jueves, 29 de diciembre de 2011

Atenció a l'Estació Espacial Internacional. Primers dies de 2012.

ISS des de l'Endeavour, STS-134, 29-5-11


Atenció als primers dies de l'any 2012. Podeu vore a simple vista el pas de l'Estació Espacial Internacional.
Recordeu que el que veiem és el reflexe del Sol als seus panells solars. Vorem un punt en moviment que travessarà el nostre cel, poc després de la posta de Sol, quan encara el Sol els ill.lumina.

En estos moments hi ha sis tripulants, tres d'ells (Anton Shkaplerov, Anatoly Ivanishin i, Dan Burbank) van eixir de la Terra el dia 13 de novembre i enganxaren a l'ISS el dia16 de novembre, i es quedaran en òrbita ( sinó hi ha problemes), fins març de 2012. 

Els altres tres  (Oleg Kononenko, Andre Kuipers i, Don Pettit) eixiren de la Terra el dia 21 de desembre i enganxaren a l'ISS el dia 23 de desembre, i estarà en òrbita fins maig de 2012.


Actualment l'Estació és quasi com un camp de futbol, amb tots els planells solars. Orbita a una altura aproximada de 380 km, a una velocitat mitjana de 27700 km/h. Fan una volta a la Terra cada hora i mitja aproximadament, per tant podran celebrar 16 vegades l'any nou, fins que tota la Terra estiga al 2012.


 Es pot vore ja estos dies abans de cap d'any, però passa molt baixa sobre l'horitzó i és difícil de vore.
Vos recomanem que ho intenteu, els següents dies.
Dia 1 de gener de 2012. Entre les 18.55h i les 18.59h.
La Lluna estarà a la dreta de Júpiter.  Heu de mirar en direcció contraria a la Lluna, cap al nord. Si esteu orientats cap al nord, vore el punt brillant aparéixer per la vostra esquerra (oest), i anirà en direcció cap a la dreta (est). Passarà per davall de l'estrella polar.
Aquest serà el recorregut al cel.

Dia 2 de gener de 2012. Entre les 18.00 i les 18.06h.
Serà en la mateixa zona, però molt baixa. Difícil de vore.

Dia 2 de gener de 2012. Entre les 19.34h i les 19.38h.
La Lluna estarà just al costat de Júpiter. Heu de mirar cap a l'oest , sud-oest, i la voreu pujar ràpidament cap amunt, fins que quan estiga a prop dela Lluna desapareixerà, perquè entrarà a la zona d'ombre de la Terra.



Dia 3 de gener de 2012. Entre les 18.38h i les 18.44h.
Pot ser serà la passada millor visible de totes. Heu de mirar cap al nord, i apareixerà per la vostra esquerra (oest)i es desplaçarà cap a l'est, passant per damunt de l'estrela polar.


Dia 4 passarà molt baixa.

Dia 5 de gener de 2012. Entre les 18.21h i les 18.29h.
Si mireu cap a Venus (estrela blanca brillant a prop de l'horitzó). apareixerà a la seua dreta, més cap a l'oest, i es desplaçarà cap a l'est. 

Recordeu que tots els horaris poden ser modificats, si l'òrbita canvia. Per fer un seguiment podeu entrar a
www.heavens-above.com

Com a comiat vos deixem les espectaculars fotografies que el tripulant Dan Burbank va fer el dia 22 de desembre, del sorprenent cometa Lovejoy..., sense paraules.

http://www.universetoday.com/92114/absolutely-spectacular-photos-of-comet-lovejoy-from-the-space-station/

BON ANY 2012 !





Cap d'any estable i temperat.

Tots pendents del pròxim cap de setmana, que serà cap d'any. I les previsions meteorològiques  indiquen que acomiadarem l'any amb temps estable i temperatures suaus.

Podem vore al mapa isobàric previst per la nit de dissabte a diumenge, com l'anticilò abraça plenament tota la Península. Deixa un corredor ample perquè es mantinga la circulació de ponent i de mestral, que afavorirà al litoral mediterrani que les temperatures siguen superiors a les habituals per estes dates.

Tan sols un front atlàntic guaita per l'oest que arribarà el dia 1 a Galícia i, travessarà la Península des de ponent cap a llevant al llarg del dia 2.

A més a més, la temperatura de l'aire a 850 mb (1500 metres aprox.) ens mostra com tindrem una massa d'aire temperada sobre la Península.

Dissabte i diumenge predominarà la circulació de ponent, que afavorirà temperatures més altes al litoral, on podrem arribar o superar els 20 graus de màxima, sobretot diumenge quan el cel estarà més ras. Dissabte tindrem pas de núvols mitjans i alts, que arribaran a tapar el cel cap al nord.

Per tant, acabem un any, que pot ser siga, sinó el més càlid, el segon més càlid dels últims 50 anys, amb temperatures molt suaus a tot el territori.




www.aemet.es
www.wetterzentrale.de


Seran dies de molts desplaçament i, ni el gel, ni la neu, ni la pluja, ni el vent seran obstacle a la carretera. De totes formes màxima precaució sempre.

