viernes, 8 de noviembre de 2013

Adéu i gràcies.



 L’1 d’agost de 1989 l’Oratge de Canal 9, ara Nou, no tenia ni nom. Havia de dir-se “El Temps”, però al final es decidí revitalitzar una paraula ben nostra per anomenar-lo. En aquell temps nomes hi havia taula, una cadira, un telèfon i una persona, Vicent Gómez. Pocs mesos després s’hi incorporaren Victòria Rosselló, Jordi Payà i, uns pocs anys després, Joan Carles Fortea. Físics o geògrafs, la nostra faena, a més de presentar l’espai, era sobretot omplir-lo de continguts. Amb el temps, molts altres companys de la casa, com a presentadors o com a periodistes, treballaren amb nosaltres.

Estava previst que Canal 9 començara a emetre el 9 d’octubre de 1989. Començà a principis de setembre per culpa, com tocava, d’unes pluges torrencials. Va ser la primera volta que molta gent sentí quin temps havia fet al seu poble o quin en faria a l’ endemà per la seua zona. La Comunitat Valenciana ja no era aquell trosset d’Espanya, quasi sempre tapat per la figura del presentador, la informació meteorològica de la qual es donava al final de pressa amb un parell de frases recurrents de l’estil: sol y calor en el Mediterráneo o riesgo de lluvias fuertes en Levante.

Les previsions de l’Oratge no són ni millors ni pitjors que la d’altres cadenes de televisió. Els presentadors potser no som els més graciosos, ni el nostre grafisme el més espectacular. No obstant, amb el temps, l’Oratge es convertí en el punt de concentració, recull i difusió posterior de tota la informació meteorològica de la Comunitat Valenciana. Informació que arriba tant d’organismes oficials: AEMET, Conselleria d’Agricultura i Confederacions Hidrogràfiques, com de centenars de col·laboradors i aficionats particulars o associats (AVAMET, AMETSE) que, sense rebre cap percepció econòmica, ens informen sobre el que passa al seu poble. Cada vegada que, per exemple, hi havia un temporal, ningú tenia tanta informació, de tants llocs, com que la que recollíem i oferíem. Gràcies a tots, als col·laboradors, als espectadors i als contribuents.

Informar de l’oratge dels pobles, del passat i del previst, ha sigut sempre el nostre objectiu principal. De tots els pobles, de l’interior i de la costa, del nord i del sud, de Castelló, de València i Alacant, valencianoparlants i castellanoparlants. Ho hem fet en la mesura de les nostres possibilitats, dels recursos i de la informació de què disposaven i sempre amb la idea que sempre es podria fer millor. No som perfectes. Nosaltres passarem, alguns han passat ja, a engrossir les llistes de l’atur, on ja estan per desgràcia centeners de milers de ciutadans valencians anònims. Però la llàstima és que no quedarà cap lloc on sentir quants litres ha plogut a Pego, que s’ha batut un rècord de calor a Xàtiva, que ha caigut mig pam de neu a Vilafranca, que ha pedregat a Requena, que fa molt bon estar a la platja de Torrevieja o que s’han batut rècords de temperatura negativa a Villena o a Ademuz.  L’única informació meteorològica que els ciutadans valencians, de Castelló, de València i d’Alacant sentiran per televisió de la seua terra tornarà a ser segurament: sol y calor en el Mediterráneo o riesgo de lluvias fuertes en  Levante.

miércoles, 2 de octubre de 2013

setembre 2013 càlid i extraordinariament sec

El mes de setembre del 2013 ha sigut càlid i extraordinariament sec, sent la precipitació un 80% inferior a l'habitual i la temperatura 0,6ºC superior.
El mes començà amb temperatures fresques després de la baixada experimentada arran del temporal de la última setmana d'agost i ha acabat amb dies molt càlids, que han enllaçat amb un inici d'octubre també molt càlid.




Respecte a les pluges, només les tempestes de dia 7 acumularen quantitats significatives a la Plana Alta i el Baix Maestrat, mentre a gran part del territori la pluja ha sigut inferior als 5 l/m². En punt de la Ribera, de la Foia de Buñol, l'Horta, el Camp de Túria i el Camp de Morvedre la pluja ha sigut inexistent al llarg de tot el mes.








