viernes, 21 de diciembre de 2012

Núvols lenticulars.

Els, Daniel Ferrer.

Hui divendres dia 21 de desembre hem tingut tota una col·lecció de núvols lenticulars, vistos des de diferents punts del nostre territori.
Petrer, Puri Sánchez
Xeraco, Juan Francisco Palomares
Este tipus de nuvolositat es forma al sotavent de les serralades, el dies d'estabilitat atmosfèrica que bufa vent fort. És habitual vore associats a estos núvols, alguns cúmuls xicotets a les capes més baixes.
Estos núvols que es formen a altures entre els 4 i els 8 km (núvols mitjans) s'anomenen lenticulars, per la seua forma semblant a llentilles.
Solen quedar quasi estàtics, i pareixen no canviar massa amb el temps, ara bé si veiem imatges accelerades vorem com creixen i es desfan de manera continua en els seus laterals.
 
Paga la pena vore estes imatges de Fernando Bullón de l'illa de La Palma.
 





jueves, 20 de diciembre de 2012

Tardor 2012.




Moraira, Siomara Reig Fornes
Última posta de sol de la tardor astronòmica.

La tardor climàtica de 2012 (mesos de setembre, octubre i novembre) ha sigut molt humida i càlida, segons l'informe del centre Meteorològic de València de l'Agència Estatal de Meteorologia.

Si fem la mitjana de tots els observatoris estos tres mesos i comparem les dades fins a 1961, tenim un valor de 16,3º, que és 0,4º superior a la mitjana de referència (mitjana dels anys 1970 al 2000).



Si veiem per mesos, octubre ha sigut el mes més càlid respecte a la mitjana.



L'evolució de la temperatura mitjana diària mostra amb pujades i baixades la tendència típica de la tardor, amb el màxim el dia 23 de setembre i el mínim el dia 30 de novembre.




Pel que fa a les capitals, Alacant i València han tingut temperatures mitjanes més superiors a la mitjana que Castelló.



Pel que fa a la precipitació, la tardor ha sigut molt humida. Amb temporals de pluja concentrats al final de setembre, sobretot el dia 28, i al novembre, sobretot entre els dies 11 i 14, i el dia 17.

La distribució de precipitació de la tardor és la següent.
A les capitals destaca la precipitació acumulada a Alacant, molt superior a la mitjana.
Si comparem la precipitació mitjana acumulada esta tardor a tots els observatoris i comparem amb altres anys, veiem que està per damunt de la mitjana de referència (1970-2000).
Com serà l'hivern? no ho sabem.
Les previsions estacionals estan en periode experimental, i a hores d'ara, a nivell de tota l'estació, és parlar per parlar.
Respecte al final d'este mes, sí que pareix que la circulació zonal de l'oest dominarà sobre la Península, i per tant, pareix que este mes acabarà com un mes molt sec, i amb temperatures clarament per damunt de la mitjana.




Sobre les fotos.






Sobre les fotos.

Vista alguna queixa, i encara que és un tema recurrent, no tenim problema en parlar-ne de nou. Cada u dels què, per torn, ens toca fer els continguts de l’Oratge acabem inevitablement per tindre uns criteris particulars i personals sobre el tema que, per suposat, són totalment discutibles, i es poden compartir, o no.

Criteris que cada u de nosaltres barregem, a voltes en proporcions diferents, per triar fotos són:

Disponibilitat: Hi ha dies que arriben moltes, dies que poques, algunes arriben prompte, altres tard per poder-les preparar per a l’emissió. Hi ha dies que ens falten; i dies que ens sobren.

Qualitat: No massa fosques, no cremades, no tortes, no desenfocades., no amb poca resolució per ser emeses (sinó eixen pixelades), ..., i per favor no vos passeu amb l’Instagram.

Rellevància meteorològica: Açò pot contradir els criteris anteriors i posteriors però, per exemple, una pedregada és una pedregada; encara que es fotografie desenfocada i apuntant tort a la terrassa de casa.

Marc identificatiu del lloc: Preferible una foto que incloga una referència urbana (que es veja el poble) o, encara que no siga urbana, que es relacione fàcil a una població determinada o la permeta caracteritzar. Preferible una foto que incloga referència de cel i de terra a una simple foto del cel sense cap altra referència del lloc. Preferible fotos amb una panoràmica relativament àmplia.

