Estos
dies d'estiu tots aquells que viuen prop de la costa parlen de calor i,
sobretot, de basca. Eixa humitat relativa elevada, que fa que la calor
siga insuportable, sobretot quan para el vent.
La
sensació de calor que tenim depén de moltes variables, és molt
subjectiva. Depén, evidentment, de la temperatura de l'aire, però també
de la persona, de l'activita física que realitza, de si estem a l'ombra o
al sol, de si fa vent o no, de la humitat relativa, de la roba que
portem i de més factors. Per tant, intentar quantificar la sensació de
calor sembla una tasca difícil.
Molts apunten que és
suficient en estos casos dir la temperatura de l'aire i la humitat
relativa a l'ombra (garita meteorològica), en condicions de vent en
calma, i a partir d'estes dades cadascú ja sap quina serà més o menys la
sensació de calor que tindrà.
Entrem ara en com
quantificar una sensació. Una qüestió problemàtica esta i que no deixarà
de tindre finalment una base subjectiva.
Ja des de mitjan segle XX, amb l'arribada de l'arquitectura bioclimàtica
http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Olgyay
http://www.miliarium.com/Prontuario/ArquitecturaSostenible/Clima/Olgyay.asp
va
sorgir la necessitat de valorar de manera conjunta diverses variables
meteorològiques: temperatura de l'aire, humitat relativa i velocitat del
vent, com a variables bàsiques en la sensació de confort.
Este
és un recorregut gràfic que intenta definir una zona de confort
climàtic d'acord amb les variables abans esmentades. Tot i això, està
basada en el confort d'una persona que realitza activitat física
lleugera, amb roba d'entretemps, sense vent i a l'ombra.
Diem
que una persona, en la zona central del gràfic, tindrà sensació de
confort, ara bé, una vegada eixim d'eixa zona del gràfic, per
temperatures més altes, humitat més alta, més radiació solar o més vent,
el confort es perd.
De
vegades, la sensació de calor arriba per una roba inadequada en cada
situació. Sobre este tema i com calcular la sensació tèrmica o el
confort tèrmic, hi ha diferents treballs, com ara el mètode Fanger.
http://www.ergonautas.upv.es/metodos/fanger/fanger-ayuda.php
El
cos regula la nostra temperatura amb la suor, de manera que quan
s'evapora absorbeix energia de la nostra pell i ens refrigera. Si
s'evapora més suor de la pell, més refresca, si se n'evapora menys,
menys refrigeració.
El vent té un efecte de renovar la
massa d'aire sobre la pell i, per tant, d'afavorir l'evaporació de la
suor, i refrigerar. A l'hivern i a temperatures baixes, pot arribar a
ser, fins i tot, perillós. La temperatura que sentim amb vent és
inferior a la que marca el termòmetre. D'açò, ja en parlarem en un altre
bloc.
http://es.wikipedia.org/wiki/Temperatura_de_sensaci%C3%B3n
http://www.tutiempo.net/silvia_larocca/Temas/Met21.htm
A l'estiu, en general, l'efecte del vent és agradable, perquè refrigera.
Ara
bé, atenció, això no sempre és d'esta manera. Si la temperatura de
l'aire és molt alta, superior als 40 graus, l'efecte del vent és el
contrari, perquè la capa d'aire que es forma al voltant de la pell, que
té una temperatura similar al nostre cos, és renovada per aire més càlid
i, per tant, augmentarà la sensació de calor.
Tractem amb més detall l'efecte de la humitat relativa de l'aire.
Si
la humitat relativa és del 50%, vol dir que l'aire, a eixa temperatura,
encara pot absorbir més aigua en forma de vapor, per tant, la suor
podrà evaporar-se i la nostra pell refrigerar el cos.
En
el cas que la humitat relativa siga del 100%, a una temperatura
determinada, l'aire està saturat, i ja no pot absorbir més aigua en
forma de vapor. Per tant, la suor no s'evaporarà i condensarà sobre la
pell, d'esta manera no podrem refrigerar el nostre cos.
Per
tant, no és el mateix estar a l'ombra, sense vent, amb roba lleugera i
amb activitat física lleugera, a 30º amb una humitat del 20%, que estar a
30º amb una humitat del 70%, és evident, i tot el món ho ha
experimentat. En el segon cas la sensació de calor és més alta i és quan
parlem de basca.