A la ciutat de València no ha caigut ni una gota, el que fa que siga el setembre més sec des de 1859, data en que començaren a registrar-se les dades.




 En promig el setembre de 2013 ha sigut el més sec des de 1983 i el quart més sec des de 1971.



Octubre amb temperatures rècord

El mes d'octubre s'ha iniciat amb unes temperatures molt altes a causa d'una entrada de vent de ponent que en molts observatoris ha fet que es registren els valors més alts de la serie per a un mes d'octubre.
Si en fixem en  les mínimes de dia 1 d'octubre, Alacant ha passat la nit més càlida dels últims 92 anys, amb 21,7 graus, mentre Castelló i València han registrat les temperatures més càlides dels últims 71 anys.


Respecte a les màximes, el primer dia del mes foren especialment elevades a l'àrea del Golf de València i pràcticament tots els observatoris registraren temperatures superiors als 30º. Per a Nules i Estivella, per exemple, és el més d'octubre més càlid des de que es tenen registres.



En la ciutat de València es registraren 34.5º, valor només superat pels 34.6º registrats el 15 d'octubre de 1981 i a Manises els 34º registrats son el valor més alt de la serie, que compta amb dades des de 1966.


martes, 1 de octubre de 2013

Un estiu plujós. Un bon any hidrològic.

Segons les dades d'AEMET, l'estiu climàtic de 2013 (de juny a agost) ha sigut humit, amb una pluja acumulada un 30% superior a la mitjana, i tèrmicament normal, amb una temperatura 0.1ºC inferior a la mitjana de referència (1971-2000).  En este últim aspecte cal destacar que ha sigut l'estiu menys calorós des de 1997.

La quantitat mitjana de pluja recollida ha estat de quasi 90 l/m², bona part de la qual s'arreplegà al temporal de finals d'agost, que deixà precipitacions que superaren els 100 l/m² cap el sud de València i el nord d'Alacant. La resta de pluja vingué en forma de tronades, què afectaren sobretot la meitat nord de la Comunitat, en alguns casos acompanyades de pedra.


A un 80% del territori valencià l'estiu ha sigut humit o molt humit, de manera que este ha estat el onzé estiu més plujós dels últims 43 anys.


El balanç provisional de l'any hidrològic (1 d'octubre al 30 de setembre) ens indica que el 83% de la Comunitat Valenciana presenta superàvit de precipitació. En conjunt, s'ha arreplegat una mitjana de 600 l/m², un 17% superior al normal, de manera que este any hidrològic ha sigut el més humit des del 2008-2009, i el quinze més plujós des de 1950.


S'han arreplegat més de 1000 l/m² a observatoris del sud de València i el nord d'Alacant (Barx, Orba, Pego, Beniarrés) i de l'interior nord de la província de Castelló (Fredes, Vilafranca). Pel contrari, ha sigut al sud d'Alacant i al voltant de l'Horta i el Camp de Túria, on les pluges arreplegades han estat per davall de la mitjana.

Pel que fa a l'estat dels embassaments, este és prou bo per estar al final de l'època seca de l'any. Tant als de la Confederació del Xúquer, com als de la del Segura, en estos moments hi ha més reserves que per les mateixes dades de l'any passat, i es supera clarament la mitjana dels últims 10 anys. Els del Segura continuen movent-se en valors pròxims als màxims històrics.




lunes, 2 de septiembre de 2013

Agost molt humit

El més d'agost ha sigut tèrmicament normal i molt humit en quant a precipitació. La temperatura ha estat pràcticament tot el mes per damunt de la mitjana però el brusc descens del últims dies, ha compensat l'inici càlid. Cal destacar que a la ciutat de València i de Castelló es va registrar la màxima més baixa per a un mes d'agost des de 1986.

La pluja acumulada ha sigut més del doble de la mitjana, si es tenen en compte les dades del periode  1971-2000. El acumulats del temporal dels dies 26 al 30 donaren registres de més de 100 l/m²; i els totals del mes superaren els 200 l/m² en punts de la Marina i la Safor: 250 l/m² es registraren a Dénia, 226 l/m²a Xàbia, 195 l/m² a Llocnou de Sant Jeroni i 178 l/m² a Oliva.