Bellesa: Mol subjectiu, però per exemple no queda bé traure la foto d’un lloc si, per exemple, el que es veu en un primer pla són els contenidors del fem, la roba interior estesa dels veïns o un mar d’antenes de televisió tortes.

Repartiment territorial: Nord i sud, costa i interior.

Temps disponible per a l’espai de l’Oratge; i manera en la que què cada presentador gestiona eixe temps segons la seua manera de presentar.

Per suposat, la participació es lliure i voluntària. A més de l’espai l’Oratge, al altres canals de RTVV, a la web i, com no, este facebook són llocs on també es mostren les fotografies de qui tinga gust de participar. Sempre estarem agraïts a la contribució de qualsevol, i sempre estarem disposats a admetre errors.

lunes, 17 de diciembre de 2012

Quin oratge farà estos dies de Nadal?


Després d’uns mesos d’octubre i novembre plujosos (http://oratgertvv.blogspot.com.es/2012/10/resum-climatologic-doctubre-de-2012.html; http://oratgertvv.blogspot.com.es/2012/11/resum-climatologic-novembre-2012.html), i amb temperatures no massa altes, ens hem trobat a meitat de desembre amb un oratge dominat pel vent de l’oest o del sud-oest, sec i amb temperatures “primaverals”.

Com hem comentat més d’una vegada, l’hivern a la vora del Mediterrani te poc a vore amb els hiverns de neu, pluja  i fred del centre i del nord d’Europa i, fins i tot, tampoc es pareix massa als hiverns del centre i del nord d’Espanya ( http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/02/quan-ploura-quan-nevara-quan-fara-fred.html; http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/12/lhivern-mediterrani.html).

Als mesos d’hivern: desembre, gener i febrer ( recordem que encara que "astronòmicament" l'hivern comença el dia 21 de desembre, des del punt de vista meteorològic tot el mes de desembre es considera hivern), que bufe vent de ponent no és una cosa estranya, sinó tot el contrari.

Encara que la direcció dominant del vent sempre ve influenciada per l’orientació orogràfica, de normal (entenent per normal la mitjana estadística de 30 anys) a l'hivern, i a desembre en concret, el vent dominant a la Comunitat Valenciana (el que fa la major part de dies) és vent "terral" (ponent, mestral, tramuntana, ...) i per tant sec. Fred si ve del nord/nord-oest, relativament càlid si predomina la component oest.

Un exemple: la següent taula mostra la freqüència mitjana (1961-1990)  de la direcció del vent a la ciutat d'Alacant.



Moltes voltes hem dit que les previsions meteorològiques, en general, tenen poca fiabilitat a més de 4 o 5 dies i que, fins i tot, a menys dies vista hi ha situacions que són difícil de precisar. No obstant: les "situacions zonals" (o siga les dominades pel ponent, ponent i ponent) com que la que estem tenint solen, normalment, durar molts dies. A més, son situacions que els models meteorològics també solen predir molt bé.

Per tant, i encara que estem encara a més d’una setmana del dia de Nadal, sembla que tant esta setmana, com el principi de la que ve, està garantit l’oratge estable, amb més sol que núvols (excepte quan ens passe un front per damunt), sense pluja ( a no ser que algun front deixe quatre gotes; i sembla difícil) i amb temperatures "primaverals".

De Nadals hi ha hagut de tot: freds i fins i tot calorosos. Ací tenim per exemple el Nadal més calorós i el més fred a la ciutat d’Alacant des de 1938:


I de caps d’any també hi hagut de tot un poc. Com a cap d’any molt calorós cal recordar el de 1995. La matinada de l’u de gener d’eixe any les temperatures es movien a prop dels 20º i la gent tornava de festa descamisada.

Resumint: la perspectiva és que ens esperen a uns Nadals "en cos de camisa".