Bon any 2012 !

sábado, 24 de diciembre de 2011

Una tardor de 2011 normal en pluja i càlida.

L'informe climatològic de l'AEMET de la tardor meteorològica (de setembre a novembre) de 2011 a la Comunitat Valenciana destaca que ha sigut una estació normal en pluja i càlida. La temperatura mitjana ha sigut de 17.3ºC, uns 1,4º per damunt de la normal (mitjana estadística del període 1971-2000). Això fa que esta haja sigut la tardor més càlida dels últims 50 anys, després de la dels anys 1983 i 2006. Les gelades han sigut anecdòtiques i les temperatures arribaren a ser molt altes a principis de setembre, amb valors d'uns 39º a Ontinyent i Carcaixent, i els dies 11 i 12 d'octubre, amb vàlors rècord en molts observatoris de l'interior. Una tardor molt diferent a la de l'any passat, que va ser freda i fins i tot amb alguns episodis de neu.


Pel que fa a pluja ha sigut una estació normal, amb una mitjana de pluja d'uns 200 l/m2, un 8% per damunt de la mitjana del període 1971-2000. Els mesos de setembre i octubre foren molt secos però els temporals de novembre, sobretot el que tinguérem entre els dies 19 i 23, salvaren "la temporada". Com sol passar, la pluja s'ha repartit de manera molt irregular. Les quantitats màximes de precipitació arreplegada les tenim per la Marina: 750 l/m2 a la Vall de Gallinera, 676 l/m2 a Orba i 641 l/m2 a Pego. No massa lluny, on menys ha plogut ha sigut a Novelda, amb 78 l/m2, i a Agost, amb 81 l/m2.


La tardor ha sigut molt humida al 7% del territori, humida al 44%, normal al 43% i seca només al 7%. Esta tardor ha sigut més plujosa que la de 2010 però menys que les tardors de 2007 a 2209.



lunes, 5 de diciembre de 2011

L'hivern mediterrani.


Encara que el solstici d'hivern, que marca l'entrada a l'hivern "astronòmic" siga el 22 de desembre, des del punt de vista meteorològic desembre cal considerar-lo hivern i no tardor. Molta gent pregunta des de fa temps quan farà fred de debò o quan nevarà. Allò que s'ha anomenat globalització, interesos comercials inclosos, potser haja contribuït a propagar una imatge de l'hivern (fred, plujós i amb neu) que realment està molt lluny de la realitat climàtica i meteorològica de la Comunitat Valenciana.

És cert que a la nostra Comunitat hi ha zones interiors de muntanya i d'altiplà mesetari on arriba a fer fred en hivern. Però també es cert que la major part dels ciutadans de la Comunitat viuen a les planes litorals i prelitorals, amb un clima mediterrani típic no concicionat per elements climàtics de muntanya (com al Maestrat o als Ports) o continentals (com a la plana de Requena i Utiel o a les rodalies de Villena). Per tant, cal tindre clar que:

L'hivern mediterrani no és fred.

Llevat de les zones més interiors i altes, als mesos d'hivern (desembre, gener i febrer) la mitjana de les temperatures màximes es mou entre els 15º i els 18º i la mitjana de les temperatures mínimes entre els 5º i els 8º. Calor no és, però molt de fred tampoc. Amb eixos valors de mitjana no és gens extrany trobar dies "d'hivern" amb màximes al voltant dels 20º al litoral i prelitoral. De fet, les màximes històriques dels mesos d’hivern a les zones pròximes a la costa superen els 25 graus. Com a exemple hi tenim davall les màximes històriques de les capitals (AEMET) :



El fred a l'hivern mediterrani més que persistent, com per exemple al centre d'Europa o a la meseta castellana, és ocasional i va a colps. Hi ha situacions d'entrada de masses d'aire polar i, sobretot, de masses d'aire siberià que ens poden portar dies amb temperatures baixes i fins i tot gelades a prop de la costa. Però són l'excepció, no la regla. La regla és que l'hivern mediterrani siga suau i curt. De mitjana, les situacions de temps definits per masses d'aire fred de qualsevol procedència (polar o àrtica, marítimes o continentals) venen a suposar només al voltant del 30% del total al semestre hivernal (tardor-hivern).

L'hivern mediterrani no és plujós.

Si per alguna cosa el nostre clima s'anomena mediterrani és per la concentració de la pluja en una època determinada de l'any, la tardor, i per tindre un estiu desesperadament sec. Des del punt de vista climàtic, a bona part de la Comunitat Valenciana la segona època més plujosa de l'any és la primavera i, per tant, l'hivern ve a ser l'època més seca de l'any després de l'estiu. Com a exemple la següent gràfica mostra la distribució per mesos de la mitjana de pluja a la ciutat d’Alacant:

Més que els temporals de pluja, lo més habitual a l'hivern mediterrani són les llargues calmes anticiclòniques, amb fresqueta de bon matí però un ambient assolellat i suau en les hores centrals del dia.

