Erupció del volcà Grímsvötn a Islàndia.

El passat cap de setmana, dissabte 21 de maig de 2011 a les 19.30h (hora local al nostre territori), el volcà Grimsvötn d'Islàndia entrà en erupció.

Este volcà està davall de la glacera Vatnajokull, al sud-est d'Islàndia. Les erupcions volcàniques són freqüents a este país per estar situat a la zona on es separen les plaques tectòniques Euroasiàtica  i Nord-americana. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Isl%C3%A0ndia)

Encara que l'erupció del Grimsvötn ha estat la més forta d'este volcà en 100 anys, i més intensa que la de l'Eyjafjalla que en abril de l'any passat provocà un notabli caos en les comunicacions aèries, de moment l'Agència Espacial Europea estima que no ocasionarà tants problemes. Sembla que l'erupció del Grimsvötn no durarà tant de temps com la del Eyjafjalla i, a més, les partícules llançades a l'atmosfera són més grans i pesades, de manera que arriben a menys altura i afecten menys la zona per on circulen els avions, no són tan perjudicials per als motors, i cauen abans i no poden ser transportades excessivament lluny. L'erupció és 10 vegades més potent que la que tingué al 2004, i comparable a la de 1873.

 

 

Un grup d'excursionistes, que havien fet nit a prop del volcà, abandonaren la zona just 6 hores abans de l'erupció i afortunadament no van patir danys. Com l'any passat, s'esperen inundacions a la zona causades per la desfeta de part de la glacera on està situat el volcà, que són seguides amb atenció per les autoritats locals.

L'erupció ha llançat gasos i cendres a altures superiors als 20 km, per tant, de nou el principal problema és i serà seguir l'evolució de la dispersió atmosfèrica d'estes cendres, per tractar d'evaluar com afecten el transit aeri.

Cal recordar que a la troposfera el vent no té habitualment la mateixa direcció i intensitat a cada altura, per tant, cal analitzar l'altura d'emissió de les cendres i la situació meteorolòqica en cada moment per fer un seguiment i una estimació de la dispersió del material. Fins dimarts el vents predominants de l'oest a les capes baixes i mitjanes ha fet que les cendres es desplacen cap al nord de Noruega i Escòcia.

Eurocontrol manté un seguiment hora a hora de l'evolució del núvol de cendra e informa de l'estat de l'espai aeri: https://www.public.cfmu.eurocontrol.int/PUBPORTAL/gateway/spec/index.html. La previsió de l'evolució del núvol de cendra a diferents altures el podeu consultar al Metoffice: http://www.metoffice.gov.uk/volcano/public/natlantic.html

Trobareu gràfics com estos, on es mostra la concentració estimada de partícules per metre cúbic en la zona de la troposfera compressa entre els nivell FL000 i el nivell FL200: http://en.wikipedia.org/wiki/Flight_level Estos nivells estan referenciats a la pressió atmosferica en superfície i en particular este gràfic ens indica la concentració de partícules entre el nivell del mar i els 6000 metres aproximadament, el dia 24 de maig a les 12 hores (temps universal, dos hores menys que l'hora local nostra)

L'evolució prevista la podem seguir en els següents mapes. Previsió de la situació el dia 25 de maig a les 0 h (temps universal):

I situació el dia 25 de maig a les 6 h (temps universal):

Caldrà seguir dia a dia l'evolució del núvol de cendra, que dependrà d'una banda de com evolucione l'erupció i de com es configuren les borrasques cap al nord d'Europa els pròxims dies. Les imatges de la erupció han fet la volta al món, i de fet algunes d'elles són espectaculars. Ací veiem els primers moments de l'erupció en una presa des de l'espai pel satèl.lit americà GOES, i des de la superfície per un observador a prop de la zona.

Estes són les images del sensor MODIS (la primera del satèl.lit AQUA, i la segona del stèl.lit TERRA), on es veu Islàndia des de 700 km d'altura en la vertical del volcà el dia després de l'inici de l'erupció.

Des del punt de vista climàtic i meteorològic , les erupcions volcàniques poden tindre efecte fins i tot a curt temini. Els materials sòlids ejectats en una erupció volcànica, i gasos com el SO2 que ràpidament condensen formant areosols, dificulten els pas de la radiació solar i per tant tendixen a "enfredar" l'ambient. Si la quantitat de material sòlid és significativa i s'escampa de manera general per les capes altes de l'atmosfera este efecte d'enfredament es pot fer de notar en apenes mesos. Per exemple l'any 1816 és conegut com "l'any sense estiu", un fet atribuit a la forta erupció del volcà Tambora a Java el 5 d'abril de l'any 1815 (http://www.meteored.com/ram/354/volcanes-y-clima-1816-un-ano-sin-verano-en-el-hemisferio-norte/). L'últim cas semblant és l'erupció del volcà filipí Pinatubo en 1991, que provocà un enfredament general de l'atmosfera que durà uns 2 ó 3 anys. Pel contrari, alguns gasos emesos per les erupcions volcàniques, com el vapor de l'aigua o el diòxid de carboni tenen efecte hivernacle i contribuixen, a més llarg termini, a escalfar l'atmosfera.