Actualització a 20 de desembre:

Tot apunta que la situació meteorològica de Nadal i Cap d’Any continuarà sent de tipus clarament zonal (per entendre’ns: tot des de ponent): http://foro.tiempo.com/circulacion-zonal-t62766.0.html

Per tant, cal esperar un oratge sec; i en el què la diferència d’uns dies respecte els altres vindrà marcada pel pas, o no, de fronts de núvols d’origen atlàntic, que en principi arribaran molt poc actius i gens compactes. Este pas condicionarà la força del vent i la pujada o baixada de temperatures segons el dies.

De manera un poc esquemàtica així podrà ser l’oratge dels pròxims dies, tenint sempre en compte que quan més ens allarguem més provisional és la previsió (de fet a la de Cap d’any li posem una ?).

Dia 22, 23, 24 des: Predomini del sol, temperatures més altes, vent fluix/moderat de ponent

Dia 25, 26 des : Intervals de núvols, vent moderat/fort de ponent/mestral, temperatures més baixes.

Dia 27, 28, 29 des: Predomini del sol, temperatures més altes, vent fluix/moderat de ponent

Dia 30, 31 des , 1 gen: Intervals de núvols, vent moderat/fort de ponent/mestral, temperatures més baixes (?)

viernes, 30 de noviembre de 2012

Resum climatològic de novembre de 2012

Els Poblets, riu Girona, Juan Bautista Valles

El mes de novembre ha sigut un mes normal des del punt de vista tèrmic i molt humit des del punt de vist pluviomètric. De fet, destaca perquè hi ha hagut molts dies de pluja, ha plogut a tots els llocs i des de totes bandes (ponent i llevant), amb temporals que han deixat quantitats molt destacables de precipitació.

Les temperatures mitjanes diàries de tots els observatoris d'Aemet mostren com vàrem iniciar el mes amb temperatures per damunt de la mitjana de novembre, sobretot el dia 4, quan registrarem valors de fins a 30ºC de màxima a Gandia o 29ºC a Pego.  Hem acabat el mes amb vent fort i ambient fred, amb temperatures inferiors a la mtijana.


La temperatura mitjana estimada del mes és de 11,7ºC, que és 0,3ºC superior a la mitjana dels últims 30 anys.

 

Ací veiem els valors de les capitals.
Pel que fa a la precipitació ha estat un mes molt humit, amb quantitats de pluja destacable en el temporal dels dies 11 al 14, i també amb les tempestes del dia 17 al dia 18. Han sigut sobretot les comarques del nord d'Alacant i del sud de València les que han registrat valors acumulats més importants, superiors en molts observatoris als 300 l/m², i localment superiors als 500 l/m².



Pel que fa a les capitals destaca Alacant.  És el cinqué mes de novembre més plujós des de 1938 i de fet no plovia a Alacant tant en un mes de novembre des de 1983.

Ací veiem com queda situat este mes de novembre si comparem amb els altres des de 1970, i amb la mitjana dels 30 anys (1970-2000). Este ha sigut el segon novembre més plujós des de 1990, només superat, curiosament, pel de l'any passat.

Com serà desembre?  Com serà el pròxim pont? No ho sabem. De fet amb vista a la setmana que ve els mapes del temps no estan d'acord depén de quin centre considerem.
Tant el centre europeu com l'americà mantenen un centre d'altes pressions a les Illes Britàniques i una borrasca a la zona d'Itàlia. L'europeu dóna una entrada més seca a la Península i l'americà desplaça la borrasca més cap al sud i dóna una netrada molt humida amb pluges generals i nevades al mediterrani. Vorem que diuen els pròxims dies i finalment que passa.

PD: A portes del pont, tot indica que al final tenia raó el model europeu: dominarà la circulació de ponent/mestral seca, amb pas de núvols sense cap consecuència destacable, ambient relativament fresc però completament normal per a l'època de l'any, i amb el vent, a moments de moderat a fort, com a únic elemente meteorològic destacable.







miércoles, 14 de noviembre de 2012

Episodi pluges novembre 2012.

Molí de Benilloba, Paco Sempere


La foto de l'inici il·lustra les coonseqüències de les precipitacions dels dies 11 al 14 de novembre de 2012, concentrades a les comarques del sud de València i del nord d'Alacant.

Les quantitats de pluja més destacables han superat els 300 l/m² acumulats en 4 dies. 
Valors que recorden el temporal de novembre fa exactament quasi un any.

