jueves, 31 de marzo de 2011

Quin temps farà esta primavera?

Fa ja alguns anys, i sobretot cada vegada que canviem d'estació, que sistemàticament apareixen "prediccions" de l'estil "este estiu serà molt calurós" o la "pròxima primavera serà normal" (http://www.abc.es/20110317/sociedad/abci-prevision-primavera-201103171145.html). Este tipus de prediccions, a varios mesos vista i  suministrades per varios centres meteorològics, s'anomenen "estacionals" i diferixen molt, tant pel mètode d'elaboracio com per la seua interpretació i fiabilitat, de les prediccions "diàries" habituals (http://www.meteo.unican.es/es/research/prediccion-estacional).

Tenen base científica però cal considerar-les encara com a resultats de models en fase de proba (models experimentals), que de moment tenen una fiabilitat molt baixa o poc contrastada (http://www.meteored.com/ram/1705/entrevista-del-mes-13/). A més, patixen d'un gran marge d'error quan tracten climes locals o molt variables, com el cas del clima Mediterrani que tenim a la Comunitat Valenciana.

Tanmateix, els models estacionals treballen amb una resolució temporal i espacial molt menor que els models de previsió meteorològica diària. Per exemple, la previsió de l'oratge de demà ens podra dir que estarà ennuvolat al nord de Castelló, on plourà de manera dèbil, mentre que al litoral d'Alacant lluirà el sol. Una predicció estacional ens podrà dir, com a molt, que s'espera que en el mes d'abril la temperatura mitjana a tot el sud-oest peninsular siga superior a a la "normal" (entenent per "normal" la mitjana de les temperatures dels mesos d'abril d'un periode de referència d'almenys 30 anys enrere).

En eixe sentit, podríem qualificar les previsions estacionals com previsions de "tipus estadístic". No pretenen predir quin oratge concret farà d'ací 45 dies a Benidorm. De moment es conformen en intentar esbrinar si, en el periode d'un mes, la desviació respecte la mitjana climàtica de pluja, temperatura o pressió en, com a molt, la meitat d'Espanya serà positiva o negativa. I així i tot és fàcil que no encerten.

No obstant, encara que siga per curiositat meteorològica i per anar mirant si este tipus de models vant millorant, potser valga la pena fer-ne una ullada. Esta és la previsió de temperatures per als pròxims mesos dels americans de la NOAA (http://www.noaa.gov/). Hi  intuixen una primavara de "normal" a "freda" en Espanya.

 
Mentre que pel contrari, la previsió cel Centre Europeu (http://www.ecmwf.int/) insinua una privamera de "normal" a "càlida".

Altres previsions estacionals que solien aparéixer amb freqüència eren les del meteorològic britànic (http://www.metoffice.gov.uk/), fins que decidiren deixar de fer-les públiques després d'una "errada" de previsió espectacular. Anunciaren un hivern "suau i agradable" i el Regne Unit patí l'hivern més fred en 30 anys (http://www.timesonline.co.uk/tol/news/weather/article7051400.ece).

jueves, 24 de marzo de 2011

Com ha sigut l'hivern d'enguany?

L'AEMET ha donat a conéixer el balanç climatològic de l'hivern 2010, entenent per hivern els mesos de desembre a febrer. Algun comentari sobre això s'ha fet ja al blog  (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/02/este-hivern-ha-fet-fred-o-no-nha-fet.html, http://oratgertvv.blogspot.com/2011/03/hem-acabat-el-mes-de-febrer-de-2011-i.html).

Pel que fa a la temperatura, la mitjana estimada d'este hivern ha sigut de 8.4ºC, un 0.1º per davall de la mitjana de 1971 al 2000. La qual cosa fa que càpia considerar-lo com a "normal".

Òbviament hi ha diferències segons les zones. En general l'hivern ha sigut "fred" al litoral i prelitoral de tota la Comunitat, i "càlid" a les comarques més interiors de Castelló i de València. Això segurament va relacionant amb el fet de que la temperatures de l'aigua del mar ha estat quasi tots el dies per davall del valor normal, mitjà, de l'hivern.


Pel que fa a pluja no hi ha discusió: ha sigut molt sec, amb una pluja mitjana de 53 l/m2, un 56% inferior a la normal (mitjana de 1971 al 2000). Pràcticament no hi ha cap lloc on la plutja no haja sigut inferior a la normal. A pesar d'això, les reserves dels embassaments estan a molt bon nivell (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/03/com-estan-els-embassaments.html).




Entre les dades més extremes de l'hivern destaquen les mínimes que es donaren entre el 22 i el 25 de gener (Aras de los Olmos -13ºC, Vilafranca -12ºC, Villena -11ºC), i les màximes entre el 24 i el 26 de Febrer (28,5ºC a Orihuela, Elx i Crevillent; 27º en Benidorm i Xàtiva).

miércoles, 23 de marzo de 2011

Dia Meteorològic Mundial 2011.

El dia 23 de març de 2011, celebrem el dia Meteorològic Mundial. Enguany fa 61 anys que un dia com hui es va crear l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Cada any la OMM tria un tema per reflexionar. Enguany el tema és: 'El clima i tú'. Aquest tema s'ha triat com a mostra de l'apropament que es vol aconseguir entre els Servicis Meteorològics i la societat.

Actualment amb la facilitat de comunicació mundial oferida per Internet, la transmissió d'informació entre els diferents servicis meteorològics, i entre ells i els usuaris ha augmentat en quantitat i en qualitat.

La informació meteorològica demandada per la societat ha augmentat en quantitat i en precisió, i al mateix temps les vies d'accés a aquesta informació s'han diversificat.