A l'hiven mediterrani les nevades són anecdòticques.

La Comunitat Valenciana es prou muntanyosa però les nostres muntanyes són modestes: cap arriba als 2000 m i ben poques passen dels 1500 m. La nostra situació, cap al sud-est peninsular, més a prop d'Àfrica que no dels Pirineus o del nord d'Espanya, fa que estigam ben protegits de tots els temporals atlàntics o de les entrades d'aire polar del nord o nord-oest.

Les nevades més importants ens arriben del nord-est: solen donar-se quan en hivern tenim un temporal de llevant que arriba tot just després d'una important entrada d'aire fred, normalment d'origen siberià o centre-europeu. Els temporals freds del nord o nord-oest també poden portar algunes nevades, normalment menys importants i més concentrades a l'interior i nord de la Comunitat.

El número mitjà de nevades a l'any només supera els 10 dies a alguns observatoris de l'extrem nord de Castelló (Vilafranca, Morella o Castellfort), està entre 1 i 3 dies com a molt a la resta de zones altes de l’interior i és realment quasi nul a la resta del territori (http://www.01.ign.es/espmap/mapas_clima_bach/Mapa_clima_06.htm). De fet, a bona part del territori de la Comunitat el número mitjà de dies de neu a l’any es inferior a 1, o siga, que si neva algun any és de casualitat.


viernes, 2 de diciembre de 2011

Un novembre de 2011 molt plujós.

L'AEMET ha fet públic l'avanç climatològic de novembre d'enguany. Un novembre que ha estat relativament càlid i, sobretot, extraordinariament plujós. Ha sigut el mes de novembre més humit des de 1989, amb varios temporals de pluja, en ocasions torrencials. La quantitat mitjana de pluja estimada a la Comunitat Valenciana ha sigut d'uns 140 l/m² , unes dos vegades i mitja per damunt de la mitjana.



L'episodi de pluges més destacable es donà entre el 19 i el 23 de novembre. Este temporal començà amb fortes pluges a l'extrem nord de Castelló, al voltant de Vinaròs i Benicarlò, i acabà per afectar tot el territori, amb pluges acumulades que en llocs de la Marina superaren els 300 l/m². AEMET confirma la formació d'un tornado el dia 20 a Sueca, coincidint amb la formació d'un mesocicló (http://naturalmenteciencias.wordpress.com/tag/mesociclon/). En un 70% del territori les pluges acumulades superen els 100 l/m² i la màxima del mes la tenim a la Vall de Gallinera (Marina Alta) amb 490 l/m². Fins i tot en alguns observatoris (la zona marcada com a extraordinariament humida) ha sigut el mes de novembre més plujós des de 1971.





Esta tardor, pel que fa a pluja, anava molt malament fins els temporals d'este mes, que han "salvat la temporada". Com a exemple Castelló: la gràfica mostra la precipitació acumulada al llarg d'esta tardor comparada amb la mitjana. Fins a meitat de novembre el dèficit era notable.



La temperatura mitjana del mes ha estat de 12.7ºC, uns 1,3ºC per damunt de lo normal (mitjana estadística del període 1971-200).  La figura mostra les màximes (roig) i mínimes (blau) a la ciutat d'Alacant comparades amb les corresponentes mitjanes (ratlles contínues). La temperatura del mes és superior a la normal però no a causa de les màximes sinó de les mínimes. Ha sigut un mes plujós i amb abundant nuvolositat. Això ha fet que les temperatures nocturnes hagen estat molt per damunt de la mitjana, pero no així les diürnes. O siga, ha sigut un mes "relativament calurós" però de nit, no de dia.

martes, 8 de noviembre de 2011

UN HURACÀ AL MEDITERRANI?

Cicló Mediterrani, MEDICANE o Tempesta Tropical? Qüestió de noms.

Des de que als anys 80 les observacions dels satèl.lits meteorològics es generalitzaren, ocasionalment s'han observat casos de baixes al Mediterrani que semblaven adquirir una certa semblança amb els ciclons i les tempestes tropicals (unes 15 vegades entre 1997 i 2007). Visualment, lo més espectacular era la formació, encara que per poc de temps, d'un "ull central", un nucli lliure de núvols al voltant dels qual giraven sistemes de tempestes organitzades en espiral de manera similar a la d'un huracà. A la imatge hi tenim lo que es formà el 18 d'octubre de 2007 enfront mateixa del litoral valencià, que deixa pluges localment intenses i ratxes fortes de vent.