Barrancs i rius han crescut de manera notable,  i destaquen els pics de cabdal registrats en alguns dels nostres rius.

En tots els casos podem observar els dos pics de diumenge de nit i de dimarts de nit. Destaca sobretot el cabdal del riu Vernissa, que en alguns moments va superar el cabdal del riu Xúquer.

També és de destacar l'augment de la quantitat d'aigua a l'embassament de Bellús i de Beniarrés.





miércoles, 31 de octubre de 2012

Resum climatològic d'Octubre de 2012.

Resum climatològic d'Octubre de 2012.

Imatge de Javalambre de Marcela Escandell el dia 30 d'octubre.

Com veiem a l'imatge el mes d'octubre ha acabat amb l'entrada d'una massa d'aire fred que ha fet que les temperatures els últims dies del mes foren més bé típiques d'hivern.

Tot i això el mes és ha sigut càlid i humit.

En la següent gràfica, on es representa la temperatura mitjana diària de tots els observatoris d'Aemet, podem comprovar, com ha sigut clarament més freda l'última part del mes. Pràcticament tot el mes hem registrat valors  per damunt de la mitjana, sobretot els dies 8 i 9, quan arribàrem a valors prop dels 35 graus a observatoris com ara Anna, Ontinyent o Xàtiva.

En el cas particular de les capitals els valors mitjans han estat per damunt de la mitjana dels últims 30 anys entre 0,6º i 0,9º.
Si parlem de precipitació, en general ha plogut per damunt de la mitjana, ara bé, no és una afirmació que es pot generalitzar.
La preciptació acumulada al llarg del mes la veiem en el següent mapa.
Destaca com les precipitacions s'han concentrat a l'interior i nord del territori. Sobretot en la interessant situació de pluges que es va registrar entre els dies 19 i 21 d'octubre, amb quantitats de pluja superiors als 100 mm (recordem, mm és el mateix que l/m²) a l'interior de Castelló.

Ací veiem la situació en superfície la nit del dia 20 al 21 d'octubre, que va afavorir l'entrada de vent de llevant i de xaloc, i per tant, les pluges no es concentrare a la zona del nord d'Alacant i del sud de València, sinó que es desplaçaren cap a l'interior nord.
La classificació pluviomètrica del mes reflectix que en general el mes ha sigut humit, amb zones de l'interior de Castelló on ha sigut molt humit, i zones del litoral nord d'Alacant on ha sigut sec.

A les capitals les precipitacions han deixat valors acumulats inferiors a la mitjana dels últims 30 anys, amb quantitats entre els 30 i els 50 mm .





Si comparem este mes d'octubre amb altres de la sèrie des de 1971, veiem com està en la zona mitjana, sense destacar ni per molta ni per poca pluja.

De moment els primers 5 dies de novembre pareix que vindrà dominada per l'entrada de vent de ponent i de llebeig, i per tant, les temperatures es mantindran en valors suaus per estes dates.
Tot canviarà a partir del dia 6, quan la configuració en europa afavorirà que arriben masses d'aire més fredes a la Península, i que les temperatures baixen de manera significativa.

Ací veiem l'evolució per Alacant.







viernes, 19 de octubre de 2012

Plourà? Sí.

Sempre intentem contestar totes les preguntes que ens fan. Però no podem estar les 24 hores del dia pendents del fb (i del twitter) perquè, a més dels torns de treball de cada u, hem de preparar tot el material de l'espai de l'Oratge per a tots el canals de RTVV.

Sobretot en dies de pluja com els que vénen, la participació arriba a ser tan alta que és fàcil que se'ns passen preguntes o comentaris


, que fb envia ràpidament cap avall (a vegades, només algunes vegades, no contestem "a posta" alguna pregunta, o algun comentari, perquè si entràrem al joc acabariem perdent, nosaltres també, l'educació).

