sábado, 28 de enero de 2012

Activitat solar en augment.


Estos dies de final de gener estem llegint i escoltant molts comentaris al voltant de l'activitat solar, i alguns d'ells amb poc de trellat, com ara:
''Les tempestes solar massives d'estos dies..."
"La flama de sol arriba a la Terra"
i al mateix temps s'estan barrejant les conseqüències de diferents flamerades solars i emission de massa de la corona solar, de manera que ja no sabem si és que tenim una tempesta solar molt llarga, que no para.

 El que és evident és que el Sol està ara més actiu que fa uns anys, i com  ja vàrem comentar en altra entrada al blog     http://oratgertvv.blogspot.com/2011/07/activitat-solar-dades-i-previsio.html   , el Sol té un cicle en què l'activitat augmenta i disminueix, amb una periodicitat d'11 anys aproximadament.

Després d'uns anys de mínim solar, per cert, un del mínims menys actius del segle XX, ens aproximem a un màxim solar i, per tant el Sol ha augmentat els últims mesos la seua activitat.

Això que vol dir d'una banda, que observem més taques solars a la superfície, i d'altra que associades a estes taques les emissions de radiació enegètica i de partícules augmentaran
.
Les taques solars són regions solars on hi ha una intensa activitat magnètica
http://ca.wikipedia.org/wiki/Taca_solar
aquestes taques, creixen, es desenvolupen i desapareixen, i tot aquest procés ho realitzen mentre giren a la superfície del Sol, que rota de manera diferecial segons la latitud, més ràpida a l'ecuador i més lenta als pols, amb un valor mitjà de 27 dies.

Ací veiem l'evolució de les taques solars des del dia 16 al dia 26 de gener de 2012, i una animació dels primers dies.

El Sol de tant en tant té erupcions solars o també anomenades flamarades solars, que són sobtades emissions de gran quantitat d'energia, produïdes a les zones on el camp magnètic arriba a enmagatzemar eixa energia, habitualment a zones associades on hi ha taques solars. De vegades, aquestes emissions d'energia en forma de radiacó electromagètica d'alta freqüència i molt energètica, també va a ssociada a l'emissió de massa de la corona solar (CME), formada en aquest cas per partícules accelerades a grans velocitats que escapen de la corona solar en direcció cap a l'espai.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Erupci%C3%B3_solar

Les radiacions electromagnètiques d'alta energia emesses pel Sol poden afectar l'ionosfera i provocar problemes en les comunicacions a llarga distància que fan ús de reflexions de les ones a esta capa atmsofèrica.Aquestes radiacions, viatgen evidentment a la velocitat de la llum, i per tant, tarden en arribar a la Terra des del Sol aproximadament 8 minuts, i són detectades pels telesopis solars a la Terra i els que es troben en òrbita.

Habitualment, però no sempre, quan tenim una flamarada solar, tenim també una emissió de partícules (Emissió de massa de la corona solar), formada per electrons i protons, i de vegades per àtoms com ara Heli o Oxígen), aquestes partícules viatgen a elevades velocitats entre 20 i 3200 km/s, de mitjana a 500 km/s, això implica que tarden en arribar a la Terra entre 2 i 4 dies. Si van dirigits cap a la Terra, una vegada arriben a la Terra interaccionen amb el camp magnètic de la Terra, que desvia aquestes partícules carregades cap als pols terrestres on provoquen aurores polars i pertorbacions al camp magnetic, que a més a més poden afectar diferents instruments i sistemes elèctrics.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ejecci%C3%B3_de_massa_coronal

Actualment existixen una gran xarxa de telescopis terrestres solars i, telescopis solars en òrbita que manténen una observació del Sol continua en el temps i també de quasi tota la superfície solar, fins i tot, la que no veiem des de la Terra. D'aquesta manera, es segueix l'activitat solar, per observar les emissions de massa de la corona, i estar preparats per la seua arribada a la Terra.

Ací veiem la situació de diferents satèl.lits d'observació i dels planetes, amb una simulació de com viatjarà una emissió de partícules des del Sol.


Al llarg dels últims dies hem tingut diverses flamarades, amb emissions de massa de la corona solar, que han arribat a la Terra varios dies després, de manera que als mitjans de comunicació s'han barrejat l'arribada de partícules d'una CME, que havia eixit del sol varios dies abans, amb un altra emissió que s'havia registrat el mateix dia.

Associat a la taca solar 1401-1402 el dia 16 de gener de 2012 es va registrar una flamarada solar de nivell C6 i una emissió de massa de la corona solar detectada pel satèl.lit SOHO.

Bàsicament aquesta emissió va estar dirigida cap al planeta Venus (que estos dies veiem a la posta de Sol), i va provocar la pèrdua d'una part inperceptible d'atmosfera d'aquest planeta, a causa de no tener protecció, perquè Venus no té un camp magnètic com la Terra. De totes formes, s'esperava que de manera lateral també afectaria la Terra el dia 19 de gener, amb xicoteta activitat magnètica i aurores polars.