Cal destacar que alguns observatoris han donat el registre de pluja més alt de la serie, com Alcoi o Ontinyent, que han tingut l'agost més plujós des de 1950.



Ha sigut l'agost més humit dels últims 30 anys al conjunt de la Comunitat Valenciana, mentre que a observatoris com Alacant ha sigut el tercer agost més plujós dels últims 100 anys.


martes, 6 de agosto de 2013

Un juliol tronador.


El mes de juliol de 2013 a la Comunitat Valenciana ha tingut una temperatura mitjana estimada de 24,2ºC, uns 0,7ºC per damunt de la normal (considerant la normal la mitjana dels juliols de 1971 a 2000). Ha sigut calorós, com solen ser-ho tots els juliols, però res d’especial: en els últims 42 anys hi ha hagut uns 15 mesos de juliol més càlids que este.


La quantitat mitjana de pluja arreplegada a la Comunitat ha sigut de 11 l/m², pluja que cal considerar “normal” per a un mes de juliol encara que estiga un 20% per davall de la mitjana de 1971-2000. Cal recordar que, estadísticament parlant, el mes de juliol és el més sec de l’any a la Comunitat Valenciana, fins al punt de que vore ploure en juliol és quasi un miracle a molts llocs del territori valencià.

De ploure, a juliol, sol ser en forma de tronades, i més cap a les serres i comarques de l’interior,  especialment a les rodalies del Sistema Ibèric: el lloc, juntament amb els Pirineus, on les tronades són més freqüents a Espanya.

Enguany, i per això si que destaca este mes de juliol, hem tingut molts dies de tronada. Aleshores, mentre que a bona part del territori valencià la pluja ha sigut ben poca, cap a l’interior de València i Castelló si que s’han arreplegat quantitats destacables de pluja.

A Vilafranca, s’han comptat 12 dies de tronada este juliol que han deixat 61 l/m². La dada més alta de dies de tempesta d’un mes de juliol des de fa 40 anys. La mitjana de dies de tempesta a Vilafranca en juliol és 5,6 dies, i la dada més alta fins ara era els 11 dies de tronada de juliol de 1977.

domingo, 4 de agosto de 2013

Observació de l'estació espacial internacional. Agost 2013.




   Este mes d'agost podem vore a simple vista l'Estació espacial internacional. El que veiem és un punt blanc en moviment al cel, la llum que ens arriba des de l'extació és la reflectida pels panells solars. És per tant, abans de l'eixida del sol o després de la posta, quan són les millors condicions d'observació.

   Esta setmana la podem vore quasi tots els dies.
   Diumenge dia 4 d'agost la podem vore dos vegades, una entre les 22.25h i les 22.30h mirant cap al sud, i una segona vegada passats 4 minuts de la mitjanit mirant cap al nord. Ací teniu els gràfics de les dos passades dibuixades a sobre del cel que hi haurà en eixos instants.

   El cercle representa tota la cúpula celeste que ens envolta a eixa hora d'observació. Sobre la trajectòria de l'estació podem llegir l'hora exacta de la passada.

  





El següent gràfic és una ajuda per fer-se una idea de quina altura tindrà la primera passada sobre l'horitzó.
 


Ací veiem les passades els següents dies .



    Dia 5 de 23.15 h a 23.20 h mirant cap al nord.


Dia 6 de 22.25h a 22.32h.



Dia 7 de 21.35h a 21.40h







Dia 8 de 22.25h a 22.30h

Dia 9 de 21.35h a 21.40h


De fet algun d'estos dies es podrà vora al costat de l'estació un altre puntet, que serà la nau que s'ha llançat la passada nit cap a l'estació amb material bàsic i un nou company pels astronautes, un robot japonés.


http://www.nasa.gov/content/japanese-space-freighter-heading-to-station/#.Uf52v5HqrTo


Podeu trobar tota la informació de com es veu segons la població on esteu del món a esta pàgina.

http://www.heavens-above.com


salut i bon cel !





viernes, 19 de julio de 2013

Perquè diguem “cap de setmana” si diumenge és l’últim dia de la setmana?


Per què, estrictament, l’últim dia de la setmana és dissabte si tenim en compte la influència i tradició judeocristiana a Occident. Si recordem el Gènesi, quan finalitza la creació, es llig:

1. Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seua obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seua obra creadora.