(Nota al marge: per favor useu preferentment el mur per deixar fotos, preguntes i comentaris, i no els missatges privats, -a no ser que siguen tan privats que puguen considerar-se fins i tot íntims-, ja que els missatges privats se'ns despisten molt i són més difícils de gestionar)

Com que comencem a tindre la sensació de que se'ns pot amuntonar el treball .... ací va la resposta per a dissabte i anem fent faena:

Plourà demà a (poseu ací qualsevol poble, ciutat, barri, terme o comarca de la CV) per què tenim (poseu ací qualsevol festa, event esportiu o lúdic, personal o públic que es faça a l'aire lliure, ..., o no)?

SI. Dissabte, poc, prou, molt o massa, plourà a TOTA la Comunitat Valenciana. I amb demà entenem les 24 hores de dissabte.

Pot ploure demà fort a (poseu ací qualsevol poble, ciutat, barri, terme o comarca de la CV)?

SI. El risc de pluges fortes, o inclús molt fortes, cal extrendre'la a tota la Comunitat.

Dit això, es poden fer algunes matitzacions:

1. Dissabte de vesprada es gira vent de ponent a Alacant província. A eixa zona, sobretot cap al sud, les pugles podran remetre i fins i tot parar ja dissabte de vesprada.

2. El vent de llevant incidirà més temps a les províncies de València (sobretot cap al nord) i a les de Castelló. És la zona on més fort pot pegar esta situació (repetim sense descartar pluges localment fortes a la meitat sud) i on encara la nit i matinada de dissabte a diumenge pot ploure fort.

3. L'hora exacta que començara a ploure, i a la que pararà, no la sabem. És clar que hui les pluges aniran a més i a partir de la vesprada i cara la nit podran ser ja generals, i fins i tot ja la pròxima matinada i nit fortes en alguns llocs.

4. L'Oratge no decreta emergències, ni alertes, ni avisos, ni molt menys és ningú per a dir-li a ningú que ha de fer o no, o si ha d'eixir de casa o no. Això si, recomanem trellat, procurar no moure's si no cal si en algun moment ens agafa un ruixat intens, anar espai a la carretera i, sobretot, als camins secundaris i de camp, que moltes voltes travessen barrancs i rieres que poden créixer molt de sobte.

jueves, 18 de octubre de 2012

Ve divendres una "gota freda"? L’explicació de la falla.


Tenim una borrasca, que a nivell de superfície esta centrada cap a Irlanda. Els fronts associats avancen des de ponent i són prou actius, de fet ja han deixat quantitats destacables de pluja al nord-oest peninsular.

Als nivells mitjans i alts de la troposfera (de 5000 m en amunt per entendre’ns) hi porta associada un profund i allargat solc (“vaguada”) d’aire fred, que sembla que s’estrangularà i formarà un embossament d’aire fred que es passejarà pel litoral mediterrani els pròxims dies. Alhora trobarà altres factors afegits que podran afavorir pluges fortes: atenció a les baixes que es puguen formar en superfície per bombejar vent humit i càlid.

Eixa previsió es veu al mapa de davall on es destaca el nucli d’aire fred a més de 5000 m. i la seua posició prevista per dissabte.



Les pluges més importants cal esperar-les al voltant de dissabte. Cal anar precisant la previsió els pròxims dies i, com sempre, seguir la situació quan la tingam damunt. En principi cal parar atenció al “sud” de la Comunitat Valenciana fins dissabte migdia/vesprada i, a partir de migdia/vesprada de dissabte fins la matinada de diumenge, al “nord” del territori.

Això es el que es deia (diu?) "gota freda", que com moltes voltes hem comentat és una denominació obsoleta, ja que hui es preferix, en Meteorologia, parlar de DANA (depressió aïllada en nivells alts) per fer de notar que no només tenim eixe aire fred sinó que a més tenen una dinàmica ciclònica pròpia.

Encara que admetem com a sinònims "gota freda" i "DANA" (al cap i a la fi també una serp potser una animal domèstic) insistim en que no és, en cap cas correcte, identificar automàticament "gota freda", o DANA, amb pluges torrencials.

De fet, les pluges més importants no solen aparèixer a la mateixa vertical del nucli d’aire fred sinó en la seua part davantera (abans de que ens passe per damunt) SI, a més de la DANA, hi ha altres factors, especialment l’existència d’una situació en superfície que afavorixca l’entrada de vent humit des de la mar i/o la formació de depressions secundàries ("borrasquetes"), també a nivell de superfície, que forcen ascensos d’aire.

