lunes, 25 de junio de 2012

Alerta, avís... quina o quin de tots?

Fem ací una recopilació de tota la informació publicada al Facebook de l'Oratge el dia 25 de juny, en reposta a una pregunta que ens arribà via Facebook.

Respecte a la pregunta de José A Gil, ja vàrem comentar que els llindars per a cada alerta depenen d'els valors mitjans de cada variable a la zona on efectuem l'alerta.
En el cas de les alertes (millor preemergències) d'incendis, són emeses per la Conselleria de Governació a través del 112, i en aquest cas són tres nivells (Baix-verd-, Alt-taronja- i Extrem-roig-) amb els seus colors corresponent.
En este cas la preemergència es basa en la previsió meteorològica, en les condicions previes d'humitat, en la quantitat de persones que es preveu estaran a la muntanya, i altres factors, per tant no és extrictament meteorlògic.
A més a més les zones de divisió del nostre territori no són ni comarcals ni regionals, i tot està basat en tindre la millor preparació per actuar en cas d'incendi.
Ací vos deixem els nivells per demà, on fins i tot apareix el símbol del llamp, tot i que demà la possibilitat d'algun llamp és molt baixa, no és nul·la.
De seguida continuem...


  1. Foto: Respecte a la pregunta de José A Gil, ja vàrem comentar que els llindars per a cada alerta depenen d'els valors mitjans de cada variable a la zona on efectuem l'alerta.
En el cas de les alertes (millor preemergències) d'incendis, són emeses per la  Consellerria de Gobernació a través del 112, i en aquest cas són tres nivells (Baix-verd-, Alt-taronja- i Extrem-roig-) amb els seus colors corresponent. 
En este cas la preemergència es basa en la previsió meteorològica, en les condicions previes d'humitat, en la quantitat de persones que es preveu estaran a la muntanya, i altres factors, per tant no és extrictament meteorlògic.
A més a més les zones de divisió del nostre territori no són ni comarcals ni regionals, i tot està basat en tindre la millor preparació per actuar en cas d'incendi.
Ací vos deixem els nivells per demà, on fins i tot apareix el símbol del llamp, tot i que demà la possibilitat d'algun llamp és molt baixa, no és nul·la.
De seguida continuem... 

Entrem ara en matèria de les preemergències a soles meterològiques. La veritat és que caldria un curs, però intentarem resumir. Tenim varies fonts i entre elles no coincidixen.
La primera és la conselleria de Governació, que té preemergències i emergències meterològiques, la segona és la Conselleria de Sanitat, que a soles té nivell d'alerta per calor, i després per acabar tenim l'Agencia Estatal de Meteorologia.
Anem per parts...


Respecte a les preemergències a soles meteorològiques de la Conselleria de Governació, hem de dir que ténen tres nivells o colors. Sense risc amb color verd, risc important amb color taronja, i risc extrem amb color roig. En este cas també dependrà no tan sols de les condicions meteorològiques extrictament, sinó de més factors de quina manera es valora que una situació meteorològica pot causar problemes, siga temperatures altes, fred, neu, vent...


 Respecte a les alertes de la Conselleria de Sanitat, cal indicar que a soles estan relacionades amb temperatures altes i els seus efectes en la salut de les persones. En este cas la previsió meteorològica utilitzada és la realitzada pel centre CEAM(Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani). La divisió del territori, tampoc és ni comarcal ni provincial, va d'acord amb zones definides en bases climatològiques.
http://www.ceam.es/ceamet/vigilancia/temperatura/verano/informacion.html#Niveles%20de%20riesgo
En este cas tenim 4 nivells d'alerta o colors. Nivell normal o verd, nivell moderat a groc, nivell alt o taronja i nivell extrem o roig.
Cada nivell damunt no té el mateix llindar en cada zona definida, evidentment no és el mateix tindre previstes 35º de màxima a Morella que a Xàtiva.



I per últim arribem als avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia, que són els que utilitzem com a referència en les previsions meteorològiques.
En este cas són 4 nivells d'alerta amb els seus colors corresponents.
Sense risc o verd, risc baix o groc, risc moderat o taronja i risc extrem o roig.
Estos nivells s'utilitzen tant per a temperatures, com per a pluja, com per altres fenòmens meteorològics.
La divisió no és extrictament provincial.
Moltes vegades es diu que una comunitat autònoma està alerta i no es detalla que a soles és una zona reduïda d'un província.
O de vegades es diu que tota Espanya està en alerta per calor, i no es detalla que és el nivell groc a soles.
Per tant és una informació que mal utilitzada ens porta a confusió més que ajuda.
Cal fer ús d'ella de manera adequada i en eixe cas és de gran utilitat.
Recordem a més a més, que Aemet actualitza esta informació de manera permanent i no diària, i pot canviar d'un moment a un altre, simplement pel fet que una tempesta siga més forta del previst.



