domingo, 31 de julio de 2011

Com ha sigut juliol?, com serà agost?





Imatge des de Castelló la nit del 29 al 30 de juliol de 2011. Foto de Félix Ripollés.

El mes de juliol que deixem enrere ha sigut variable, amb dos parts ben diferenciades. Una primera part més càlida i una segona més fresca i humida.

L'evolució de la temperatura mitjana diària del nostre territori mostra una primera part amb temperatures per damunt de la mitjana estadítica de juliol dels últims 30 anys, i una segona part del mes, quan les temperatures han estat inferiors a la mitjana.

La percepció general és que ha sigut un mes més fresc del que és habitual, i això és cert en part. La primera part no i la segona sí. I a més a més, segons quins observatoris.

Per exemple a l'observatori d'Alacant, la temperatura mitjana del mes ha sigut 25,8ºC,   0,8º superior a la mitjana dels ultims 30 anys. En el cas de València ha estat 0,8º superior a la mitjana i en Castelló 0,6º, per tant si fa no fa ha compensat una part i l'altra.

Ara bé, cap a l'interior i el nord les temperatures han sigut més baixes que la mitjana, i per exemple a l'observatori de Morella la temperatura mitjana de juliol ja estat 0,9º inferior a la mitjana, quan l'any 2010 va ser 3º superior a la mitjana, enguany ha sigut 4º inferior a la mitjana de l'any passat.

Si parlem de les capitals, el centre meteorològic de València (AEMET), ens mostra com ha sigut Alacant la que ha tingut clarament un valor mitjà més superior a la mitjana dels últims 30 anys.

Si comparem el mes de juliol d'enguany amb els juliol dels últims 40 anys, veiem com enguany ha sigut tèrmicament 'normal', de mitjana.



Pel que fa als dies de pluja també ha sigut un mes atípic, amb més dies de pluja d'allò que és habitual.
Veiem com tenim 14 dies del mes de juliol on hem tingut precipitació en algun observatori del nostre territori.
Destaquen les tempestes del cap de setmana del dies 2 i 3 de juliol al nord de Castelló, les tempestes del dia 22 i 23 de juliol al sud de València i nord d'Alacant, i les tempestes de la matinada i matí del 30 de juliol, al nord de Castelló i a l'interior de València.

Això ha fet que les hores de sol també hagen sigut inferiors a les habituals, sobretot a Castelló i a València. De fet, a València ha sigut el mes de juliol amb menys hores de sol des del juliol de 1961.


Una de les conseqüències de tanta nuvolositat de tipus baix, a la zona del Golf de València, ha sigut que les temperatures màximes hagen sigut inferior al que és habitual.

Ací veiem com ha evolucionat els últims 30 anys, l'anomalia de la temperatura mitjana de les màximes (diferència respecte de la mitjana dels últims 30 anys) .

A Castelló.
I a València.


Pel que fa a les quantitats acumulades de precipitació i la seua distribució, mostra clarament la distribució típica del mes de juliol, amb tempestes més freqüents a les zones de l'interior i quantitats poc importants de pluja al litoral de València i d'Alacant.


La quantitat mitjana de precipitació, a tot el territori, ha sigut un 20% superior a la normal (mitjana dels últims 30 anys).

A les capitals s'observa clarament la diferència entre Alacant, on ha sigut sec, i Castelló, on ha sigut molt humit.

Si comparem aquest juliol amb els juliol dels últims 40 anys, pel que fa a precipitació mitjana a tot el territori, s'observa que no plovia tant des de juliol de 2002.








Com serà  el mes d'agost? Bona pregunta, i difícil resposta.
recordem que al principi de juliol dos centres de previsió estacional van fer previsions contradictòries respecte a juliol il'estiu, per una banda el centre europeu (en este cas utilitzat per l'Aemet) va fer una previsió d'estiu càlid i sec, i el centre que depén de l'Administració Americana d'Oceans i de l'Atmosfera, NOAA, va predir un juliol amb temperatures inferiors a les habituals i pluja superior a la habitual.