Discussions addicionals les podeu trobar a:

http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/10/gota-freda-dana-i-scm-conceptes-basics.html

http://eneltiempo-angelrivera.blogspot.com.es/2012/09/sobre-gotas-y-danas.html

http://www.cazatormentas.net/index.php/meteo-didica-topmenu-39/52-conceptos-y-procesos-meteorolos/2929-desterrando-el-termino-qgota-friaq.html

miércoles, 3 de octubre de 2012

Any hidrològic 2011-2012.

El primer gràfic mostra la precipitació mitjana acumulada al llarg de l'any hidrològic (1 d'octubre de 2011 a 30 de setembre de 2012) als observatoris de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (http://saih.chj.es/ a l'item Informes) comparada amb la d'altres anys. No era tant baixa des de l'any 2004/05, i això que arreplega les pluges de l'últim cap de setmana de setembre. Fins el 24 de setembre el dèficit de precipitació era d'un 33% i situava, provisionalment, el present any hidrològic, com al més sec dels darrers 12 anys. A data 1 d'octubre l'any hidrològic continua sent deficitari, però un 13%.



Este és el total de pluja acumulada. Constatar, com sempre, la impressionant diferència entre uns llocs i altres de la Comunitat Valenciana. Dels 1248,4 l/m² arreplegats a l'observatori de la Rambla Gallinera (l'Atzúvia, la Marina Alta)  als només 148 del pluviòmetre d'Alacant.


La falta de pluja del darrer any hidrològic s'ha notat en les reserves dels embassaments, que a hores d'ara són més baixes que les que teníem l'any passat o l'altre (què es bateren rècords màxims històrics). No obstat, la situació, de moment, pot ser preocupant però no extrema. Les reserves encara estan per damunt de la mitjana dels últims 10 anys,..., esperant a vore com evoluciona la tardor.





viernes, 21 de septiembre de 2012

Tardor astronòmica i tardor meteorològica.

Dissabte 22 de setembre a les 16 hores i 49 minuts hora local es produix l'equinocci de tardor (http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Astronomia/publico/efemerides/otono.htm). Des del punt de vista astronòmic entrem en la tardor, no obstant, des del punt de vista meteorològic cal fer diverses puntualitzacions:

1.- Al nostre clima, la tardor "comença" el dia 1 de setembre. Setembre, octubre i novembre són tardor, de la mateixa manera que juny és estiu, desembre és hivern i març és primavera. Per què? Si veiem el comportament estadístic de la pluja i la temperatura d'un observatori com Benissa ho podrem entendre. El més característic de l'estiu mediterrani és la calor i, sobretot,  la falta de pluja. Juny, juliol i agost marquen clarament el període més sec de l'any, mentre que a partir de setembre s'insinua clarament el màxim de pluja de la tardor (allò que també caracteritza un clima mediterrani), alhora que s'inicia un descens tèrmic.

2.- No existix un "interruptor meteorològic" que commute automàticament "d'estiu" a "tardor" d'un dia a un altre. Que comence demà la tardor, encara que siga l'astronòmica,  no vol dir que, necessàriament, fins a hui ha de fer sol i calor i, a partir de demà, núvol i fred.

3.- La "nostra" tardor mediterrànea, i a les nostres latituds, és molt irregular, tant en pluja com en temperatures i, de fet, encara podem esperar dies de molta calor. Com a mostra, les temperatures màximes històriques d'alguns observatoris. 


 La tardor "romàntica" de fulles groges caent, cel gris, pluja seguida i fresca que ix a les pel.lícules i a les propagandes de moda no és la nostra, és la de climes oceànics i de Centre-Europa a l'estil Galícia o Gran Bretanya. A la nostra tardor encara tindrem molts dies que podrem estar a Benidorm, per exemple, sense camiseta prenent el sol.

miércoles, 12 de septiembre de 2012

Arribaran les restes de l'huracà NADINE a Espanya?

Dos models, dos previsions com del cel a la terra.

Com hem comentat moltes voltes, en general les previsions a més de 4 ó 5 dies vista simplement s'han de prendre con a tendència i tindre clar que podem canviar completament.