I per últim. Cal recordar que des de no fa molt de temps, a nivell europe tenim la pàgina
www.meteoalarm.eu
que fa un recull de tots els avisos dels centres meteorlògics europeus actualitzats i por ser de gran utilitat en cas de viatjar a algun país.

De la mateixa manera que recomamen la pàgina
http://www.estofex.org/
que ens avisa quan tenim situacions d'inestabilitat amb possibles tempestes que caldria seguir.


Sense oblidar a nivell nacional Tiempo Severo.
http://www.tiemposevero.es/



viernes, 22 de junio de 2012

Estació Espacial Internacional, noves passades.


L'Estació Espacial Internacional torna a ser visible molt brillant després de la posta de Sol.
Este cap de setmana, que vindrà dominat per la calor i el cel ras, tindrem l'oportunitat de vore a simple vista l'Estació Espacial.
Recordem que el que veiem és el reflexe del Sol als seus panells solars, i per tant a soles la podem vore després de la posta de Sol o abans de l'eixida.

En estos moments hi ha sis astronàutes, 3 que arribaren el 17 de maig, i 3 que arribaren el 23 de desembre de l'any passat, i que en principi hauran de tornar el pròxim dia 1 de juliol.
Estos dies són el dies de l'any que més tard tenim la posta de Sol, si mireu cap a l'oest després de la posta, voreu la Lluna en els primers dies de creixent. I una miqueta més a l'esquerra podeu vore Mart i Saturn.

Dissabte el dia 23 de juny si mireu al cel entre les 23.21h i les 23.25h voreu passar l'Estació Espacial des de l'oest cap sud, just per damunt de la Lluna.


Diumenge dia 24 també es podrà vore molt brillant. En este cas haurem de mirar al cel entre les 22.27h i les 22.33h, i eixirà del nord-oest per dirigir-se cap a sud-est.


La següent passada molt brillant serà el dia 26 a les 22.19h aproximadament.
Els gràfics que veieu dalt estan calcultats per a una població situada al centre del nostre territori, si voleu calcular la trajectòria exacta que seguirà a la vostra població, el que heu de fer és entrar en la direcció següent i seleccionar la població.

http://www.heavens-above.com/SelectTown.aspx

Bon cap de setmana de Sant Joan i Bona observació !

miércoles, 20 de junio de 2012

Avanç climatològic de la primavera 2012

Segons l'informe de l'Agència Estatal de Meteorologia, al nostre territori la primavera climàtica de 2012 (mesos de març a maig) ha sigut seca i molt càlida.

La gràfica de l'inici mostra la temperatura mitjana diària de tots els observatoris d'AEMET del nostre territori, comparada amb la línia verda, que és la mitjana dels 30 anys de 1970 al 2000.

Destaca el periode del 21 de març, amb temperatures clarament per davall de la mitjana, ara bé, també destaquen els dies de ponent que hem tingut, sobretot el da 13 de maig, quan tiguèrem màximes de 40º a Pego i a Sumacàrcer. Al mateix temps hem de assenyalar les ponentades dels dies 2, 7 i 11 de juny, la del dia 6 amb temperatures màximes de 40º a Xàtiva i a Anna.

A les tres capitals el resum termomètric del periode març a maig resulta superior a la mitjana, qualificant el periode com a molt càlid.


Pel que a precipitacions, han sigut poc freqüents i concentrades els dies 20 de març, del 3 al 5 d'abril i del 28 al 29 d'abril.

El següent mapa mostra la precipitació acumulada de març a maig al nostre territori.

Cal destacar les precipitacions del 20 i 21 de març, amb tempestes que van deixar quantitats de més de 100 l/m² a Torrevieja, o acumulats de fins a 260 l/m² a observatoris al costat del Montgó a Xàbia. A la Barraca d'Aigües Vives registrarem 193 l/m², o a Llocnou de Sant Jeroni 178 l/m².

La caracterització climàtica que resulta de compara estes dades amb les mitjanes dóna com a resultat zones on podem qualificar el periode de sec o molt sec, a l'interior de València i de Castelló, i algunes zones del litoral d'Alcacant, i altres zones on podem qualificar el periode de març a maig de normal o humit.

A les tres capitals els valors acumulats estan clarament per davall de la mtijana per a eixe periode.


