Imatge del sol del dia 12 de juliol de 2011 amb el satèl.lit SDO (Observatori Dinàmic Solar de Nasa).
Des de fa uns mesos als mitjans de comunicació es parla més a sovint del sol i en particular de la seua activitat present i futura.
És una estrela de tipus mitjà i es troba a la meitat de la seua vida. És la font d'energia que manté en moviment l'atmosfera terrestre i des de fa molt anys la seua observació ha mostrat que la seua activitat presenta cicles.
Les primeres observacions es referien a les taques solars observades a la superfície solar, estes taques evolucionen al llarg del temps i el seu nombre és una mena d'indicador de l'activitat solar.
El gràfic anterior mostra l'evolució de les taques solars des de 1600, i clarament veiem com tenim cicles amb màxims i mínims que s'alternen cada 11 anys aproximadament. Aquest cicle pareix associat al cicle de 22 anys d'inversió de la polaritat solar, ara bé perquè aquest cicle, de moment ningú sap ben bé perquè.
És curiós el denominat mínim de Maunder, quan el Sol no va mostrar taques solars durant molt de temps. Es pensa que allò va estar relacionat al final del segle XVII, justament quan la Terra va patir la nomenada xicoteta edat glacial, quan es van congelar a l'hivern el Tàmesi o l'Ebre per exemple.
Els cicles no ténen una durada exacta i oscil.len entre alguns de 9 anys i altres de 14 anys. Seguint l'esquema de l'astrònom Suís Rudolf Wolf que va fer la reconstrucció de l'activitat solar fins el segle XVII, es considera el cicle número 1 al cicle entre els anys 1755-1766. Per tant ara, iniciem el cicle 24.
Alguns pics són molt actius i altres menys. Els periodes de mínim són curts i duren aproximadament dos anys.
Acabem d'eixir d'un mínim, periode d'anys des de 2008 a 2009, el mínim d'activitat més baix del segle passat i la preocupació de com serà el pròxim cicle porta de cap als astrònoms i heliofísics.
Quan hi ha menys taques solars el sol està més traquil, la irradiació solar és lleugerament inferior i les grans emissions de partícules des del sol diminuix.
En els periodes de màxim solar són més freqüents les emissions sobtades de radiació electromagnètica per damunt de la mitjana (fulguracions solars) i l'ejecció de massa de la corona solar, formada principalment per electrons i protons, i altres nuclis més pessats, que viatgen a velocitats de centenars de kilòmetres per segon i tarden en arribar a la Terra varios dies. Habitualment els dos fenòmens van associats, però no sempre van dirigits a la Terra.
Quan arriben a la Terra pertorben la magnetosfera terrestre, i poden distorsionar les transmissions de ràdio, provocar danys als satèl·lits i a la xarxa de transport d'energia elèctrica.
Moltes vegades s'utilitzen termes de meteorologia per referir conceptes solars, d'esta manera es diu tempesta solar, a una emissió de partícules del sol per damunt de la mitjana, i es parla de l'oratge de l'espai (space weather) quan ens referim a les condicions de radiació i partícules que viatgen del Sol cap a la Terra i a la resta del Sistema Solar.
La 'tempesta solar' que es va registrar al 1859, coneguda com l'event Carrington,és també coneguda com la supertempesta solar de 1859. Va tallar els cables de telègraf i es van vore aurores boreals i australs a latituds pròximes als tròpics.
La tempesta de 1994, no tan intensa, va provocar danys a dos satèl.lits de comunicacions. Altra tempesta en 1989 va provocar la parada d'una planta hidroelèctrica a Canadà .Altres tempestes solars han afectat servicis de mòbils i senyals de televisió i xarxes elèctriques, sempre a zones de la Terra properes al cercle polar àrtic o antàrtic.
La pregunta és com ens afectaria una possible gran tempesta solar, siga semblant o no a la gran tempesta de 1859.
La preocupació que torne a repetir-se està present,
i això fa que molts centres estiguen a hores d'ara investigant els possibles effectes que tindria una tempesta de les mateixes dimensions actualment, quan la nostra societat és més depenent de la tecnologia i curiosament som més vulnerables a este tipus d'events, en el sentit que afectaria molt més a la nostra vida quotidiana, que depén en gran mesura del funcionament de satèl.lits i de xarxes elèctriques.
La qúestió és que realment no sabem molt del funcionament intern del Sol i de com evolucionen els cicles solars. De fet és interessant vore de quina manera ha evolucionat la previsió de com serà el màxim solar del 2013 segons quin any es va fer la previsió (situació pareguda a com canvien les previsions meteorològiques mensuals segons ens acostem a eixe mes).
Previsió feta al 2008 (previsió d'un màxim molt actiu)
Previsió feta al mes de juliol de 2011.(previsió d'un màxim menys actiu que l'anterior)
Com serà? com ens afectarà? Ho sabrem quan arribarà.
El que no hem de ser és catastrofistes, sinó realistes.
El que està clar és que a hores d'ara eixim d'un mínim solar, i iniciem un altre màxim solar, com molts que ja hem passat. A partir d'ara el Sol estarà més actiu i per tant les fulguracions i les emissions de massa de la corona solar seran més freqüents, i tot i que no siguen tan importants com el que va passar al 1859, de segur que parlarem d'algunes conseqüències d'aquesta activitat solar.
Algunes de les conseqüències, serà que augmentaran el nombre d'aurores polars i australs i que la posssibilitat de fer fotografies com estes augmentarà.
Qui sap si podrem arribar a vore de nou aurores des d'Espanay, com de fet ja ha passat per exemple al 1870, o més prop en el temps en 2004, quan per primera vegada es va fotografiar una aurora boreal des del nostre territori, des d'Aras de lo Olmos a la comarca dels Serrans per Joanma Bullón.
El que no hem de ser és catastrofistes, sinó realistes.
El que està clar és que a hores d'ara eixim d'un mínim solar, i iniciem un altre màxim solar, com molts que ja hem passat. A partir d'ara el Sol estarà més actiu i per tant les fulguracions i les emissions de massa de la corona solar seran més freqüents, i tot i que no siguen tan importants com el que va passar al 1859, de segur que parlarem d'algunes conseqüències d'aquesta activitat solar.
Algunes de les conseqüències, serà que augmentaran el nombre d'aurores polars i australs i que la posssibilitat de fer fotografies com estes augmentarà.
Giovanni Cappelli,
30 km a l'est de Murmansk (Rússia), 6 d'abril de 2011
30 km a l'est de Murmansk (Rússia), 6 d'abril de 2011
Qui sap si podrem arribar a vore de nou aurores des d'Espanay, com de fet ja ha passat per exemple al 1870, o més prop en el temps en 2004, quan per primera vegada es va fotografiar una aurora boreal des del nostre territori, des d'Aras de lo Olmos a la comarca dels Serrans per Joanma Bullón.
En estos moments podem dir que tenim al Sol millor i més observat que mai, de manera que tenim la seua activitat seguida al segon per tota una constel.lació de satèl.lits i per observatoris terrestres. D'esta manera podem preveure amb antelació l'arribada de partícules a la Terra i poder preparar alguns protocols de prevenció.
Informació catastrofista sempre hi haurà. Ara bé si voleu informació en temps quasi real de quina és la situació de l'activitat solar, no dubteu en visitar la pàgina
No hay comentarios:
Publicar un comentario