Això es veu clarament quan comparem les previsions fetes per models meteorològics diferents que, moltes vegades, diferixen cada vegada més a mesura que ens allarguem en el temps.

Estes diferències poden arribar a ser brutals. Un bon exemple el tenim en la projecció de previsió a partir de diumenge feta pels dos dels models "estrela", l'europeu i el gfs.

A l'Atlàntic tenim una tempesta tropical, NADINE, que es convertirà en huracà: http://www.nhc.noaa.gov/refresh/graphics_at4+shtml/023650.shtml?5-daynl#contents

Segons "l'europeu" este huracà, i el que quede d'ell després en convertir-se en una perturbació extratropical, es quedarà per l'Atlàntic frenat per un anticicló que ens abraçarà de ple.

Segons "el gfs" es mourà cap a nosaltres i, després de passar entre les Açores i les Canàries, les seues restes arribaran a Espanya.

Dos models, dos previsions completament diferents. Què contestem aleshores si algú ens pregunta per l'oratge previst cap a finals de la setmana pròxima?


martes, 11 de septiembre de 2012

Guia per a no estressar-se massa esta tardor:


 

Guia per a no estressar-se massa esta tardor:




Hi haurà "gota freda"?
Tots els anys, siga tardor o no, hi ha un grapat de "gotes fredes" (nom antiquat, ara en Meteorologia es preferix parlar de DANA: http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/10/gota-freda-dana-i-scm-conceptes-basics.html 

 
Això vol dir que plourà molt?
Que hi haja una "gota freda" no vol dir que vaja a ploure molt, depén de molts altres factors, i pot ploure molt sense que hi haja, estrictament parlant, una "gota freda".

 
Hi ha previsions de com serà la tardor i de quan "vindrà la gota freda" ?
No, no n'hi ha cap. Les previsions meteorològiques diàries tenen fiabilitat a uns 3, 4 o 5 dies vista. Les previsions estacionals, a mesos vista, estan en fase experimental i no operativa: funcionen quasi a cara o creu. No sabem, perquè no es pot saber!, quan "vindrà" ni "com vindrà" la "gota freda", ..., ni tans sols si vindrà.

La mar està calenta, això vol dir que plourà molt?
No. La posició i profunditat d'una DANA, amb aire ben fred, amb factors de forçament i amb un llevant com toca solen determinar molt més el risc de pluges intenses i abundants que un grau amunt o un grau avall en la temperatura de la mar. Hem tingut temporals històrics amb la mar freda i tardors seques amb la mar bullint.

"Si això es veritat, perquè enguany he llegit tantes notícies sobre perill màxim d'inundacions?" ens retrucareu alguns.
Tots els anys, per estes dates (repaseu els diaris) es parla de la gota freda, i del perill d'inundacions, i del calenta que està la mar ... i després plou, o no .. i si l'encerte, l'endevine, i em pose una medalla.
Dir que en la tardor hi ha risc de pluges fortes és, al cap i a la fi, una "obvietat climàtica" en un clima mediterrani com el nostre. De fet és eixa "obvietat" el que fa únic el nostre clima.

Com que este ha sigut un any sec això incrementa el risc de gota freda i d'inundacions?
És un cert mite arrossegat des de les inundacions del 1982 , que va ser així en eixe cas concret, però amb una ovella no es fa un ramat. D'entrada, fins que no acabe l'any no sabrem si este és un any sec o no, i els últims 5 anys (2007-2011) han sigut humits o normals. 
Cal esperar a vore que passa en la tardor per a començar a pensar si podem estar iniciant un cicle sec, i no cal oblidar que les sequeres són "endèmiques" al nostre clima, i per tant tampoc ens hi hauríem d'estranyar massa. De pluges fortes hi ha hagut després d'anys secs i en períodes humits, no hi ha cap patró de comportament i relació causa-efecte.

Fa falta que ploga!
Tenim el clima que tenim, sec, amb poca pluja i mal repartida. Les sequeres són recurrents i sempre fa falta que ploga ... que li anem a fer?.