Curiosament, estructures que mostraven algunes (no totes) característiques semblants a les d'un huracà també s'observaren en altres latituds. Així es constatà l'existència de ciclons subtropicals, que es formen en latituds pròximes a l'ecuador, i fins i tot s'observaren ciclons polars. Al Mediterrani la formació d'estes estructures solen anar associades a la formació d'una "borrasca" a la superfície del Mediterrani (borrasca freda aïllada), que coincidix amb una la presència d'una "gota freda" (DANA: http://oratgertvv.blogspot.com/2011/10/gota-freda-dana-i-scm-conceptes-basics.html ) en els nivell alts. 

Arriba un moment en que esta borrasca, relativament menuda en quan a extensió geogràfica (per això es qualifiquen de baixes mesoescalars), presenta un notable reforçament de les baixes pressions en la superfície associat a intercanvis de calor entre l'aire i la superfície del mar Mediterrani, sensiblement més càlid. En eixe moment a nivell de la superfície el "nucli" de la borrasca es torna càlid alhora que són notables els desenrotllaments convectius, que s'organitzen en forma d'espiral tal com passa a un cicló tropical (http://www.tiempo.com/ram/108/los-‘medicanes’-o-bajas-mesoescalares-con-apariencia-de-ciclon-tropical-en-la-cuenca-mediterranea-algunos-casos-de-2007).

A la literatura científica estos fenomens s'han anomenat, en anglès of course, "Mediterranean tropical like storms". En la nostra llengua caldria batejar-les com "Baixes mesoescalars similars als ciclons tropicals" o "Baixes mesoescalars de nucli càlid en superfície". Com es veu, un nom massa llarg i amb poc de punch encara que formarem un acrònim a partir de l'anglès (MTLS?). En 2005 Emanuel E.K. proposà l'acrònim anglès de MEDICANE, resultat de la contracció de "MEDITERRANEAN HURRICANE" (Emanuel, K. A., 2005:  Genesis and maintenance of "Mediterranean hurricanes". Advances in Geosciences, 2, 217-220). Alhora que circulava la discussió sobre si este tipus de fenomens mereixien o no ser vigilats, controlats i etiquetats tal com es fa amb les tempestes i ciclons tropicals de l'Atlàntic.

Arguments meteorològics, a favor i en contra, n'hi han varios. Els MEDICANE no són, ni de lluny, tant intensos, ni extensos, ni destructius, ni duraders com un ciclò tropical, alhora que només compartixen algunes, i notes, de les caracterísques dels huracans. Qualificar-los com a tals podria resultar excessivament alarmista per a la població. més acostumada a la imatge "caribenya" de lo que és un huracà. No obstant, per poder explicar la seua formació cal recórrer a fenomens i models que si que son propis dels ciclons tropicals i, encara que els MEDICANE no arriben a ser tan forts com estos, si que solen provocar notables fenomens adversos, tant a a causa del vent com de la pluja.

En septembre d'enguany la NOAA (http://www.nhc.noaa.gov/), encarregada principals de la vigilància, alerta i etiquetació de les tempestes tropicals a l'Atlàntic Nord, considerà la conca mediterrània com una regió capaç de soportar el desenrotllament de ciclons tropicals. Una qüestio que prengué en consideració des de que en 2005 el Vince i el Delta es passejaren per la Península (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/07/un-mes-en-plena-temporada-dhuracans.html). Ahir mateix, la borrasca situada enfront mateixa del litoral valenciá semblà evolucionar cap a un MEDICANE i la NOAA l'acabà etiquetant com una a T: tempesta tropical (http://www.cazatormentas.net/index.php/noticias-de-meteorologia-mainmenu-2/61-noticias-sobre-huracanes-ciclones-y-tifones/2200-primera-posible-tormenta-tropical-oficial-de-la-historia-en-la-cuenca-del-mar-mediterraneo.html). Seria el primer fenomen meteorològic batejat amb eixe nom al Mediterrani.

Davall es mostra primer la imatge del canal visible de les 5 de la vesprada, s’hi assenyala el centre de la baixa, al voltant de la qual s’organitzen els núvols en espiral, a l’estil d’un cicló tropical. La següent imatge és la del canal infraroig de les 9 de la nit, on sembla apreciar-se la formació de l’ull.

Cicló Mediterrani (Mediterranean Cyclone: MECY?) seria un bon nom per referir-se de manera estándard a estos fenomens. Eixe nom els particularitzaria, tant meteorològicament com geogràficament, distingint-los clarament dels ciclons extratropicals (les borrasques atlàntiques amb fronts). Alhora el nom insinuaria una semblança parcial amb els ciclons tropicals (huracans i tifons) i un cert perill , però evitaria una identificació completa amb la intensitat és un huracà atlàntic, sempre més destructiu i més extens. MEDICANE sona bé en anglès, però sigam sincers, quan u el sent per primera vegada s'assembla més bé al nom d'una assegurança mèdica o d'una nova raça de gos.
 

martes, 1 de noviembre de 2011

Un octubre càlid i sec, però menys que fa dos anys...