En aquest cas recollim la previsió feta per la NOAA pels mesos d'estiu i en particular per l'agost. Recordem que són previsions mitjanes i que mai ens parlen de com serà cada setmana i dia, sinó de la tendència general.

En estos mapes elscolors verds en el mapa de pluja indiquen precipitacions superiors a les habituals del mes, i colors blaus en el mapa de temperatura indiquen valors inferiors als habituals pel mes.

I el detall d'agost.


Per a temperatures.

I el detall d'agost.

Pareix per tant que serà un mes a la Península, més fresc d'allò habitual i amb més precipitació de la mitjana, vorem finalment que passa.

De moment la primera part de la primera setmana es presenta amb ambient càlid i bascós al mediterrani, i amb pluges i tronades a l'oest i al nord de la Península. Que passarà les següents setmanes?, cladrà seguir l'Oratge, i ens referim al temps i en particular al programa i al facebook.

Vos deixem amb algunes fotografies de llamps i de les pedres que han deixat les últimes tempestes del mes. Moltes gràcies per les fotografies.

Imatge de Faura de Luis Matrinez.


Imatges de Requena de Salvador Carsi.


lunes, 25 de julio de 2011

Consideracions de la informació, Meteorològica?


De vegades ens trobem amb notícies que cal revisar i anar amb compte amb el contingut.

Si ja hem insistit moltes vegades en l'ús incorrecte de Climatologia o clima en lloc de Meteorologia, tampoc està malament recordar l'abús d'algunes paraules sense justificació aparent.

Copiem:

"Una baixada dràstica de les temperatures de 15 graus en només un minuts provoquen esta intensa pedregada i un xicotet tornado a Fontanars del Alforins. És una prova de la variació tèrmica que estem patint este mes a la comunitat."

És un text curt però plé d'incorreccions meteorològiques. 

Primer la baixada de tempratures no és la causa de la 'predregada', si de cas, després de la tempesta i amb la precipitació arriba la baixada de temperatura.

També tenim un problema amb la paraula pedregada, usada sense control, quan la gran majoria de  vegades ens referim a granissada, simplement és per la diferència de grandària en el tamany de les boles o trossos de gel. En aquest cas va ser una granissada, si analitzem les imatges.

Bé la més grossa, és 'xicotet tornado', quan ningú va dir que havia observat el tronado i les destrosses presentaven una organització clara en una direcció. En aquest cas és tracta de la descàrrega de la tempesta, que provoca ratxes molt fortes de vent en una direcció. Però no d'un tornado, paraula que pareix que sempre s'ha d'utilitzar en les tempestes, i que és molt difícil d'eliminar quan moltes vegades no ha sigut.

I tampoc cal oblidar en el mateix paràgraf,  " baixada dràstica de les temperatures ... És una prova de la variació tèrmica que estem patint este mes a la comunitat."
Barrejar la baixada de temperatura que es registra en 30 minuts amb la variació tèrmica del mes de juliol, és excessiu, i no és necessari. Moltes vegades es vol fer ús d'un canvi meteorològic d'un dia o d'unes hores per fer referència a canvis semanals o mensuals, i això sempre ens portarà a conclusions errònies. 

Bé i això és un paràgraf a soles.

Copiem: 


"Dels 40 graus el 17 de juliol a Pego o Càrcer, a temperatures per davall dels deu graus en localitats de l'interior com Morella.

En este poble de l'interior de Castelló han arribat a una mitjana de 13 graus de mínima, 4 punts per davall de les registrades ara fa un any. "

En aquest cas es barregen temperatures màximes i mínimes d'observatoris del litoral i de l'interior, són ganes de confondre al lector de manera innecessària.

O busquem comparar les temperatures del litoral amb les temperatures de l'interior, siguen les mínimes o les màximes, o parlem de l'amplitud tèrmica entre les mínimes i les màximes d'un observatori, però mai barrejar tot.

I per acabar: 

"També passa a la costa. A Alacant, encara que els mercuris no han baixat dels 21 graus, les temperatures han sigut més suaus. Això s'ha traduït en nits més agradables.

GENT : Ha hecho menos calor...

I és cert a Alacant la temperatura mitjana ha sigut de 25 graus, 1 grau menys que el juliol de l'any passat."

