HURACÀ AL MEDITERRANI?

Cicló Mediterrani, MEDICANE o Tempesta Tropical? Qüestió de noms.

Des de que als anys 80 les observacions dels satèl.lits meteorològics es generalitzaren, ocasionalment s'han observat casos de baixes al Mediterrani que semblaven adquirir una certa semblança amb els ciclons i les tempestes tropicals (unes 15 vegades entre 1997 i 2007). Visualment, lo més espectacular era la formació, encara que per poc de temps, d'un "ull central", un nucli lliure de núvols al voltant dels qual giraven sistemes de tempestes organitzades en espiral de manera similar a la d'un huracà. A la imatge hi tenim lo que es formà el 18 d'octubre de 2007 enfront mateixa del litoral valencià, que deixa pluges localment intenses i ratxes fortes de vent.

Curiosament, estructures que mostraven algunes (no totes) característiques semblants a les d'un huracà també s'observaren en altres latituds. Així es constatà l'existència de ciclons subtropicals, que es formen en latituds pròximes a l'ecuador, i fins i tot s'observaren ciclons polars. Al Mediterrani la formació d'estes estructures solen anar associades a la formació d'una "borrasca" a la superfície del Mediterrani (borrasca freda aïllada), que coincidix amb una la presència d'una "gota freda" (DANA: http://oratgertvv.blogspot.com/2011/10/gota-freda-dana-i-scm-conceptes-basics.html ) en els nivell alts. 

Arriba un moment en que esta borrasca, relativament menuda en quan a extensió geogràfica (per això es qualifiquen de baixes mesoescalars), presenta un notable reforçament de les baixes pressions en la superfície associat a intercanvis de calor entre l'aire i la superfície del mar Mediterrani, sensiblement més càlid. En eixe moment a nivell de la superfície el "nucli" de la borrasca es torna càlid alhora que són notables els desenrotllaments convectius, que s'organitzen en forma d'espiral tal com passa a un cicló tropical (http://www.tiempo.com/ram/108/los-‘medicanes’-o-bajas-mesoescalares-con-apariencia-de-ciclon-tropical-en-la-cuenca-mediterranea-algunos-casos-de-2007).

A la literatura científica estos fenomens s'han anomenat, en anglès of course, "Mediterranean tropical like storms". En la nostra llengua caldria batejar-les com "Baixes mesoescalars similars als ciclons tropicals" o "Baixes mesoescalars de nucli càlid en superfície". Com es veu, un nom massa llarg i amb poc de punch encara que formarem un acrònim a partir de l'anglès (MTLS?). En 2005 Emanuel E.K. proposà l'acrònim anglès de MEDICANE, resultat de la contracció de "MEDITERRANEAN HURRICANE" (Emanuel, K. A., 2005:  Genesis and maintenance of "Mediterranean hurricanes". Advances in Geosciences, 2, 217-220). Alhora que circulava la discussió sobre si este tipus de fenomens mereixien o no ser vigilats, controlats i etiquetats tal com es fa amb les tempestes i ciclons tropicals de l'Atlàntic.

Arguments meteorològics, a favor i en contra, n'hi han varios. Els MEDICANE no són, ni de lluny, tant intensos, ni extensos, ni destructius, ni duraders com un ciclò tropical, alhora que només compartixen algunes, i notes, de les caracterísques dels huracans. Qualificar-los com a tals podria resultar excessivament alarmista per a la població. més acostumada a la imatge "caribenya" de lo que és un huracà. No obstant, per poder explicar la seua formació cal recórrer a fenomens i models que si que son propis dels ciclons tropicals i, encara que els MEDICANE no arriben a ser tan forts com estos, si que solen provocar notables fenomens adversos, tant a a causa del vent com de la pluja.