Per poder oferir dades en temps real o fer anàlisi del temps passat, és necessari tindre accés a una xarxa d'observatoris que ens oferixen dades amb continuïtat i fiabilitat. Les xarxes públiques de dades meteorològiques sempre han sigut insuficients per poder cobrir extenses zones de territori.

Per completar les xarxes públiques, és i ha sigut molt important sempre, les dades oferides pels observadors meteorològics no professionals. Enguany, com es fa sempre, vol fer-se un reconeiximent a tots aquells col.laboradors no professionals que dediquen part del seu temps a l'observació meteorològica de manera científica, metòdica i rigorosa, formant part de la xarxa global d'observadors meteorològics.

Va ser justament ara 100 anys, al 1911, quan es va decidir a tot el territori espanyol ampliar la xarxa d'observatoris oficials amb observatoris de col.laboradors voluntaris de tot el territori. La iniciativa tingué bona acollida, principalment al món rural, entre els agricultors, mestres d'escola o retors de zones rurals.

En 1976 hi havia 5700 persones a nivell nacional que eren col.laboradors de manera altruïsta amb l'INM (en eixe moment Institut Nacional de Meteorologia). Al nostre territori han arribat a ser 600 punts d'observació, en l'actualitat en queden 233 estacions actives que envien dades amb diferent periodicitat a la Delegació Territorial de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a la Comunitat Valenciana.

Alguns d'estos observadors i altres de nous, entraren a formar part també de la xarxa de col.laboradors de l'espai de l'Oratge des de la seua creació al 1989, i alguns continuen en l'actualitat.

No fa molts anys que la manera més ràpida de comunicar les dades de temperatura màxima i mínima, o les dades de pluja registrada als mitjans de comunicació, era accedir via telefònica als observadors. I de fet encara hui s'accedix a molta informació meteorològica d'aquesta manera.

Amb l'arribada d'internet i de les estacions automàtiques conectades de manera permanent a la xarxa, s'ha obert una nova via de comunicació mundial de les dades meteorològiques, siguen oficials o particulars.

Ara bé, darrere de qualsevol mesura sempre hi ha una persona que controla la fiabilitat i la continuitat de les dades. El personal limitat dels servicis meteorològics fa que de nou la col.laboració dels observadors siga necessària per poder mantindre xarxes amb prou cobertura espacial i temporal. Un exemple de xarxa no profesional amb qualitat profesional, que resumix l'evolució actual de la distribució de les dades, és Meteoclimatic.
Esta xarxa d'observatoris permet accedir a dades en temps real d'observatoris no profesionals, que són mantinguts i revissats pels mateixos usuaris de les dades, de manera que la qualitat i la fiabilitat són examinades en cada consulta.

AEMET vol aprofitar els actes de celebració d'aquest dia Meteorològic Mundial per obrir públicament les seues portes a tots aquests aficionats, per poder explorar les futures vies de cooperació i col.laboració entre els servicis meteorològics oficials i els observadors no profesionals.

L'any 2010 va supossar un canvi en la política restrictiva respecte a la distribució de les dades d'AEMET, que encara tenia dificultat per a distribuir informació com a resultat del seu passat militar, que sempre anava associat a una limitació en la distribució d'informació. En esta direcció d'apropament dels servicis meteorològics a la societat cal resaltar la recent cració del 'Atlas Climàtic Ibèric', i cal insistir en ll necessàri a actualització de l'Altlas Climàtic de la Comunitat Valenciana.

Pot ser siga el moment en què AEMET haja de liderar la unificació de totes les xarxes de dades meteorològiques que a hores d'ara existixen al nostre territori. En un moment en què cal pensar en l'estalvi de recursos, crida l'atenció que tenim diferents xarxes de dades totalment solapades cadasquna amb una gestió diferent i amb diferent capacitat d'accessibilitat.

Recordem que tenim la xarxa d'estacions meteorològiques de la Direcció General de Trànsit (DGT), tenim la xarxa del Centre d'Estudis Ambientals (CEAM), la xara de l'Institut d'Investigacions Agràries (IVIA), la xarxa de les estacions de mesura de contaminació (Generalitat Valenciana), la xarxa de la Conferderació Hidrogràfica del Xúquer (SAIH), la xarxa d'AEMET (actualment en expansió amb noves estacions automàtiques), i evidentment la xarxa de tots els observadors no professionals, alguns d'ells agrupats a la xarxa Meteoclimatic.

Pot ser siga moment de plantejar un accés més global i més centralitzat, de manera que no hi haja duplicitat d'estacions, i que les dades oferides siguen validades per l'organisme creat a tal efecte, AEMET. Hi ha molt de camí encara per recòrrer.

En aquest sentit volem en estes últimes línies recordar la creació recent de l'AVAMET, l'Associació Valenciana d'Aficionats a la Meteorologia de la Comunitat Valenciana 'Josep Peinado', que en el seu mateix nom fa homenatge a un aficionat que ja no està amb nosaltres, però que va ser impulsor fonamental per arribar a la seua creació.

D'alguna manera esta associació reflectix l'esperit de l'aficionat, que vol fer observacions meteorològiques de manera correcta, fiable i continua, i sobretot de compartir les dades, les observacions i les inquietuts amb tot aquell que tinga interés per elles, com un bé d'interés públic i mai privat.

Feliç dia Meteorològic Mundial!

martes, 22 de marzo de 2011

Com estan els embassaments?

Encara que la pasada tardor i hivern no han sigut especialment plujosos, en conjunt els embassaments d'interés per a la Comunitat Valenciana no només tenen més aigua que l'any passat, sinó que estan en nivells desconeguts des de fa molts anys.