No podem barrejar les temperatures mitjanes d'un mes o d'una setmana amb les temperatures d'un dia o d'una nit particular. Les temperatures mitjanes cal utilitzar-les quan tenim un periode de temps estàndar acabat, dia, mes o any, i comparar amb els mateixos periodes de temps, no barrejar, perquè d'esta manera les confusions arribaran a tots aquells usuaris d'esta mal anomenada informació meteorològica.


viernes, 15 de julio de 2011

Activitat Solar. Dades i previsió.


Imatge del sol del dia 12 de juliol de 2011 amb el satèl.lit SDO (Observatori Dinàmic Solar de Nasa).

Des de fa uns mesos als mitjans de comunicació es parla més a sovint del sol i en particular de la seua activitat present i futura.

És una estrela de tipus mitjà i es troba a la meitat de la seua vida. És la font d'energia que manté en moviment l'atmosfera terrestre i des de fa molt anys la seua observació ha mostrat que la seua activitat presenta cicles.

Les primeres observacions es referien a les taques solars observades a la superfície solar, estes taques evolucionen al llarg del temps i el seu nombre és una mena d'indicador de l'activitat solar. 

 

El gràfic anterior mostra l'evolució de les taques solars des de 1600, i clarament veiem com tenim cicles amb màxims i mínims que s'alternen cada 11 anys aproximadament. Aquest cicle pareix associat al cicle de 22 anys d'inversió de la polaritat solar, ara bé perquè aquest cicle, de moment ningú sap ben bé perquè.

És curiós el denominat mínim de Maunder, quan el Sol no va mostrar taques solars durant molt de temps. Es pensa que allò va estar relacionat al final del segle XVII, justament quan la Terra va patir la nomenada xicoteta edat glacial, quan es van congelar a l'hivern el Tàmesi o l'Ebre per exemple.

Els cicles no ténen una durada exacta i oscil.len entre alguns de 9 anys i altres de 14 anys. Seguint l'esquema de l'astrònom Suís Rudolf Wolf que va fer la reconstrucció de l'activitat solar fins el segle XVII, es considera el cicle número 1 al cicle entre els anys 1755-1766. Per tant ara, iniciem el cicle 24.

Alguns pics són molt actius i altres menys. Els periodes de mínim són curts i duren aproximadament dos anys.

Acabem d'eixir d'un mínim, periode d'anys des de 2008 a 2009, el mínim d'activitat més baix del segle passat i la preocupació de com serà el pròxim cicle porta de cap als astrònoms i heliofísics.




Quan hi ha menys taques solars el sol està més traquil, la irradiació solar és lleugerament inferior i les grans emissions de partícules des del sol diminuix.

En els periodes de màxim solar són més freqüents les emissions sobtades de radiació electromagnètica per damunt de la mitjana (fulguracions solars) i l'ejecció de massa de la corona solar, formada principalment per electrons i protons, i altres nuclis més pessats, que viatgen a velocitats de centenars de kilòmetres per segon i tarden en arribar a la Terra varios dies. Habitualment els dos fenòmens van associats, però no sempre van dirigits a la Terra.



Quan arriben a la Terra pertorben la magnetosfera terrestre, i poden distorsionar les transmissions de ràdio, provocar danys als satèl·lits  i a la xarxa de transport d'energia elèctrica.

Moltes vegades s'utilitzen termes de meteorologia per referir conceptes solars, d'esta manera es diu tempesta solar, a una emissió de partícules del sol per damunt de la mitjana, i es parla de l'oratge de l'espai (space weather) quan ens referim a les condicions de radiació i partícules que viatgen del Sol cap a la Terra i a la resta del Sistema Solar.

La 'tempesta solar' que es va registrar al 1859, coneguda com l'event Carrington,és també coneguda com la supertempesta solar de 1859. Va tallar els cables de telègraf i es van vore aurores boreals i australs a latituds pròximes als tròpics.
La tempesta de 1994, no tan intensa, va provocar danys a dos satèl.lits de comunicacions. Altra tempesta en 1989 va provocar la parada d'una planta hidroelèctrica a Canadà .Altres tempestes solars han afectat  servicis de mòbils i senyals de televisió i xarxes elèctriques, sempre a zones de la Terra properes al cercle polar àrtic o antàrtic. 

