jueves, 14 de febrero de 2013

Asteroide 2012 DA14


Òrbita prevista de l'asteroide 2012 DA14 el dia 15 de febrer de 2013.
El dia 15 de febrer de 2013 tindrem l'ocasió de viure el major acostament conegut a la Terra, d'un asteroide del tamany de centenars de metres. 

Este asteroide (http://ca.wikipedia.org/wiki/Asteroide) va ser descobert per l'Observatori Astronòmic de Mallorca de La Sagra (OAM) http://www.oam.es/ el 23 de febrer de 2012. Observatori que ja ha demostrat els últims anys la seua capacitat a nivell internacional pel descobriment de nous objectes al Sistema Solar. 
Este descobriment es va realitzar després que l'asteroide va passar el dia 16 de febrer de l'any passat a una distància de la Terra de aprox. 2.600.000 de quilòmetres, prou més lluny que enguany. .
Es calcula que té un tamany entre 45 i 50 metres, amb una forma pareguda a una creïlla.
Comparació de tamany amb un camp de futbol americà.


 El més interessant d'este asteroide és que passarà a una distància propera a la Terra, mai coneguda (registrada) abans per un asteroide d'estes dimensions.

 
podeu vore algunes característiques de la seua òrbita.

L'asteroide tindrà el màxim acostament a la Terra el dia 15 de febrer a les 20.26 h (hora oficial) , en eixe moment estarà aproximadament a una distància de 28.000 km de la Terra, es a dir, estarà més a prop que els satèl·lits geoestacionaris, com són els de comunicacions o el mateix Meteosat, que es troben a distàncies de l'ordre de 36.000 km de la superfície de la Terra.

De fet, passarà tan a prop de la Terra que l'efecte gravitatori farà que canvie l'òrbita de l'asteroide (foto de l'inici).
És un asteroide, que com molts altres orbita el Sol acompanyant la Terra, i de tant en tant, s'acosta a nosaltres. En particular, fins ara, tardava 366.2 dies en fer una volta al Sol (poc més d'un any), ja vorem a partir de demà, quina òrbita té finalment.

Ací veiem  diagrama de l'òrbita des de diferents punts de vista.





El nom de l'asteroide està format per l'any del descobriment, i després està acompanyat per unes lletres i nombre que determinen el mes del descobriment i l'ordre. Ací podeu vore l'explicació de la falla.


Segons l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València, l'asteroide no serà visible en el moment de màxima aproximació a la Terra.

Serà a partir de les 20.57 h aproximadament (depén del lloc d'observació), quan podrem tractar d'observar l'asteroide. Ara bé, mai serà observable a simple vista, és un objecte fosc i xicotet, i per tant reflectix poca llum del Sol. Caldrà fer ús de telescopi o prismàtics per tractar d'observar-lo.
Ací veiem el recorregut al cel.
La pàgina heavens-above ha fet un apunt especial per mostrar el recooregut de l'asteroide.
Hem escollit Buñol, com a població centrada nord-sud-est-oest al nostre territori, i ací tenim el recorregut i horaris.
Eixirà pel nord-est i anirà a buscar l'estrella polar.

Ací podeu trobar més informació i animacions al respecte.
http://www.nasa.gov/topics/solarsystem/features/asteroidflyby.html

Imatges com estes.





La previsió meteorològica indica cel ras de vesprada, ambl'arribada des de ponent de núvols alts. Les temperatures seran semblants als valors de hui, cap al litoral, entre les 20 hores i les 22 hores oscil·laran entre els 12º i les 15º, amb vent fluix.

No deixeu l'oportunitat d'observar la Lluna, ací vos deixem una fotografia del dia 14 de febrer des de Serra feta per Pascual Navarro.








Més informació del cinturó d'asteroides.



martes, 5 de febrero de 2013

Gener de 2013: sec, ventós i càlid.

El resum climatològic de Gener de 2013 (AEMET) no fa sinó confirmar que ha sigut un mes ventós, sec i relativament càlid. La temperatura mitjana estimada per a la Comunitat Valenciana ha sigut de 9,4ºC, uns 1,5ºC per damunt de la mitjana del període de referència 1971-200. Això fa que este haja sigut el sext gener més càlid des de 1941.



El mes comença amb les que semblaven les típiques calmes de gener, amb notables amplituds tèrmiques. A partir del dia 9 es trenca l'estabilitat anticiclònica i entrarem en una situació que alternava el ponent amb el mestral i, per tant, les masses d'aire càlid i les d'aire fred. Aleshores, tant teníem dies de "calor", com dies de "fred", on el vent incrementava eixa sensació.

En molts moments el vent ha bufat fort o molt fort; i s'han mesurats ratxes per damunt dels 90 km/h durant varios dies a molts llocs. Alhora, el pas de perturbacions atlàntiques deixà el 19 de gener el mínim de pressió atmosfèrica  (975,2 mb a l'observatori de l'aeroport de Manises) mesurada a la nostra Comunitat des de 1959.

Mentre els front atlàntics han deixat generoses pluges i nevades al centre i nord peninsular, a la nostra Comunitat les precipitacions, i també les nevades, han sigut ben minses i quasi anecdòtiques. Només a les rodalies dels Ports, Ademuz i interior de València les pluges acumulades del mes han superat els 20 l/m². Són també les úniques zones on les nevades tingueren certa relevància, amb gruixos que arribaren als 10 o 15 cm.