La conca del Xúquer-Túria està a un 57% de la seua capacitat, molt per damunt de la mitjana dels últims 10 anys: un 31% (http://www.mma.es/portal/secciones/aguas_continent_zonas_asoc/boletin_hidrologico/), El embassament més gran del Túria, el de Benaixeve, està de gom a gom (al 98,3%). Pel que fa al riu Xúquer els dos més grans són el d'Alarcón i Contreras. El de Contreras està tècnicament ple. És al 49,9% de la seua capacitat teòrica màxima, però per problemes de seguretat en una de les seues dos presses, la de Collado, no mai es permetrà que supere este nivell (http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/09/02/contreras-suspende-prueba-llenara-100/735605.html). L'aigua que ja no es pot guardar a Contreras va a la presa de Tous, que està quasi a un 58% de la seua capacitat. La presa d'Alarcón, enorme, està quasi a un 61% de la seua capacitat. Un nivell que en els últims 30 anys només s'ha superat a l'any 1998 i al 1980 (http://hercules.cedex.es/anuarioaforos/afo/embalse-datos.asp?ref_ceh=8001).
Més impresionants són les dades de la Conca del Segura, una de les tradicionalment "més buides" d'Espanya. En conjunt està a un 70% de la seua capacitat, quan la mitjana d'aigua embassada en esta conca els últimes 10 anys és només d'un 26%. El seu embassament més gran, el de Cenajo, està a un 78%. Un nivell desconegut des de 1980 (http://hercules.cedex.es/anuarioaforos/afo/embalse-datos.asp?ref_ceh=7003).
Es pot vore l'evolució històrica de l'aigua embassada a totes les presses d'Espanya a  http://hercules.cedex.es/anuarioaforos/default.asp.

viernes, 18 de marzo de 2011

Super Lluna.

Marque al calendari el dia 19 de març de 2011. D'una banda és la cremà de les falles, d'altra tindrem una superlluna, bé simplement la lluna serà més gran d'allò que és habitual.

Evidentment, no parlem del tamany que té la Lluna quan ix per l'horitzó, que sempre ens fa l'aparença de ser més gran a causa de les referències que el nostre ull té a prop de l'horitzó.

En este cas parlem que serà més gran de manera objectiva, perquè estarà més a prop de la Terra.
Segons afirma
serà la Lluna plena més gran des de 1993, fa 18 anys! (Després detallarem més esta afirmació, fent una consideració de la Lluna plena de desembre de 2008)





Recordem que l'òrbita de la Lluna voltant la Terra és una el.lipse i per tant de vegades està més a prop de la Terra i de vegades més lluny.





Al perigeu està habitualment 50.000 km més a prop de la Terra que quan es troba al apogeu. Aproximadament les llunes plenes que coincidixen amb el perigeu són 14% més grans i 30% més brillants que les llunes plenes que coincidixen amb l'apogeu.

De totes maneres, moltes vegades les diferències són poc apreciables, i que brille més o menys la lluna plena depén sobretot de les condicions meteorològiques eixa nit.


Recordem que la Lluna passa pel perigeu i pel apogeu cada mes, i que no sempre coincidix amb el dia de la Lluna plena, i que cada perigeu i cada apogeu no són sempre a les mateixes distàncies. Este mes les coincidències són, que la Lluna serà plena el dia 19 de març a les 19.11 h (hora local), i que arribarà al perigeu el dia 19 de març a les 20.10 h (hora local), i que serà el perigeu de l'any 2011 en què la Lluna estarà més a prop de la Terra.

Vos deixem la següent taula perquè vegeu els dies i les distàncies  dels perigeus i els apogeus d'enguany. A més de quan són les llunes plenes i noves de l'any 2011.


Si mireu les taules, voreu que no cal retrocedir 13 anys, per trobar la Lluna tan a prop de la Terra i que a més siga Lluna plena el mateix dia.

De fet, el dia 12 de desembre de 2008 a les 21:38 (UT, temps universal) la distància era de 356.567 km, 10 km menys que el dia de Sant Josep del 2011. Ara bé, l'any 2008 la Lluna va ser plena eixe dia a les 16:39 h (UT).

Per tant, l'any 2008 el moment del perigeu i de lluna plena van estar separats per 5 hores i enguany per 1 hora.

Per tant, la Lluna plena d'aquest mes de març és especial des de 1993, com a mínim si parlem de distància a la Terra en el moment exacte de ser llunes plenes.

Ací teniu el que va passar l'any 2006:



Podeu trobar més informació a:



Simplement, disfruteu de la Lluna, sobretot quan isca per l'horitzó el dia 19 de març, serà un espectacle, com ho és sempre, però a més a més les condicions meteorològiques seran les òptimes i la distància serà la més curta d'enguany, tot i això, estarà a 356.577 km (la llum de la Lluna ens arribarà 1 segon després d'haver eixit de la superfície de la lluna...)

Japó. I ara, pendents de la direcció del vent.

Després dels devastadors terratrèmol i tsunami asssociat que ha patit el Japó. A hores d'ara s'enfronta a una crisi nuclear sense precedents.

Totes les fonts consultades coincidixen que ja s'han produït emssions de partícules radiactives a l'atmosfera, amb la seua conseqüent dispersió. És per tant molt important fer seguiment de l'evolució del vent a la zona de la central i del recooregut que poden seguir les partícules emesses per la central.

La central és la Fukushima Dai-ichi (Dai-ichi significa número 1), que està situada a la ciutat de Okuma, al districte de Futaba, a la regió de Fukushima. La planta està formada per sis reactors nuclaeras que fan bollir aigua per moure les turbines que generen electricitat. Esta central és una de les 15 centrals nuclears més grans del món. A 11 quilòmetres cap al sud està situada Fukushima II, una altra central nuclear que afortunadament no ha patit els danys de la  primera.

Okuma està situada en la costa est de l'illa principal del Japó (HonsHu), just a les orilles de l'oceà Pacífic. La situació geogràfica és important a l'hora d'analitzar els vents predominants.