El més d'octubre de 2011 ha sigut més càlid i sec del que és normal (periode de referència 1971-2000). La temperatura ha estat 1.6º per damunt del que és habitual i s'han de destacar les altes temperatures registrades dia 12, en alguns observatoris les més càlides per al mes d'octubre des de que es prenen dades (al voltant dels 34º a l'interior i en conjunt un 5.3º superiors a la mitjana). A partir de dia 12 la temperatura començà a descendir, però en general ha quedat per damunt dels valors normals, com es pot vore a la gràfica. El dia més fred va ser el 26 d'octubre, amb gelades a les planes interiors, destacant els 0.4º d'Ademuz.


També ha sigut més sec del que és habitual, amb un 41% de dèficit de mitjana. Només hem tingut un temporal de pluges entre els dies 28 i 30, que deixà valors superiors als 200 litres a la Marina Alta, entre els que destaquen els 242 l/m² a Orba i els 220 l/m² de Pego.




El més ha sigut extraordinariament sec als Ports: Morella només ha acumulat 2,8 l/m² en tot el mes. L'observatori compta amb dades des de 1916, sent el de 2011 el mes d'octubre més sec de la serie des de 1963. L'interior nord de Castelló, l'interior del Baix Segura i el Vinalopó han tingut un octubre molt sec, i només les comarques del sud de València i del nord d'Alacant han tingut un mes humit o molt humit amb pluges concentrades els últims dies del mes.



Tot i això, només hem de retrocedir dos anys per trobar un més d'octubre encara més càlid que el d'enguany (i ens podem fixar en el de 2006, que encara ho va ser més) i es pot vore com, llevat de 1991, 1992 i 1993, que varen ser molt freds, cada 3 o 4 anys hem tingut un octubre molt càlid.


I també son dos anys només els que ens separen d'un mes d'octubre en cara més sec que el de 2011, cosa que tampoc és un fet inusual segons es veu a la gràfica: al costat de mesos extraordinariament plujosos, tenim mesos d'octubre que son molt secs. Podeu vore més informació a una entrada prèvia d'este mateix blog: octubre, el mes "estadísticament" més plujós,  http://oratgertvv.blogspot.com/2011/10/octubre-el-mes-estadisticament-mes.html


miércoles, 26 de octubre de 2011

Gota freda, DANA i SCM: conceptes bàsics

L'acepció popular de "gota freda" s'ha convertit en un comodí per a designar qualsevol situació que porte associada pluges intenses i/o efectes catastròfics com a conseqüència d'elles, preferentment en la tardor i en l'àrea mediterrània.
L'expressió és inadeqüada i causa alarma social. És conegut que hi ha gotes fredes que passen sense pena ni glòria i que hi ha pluges intenses i/o catastròfiques que van associades a situacions sinòptiques que no tenen res a vore amb gotes fredes.
El terme que va ser acunyat per l'escola alemanya el 1886 ( kaltlufttropfen, que es pot traduir per gota d'aire fred) i avui ja està en desús (  http://www.tiempo.com/ram/1350/meteorologsituaciones-especiales-i-dana-gota-fr/). L'escola alemanya influí en l'antic Servei Meteorològic Nacional espanyol i destacats meteoròlegs i professors de meteorologia empraren el terme fins que es va fer popular, però va ser abandonat pels professionals la segona meitat del segle XX amb les noves maneres d'observar i analitzar l'atmosfera.
Es va trobar un vocable més precís cut-off low, que va quedar traduït a l'espanyol com a DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) i que va ser introduïda i utilitzada en l'INM a partir dels anys 80 pel Servei de Predicció.
El nou terme afegia a la definició primera de gota freda, (pertorbació aïllada en altura -5500 m-), la idea de que les depressions en altura sempre tenien reflex en superficie.
Per entendre el que és una DANA i com es genera, hem de saber de l'existència d'intensos corrents canalitzats que circumvolten la Terra a us 9000 m d'altura (300 mb) i en particular en les nostres latituds ens hen de fixar en el "xorro o jet polar", que envolta la Terra amb d'oest a est. Al nostre hemisferi, podem dir que el jet polar separa l'aire relativament fred al nord, del més càlid del sud. Quan el jet polar, originàriament rectilini, s'intensifica, genera ondulacions que poden desembocar en l'estrangulament de part de la circulació del corrent polar.


La DANA té un cicle de vida característic diferent d'altres pertorbacions: ondulació, separació, ruptura i aïllament i conserva part de les propietats del corrent que l'ha originat.

  

La DANA es defineix com una depressió aïllada en altura que s'ha separat completament de la circulació associada al jet i que es mou independentment de tal flux, que pot arribar a ser estacionària o inclús retrògrada (i circular de E a W) (http://www.aemet.es/documentos/es/divulgacion/estudios/dana_ext.pdf )


Exemple de DANA. Mapa de 500 hPa (geopotencial, en línia blanca, contínua i en metres, i temperatura, T, en roig, discontínua i en ºC) corresponent al 10 de Octubre de 2001 a las 18 UTC. La imatge de fons correspon al canal infraroig del Meteosat. Les tempestes es situen al sud-est peninsular i mar d'Alborà. Altres focus convectius es formen front a les cotes de Castelló i Tarragona.