La pregunta és com ens afectaria una possible gran tempesta solar, siga semblant o no a la gran tempesta de 1859.

La preocupació que torne a repetir-se està present,
i això fa que molts centres estiguen a hores d'ara investigant els possibles effectes que tindria una tempesta de les mateixes dimensions actualment, quan la nostra societat és més depenent de la tecnologia i curiosament som més vulnerables a este tipus d'events, en el sentit que afectaria molt més a la nostra vida quotidiana, que depén en gran mesura del funcionament de satèl.lits i de xarxes elèctriques.

La qúestió és que realment no sabem molt del funcionament intern del Sol i de com evolucionen els cicles solars. De fet és interessant vore de quina manera ha evolucionat la previsió de com serà el màxim solar del  2013 segons quin any es va fer la previsió (situació pareguda a com canvien les previsions meteorològiques mensuals segons ens acostem a eixe mes).

Previsió feta al 2008 (previsió d'un màxim molt actiu)

Previsió feta al mes de juliol de 2011.(previsió d'un màxim menys actiu que l'anterior)


Com serà? com ens afectarà? Ho sabrem quan arribarà.

El que no hem de ser és catastrofistes, sinó realistes.

El que està clar és que a hores d'ara eixim d'un mínim solar, i iniciem un altre màxim solar, com molts que ja hem passat. A partir d'ara el Sol estarà més actiu i per tant les fulguracions i les emissions de massa de la corona solar seran més freqüents, i tot i que no siguen tan importants com el que va passar al 1859, de segur que parlarem d'algunes conseqüències d'aquesta activitat solar.

Algunes de les conseqüències, serà que augmentaran el nombre d'aurores polars i australs i que la posssibilitat de fer fotografies com estes augmentarà.



Giovanni Cappelli,
30 km a l'est de Murmansk (Rússia), 6 d'abril de 2011


Qui sap si podrem arribar a vore de nou aurores des d'Espanay, com de fet ja ha passat per exemple al 1870, o més prop en el temps en 2004, quan per primera vegada es  va fotografiar una aurora boreal des del nostre territori, des d'Aras de lo Olmos a la comarca dels Serrans per Joanma Bullón.





En estos moments podem dir que tenim al Sol millor i més observat que mai, de manera que tenim la seua activitat seguida al segon per tota una constel.lació de satèl.lits i per observatoris terrestres. D'esta manera podem preveure amb antelació l'arribada de partícules a la Terra i poder preparar alguns protocols de prevenció.



Informació catastrofista sempre hi haurà. Ara bé si voleu informació en temps quasi real de quina és la situació de l'activitat solar, no dubteu en visitar la pàgina

jueves, 7 de julio de 2011

Un mes en plena temporada d'huracans a l'Atlàntic, ..., sense cap huracà.

La temporada oficial d'huracans a l'Atlàntic va de l'1 de juny al 30 de novembre. Fora d'este periode  poden n'hi haure però les estadístiques mostren que entre estes dos dades es concentra el 97% de depresions, tempestes i ciclons tropicals enregistrats. La major activitat es dóna normalment entre agost i octubre (http://members.tripod.com/~Post_119_Gulfport_MS/tropical.html).

Encara que algunes previsions anunciaven una temporada relativament activa (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/04/com-sera-la-proxima-temporada-dhuracans.html), de moment està sent prou tranquila. Fins ara només hi ha hagut una tempesta tropical, Arlene, entre el 29 de juny i l'1 de juliol, amb ratxes  màximes de vent sostingut de poc més de 100 kilòmetres per hora. Així que el mapa de trajectòries de tempestes i ciclons tropicals d'enguany està de moment quasi buit.