Esta central nuclear està situada quasi al nivell del mar a l'est de la serralada Abukuma. Esta serralada té 150 quilòmetres de llarg i s'estén des del nord cap al sud, amb una amplària de 45 quilòmetres d'oest a est, amb una altura superior de 1193 metres (pic Otakine-yama). D'esta manera de vegades, si la circulació de l'oest no és prou intensa, la serralada fa de protecció al vent de mestral i de ponent, i provoca que es generen vents locals de mar cap a terra, encara que la circulació siga de terra cap a mar. És un asituació pareguda que podem observar al litoral central de Castelló amb el vent de mestral i el desert de les Palmes.

La capital del Japó, Tokio, està situada 230 km al sud de la central, sense obstacles orogràfics al vent del nord i del nord-est, que transporta les partícules radiactives des de la central nuclear en aquesta direcció.

L'arxipèlag del Japó està situat entre els paralels 35ºN i 45ºN  (Pilar de la Horadada:37,8ºN; i Vinaròs:40,5ºN), ara bé, està envoltat d'un mar fred al nord i més càlid al sud, i sense obstacles per l'arribada de masses d'aire polars.

Amb esta situació l'arxipèlag està dins de la circulació de l'oest de la zona temperada del hemisferi nord, amb successives passades de borrasques, anticiclons i també tifons originats a la zona tropical.

Ténen 4 estacions bens diferenciades, de la mateixa manera que nosaltres, sent el període de més pluja l'estiu, totalment diferent al nostre.

Al llarg d'esta setmana ha plogut i ha nevat, amb temperatures baixes i d'hivern, sobretot al nord de l'arxipèlag. El vent, els primers dies de la setmana va bufar del nord i del nord-est, i després ha quedat orienta de mestral i de ponent, que és com bufa ara a gran part de l'arxipèlag.
 

Les dades són oferides en temps real a la pàgina del servici meteorològic japonés:

El vent bufa de l'oest i del nord-oest i això ha afavorit en les últimes hores la dispersió de les partícules radiactives cap a l'oceà Pacífic.

Podeu fer un seguiment cada dia de com ha evolucionat la dispersió i de com s'espera que continue els següents dies a la  pàgina de l'Institut Central de Meteorologia i Geodinàmica d'àustria:

La previsió pels dies 19 i 20 segons el servici meteorològic japonés, ens indica que es manténen els vents de l'oest dissabte, però que diumenge podrien girar a sud o sud-est.
Podeu consultar el meteograma de okuma a la pàgina de Meteoblue, on teniu el detall del vent, la nuvolositat i la pluja.


Serà per tant molt important seguir l'evolució de la direcció del vent els pròxims dies.

Arriba la primavera.

Dilluns 21 de març, a les 00:21 hora local entrarem oficialment -astronòmicament- en la primavera (equinocci de primavera o vernal: http://es.wikipedia.org/wiki/Equinoccio). No obstant, des del punt de vista climatològic, a un clima mediterrani com el de la Comunitat Valenciana, cal considerar que març es més aviat primavera que hivern, de la mateixa manera que juny cal considerar-lo més bé estiu que no primavera. A la nostra Comunitat abril i maig són mesos en els que realment pot fer ja calor. Les temperatures màximes mitjanes cap al litoral estàn al voltant dels 20º al mes d'abril i entre uns 22º i 24º el més de maig (http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/valoresclimatologicos). Alhora, les màximes històriques poden fàcilment, sobretot en el mes de maig però també en alguns casos al mes d'abril, arribar o fins i tot superar els 35 graus (http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/efemerides_extremos). Això sol passar amb situacions de vent de ponent, on l'efecte Föhn arriba a ser notable en esta època de l'any (http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Föhn).

Pel que fa a pluja,en bona part de la Comunitat Valenciana, la primavera és estadísticament la segona estació més plujosa de l'any després de la tardor, amb un màxim secundari en abril o maig segons l'observatori. A la figura adjunta es pot vore el cas de la ciutat de València en un diagrama de Gaussen, que presenta conjuntament la temperatura mitjana i la pluja mitjana per mesos. No obstant, en un clima tant variable i peculiar com el mediterrani la realitat pot desviar-se moltísssim de totes eixes "mitjanes" estadístiques. Hi ha hagut de primaveres extraordinàriament seques i d'extraordinàriament humides. En este últim cas cal recordar la primavera de l'any 2002. El mes de maig d'aquell any va ser d'autèntic rècord i acabà amb pluges acumulades que, cap a les comarques del sud de València i del nord d'Alacant, superaren els 400 litres per metre quadrat. A Barx s'hi n'arreplegaren 702 l/m2, a Simat de Valldiga 570 l/m2 i a L'Atzúvia 560 l/m2.

miércoles, 16 de marzo de 2011

Terratrèmol, tsunami i alerta per radiació.

La superfície de la Terra és dinàmica i es renova. Actualment el seu comportament ve modelitzat per la teoria de la tectònica de plaques, que explica la manera com és mou i com es crea la litosfera, la part més superficial i rígida de la Terra. Esta teoria està basada en que la superficie més externa de la Terra està formada per un reduït nombre de plaques litosfèriques, de 70 a 250 quilòmetres de gruix, que es desplacen sobre un mantell terrestre, de naturalea viscosa i que anomenem astenosfera.

Les plaques es desplacen unes respecte a les altres a velocitats mitjanes de 2,5 cm/any (més o menys la mateixa velocitat de creiximent de les ungles als humans). La regió on dos plaques estan en contacte s'anomena frontera o límit de plaques, i la manera de com es mou una placa respecte a l'altra determina el tipus de frontera. Les fronteres de separació és on les plaques s'allunyen una de l'altra; a les fronteres de subducció les plaques convergeixen i una d'elles es desplaça davall de l'altra, que és el cas on està situat el Japó; i a les fronteres de transformació les plaques es desplacen horizontalment  en sentits oposats.