De tota manera i en última instància, les responsables directes de les pluges torrencials són les tempestes convectives, que en el cas d'una DANA es generen quan esta troba amb una massa d'aire càlida i humida, en el nostre cas, procedent del mediterrani.




Les tempestes es classifiquen segons el grau d'organització interna que presenten. Ordenades del menor a major mal que poden causar tenim ( http://www.tiempo.com/ram/105/ ):

Tempesta unicel·lular: Formada per una única estructura el cicle de vida del qual sol estar entre 30 i 60 minuts. No solen causar fenòmen adversos (una tronada ordinària).

Tempestes multicel:lulars: Tenen un cert criteri d'organització, poden produir famílies d'estructures que permeten regenerar-se. Els seus cicles de vida són majors espacial i temporalment. Poden causar fenòmens severs (forts vents, tornados, granís de tamany considerable)

Supercèl·lules: Presenten un grau superior d'organització i potencialment podem fer molt de mal. Una única cèl·lula es capaç de regenerar-se i donar tornados, pedregades i pluges molt intenses.

SCM (Sistema Convectiu Mesoscalar): Un conjunt de tempestes s'organitzen en un sistema linial. La durada i extensió dels efectes són descomunals. Les inundacions al Mediterrani estan relacionades amb estes estructures. La de la pantanada de 1982 va ser un SCM.



 Imatge del canal infraroig del Meteosat, el 20 d'Octubre de 1982 (pantanada de Tous) Un SCM de grans dimensions produí pluges generalitzades i intenses. Una DANA es situava al nord  d'Àfrica. Font: INM-EUMETSAT 



Resumint,  "gota freda" es un terme antic, es desús i superat, que en el seu moment ni tan sols adoptaren totes les escoles meteorològiques i que avui en dia només s'utilitza a Espanya, al carrer i als mitjans de comunicació. Perquè utilitzar un terme obsolet, confús i que no defineix la realitat?
Quan a Europa al segle XXI s'estan unificant els criteris meteorològics per a les alertes i s'estan homogeneïtzant els protocols d'actuació front a fenòmens adversos (no es parla MAI de gota freda, si no de tempestes, la seua probabilitat i el seu grau d'organització -que determina el mal que poden fer-): no seria hora de fer el mateix?

jueves, 20 de octubre de 2011

Quan arribarà el fred per a “quedar-se”?


És una pregunta que, per exemple al facebook de l’oratge (http://www.facebook.com/oratgertvv), s’ha repetit a sovint des de que acabà l’estiu. És cert que hem tingut un mes de setembre i portem un més d’octubre en els que ha plogut poc i pocs dies, mentre que les temperatures han sigut relativament caloroses.

En la següent gràfica es mostra les temperatures màximes (roig) i mínimes (blau) enregistrades des de l’u de setembre fins el 18 d’octubre d’enguany a la ciutat d’Alacant. Alhora es representa en les corresponents línies contínues la “mitjana” del període 1971-2000. És clar que ha fet calor, ja que per exemple les temperatures màximes han estat a prop o per damunt dels 25º bona part dels dies. Sembla també que, a l’igual que setembre, octubre registrarà unes temperatures per damunt de lo “normal” (de la mitjana). Ara bé, a la pregunta “Quan arribarà el fred?”, hi podríem oposar-ne un altra “Però és que toca fer fred?”.


Com s’ha comentat ja en algun post anterior ( http://oratgertvv.blogspot.com/2011/09/setembre-un-mes-destiu-un-mes-de-tardor.html ), sembla que a vegades es tinga al cap una imatge de la tardor  o de l’hivern més pròpia de climes del centre i del nord d’Europa que no del nostre.  És cert que hi ha llocs de la nostra Comunitat on si que arriba a fer molt de fred, bé per estar en una zona de muntanya (per exemple als Ports), bé per estar, des del punt de vista geogràfic, en les darreres extensions de la meseta castellà-manxega (com Villena o la plana de Requena i Utiel). Però també és cert que la immensa major part dels ciutadans de la Comunitat Valenciana residixen a les planes litorals i prelitorals del nostre territori, on el clima és típicament mediterrani. I una de les característiques del clima mediterrani és que de fred en fa, en general, ben poc.

Definir que és “fer fred” és molt relatiu. Per a un habitant d’un clima tropical 18º de temperatura seria fred però per a un islandès seria una temperatura de lo més agradable, o fins i tot quasi estiuenca. En agricultura es definix l’hora-fred com aquella en la què la temperatura està per davall dels 7º. El número d’hores fred  que de mitjana hi ha a una regió és determinant per tal de que algunes varietats fruiteres puguen prosperar o no. Algunes, sobretot les de fulla caduca, necessiten acumular un mínim d’hores fred per garantir–se la parada hivernal i el posterior brot primaveral.