Una depresió tropical es un sistema organitzat de núvols tempestuosos amb vent sostingut màxim  de 62 km/h. Quan les tempestes s'organitzen en forma d'espiral girant ciclònicament i les ratxes màximes de vent sostingut arriben fins als 117 km/h, tenim una tempesta tropical, en la que normalment encara no s'ha format el típic ull de l'huracà. És aleshores quan es "bateja" i se li dóna un nom. Estos noms estan predeterminats i ordenats alfabèticament, hi alternant-se noms masculins i femenins. Quan el vent màxim sostingut sobrepassa els 117 km/h es condidera que ja tenim un huracà, que no és sinó la manera d'anomenar els ciclons tropicals a la zona de l'Atlàntic (http://www.aoml.noaa.gov/hrd/tcfaq/tcfaqHED.html). Esta és la llista de noms reservats per a les tempestes i ciclons tropicals des d'enguany fins 2016:

La major part d'huracans atlàntics naixen, com a depresions tropicals,  en la zona del golf de Guinea, enfront d'Àfrica. Creixen movent-se cap a l'oest fins que arriben a la seua intensitat màxima al voltant del mar Carib i  del golf de Mèxic. Normalment moren en entrar a terra o en desplaçar-se més cap al nord, a aigues més fredes. Alehores són absorbits o es transformen en borrasques atlàntiques de latituds mitges i viatgen cap a l'est. Això es pot vore en el següent mapa, que mostra totes les tempestes i huracans de l'any 2005 (http://weather.unisys.com/hurricane/atlantic/ )


Aquell va ser l'any del destructiu Katrina. També va ser l'any amb tants ciclons tropicals que s'acabà la llista de noms i calgué recórrer a lletres greges per batejar-los (alfa, beta, ...). A més, els ciclons tropicals arribaren a territori europeu. Tinguérem la la tempesta tropìcal Delta que afecta les Illes Canàries i Madeira entre el 28 i el 29 de novembre, amb ratxes de vent de fins 250 km/h al cim del Teide (http://www.aemet.es/es/divulgacion/estudios/detalles/Estudio_de_la_tormenta_tropical_Delta).

Tanmateix, encara que en el seu moment va ser objecte de discusió si calia considerar-lo o no cicló tropical, el Vince arribà a Huelva encara amb la força d'una tempesta tropical (http://www.aemet.es/es/divulgacion/estudios/detalles/Consideraciones_sobre_el_ciclon_tropical_Vince; http://www.meteored.com/ram/2219/el-cicln-vince-en-las-cercanas-de-la-pennsula-ibrica/; http://www.youtube.com/watch?v=XiQB7Z9tYnM ).

viernes, 1 de julio de 2011

Un mes de juny "normalet".

Segons el resum climatològic de juny per a la Comunitat Valenciana, emés per l'AEMET, la temperatura mitjana de juny d'enguany ha estat 0,6º per damunt de lo normal (mitjana del periode 1971-2000) y la pluja un 25% per davall. Ha estat per tant un mes en general càlid, però no excessivament, i relativament sec, però no massa. És per això que hem gosat qualificar-lo de "normalet".


No obstant, estes mitjanes tretes per al conjunt del territori amaguen situacions molt diferentes entre uns llocs i altres. El mes ha estat significativament més càlid de lo normal cap a l'interior (+2º), però no a voramar. El dia més calurós del mes va ser el 28, amb màximes de 38,4º a Utiel, 38,5º a Alcoi i 40,3º a Jalance.

Tanmateix, la pluja s'ha distribuït de manera molt irregular. Les precipitacions han estat més freqüents la primera quinzena del mes (destaquen els dies 7 i 16 de juny) i han caigut quasi totes en forma de ruixats o de tronades que, com sol passar, han descarregat més a les zones interiors i de muntanya. És per això que la quantitat de pluja arreplegada diferix molt d'uns llocs a altres: de més de 90 l/m2 a llocs com Vilafranca o Benafigos, a menys de 3 a la ciutat d'Alacant.

Cal tindre en compte que, meteorològicament parlant, encara que dins de la primavera "astronòmica" el mes de juny cal considerar-lo totalment com un mes d'estiu al clima mediterrani. Es per això que, des del punt de vista de la pluja, sol ser un dels mesos més secs de l'any i més irregulars, amb pluges que solen ser normalment en forma de ruixats.