Les zones de subducció es caracteritzen per la presència de profundes fosses oceàniques i illes volcàniques o sistemes muntanyencs volcànics. Totes les zones de subducció que envolten el Pacífic son anomenades cinturó de foc, i el Japó en forma part d'este cinturó.

El focus del terratrèmol està situat davall de la superficie terrestre. Al punt situat exactament en la seua vertical a la superfície terrestre s'anomena epicentre. Les ones sísmiques es propaguen per la superfície de la Terra i les ones de xoc sísmiques cap a les capes més profundes.

El moviment de les plaques provoca que s'acumule energia elàstica en les zones de contacte de les plaques, que finalment provoca el trencament de determinades zones de roca. Després de la fractura, l'energia és alliberada i les plaques es desplacen fins que arriben a un nou punt d'equilibri.

Els terratrèmols poden ser provocats per erupcions volcànqiues, però la major part són produïts pel moviment de les plaques just en la zona de fregament. La major part dels terratrèmols ( el 80% de la energia alliberada en activitat sísmica) es registren a les zones de subducció , on una placa oceànica es desplaça davall d'un continental o davall d'un altra oceànica més jove.

En el cas del Japó tenim la confluència de 4 plaques, la placa Pacífica, la Placa Filipina , la Placa Nord-americana i la Placa Eurasiàtica. L'últim terratrèmol es va registrar en la zona de subducció de les plaques Pacífica i Nord-americana, al nord-est del Japó.

La placa del Pacífic s'ha desplaçat un màxim de 20 metres cap a l'oest per davall de la placa Eurasiàtica, on es troba el Japó. Segons les dades de GPS el Japó s'ha desplaçat fins a 4 metres cap a l'est. Caldrà revisar de nou tots els mapes i també ler cartes de navegació marítima, amb els canvis d'altura del fons marí.

Qualsevol redistribució de masa a la Terra, i en particular a la seua superfície, fa cambiar tant l'eix com la velocitat de rotació de la Terra. Tots els terratrèmols afecten la rotació de la Terra, però el seu efecte varia segons la magnitud i la situació en latitud. Evidentement és una conseqüència que succeix des de la formació de la Terra, però és ara quan tenim les ferramentes amb precisió adecuada per poder calcular estes magnituds.

En aquest cas s'ha estimat que el desplaçament de l'eix de rotació de la Terra ha sigut de 16,5 cm, i que ha provocat que la Terra gire més ràpid, de manera que la longitud del dia s'acurtat en 1,8 millonèsima de segon.

Al Japó estos dies s'han registrat i continuen resgistrant-se terratrèmols, ara bé el de major magnitud va ser el del dia 11 de març de 2011, amb una magnitud de 8,9. Este terratrèmol és el quint més important dels últims 100 anys.

La magnitud és la manera de mesurar el tamany del terratrèmol, és un indicador de l'energia alliberada. L'escala Richter o escala de magnitud local assigna un número a cada terratrèmol per indicar la quantitat d'energia alliberada. Actualment es considera que l'escala correcta és l'escala sismològica de magnitud de moment, que corregix alguns problemes de saturació que té l'escala de Richter para grans terratrèmols, però que coincidix amb ella en gran mesura.

La intensitat del terratrèmol és una manera de mesurar el tamany del terratrèmol basada en els efectes que produix. La intensitat és diferent en cada lloc, i varia amb la distància al focus i també els tipus de construccions. D'esta manera un terratrèmol té una magnitud única, però intensitats diferents en cada població.

El terratrèmol del Japó de magnitud 8,9 (proposat de pujar a magnitud 9 per l'agència meteorològica del Japó), registrat a les coordenades 38.322°N, 142.369°E ,  a les 05:46 UTC del dia 11 de març, a 130 km a l'est de Sendai  (illa de Honshu), és el de major magnitud registrat al Japó des de que existixen resgistres. Al  món a soles ha estat superat pel terratrèmol de Kamchatka (Rúsia) al 1952 de magnitud 9; el de Sumatrsa  (Indonèsia) al 1960 de magnitud 9,1; el d'Alaska (EUA) en 1964 de magnitud 9,2 i el de Xile en 1960 de magnitud 9,5.

Es van registrar 22 terratrèmols amb magnitud superior a 5.0 després del terratrèmol de magnitud 7.2 del dia 9 de març del 2011, i 282 amb magnitud superior a 5.0 al llarg dels 5 dies posteriors al gran terratrèmol de magnitud 9.0 del dia 11 de març.

No tots els terratrèmols generen tsunamis. Els tsunamis (ona de port en japonés), també anomenats maremotos, són generalment causats per terratrèmols a les profunditats marines, per esllavissades submarines, i poques vegades, per erupcions volcàniques submarines o per l'impacte d'un meteorit a l'oceà.

Totes les regions oceàniques del món poden experimentar tsunamis, ara bé, a l'oceà Pacífic la freqüència de tsunamis destructors és major, a causa de la gran quatitat de terratrèmols que es registren als seus límits.

Per generar un tsunami com el del Japó, la falla on es registra el terratrèmol ha d'estar submergida i crear un moviment vertical ( de fins a varios metres) de la superfície del fons oceànic sobre una extensa àrea ( de fins a 100 km²). A l'oceà el tsunami pot ser de poques desenes de centímetres, i de vegades passen desapercebuts per a les embarcacions.