Actualment, molts mitjans de
comunicació i centres oficials de meteorologia ja no donen només els
valors de temperatura, sinó que complementen el valor amb la temperatura
de sensació. Ara bé, algú s'ha preguntat com es calcula? Hi ha una
fórmula única? Quin valor hem d'agafar com a correcte? Què és correcte
si parlem de sensació? No és millor donar només temperatura, humitat i
vent com a definició de les condicions meteorològiques?
Evidentment,
este canvi s'ha realitzat buscant una informació millor dels riscos de
les condicions meteorològiques existents, amb vista a situacions
perilloses per a la salut, tant per fred com per calor.
Ara
bé, també moltes vegades, per a omplir titulars necessitem temperatures
més baixes a l'hivern, o més altes a l'estiu, de les que registra el
termòmetre, i entrem en les temperatures de sensació, com si fóra un
valor ben definit... Atenció!
Per a tractar de
quantificar este augment de sensació de calor es van realitzar treballs
el 1978 i el 1979 a l'oficina de medi ambient del Canadà
http://www.ec.gc.ca/meteo-weather
i també al servici meteorològic dels Estats Units
www.nws.noaa.gov
En
els dos casos es va tractar de quantificar esta sensació i, de fet, es
van crear diferents equacions que tracten de quantificar l'efecte de la
humitat. Ara bé, no són la mateixa fórmula i no donen resultats
idèntics.
http://www.eurometeo.com/english/read/doc_heat
L'oficina
canadenca va crear l'índex Humidex, basat en un estudi de 1979 que
intentava quantificar l'efecte de la humitat en el confort o benestar, i
de quina manera podria arribar als límits suportables pel cos humà.
M.
Masterson and F. A. Richardson, 'A method of quantifying human
discomfort due to excessive heat and humidity'. Environment Canada.
Esta és la taula resultant d'aplicar este índex (Humidex)
Este
és l'índex més utilitzat a Europa, però recordem que continua sent un
índex per a tractar de quantificar una sensació. De fet, esta és una de
les majors crítiques que es fan a este índex. Tot i que, de crítiques,
en tenim unes quantes i molt justificades, sobretot les fetes pel físic
Miguel Treblay.
http://ptaff.ca/humidex/?lang=en_CA
D'altra
banda, el servici nord-americà va crear l'anomenat Heat Index, que
habitualment és més utilitzat als països que fan ús de les unitats
anglosaxones, amb la temperatura en graus Fahrenheit. Ací veiem la taula
resultant d'aplicar esta fórmula, que no és exactament igual que
l'anterior, i de fet valora de manera menys important l'efecte de la
humitat.
Actualment,
mitjans de comunicació espanyols utilitzen de manera habitual l'índex
Humidex, ara bé, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) fa ús del
Heat Index, utilitzat pel centre meteorològic dels Estats Units.
http://www.weather.gov/
http://www.nws.noaa.gov/om/heat/index.shtml
El Heat Index va ser desenvolupat per George Winterling el 1978. (
http://en.wikipedia.org/wiki/Heat_index)
Hi
ha diverses fórmules per a calcular-lo, sempre en este cas amb les
temperatures en graus Fahrenheit, amb vent fluix i a l'ombra.
La
fórmula simplement és una equació que tracta d'ajustar la taula
anterior. Hi ha diverses equacions. La utilitzada per Aemet és:
= Heat Index (en graus Fahrenheit)
= temperatura ambient (en graus Fahrenheit)
= humita relativa (%)
Esta
equació només és vàlida per a temperatures superiors a 26,7ºC (80ºF) i
humitats relatives iguals o superiors al 40%. Més enllà d'estos valors,
se suposa que la sensació de calor és igual a la temperatura.
Bé, després de tot açò, ens preguntem: quanta calor ha fet hui?
La resposta la tenen el termòmetre i l'higròmetre:
30º i 60% , amb vent fluix o encalmat.
Humidex= 38º
http://www.csgnetwork.com/canhumidexcalc.html
Heat Index= 32,8ºC
http://www.easysurf.cc/cnver16.htm
Evidentment
no són iguals... A vostés els deixem el criteri de fer ús de l'un o de
l'altre. Ara bé, la conclusió és, i podem afirmar-ho, que la humitat ha
augmentat la sensació de calor i el comentari que tots farem serà:
Quina basca ha fet hui!