Una de les emission més importants just va ser la del dia 19. Ací veiem l'emissió de radiació i de partícules.
En aquest cas va estar dirigit cap a la Terra, i va arribar un poc més tard del que estava previst. Arrivà el dia 22 de gener a les 6.17h (UT).
El dia 23 a les 3.59h (UT) de nou el Sol va emetre una flamarada de tipo M9
http://www.spaceweather.com/glossary/flareclasses.html?PHPSESSID=p02e8hn4nu0idm412jrct7jic3
al mateix temps es va detectar també una emeissió de massa de la corona solar associat a esta flamerada, que estaav previst arribaria a la Terra el dia 24 de gener a les 14.18h (UT) (+ / - , 7 hores). Era per tant una emissió de partícules molt ràpides (2200 km/s aprox.)

Finalment va arribar el dia 24 de gener a les 15.00h (UT), i va provocar una tempesta geomagètica del tipus G1, amb aurores espectaculars associades
http://www.swpc.noaa.gov/NOAAscales/index.html#GeomagneticStorms
Ací veiem la detecció a Noruega,
I ací veiem dos aurores, una del dia 22 i una altra del dia 24, cadascuna d'aquestes aurores associades a differents emissions.
dia 22 i dia 24
Tot i això, sempre queda activitat geomagnètica residual, que provoca aurores al llarg de dies posteriors.
El dia 26 de gener, la mateixa zona de taques solars va provocar una nova emissió de partícules, en aquest cas no dirigides a la Terra,

Caldrà seguir amb atenció els pròxims dies, perquè el Sol continua augmentant la seua activitat i noves zones actives a la superfície del Sol comencen a eixir.

lunes, 23 de enero de 2012

Gener: en un parell de dies la pluja de tot el mes, ..., més lo que vinga.

Fins el moment han sigut pocs els dies de pluja al mes de gener, però han sigut prou generosos. El temporal que tinguérem entre el 16 i el 18 de gener deixà pluja a tota la Comunitat i la primera neu de l'hivern, sobretot per l'interior de València i Castelló. El següent mapa mostra, de manera esquemàtica, com es repartiren eixes pluges. Entre l'Alcoià i la Marina Alta, passant pel Comtat i la Vall d'Albaida, hi hagué obsevatoris que arreplegaren més de 100 l/m²: Tollos 153, Alcoi (Menetjador) 136, Confrides 135, Beniarrés 132, l'Atzúvia 115, Xaló 103 o Bocairent 102 per exemple.




El següent mapa mostra, també de manera esquemàtica, la plutja mitjana de gener a la Comunitat Valenciana al període de referència 1961-1970.


 

Comparant ambdós mapes podem vore com, encara que no a tota, a bona part de la Comunitat amb eixe temporal s'arriba o es supera la mitjana de pluja de gener. Per això hem titulat l'entrada que amb dos dies de pluja hem arreplegat la que ens tocava per a tot el mes. Un exemple més de com es comporta un règim pluviomètric com el mediterrani, irregular, amb pocs dies de pluja i fortament depenent de que tingam, o no, un bon temporal de llevant que en poc de temps l'aboca tota.

I el mes encara no s'ha acabat. Els mapes meteorològics prometen un bon temporal a partir del pròxim cap de setmana i, de confirmar-se la previsió del Centre Europeu, l'aigua, i la neu, l'arreplegarem a poals.

martes, 3 de enero de 2012

Any 2011: normal en pluja i calurós.

L'avanç climatològic de l'any 2011 fet per l'AEMET destaca que este ha sigut un any normal des del punt de vista pluviomètric, amb una pluja un 2% superior a la mitjana estadística del període 1971-2000, però notablement càlid, amb una temperatura mitjana estimada 1,0ºC més alta que la mitjana del període de referència.

La precipitació mitjana de la Comunitat Valenciana al 2011 ha sigut de 516 l/m², sent la "normal" de 506 l/m². Com sol passar, la pluja es distribuix de manera molt irregular. A la Marina, la Vall de Gallinera ha acumulat 1300 l/m², Orba 1200 l/m² i Pego 1150 l/m². No massa lluny, Elx només ha arreplegat 235 l/m² o La Romana 230 l/m². A bona part de la Comunitat les precipitacions acumulades han arribat o superat la mitjana.



2001 ha sigut menys plujós que 2007, 2008, 2009 i 2010; però més que 2005 i 2006. Continua sent de destacar que dels 10 últims anys només el 2005 i el 2006 han tingut precipitacions per davall de la mitjana (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/10/torna-la-sequera.html ).

Pel que fa a la temperatura, el 2011 serà, juntament amt el 2006, l'any més càlid des de 1961. No hi ha hagut grans pics de calor a l'estiu ni s'han batut massa rècords de temperatures màximes. Només el mes d'abril, el dia 9, es bateren rècords de màximes d'eixe mes a llocs com Ontinyent, Villena, Manises i Vilafranca. No obstant la primavera i la tardor foren molt càlides, amb temperatures mitjanes més de 1ºC per damunt de lo normal. Per exemple, el mes d'Abril enregistrà una temperatura mitjana 2,6ºC per damunt de lo normal.