Si comparem esta primavera amb el mateix periode d'anys anteriors, comprovarem que és la més seca des de 2006.

Com serà l'estiu?
Hi ha molts models que treballen amb previsions estacionals, ara bé, són experimentals,
http://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/people/wwang/cfs_fcst/
http://www.ecmwf.int/products/forecasts/d/charts/seasonal3/seasonal/forecast/seasonal_range_forecast/group_public/seasonal_charts_public_2tm/
i funcionen millor per les zones tropicals, més que per les zones temperades del planeta.

L'únic que tenim segur, és quan comença i quan acabarà, l'estiu, l'estació més llarga.



lunes, 18 de junio de 2012

El solstici d'estiu: 21 de juny el dia més llarg de l'any.


Dijous 21 de juny a les 01 hores i 09 minuts hora oficial espanyola peninsular començarà l'estiu astronòmic, o siga, es produirà el solstici d'estiu.  L'estiu astronòmic serà l'estació més llarga de l'any i durarà 93 dies i 15 hores, fins l'equinocci de tardor el 22 de setembre. El solstici d'estiu ve donat pel moment en què el sol presenta la major altura aparent al cel de l'hemisferi nord (http://www.youtube.com/watch?v=HWJHHcpziN8).


Si per duració del dia entenem el temps que passa des de que ix el sol fins a que es pon, el  21 de juny serà el dia més llarg de l'any, amb més hores de llum. No obstant no será el dia que més prompte ixca el sol, ni el que més tard en ponga. El dia que més prompte ha eixit el sol ha sigut el 14 de juny i el dia que més tard es pondrá será el 27 de juny. No obstant, estos dies hi ha molt poca variació en la durada del dia solar, de fet solstici prové del llatí solstitium (sol sistere o Sol quiet).

Les hores d'eixida i posta de sol a les capitals les podeu consultar a: http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Astronomia/publico/efemerides/sol-2012.htm

Atenció estos dies a la radiació ultraviolada, estem als dies de l'any que més alt està el sol al migdia, i per tant, als dies de més radiació solar. Cal extremar la precaució entre les 12 i les 16 hores locals (recordem que el migdia solar és aproximadament a les 14 hores locals).




sábado, 9 de junio de 2012

Vòrtex Costaner Mesoscalar

Des de que tenim satèl·lits meteorològics podem observar un curiós fenòmen nuvolós en forma de remolí que es produeix en la línia de la costa, el conegut com a vòrtex costaner mesoscalar. El la imatge del canal visible del Meteosat del 9 de juny de 2012 (7h UTC)  podem vore el remolí que s'ha format entre les costes d'Alacant i el nord d'Àfrica:

 



Tot i tindre tot l'aspecte d'una borrasca, es una estructura completament diferent pel que fa al seu origen i  al  seus efectes, ja que no està associada a una situació d'inestabilitat atmosfèrica. Es tracta de remolins que es generen molt a prop de la costa, en nivells baixos i que tenen un tamany d'entre 50 i 100 km de diàmetre (també poden tindre un tamany inferior) i estan per tant en l'àmbit de la mesoescala.

http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/6380/4_3_Dinamica_del_MN.pdf?sequence=20

La imatge següent del satèl·lit Modis, mostra el vòrtex que es genera en la costa atlàntica marroquina en situacions de llevant a l'Estret :



 
En la gestació d'estos remolins intervenen els accidents geogràfics litorals i l'orografia submarina: són típics els remolins que es formen al nord de la Marina Alta (sud del Golf de valència) o al nord del Delta de l'Ebre, quan el vent en capes baixes en un entorn d'estabilitat forma una baixa a sotavent de l'obstacle geogràfic. La següent imatge dels satèl·lit SAR mostra el vòrtex format al nord del Delta de l'Ebre el 27-8-1997:


Les corrents marines tenen un paper de primer ordre en la formació dels VCM, en generar nuvolositat en les capes baixes. A causa de l'efecte de la circulació de Langmuir es produeixen en la superficie de la mar zones de convergència on s'acumulen algues, zooplancton i productes derivats del cicle vitals dels organismes marins, que poden ser detectades i permeten estudiar la dinàmica marina a mesoescala.





Els vòrtexs costaners mesoscalars són per tant d'estructures que obeixen als fluxos locals que determinen el perfil de la costa , la fricció entre terra i mar, les corrents marines ila topografia del fons marí, que en la nostra costa està dominada per canons orientats perpendicularment al litoral. 
Tot i el seu vistós aspecte, no van lligats a fenòmens adversos i normalment generen vent dèbil.