Habitualment les ones del tsunami ténen un període gran de 5 a 60 minuts, i una longitud d'ona llarga de fins a 800 km. Ara bé, segons l'ona s'acosta a zones costaneres amb aigües menys profundes, l'altura de les ones augmenta ràpidament. De vegades abans d'arribar l'ona del tsunami es produix un retrocés del mar, que cal assumir com un avís de l'arribada del tsunami.
El tsunami de Honshu (Japó) d'este mes és considerat pels experts com un event que succeix cada 1000 anys. Les ones arribaren al litoral amb altures de més de 10 metres. Però lo pitjor no és l'altura de l'ona sinó la inmensa quantitat d'aigua que arrossega.


En aquesta adreça és pot apreciar la simulació de com es va propagar l'ona generada pel terratrèmol del Japó: http://www.youtube.com/user/NOAAPMEL?feature=mhum#p/c/3/PBZGH3yieLc. En pràcticament dos hores ja havia arribat a tot el litoral est de l'arxipèlag japonés, en 9 hores havia arribat a la costa nord-oest dels EUA, en 10 hores arribava al nord d'Austràlia i en poc més de 19 hores havia arribat a les costes del nord-oest de sud-amèrica.


En estos moments al Japó el nou perill és la radiació alliberada de la central nuclera de Fukushima. Ja hi ha constància de l'emissió de partícules radiactives a l'atmosfera, per tant juga un papel molt important a partir d'ara la direcció del vent a les capes baixes de l'atmosfera i les precipitacions. La pluja té un efecte rentador a l'atmosfera, ara bé, evita la dispersió de les partícules i les concentra a la superfície. Pel que fa al vent, la direcció més favorable en estos moments seria el vent de mestral o de ponent, que dispersaria les partícules radiactives cap a l'oceà.

Dimarts i dimecres s'han registrat precipitacions a l'arxipèlag, en forma d'aigua i de neu, principalment a la façana occidental. A hores d'ara precipita a l'oest de l'arxipèlag i el vent bufa de mestral de fluix a moderat. Segons les previsons actualitzades al dijous 16 de març de 2011, els mapes del temps indiquen (http://www.jma.go.jp/jma/indexe.html) que el vent del nord-oes es mantindrà fins dijous, a partir de divendres el vent amainarà i inciarem un periode de vent fluix que predominarà del sud i del sud-est, i per tant espentaria les partícules cap al nord de l'arxipèlag terra endins. Amb vista al cap de setmana el temps serà estable a tot l'arxièlag, amb sol i sense precipitacions fins diumenge.

Ara, a més a més, cladrà estar pendents de la direcció del vent.
(http://oratgertvv.blogspot.com/2011/03/japo-i-ara-pendents-de-la-direccio-del.html)






miércoles, 9 de marzo de 2011

Previsió per dijous, divendres i el cap de setmana.

Hem tingut un dia de cel molt nuvolós, amb pressions atmosfèriques altes, poca pluja, vent de llevant i de gregal de moderat a fort, i ambient fresc o fred a causa de la falta d'insolació i del vent.

Al final de la vesprada s'obren clars a la meita nord, on podem vore la lluna creixent, això farà que esta nit, amb menys nuvolositat, les temperatures mínimes baixen al nord.

Les imatges de satèl.lit (http://www.sat24.com/sp) ens mostren com la nuvolositat més important afecta al sud i a l'est peninsular. Les pluges han tornat ha ser fortes a Andalusia. Cap al nostre territori les pluges que s'han registrat han sigut disperses, dèbils i inferiors als 5 l/m². El vent amainarà, tot i que encara bufa fort al litoral d'Alacant. El temporal de mar va de baixa, pero ho farà més lentament que el vent, encara esta nit i demà cap al litoral d'Alacant tindrem ones de 2 a 3 metres.

Les temperatures màximes de hui dimecres han oscil.lat entre els 5ºC de Vilafranca, 8ºC d'Utiel, 10ºC de Villena, 14ºC de Castelló i de València, i 15º d'Alacant.

El mapa isobàric previst per demà a les 13.00h ens indica com el centre de la borrasca es manté al sud-oest de la Península, serà a partir de divendres quan s'acostarà a nosaltres,  la pressió atmosfèrica baixarà i arribaran les pluges més importants.

Demà dijous serà un dia de cel variable, amb més núvols al sud i més ullades de sol al nord. Pot haver alguna precipitació dèbil i molt dispersa cap al sud. El vent bufarà de gregal moderat al nord i fort al litoral d'Alacant. Les temperatures nocturnes baixaran al nord i no canviaran al sud, pel que fa a les màximes pujaran, sobretot al nord, on vorem més el sol.



Pel que fa als següents dies, divendres el cel s'ennuvolarà ràpidament cap al sud, amb precipitacions dèbils de matí, que avançaran cap al nord. A partir del migdia les pluges seran generals i moderades, i entre la vesprada de divendres i la vesprada de dissabte les pluges seran persistents i podran acumular quatitats entre els 20 i els 60 l/m² en 24 hores, amb quantitats superiors de manera més local.


Diumenge canvia totalment la situació, el vent bufarà de ponent, farà sol i les temperatures pujaran de manera moderada, amb valors superiors als 20 graus al litoral.

Com serà la setmana de falles?, a partir de divendres farem una previsió més detallada, amb actualitzacions diàries. Com a primer apunt dir que la pròxima setmana es formarà una nova borrasca a l'oest de la Península, que ens enviarà masses nuvoloses compactes que es juntarà amb vent de llevant en superficie dilluns i dimarts, i que per tant, els primers dies de la setmana el cel gris i les pluges dèbils seran presents.

Vos deixem una anàlisi de les dades de com ha sigut la setmana de falles des de 1938 fins a 2008.



















Quin temps farà en falles?


Queden 5 dies per la plantà de les falles i la pregunta més repetida és, quin temps farà enguany en falles?

Abans d'entrar en detalls de què diuen els mapes del temps per la pròxima setmana, seria interessant fer la vista enrere i analitzar la climatologia de la semana fallera, dies 15 a 20 de març.