En conjunt, la quantitat mitjana de pluja estimada a la Comunitat Valenciana ha sigut de 10,4 l/m², un 75% per davall de la mitjana. Això fa que este gener haja sigut el 13 més sec des de 1971.





viernes, 25 de enero de 2013

Que passà ahir? Un “downburst” o esclafit.


Ahir de matí, i en molts llocs entre la Plana i el nord d’Alacant, hi hagué un moment en el que el cel es fiu negre, comença a ploure intensament i a bufar un vent molt fort i a ratxes, ..., però tot durà només alguns minuts, de manera que, a pesar de la forta intensitat dels ruixats, les quantitats de pluja arreplegada no foren rellevants  (entre 5 l/m2  i 10 l/m2 com a molt).

La imatge del radar d’ahir mostra una línia o front de pluja que ràpidament es mogué des del nord de Castelló cap avall (de NW a SE), fins entrar cap a la mar després de tocar el nord de la província d’Alacant.


Esta línea de pluja mostrava característiques típiques d’una línia de turbonada (http://es.wikipedia.org/wiki/Turbonada): presentava característiques tempestuoses, amb llamps, trons i granís; i una certa organització. A la part davantera del front l’aire càlid ascendix bruscament i, amb la mateixa brusquedat i violència, és substituït per l’aire fred que descendix al darrere de la línea frontal. En anglès este fenomen s’anomena “dowburst”, que podríem traduir per “esclafit” o, en castellà, “reventón”, en este cas d’aire fred.

Estes són les dades de pressió, temperatura, pluja i vent de la ciutat de Castelló. La nit transcorria relativament tranquila, amb no massa vent i temperatures altes coincidint amb el pas d’un front càlid. De sobte, es veu clarament el moment de l'ESCLAFIT, amb una brusca baixada de temperatura, coincidint amb un ruixat sobtat, intens però curt, i un increment també sobtat de vent precedit d’un mínim acusat de pressió.



Estos fenòmens no s’han de confondre amb els tornados. El tornado porta vent molt fort, però que el vent siga molt fort no vol dir que tingam un tornado: hi ha molts fenòmens meteorològics que porten vent fort,  i ahir en tinguérem un bon exemple.

La veritat és que cap mapa podia "vore" el què passà, o fer pensar que el pas dels fronts, primer càlid i després fred, generaria eixa línea de turbonada. Són fenòmens que, per qüestió d’escala tant temporal com espacial,  queden per davall de la resolució dels models i que, com a molt, fent un seguiment exhaustiu de la situació meteorològica a dures penes es poden entrevore amb una hora d’antelació.

miércoles, 2 de enero de 2013

Resum climatològic de 2012 a la Comunitat Valenciana.


D’acord amb l’informe climatològic de l’AEMET, l’any 2012 al global de la Comunitat Valenciana ha sigut sec i càlid. La precipitació mitjana estimada ha sigut un 12% inferior a la normal (mitjana del període 1970-2000) i la temperatura mitjana 0.8ºC més alta.

Els mesos més càlids, amb diferència, foren juny i agost, sent agost de 2012 el més càlid de la sèrie històrica disponible . Cal recordar que el 10 d’agost es superaren els 43º en diverses localitat de la meitat sud de la Comunitat: 45º C a Villena, entre 44º i 45º a Ontinyent, Jalance, Beneixama, Alcoi, Bicorp, Fontanars o Buñol.



En l’extrem contrari, el mes de febrer va ser extraordinàriament fred; el tercer més fred des de 1960. Hi es succeïren 3 onades d’aire polar continental siberià la primera quinzena del mes i es marcaren mínimes de -15º al Pico Gavilán (Puebla de San Miguel) els dies 8 i 12 del mes.


Després de 5 anys seguits (2007 a 2011) amb pluges per damunt de la mitjana, un fet difícil de trobar a una Comunitat com la nostra, enguany la precipitació mitjana de 446 l/m2 ha sigut inferior a la mitjana: 506 l/m2.



La tardor ha sigut molt humida, però no ha pogut compensar totalment el dèficit de pluja de les altres estacions de l’any. Mentre a bona part de la meitat sud de la Comunitat ha sigut un any normal o humit, a la meitat nord ha sigut sec o molt sec.



Al 20% del territori l’any ha sigut molt sec, al 36% sec, al 24% normal i al 20% humit. L'observatori de Barx (La Drova) ha acumulat 1030 l/m2, mentre que al litoral entre el Campello i Santa Pola han acumulat menys de 250 l/m2.


viernes, 21 de diciembre de 2012

Núvols lenticulars.

Els, Daniel Ferrer.

Hui divendres dia 21 de desembre hem tingut tota una col·lecció de núvols lenticulars, vistos des de diferents punts del nostre territori.
Petrer, Puri Sánchez
Xeraco, Juan Francisco Palomares
Este tipus de nuvolositat es forma al sotavent de les serralades, el dies d'estabilitat atmosfèrica que bufa vent fort. És habitual vore associats a estos núvols, alguns cúmuls xicotets a les capes més baixes.
Estos núvols que es formen a altures entre els 4 i els 8 km (núvols mitjans) s'anomenen lenticulars, per la seua forma semblant a llentilles.
Solen quedar quasi estàtics, i pareixen no canviar massa amb el temps, ara bé si veiem imatges accelerades vorem com creixen i es desfan de manera continua en els seus laterals.
 
Paga la pena vore estes imatges de Fernando Bullón de l'illa de La Palma.