Este seté dia, i per tant l’últim de la setmana, fou DISSABTE; el SHABAT dels hebreus consagrat com a dia de descans. Sobre l'origen del nom dels dies de la setmana podeu consultar: http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/soliloquis/dies-de-la-setmana/

Amb el cristianisme es passà a celebrar DIUMENGE (literalment “dia del Senyor”), que en realitat era el primer dia de la setmana però que es correspon, segons els relats del Nou Testament, amb el dia de la resurrecció del Nostre Senyor; de manera que diumenge és considerat encara el PRIMER dia de la setmana litúrgica en la tradició cristiana.

En passar a ser diumenge el dia de descans setmanal passà a identificar-se civilment con l’últim dia de la setmana. Així i tot, com que milers d’anys d’història i tradició moltes voltes no s’esborren d’un dia cap l’altre, perviu dir-li “cap de setmana” al que de manera efectiva ha acabant sent la fi de la setmana.

En alguns països anglosaxons encara es fan els calendaris posant com a primer dia de la setmana diumenge, encara que pintat de roig (ho podeu vore si entreu a moltes webs angleses amb un calendari). Mentre que en altres llengües diumenge es continua contant com a primer dia de la setmana. Per exemple al dilluns a Portugal i Brasil li diuen “segunda-feira”, o siga segon dia de la setmana.



martes, 16 de julio de 2013

La canícula, la gosseta i la calor.


Amb el nom de canícula es coneix el període de l’any en el que sol fer més calor, o siga, entre finals de juliol i principis d’agost. Per extensió, també s’anomenen els dies especialment calorosos com a caniculars.

Estrictament, i en origen, amb canícula es feia referència a l’època de l’any en la qual la constel·lació del Ca Major es feia visible a l’horitzó poc abans de l’eixida del sol. Literalment canícula en llatí vindria a significar “gosseta” o “gosset”, i feria referència a l’estrela més important d’eixa constel·lació: alfa Canis Majoris. Esta estrela era anomenada pels grecs Sírius, que ve a significar més o menys “extremadament calorós”.


Sírius es l’estrela més lluent a simple vista del cel nocturn i fa uns 5000 anys començava a ser visible sobre l’horitzó, poc abans de l’eixida del sol, a partir dels solstici d’estiu. Com que era la més lluenta del cel, coincidia la seua eixida amb la del sol i era estiu, es pensava que “contribuïa” a fer calorosa eixa època de l’any.

Resumint “canícula” feia referència a l’època de l’any en què l’estrela Sírius, la gossa o la gosseta, eixia sobre l’horitzó per llevant més o menys alhora que el sol. I com coincidia amb l’època més calorosa de l’any, a l’hemisferi nord per suposat, passa a identificar-se amb eixe nom la part més calorosa de l’estiu.

Això era en l’antiguitat, perquè a causa de la variació de la posició de l’eix de la Terra anomenada precessió (http://www.astromia.com/glosario/precesion.htm), ara l’eixida de Sírius per l’horitzó ja no coincidix amb el centre de l’estiu, sinó amb el final. No serà fins principis de setembre quan es podrà vore guaitar Sírius per llevant poc abans de l’eixida del sol:




miércoles, 3 de julio de 2013

Un juny de 2013 fresc i sec.

Si per alguna cosa ha destacat el mes de juny de 2013 és per la poca calor que hem patit. D’acord amb les dades de l’AEMET, este juny ha sigut el “més fresc”, o el “menys calorós”,  des de 1992, amb una temperatura mitjana de 19.6º, uns 0.6º menys del considerat “normal” (mitjana estadística del període 1971-2000).



Llevat de la setmana del 13 a 16 de juny, la resta del mes ha tingut temperatures per davall  del normal.  Té a vore amb esta situació el fet de que la temperatura de l’aigua del mar haja estat a més uns 1,5ºC per davall de la seua mitjana.

Pel que fa a pluja, la mitjana estimada a la Comunitat Valenciana ha estat de 25 l/m², el que és un 20% per davall del normal. No obstant hi ha un gran contrast entre les comarques de Castelló, on el mes ha sigut humit, i la resta del territori, on ha sigut sec.