José Ángel Núñez del departament de climatologia de la secció d'Aemet de València va fer al 2008 una anàlisi molt interessant de les dades des de 1938 fins a 2008 a la ciutat de València en eixos dies de març.

Hem de recordar que són els dies propers a l'equinocci de primavera, dies en què l'atmosfera es presenta molt variable, típicament primaveral, amb canvis sobtats de temperatura.

L'any passat (2010)  a soles va ploure de manera quasi inapreciable el dia de Sant Josep i les temperatures màximes oscil.laren entre els 15 i els 18 graus, amb nits fredes i valors mínims que arribaren fins als 3 graus la nit del 16 al 17.

L'any 2009 no va ploure la setmana de falles, però si ho va fer amb ganes al principi i al final del mes de març, acumulant més de 100 litres per metre quadrat eixe mes a la capital del Túria. Els dies de falles les temperatures màximes van ser agradables i oscil.laren entre els 17 i els 19 graus de màxima, i les nits es mantingueren en valors entre els 7 i els 11 graus.

Si fem un resum de què ha passat des de 1938 a 2008.
Pel que fa a les temperatures,

la temperatura mitjana de les màximes és 18,8 ºC,
la temperatura mitjana de les mínimes és  8,8ºC,
i la temperatura mitjana diària és 14ºC.


No cal anar molt lluny en el temps per trobar falles càlides, amb valors màxims de més de 25ºC , com a ara el 2008, o falles molt càlides com ara el 2002, amb una temperatura màxima el dia de Sant Josep de 29ºC, i també poden trobar falles fredes com ara el 2003, amb una mínima la nit del Foc de 4ºC.

Pel que fa a les precipitacions, en el periode des de 1938 a 2008,  hi ha una gran variabilitat, però lo normal és que si plou a la setmana de falles siga quasi inapreciable, de fet, en el periode de temps comentat, 1 de cada 3 anys no plou ni tan sols un dia, i quasi en 3 de cada 4 anys (72%) a soles plou 1 o cap dia.

Alguns dels anys més recordats són 1989, quan va ploure en 3 dels 5 dies de falles i l'any 2000 quan va ploure just el dia 19 a última hora, en el moment de la Cremà.

Pel que fa al vent, en el mes de març és habitual que les brises siguen el vent predominant, en este cas predomina els dies que fa sol de matí, amb temperatures que al migdia arriben prop dels 20ºC i una vegada arranca la brisa, les vesprades són fresques, perquè el vent que ens arriba sobrevola la superficie del mar que estos dies de març està de mitjana a 13,9ºC.
 
El resum seria que la variabilitat és allò que predomina, com és habitual al mes de març.

Què passarà enguany?

Els models ens indiquen que després de la pertorbació que ens passarà entre el divendres i el dissabte, diumenge quedarem amb temps estable i assolellat. La setmana de falles tornarà a formar-se una nova borrasca a l'oest de la Península, que ens enviarà fronts nuvolosos que deixaran molta nuvolositat i pluges de dèbils a moderades el dia de la plantà. Tot indica que serà un setmana de cel variable i amb precipitacions.


Pareix que esta vegada estarem en el 30% de setmanes falleres que plou 2 o més dies.
A partir de divendres farem previsions diàries de la setmana de falles.

Una efemèride astronòmica: la alineació solar de la penya foradada en la Vall de Gallinera



Este cap de setmana tenim l'oportunitat (si la predicció meteorològica ho permet) de presenciar un curiós fenòmen astronòmic que té lloc a les nostres terres i que ha estat estudiat amb detall pel dr. José Lull, egiptòleg i astrònom de reconegut prestigi: http://www.joselull.com/otras%20%E1reas/gallinera/Jos%E9%20Lull%20-%20alineaci%F3n%20solar%20forad%E0.pdf

Es tracta de l'alineació solar de la Penya Foradada de la Vall de Gallinera (Marina Alta). La Penya Foradada és un forat natural format als cims de la serra, que es pot observar des de diferents punts de la vall i dos dies a l'any, el 4 d'octubre i el 8 de març, el rajos del sol passen pel forat. El fenòmen es produeix en març al voltant de les 17h 42m (hora local) i pot ser vist igualment el dies posteriors, si bé cal saber situar-se amb precissió, com explica el dr. Lull.
La alineació és coneguda des de fa segles, com demostra el dr. Lull en el seu estudi, i va ser aprofitada el 1611, en el temps de la repoblació cristiana de la zona, per a fundar un convent franciscà al lloc assenyalat pel sol el 4 d'octubre, dia de Sant franscesc d'Asís, patró dels franciscans.

L'ajuntament de la Vall de Gallinera i l'Agrupació Astronòmica de la Safor http://www.astrosafor.net/index.html, organitzen una concentració per tal d'observar l'alineació solar este cap de setmana.
En concret el dia 12 a les 9.30h hi ha prevista una excursió des de la plaça de Benissivà a la Penya Foradada i a les 17h una concentració a l'antic convent de Benitaia per tal d'observar l'alineació.
Diumenge 13, excursió a les 9.30h des de l'església d'Alpatró a la Font de la Mata de Benissili i a les 17h nova concentració per a observar l'alineació.
L'ajuntament repartirà ulleres per a observar el fenòmen al preu d'1 €. Més informació al telèfon 966406553.
La predicció: l'excursió de dia 12 serà dificil que es puga fer, perquè plourà de manera intensa, i l'observació de dissabte també perilla perquè serà l'hora en que començarà a escampar. Diumenge, en canvi, serà un dia fabulós, tant per la excursió com per a l'observació. En tot cas, si penseu anar-hi, consulteu l'actualització de les previsions.
Que ho disfruteu.

lunes, 7 de marzo de 2011

A punt de començar la temporada de tornados ... als Estats Units.