En septembre d'enguany la NOAA (http://www.nhc.noaa.gov/), encarregada principals de la vigilància, alerta i etiquetació de les tempestes tropicals a l'Atlàntic Nord, considerà la conca mediterrània com una regió capaç de soportar el desenrotllament de ciclons tropicals. Una qüestio que prengué en consideració des de que en 2005 el Vince i el Delta es passejaren per la Península (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/07/un-mes-en-plena-temporada-dhuracans.html). Ahir mateix, la borrasca situada enfront mateixa del litoral valenciá semblà evolucionar cap a un MEDICANE i la NOAA l'acabà etiquetant com una a T: tempesta tropical (http://www.cazatormentas.net/index.php/noticias-de-meteorologia-mainmenu-2/61-noticias-sobre-huracanes-ciclones-y-tifones/2200-primera-posible-tormenta-tropical-oficial-de-la-historia-en-la-cuenca-del-mar-mediterraneo.html). Seria el primer fenomen meteorològic batejat amb eixe nom al Mediterrani.

Davall es mostra primer la imatge del canal visible de les 5 de la vesprada, s’hi assenyala el centre de la baixa, al voltant de la qual s’organitzen els núvols en espiral, a l’estil d’un cicló tropical. La següent imatge és la del canal infraroig de les 9 de la nit, on sembla apreciar-se la formació de l’ull.

Cicló Mediterrani (Mediterranean Cyclone: MECY?) seria un bon nom per referir-se de manera estándard a estos fenomens. Eixe nom els particularitzaria, tant meteorològicament com geogràficament, distingint-los clarament dels ciclons extratropicals (les borrasques atlàntiques amb fronts). Alhora el nom insinuaria una semblança parcial amb els ciclons tropicals (huracans i tifons) i un cert perill , però evitaria una identificació completa amb la intensitat és un huracà atlàntic, sempre més destructiu i més extens. MEDICANE sona bé en anglès, però sigam sincers, quan u el sent per primera vegada s'assembla més bé al nom d'una assegurança mèdica o d'una nova raça de gos.

 

Un mes en plena temporada d'huracans a l'Atlàntic, ..., sense cap huracà.

La temporada oficial d'huracans a l'Atlàntic va de l'1 de juny al 30 de novembre. Fora d'este periode  poden n'hi haure però les estadístiques mostren que entre estes dos dades es concentra el 97% de depresions, tempestes i ciclons tropicals enregistrats. La major activitat es dóna normalment entre agost i octubre (http://members.tripod.com/~Post_119_Gulfport_MS/tropical.html).

Encara que algunes previsions anunciaven una temporada relativament activa (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/04/com-sera-la-proxima-temporada-dhuracans.html), de moment està sent prou tranquila. Fins ara només hi ha hagut una tempesta tropical, Arlene, entre el 29 de juny i l'1 de juliol, amb ratxes  màximes de vent sostingut de poc més de 100 kilòmetres per hora. Així que el mapa de trajectòries de tempestes i ciclons tropicals d'enguany està de moment quasi buit.

Una depresió tropical es un sistema organitzat de núvols tempestuosos amb vent sostingut màxim  de 62 km/h. Quan les tempestes s'organitzen en forma d'espiral girant ciclònicament i les ratxes màximes de vent sostingut arriben fins als 117 km/h, tenim una tempesta tropical, en la que normalment encara no s'ha format el típic ull de l'huracà. És aleshores quan es "bateja" i se li dóna un nom. Estos noms estan predeterminats i ordenats alfabèticament, hi alternant-se noms masculins i femenins. Quan el vent màxim sostingut sobrepassa els 117 km/h es condidera que ja tenim un huracà, que no és sinó la manera d'anomenar els ciclons tropicals a la zona de l'Atlàntic (http://www.aoml.noaa.gov/hrd/tcfaq/tcfaqHED.html). Esta és la llista de noms reservats per a les tempestes i ciclons tropicals des d'enguany fins 2016:

La major part d'huracans atlàntics naixen, com a depresions tropicals,  en la zona del golf de Guinea, enfront d'Àfrica. Creixen movent-se cap a l'oest fins que arriben a la seua intensitat màxima al voltant del mar Carib i  del golf de Mèxic. Normalment moren en entrar a terra o en desplaçar-se més cap al nord, a aigues més fredes. Alehores són absorbits o es transformen en borrasques atlàntiques de latituds mitges i viatgen cap a l'est. Això es pot vore en el següent mapa, que mostra totes les tempestes i huracans de l'any 2005 (http://weather.unisys.com/hurricane/atlantic/ )