En general podem considerar que la “temperatura ideal” (ni fred, ni calor) per a les persones està al voltant dels 20 ºC (entre 20º i 22º). A temperatures majors el cos “ha de treballar”  (metabolisme) per refredar-se i a temperatures menors ho ha de fer per calfar-se.  A banda de la temperatura, hi ha altres factors que incidixen en la sensació tèrmica: la humitat incrementa la sensació de calor per damunt dels 20º i el vent la sensació de fred per davall d’eixe valor.

Tornem a la contrapregunta anterior: “Però és que toca fer fred?”. La següent gràfica mostra la mitjana mensual de les temperatures màximes i mínimes per a la ciutat d’Alacant (font: AEMET). S’ha vist adés que en setembre i en octubre ha fet calor, però és que la mitjana de la temperatura màximes d’Alacant en setembre és, ni més ni menys, que d’uns 29º i la de setembre d’uns 25º. En tot l’any només desembre, gener i febrer tenen unes mitjanes de les màximes clarament per davall dels 20º, mentre que la mitjana de les mínimes només queda per davall dels 7º, i per poc, a gener. El número d’hores fred a un lloc com Alacant es molt baix, de l’orde d’unes 600 hores a l’any ( només un 7%).



No tenim un clima tropical i si que tenim hivern, i tardor. Però el nostre hivern, a no ser que ens n’anem a la serra o molt cap a l’interior, sol ser “suau” la major part del temps. Fresca realment només n’arribem a tindre si plou o si aplega una entrada d’aire polar o siberià. Però som una regió geogràfica on plou poc i pocs dies a l’any (per exemple a Alacant només una mitjana de 37 dies a l’any de pluja apreciable). Alhora, les adveccions d’aire “fred”, septentrionals o continentals, que són les que realment produïxen temperatures baixes, representen de mitjana només un 16% de tots els dies del semestre hivernal tardor-hivern (Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana. Coordinador A. J. Pérez Cueva. Generalitat Valenciana. València 1994).

Així que el fred no ens arriba mai per a quedar-se. Arriba a cops i, en comparació d’altres climes no mediterranis d’Europa, poques vegades a l’any. Fins ahir, 19 d’octubre, les màximes arribaven o superaven els 25º. Hui i demà baixaran les temperatures però no caldrà traure els abrics. Estos dies ens trobàrem amb temperatures màximes que no seran caloroses però si suaus: per damunt dels 20 graus. Fins ahir anàvem en mànega curta al migdia, hui hi haurà prou en anar en cos de camisa o, com a molt, amb una rebequeta.

I els “Nadals blancs” són d’Alemanya en amunt, no ací.

domingo, 16 de octubre de 2011

Setmana de l'Estació Espacial Internacional

Estació Espacial Internacional. Fotografia des del Discovery març 2011.

Esta setmana de nou podeu intentar vore l'Estació Espacial Internacional a simple vista, a poqueta nit, i fins i tot, des del centre de la nostra ciutat o poble.

Recordem que el que veiem, és el reflexe del Sol als panells solars de la nau espacial.

A hores d'ara hi ha tres astronautes.Un de Rússia, un dels Estats Units i un altre del Japó. Els tres estan en òrbita des del mes de Juny i s'espera, si tot va correcte, que tornen a la superfície de la Terra en novembre d'enguany.

A continuació vos mostrem els horaris i els recorreguts que tindrà al cel l'Estació Espacial. En aquest cas recordem que la trajectòria que apareix dibuixada està calculada per un observador situat a la latitud de València, si esteu cap a Castelló, la voreu una miqueta més al sud, i si vos trobeu cap a Alacant la voreu més cap al nord.

Primer dia de molt bona visibilitat ( si no hi ha núvols, ni boira) serà el dilluns dia 17 d'octubre entre les 20.40 h i les 20.46 h. Eixirà per l'horitzó sud-oest i es desplaçarà uqsi per damunt del nostre cap a buscar el nord-est.
El dimarts dia 18 la podeu arribar a vore dos vegades. Recordem que fan una volta a la Terra cada hora i mitja aproximadament. L'altura aproximada és de 400km de la superfície terrestre i la velocitat mitjana és de 27.000 km/h. 
Per tant serà curiós intentar vore dos passades el mateix dia.
La primera passada del dia 18, serà entre les 19.43h i les 19.49h. Si mirem cap al sud, la vorem passar de dreta cap a esquerra.
La segona passada visible del dia 18, serà entre les 21.20h i les 21.22h mirant cap al nord.
El dia 19, haurem de mirar cap al nord, entre les 20.21h i les 20.26h, i la vorem desplaçar-se  des de l'esquerra cap a la dreta.
El dia 20, també podrem vore dos passades, ara bé la primera serà massa prop de la posta de soli pot ser hi haurà molta llum, però brillarà molt.