A les comarques de Castelló hi hagué molts dies de tronad. Destaquen les dels dies 18 i 21, amb granís i pedra que feu molt de mal entre l’Alt Palància i la Plana Baixa.

jueves, 20 de junio de 2013

Primavera 2013. Molt humida i tèrmicament normal.







   Segons les dades facilitades per la delegació de València de  l'Agència Estatal de Meteorologia esta primavera, de març a maig, podem considerar-la tèrmicament normal i molt humida.


   Cal explicar allò de normal tèrmicalment. La mitjana ha estat normal, però hem tingut una gran variabilitat.



   S'han alternat periodes de fred amb peridoes de calor, de manera que s'han compensat, i han deixat una sensació final de molta variabilitat.



   Ací veiem les dades de les capitals comparades amb les mitjanes del periode de 1970 a 2000.





   Pel que a la precipitació, ha sigut una estació plujosa en general, i gran part del territori està dins de la zona caracteritzada com a molt humida.






   Estes són les dades de les capitals, de nou comparades amb la mitjana de la primavera que obtenim del periode de 1970 a 2000.





   Esta primavera ha sigut la sèptima primavera més plujosa des de 1971.


    Destaquen també els dies de tempesta i el nombre de llamps registrats, sobretot este inici de juny, quan tenim més llamps registrats en els primers 18 dies que en tot el mes de maig.



Nova oportunitat per vore l'Estació Espacial INternacional.


Estació Espacial Internacional (EEI)
Al llarg d'esta setmana, des del dia 20 fins el dia 24 de juny, podem vore a simple vista l'EEI .
Amb un tamany comparable a un camp de futbol, fa una volta a la Terra cada hora i mitja aproximadament.
  En estos moments hi ha sis astronautes.

Els panells solars reflectixen la llum solar i això permet vore-la a simple vista com un punt brillant al cel.
L'observació sempre és després de la posta de Sol i/o abans de l'eixida. Habitualment tarda en recòrrer tot el nostre cel entre 3 i 5 minuts.

Este final de setmana es podrà vore quasi tots el dies.
En la següent taula podem vore els dies i les hores, el valor de la magnitud ens indica el brillo que tindrà, com més negatiu siga este valor millor es vorà.




Ací teniu el recorregut que farà el dijous dia 20  al nostre cel.

Es a dir, cal mirar cap al nord, i passarà des de l'esquerra cap a la dreta.


Ací teniu el recorregut el divendres dia 21 de juny, quan la vorem com entra en l'ombra de la Terra i per tant desapareixerà.
i un dels dies que millor es vorà serà el dissabte dia 22, que damunt serà just a prop de la Lluna quan despareixerà i entrarà a l'ombra de la Terra.


Tota la informació la podeu trobar a
www.heavens-above.com




http://www.nasa.gov/mission_pages/station/expeditions/expedition36/index.html

lunes, 3 de junio de 2013

Setmana per observar l'Estació Espacial Internacional

Estació Espacial Internacional (EEI)

Al llarg d'esta setmana, des del dia 3 fins el dia 9 de juny, podem vore a simple vista l'EEI .

Amb un tamany comparable a un camp de futbol, volta la Terra cada hora i mitja aproximadament.

Ara mateix hi ha sis astronautes.

Els panells solars reflectixen la llum solar i això permet vore-la a simple com un punt brillant al ce.
L'observació sempre és després de la posta de Sol i/o abans de l'eixida. Habitualment tarda en recòrrer tot el nostre cel entre 3 i 5 minuts.

Esta setmana es podrà vore quasi tots el dies.
En la següent taula podem vore els dies i les hores, el valor de la magnitud ens indica el brillo que tindrà, com més negatiu siga este valor millor es vorà.
Ací tenih el recorregut que farà el dilluns dia 3 al nostre cel.
Es a dir, cal mirar cap al nord, i passarà des de l'esquerra cap a la dreta.

Ací teniu el recorregut el dimarts dia 4 (entre les 22.55 i les 23.00 h)

Tota la informació la podeu trobar a
www.heavens-above.com




I ací en teniu els gràfics pels dies 5, 6 i 7 de juny.

Dia 5, entre les 22.07h i les 22.12 h

Dia 6, entre les 22.55h i les 23.00 h
Dia 7, entre les 22.05h i les 22.10h



http://www.nasa.gov/mission_pages/station/expeditions/expedition36/index.html