Aquell va ser l'any del destructiu Katrina. També va ser l'any amb tants ciclons tropicals que s'acabà la llista de noms i calgué recórrer a lletres greges per batejar-los (alfa, beta, ...). A més, els ciclons tropicals arribaren a territori europeu. Tinguérem la la tempesta tropìcal Delta que afecta les Illes Canàries i Madeira entre el 28 i el 29 de novembre, amb ratxes de vent de fins 250 km/h al cim del Teide (http://www.aemet.es/es/divulgacion/estudios/detalles/Estudio_de_la_tormenta_tropical_Delta).

Tanmateix, encara que en el seu moment va ser objecte de discusió si calia considerar-lo o no cicló tropical, el Vince arribà a Huelva encara amb la força d'una tempesta tropical (http://www.aemet.es/es/divulgacion/estudios/detalles/Consideraciones_sobre_el_ciclon_tropical_Vince; http://www.meteored.com/ram/2219/el-cicln-vince-en-las-cercanas-de-la-pennsula-ibrica/; http://www.youtube.com/watch?v=XiQB7Z9tYnM ).

Com serà la pròxima temporada d'huracans a l'Atlàntic Nord?

A mesura que s'aproxima l'inici "oficial" de la temporada d'huracans a l'Atlàntic Nord (1 de juny) comencen a aparéixer previsions, que en general anuncien un temporada més activa de lo normal
(http://www.cazatormentas.net/index.php/noticias-de-meteorologia-mainmenu-2/61-noticias-sobre-huracanes-ciclones-y-tifones/1845-previsiones-sobre-la-actividad-de-huracanes-en-el-atlantico-norte-para-la-temporada-de-2011.html).

A banda del centre oficial de la NOAA (http://www.nhc.noaa.gov/),  l'institut meteorològic oficial dels EEUU, hi ha més organitzacions que subministren previsions, com la Universitat de Colorado (http://hurricane.atmos.colostate.edu/Forecasts/), o fins i tot alguns consorcis de tipus privat o semi-privat com el TSR (http://www.tropicalstormrisk.com/).

Com totes les previsions a llarg termini (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/03/quin-temps-fara-esta-primavera.html), estes també patixen d'un baix marge de fiabilitat i s'han de pendre de manera purament indicativa o fins i tot com el resultat de models de previsió encara en fase experimental. Per exemple, aci tenim la diferència entre les previsions (FORECAST)  i el que realment passà (ACTUAL) en els 12 darrers anys (http://flhurricane.com/). En general, "l'encert" (SCORE) no va més enllà del 50 %.

APRIL     FORECAST    ACTUAL   SCORE
1999        14/9/4              12/8/5        4 (good)
2000        11/7/3              15/8/3        5 (good)
2001        10/6/2              15/9/4        10 (bad)
2002        12/7/3              12/4/2        4 (good)
2003        12/8/3              16/7/3        5 (good)
2004        14/8/3              15/9/6        5 (good)

2005        13/7/3              28/15/7      27 (poor)
2006        17/9/5              10/5/2        14 (bad)
2007        17/9/5              15/6/2        8 (bad)

2008        15/8/4              16/8/5        2 (excellent)
2009        12/6/2              9/3/2          6 (bad)
2010        15/8/4              19/11/5      8 (bad)

* Es donen 3 números, per exemple 14/9/4. El primer indica el número de depresions tropicals que s'espera que acaben sent tempestes tropicals (vent sostingut superior a 63 Km/h però inferior a 118 Km/H) o huracans (vent sostingut de 118 Km/h en amunt), i que per tant seran "batejades" amb un nom. El segon indica el número d'huracans (el número de tempestes tropicals que s'intensificaran lo suficient per a ser huracans), mentre que el tercer indica quans "grans huracans" (huracans especialment intensos) s'esperen.