La primera passada que passarà per damunt de nosaltres, serà entre les 19.22h i les 19.28h, des del sud-oest cap al nord-est.
i la segona passada del dia 20 serà molt baixa, i difícil de vore. Haurem de mirar cap al nord, entre les 21.00h i les 21.02 h.

El dia 21 també es podrà vore, a prop de l'horitzó nord. Entre les 20.00h i les 20.05h anirà des de l'oest cap al nord-est.



Els dies 22,23, 24 i 25 d'octubre serà difícil de vore, perquè passarà molt a prop de l'horitzó nord i qualsevol objecte o edifici en la direcció nord, ens taparà l'observació.

Tornarà a vore's molt bé de nou, els primers 4 dies de novembre. Ja ho comentarem.

Estos horaris són a data del diumenge 16 d'octubre de 2011. De vegades fan correccions de l'òrbita i els horaris canvien.

Si voleu calcular el recorregut exactament i actualitzar els horaris, la millor pàgina és:
www.heavens-above.com


Per cert que estos dies també podeu intentar vore el satèl.lit Rosat, que caurà a la superfície de la Terra els pròxims dies. Brillarà poc, i per tant caldrà anar fora de ciutats i poblacions i allunyar-se de la contaminació lumínica de grans ciutats.
Ací teniu també alguns horaris de pas.
Per cert, que també és visible, en aquest cas, amb un brillo molt raonable i perfectament visible a simple vista, el primer mòdul de la que serà l'Estació Espacial Xinesa, el Tiangong 1 ('Palau del cel'). Ara bé, cal matinar per vore'l.


Sort i bon cel !

jueves, 6 de octubre de 2011

Pluja d'estreles de les Dracònides.

  Este cap de setmana (dissabte nit) tenim una pluja d'estreles que pot ser sorprenent. Moltes vegades pensem que l'única pluja d'estreles important de l'any són les llàgrimes de Sant Llorenç o les Perseides, ara bé, en tenim més i algunes molt actives, algunes són a l'hivern, quan ja fa fred de nit, i no són  tan conegudes.

  En particular la pluja d'aquest cap de setmana, és una pluja anual des del dia 6 fins al 10 d'octubre, anomenada pluja de les Dracònides, perquè si fem un dibuix al cel del recorregut de cada meteorit, pareix que tots ténen el seu origen al cap de la constel.lació del Dragó, que està al costat de l'Óssa Menor i de l'Óssa Major.

  Esta pluja és originada per les restes que deixa el cometa 21P/Giacobini-Zinner , que té un periode orbital de 6,6 anys, i que té previst el pas pel periheli (punt de l'òrbita més proper al Sol) l'any 2012.

   Esta és una pluja d'estreles que habitualment passa desapercebuda pel públic en general,  però és coneguda perquè de tant en tant mostra pujades sobtades d'activitat, de fet ha produït 'tempestes' de metorits de fins a 10.000 meteors per hora en 1933 i en 1946.

   Les previsions de com d'activa serà la pluja d'enguany és un repte pels astrofísics, un repte de càlcul de l'òrbita que mantenen les restes del cometa, que han sigut pertorbats per la gravetat del planeta Júpiter.

   Les previsions parlen de varios pics d'activitat el dissabte 8 d'octubre de 2011 entre les 18h i les 23 h., hora oficial al nostre territori. Pareix que els primers meteors seran més brillants i lents, i després arribarà el pic més actiu prop de les 22h.

   Les previsions no es posen d'acord en el nombre de meteors per hora, algunes previsons indiquen entre 40 i 60 meteors per hora, i algunes parlen de més de 500 meteors per hora.

   El gran obstacle per vore la pluja d'estreles serà la Lluna, quasi plena, que tindrem en el moment del màxim, situada en la direcció sud, afortunadament en la direcció contraria on es troba la constel.lació del Dragó.

  Que hem de fer per vore-la?
   Primer hem de buscar un lloc fosc, fora de la contaminació lumínica de les ciutats. Després ens haurem d'abrigar , perquè les previsionsmeteorològiques indiquen un cel ras i amb bona visibilitat, però ambient fred.
Ens haurem de situar a partir de la posta de Sol, mirant cap al nord, just en direcció contraria a la Lluna,

i simplement esperar ben abrigats, per comprobar quina de totes les previsions serà la bona.

No cal telescopi, és un espectacle a simple vista.
Recordem que l'interval recomanat d'observació és dissabte dia 8 d'octubre, entre les 20h i les 24h (hora local), però que el màxim més important serà entre les 21h i les 22.30h.
És dissabte i no serà molt tard, pot ser paga la pena intentar-ho.

  Sort i bon cel!

Podeu trobar més informació a les següents pàgines:

http://www.somyce.org/modules.php?name=News&file=article&sid=84
http://science1.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2011/04oct_draconids/
http://earthsky.org/space/astronomer-predicts-dramatic-draconid-meteor-shower-for-october-2011
http://earthsky.org/astronomy-essentials/earthskys-meteor-shower-guide