Ja hem començat a tindre notícies sobre tornados a EEUU (http://www.elnuevoherald.com/2011/03/06/898247/tornado-en-louisiana-deja-una.html). Uns fenomens meteorològics que poden esdevindre a quasi qualsevol part del món, excepte els climes àrtics, però que succeïxen amb major freqüència als Estats Units (http://www.ncdc.noaa.gov/oa/climate/severeweather/tornadoes.html), especialment a partir de la primavera i fins al punt de que se n'hi  formen normalment més de mil a l'any.

Un tornado sempre va associat a nuclis molt actius de tempesta. Al seu si el vent pot arribar a velocitats increibles i tindre efectes tremendament destructius. Potser per això, hi ha últimament certa tendència en molts mitjans de comunicació a confondre qualsevol vendaval associat a una tempesta amb un tornado. No necessàriament un episodi de vent molt fort suposa l'existència d'un tornado (http://www.imn.ac.cr/educacion/tornado.html).

A la nostra Comunitat no són fenomens extranys però òbviament no són especialment freqüents ni intensos. Es solen formar més a la mar -les mànegues- que a terra. Es podia pensar que és a l'àrea mediterrànea, on els episodis de pluja a l'estil "gota freda" arriben a ser intensos, la zona on major número de tornados es registren al continent europeu. No es així, curiosament és Gran Bretaña on més tornados (excloses les mànegues) es registren a Europa, uns 33 de mitjana a l'any  (http://www.britannica.com/EBchecked/topic/599941/tornado), i Holanda el país que més tornados té, uns 20 de mitjana a l'any, per unitat de superfície.(http://www.dandantheweatherman.com/Bereklauw/dutchtns.htm).

martes, 1 de marzo de 2011

Febrer de 2011. Mes càlid i molt sec.

Hem acabat el mes de febrer de 2011 i és moment de fer balanç. Segons el departament de Climatologia d'AEMET de València el mes de febrer ha sigut càlid i molt sec. No hem tingut situacions favorables de precipitacions al nostre territori, sí que hem tingut entrades de vent de ponent i de mestral, que han fet pujar les temperatures i en alguns casos ratxes molt fortes de vent, com ara el dia 22, amb ratxes màximes que arribaren als 112 km/h a Atzeneta, 108 km/h a Fredes i 104 km/h a Vinaròs.

Les pluges acumulades de mitjana a tot el territori han sigut un 80% inferiors a la mitjana de febrer. Ací podem vore les quantitats acumulades.

També podeu trobar un recull molt detallat a la pàgina de meteonix. (http://www.meteonix.com/v3_priseg.asp?sub=112)

En general les pluges han sigut inferiors als 20 l/m², i on tenim les quantitats més altes és cap a l'interior de la provincia de València.
El mes ha sigut molt sec a moltes zones del litoral i del prelitoral de València, sud de Castelló i al nord d'Alacant; ha sigut normal en una xicoteta zona d'Alacant, cap al Baix i Mitjà Vinalopó, i ha sigut sec a la resta del territori. 
Al següent gràfic comparem la quantitat mitjana acumulada a tot el territori en diferents mesos de febrer. La línia blava horitzontal és la mitjana de precipitació a tot el territori al periode de referència 1970-2000.


El mes de febrer de 2011 és el més sec des del mes de febrer de 2002.

Pel que fa a les temperatures, si considerem la mitjana de tot el territori, el mes ha sigut 0.8ºC més càlid que la mitjana de referència de febrer al periode 1970-2000 (línia blava horitzontal al següent gràfic). Ha sigut el mes de febrer més càlid des de 2007.

Pel que fa a l'evolució de la temperatura al llarg del mes. Els dies més freds van ser justament el primer i l'últim dia del mes. El dia 1 (punt 1 al gràfic) es registraren temperatures mínimes de -4º a Fredes, -3º a Aras i -2º a Utiel. El dia 28 (punt 2 al gràfic) es registraren mínimes de -4º a Utiel, -3º a Vallanca i 0º a Morella.

D'altra banda els dies més càlids van ser el dia 22 (punt 3 al gràfic), amb valors màxims de 24º a Torrevieja i 24º  València, i sobretot el dia 26 (punt 4 al gràfic) amb valors màxims de 28º a Orihuela, 25º a Alacant i 24º a València.

Per tant un mes càlid i molt sec. Com serà març?, no ho sabem, el que sí pareix és que la primera setmana de març tindrem situació de vent de llevant i probabilitat de pluges generals de dèbils a moderades. Com a mínim, és un canvi en la situació meteorològica que hem tingut en tot el mes de febrer.

Pot nevar en el mes de març?

Ahir arribà a nevar en alguns llocs de l'interior. Altres anys, per l'interior, s'ha vist la neu fins i tot ben avançada la primavera. No cal anar molt enrere, tenim com exemple abril de 2009 (http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009041300_15_874203__Alcoy-Disfrutar-nieve-abril), o la forta nevada de principis de març de 2005 (http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/nieve/deja/colegio/55000/escolares/corta/A-31/Villena/elpepiautval/20050302elpval_2/Tes). 
Que la neu arribe a voramar a estes altures de l'any és ja més extraordinari i cal rebuscar molt per trobar antecedents. A este enllaç:  https://sites.google.com/site/antiguasnevadasenvalencia/XX, es pot vore una completa recopilació de les nevades a la ciutat de València, que complementa la informació ja donada en un post anterior sobre la neu a la nostra Comunitat (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/02/quan-ploura-quan-nevara-quan-fara-fred.html).


A la imatge, portada de la Vanguardia de l'onze de març de 1955 on fa referència a la neu caiguda a les ciutats de Castelló i de València (http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1955/03/10/pagina-3/32776563/pdf.html?search=nieve).