Alguns comentaris interessants a este post quan es publicà al facebook de l'Oratge:

Ruben Torregrosa Soler No hay que irse muy lejos para darse cuenta de que el calor del mar no es sinónimo de lluvias intensas. El 20 de marzo, después de un invierno muy frío, 132 litros por metro cuadrado en Torrevieja en pocas horas.



Josep Emili Arias Miñana En referencia a Ruben Torregrosa, de ahí deducimos que la Tº superficie marina nunca es componente ni variable de arranque de los DANA’s. En todo caso, una alta temperatura marina en superficie sí sería una componente de efecto añadido, pero siempre post-formación DANA.

jueves, 23 de agosto de 2012

GRAN NOTÍCIA: GRENLÀNDIA CONTINUA CONGELADA.


Grenlàndia és una illa enorme, unes 4 voltes Espanya. A pesar del seu nom, que significa "Terra Verda", Grenlàndia no té res de verda i viu en plena glaciació: al voltant d’un 84% de seu territori esta colgat davall d’immensos glacials que superen els kilòmetres de gruixària a la seua zona central. Potser quan arribà cap a finals del primer mil·lenni Erik "el Roig" si que fera més calor i fora més verda, però hui només algunes poques zones costaneres, sobretot del sud-oest de la illa, no estan cobertes pel gel i hi viuen, en un ambient ben extrem, no arriba a 60.000 persones.



Fa poc al facebook de l’oratge (http://www.facebook.com/oratgertvv) ens arribà la següent pregunta:


Esta pregunta segurament ve motivada per notícies que, este estiu, donaven a entendre que pràcticament s’havia desfet tot el gel de Grenlàndia:

Però el gel de Grenlàndia no s’ha desfet. Si s’haguera desfet el 97% del gel de Grenlàndia en 4 dies el nivell del mar hi haguera augmentat de colp uns 6 metres, tsunamis enormes hi haurien desfet les costes europees i nord-americanes, Holanda haguera desaparegut del mapa i, en un parell de dies, tot el litoral valencià s’haguera afonat davall la mar: Cullera, la platja de Gandia, Torrevieja, la meitat de Benidorm, Benicàssim ... ja no existirien. Però això no ha passat, i per tant (simple mètode experimental) cal concloure que NO ÉS CERT que el 97% del gel de Grenlàndia ha desaparegut. Més fàcil encara, mirem en directe Grenlàndia i comprovarem com continua vivint en l’edat glacial: http://www.summitcamp.org/status/webcam/

Com, per desgràcia sol passar moltes voltes, una notícia d’àmbit científic es dóna de manera incorrecta i excessivament cridanera. Expliquem que hi ha de cert en ella:

1. A Grenlàndia, com que està molt al nord, el sol calfa quasi tot el dia durant l’estiu i com calfa, desfà part del gel (en hivern passa el contrari).

2. La invasió des del sud d’aire més càlid, cosa que pot passar en estiu, pot fer que este desgel siga més o menys acusat d’un estiu a l’altre.

3. El gel que es desfà es el de la SUPERFÍCIE (no el que està per davall fins kilòmetres de fondària) i afecta a un percentatge ínfim del tot del gel de Grenlàndia . Es fan corrents d’aigua que en poc de temps solen tornar a congelar-se i només en alguns casos, si s’està a la costa, esta aigua va a la mar.

4. Mesures de satèl·lit havien comprovat que entre un 50% i un 60% de la superfície de Grenlàndia experimentava processos de fusió de gel en estiu.

5. Este estiu han tingut invasions d’aire càlid notables i durant alguns dies, 3 o 4 i no més, el satèl·lit detectà que a un 97% de la superfície de Grenlàndia havia arribat a descongelar-se gel.

Òbviament l’error en la notícia ve de confondre SUPERFÍCIE amb VOLUM,  de no donar-se compte que era un fenomen que havia durant només un pocs dies, i d’obviar que bona part del gel que es desfà sol recongelar-se ràpidament. De fet, a la cua d’una de les notícies que començàvem amb titulars cridaners, s’arreplegava l’opinió d’un dels científics que treballa en el tema:


O siga, es un fenomen notable però, de moment, no estrany en la història climàtica recent de Grenlàndia. Altre assumpte és com a llarg termini el canvi climàtic pot afectar o no el volum de gel a Grenlàndia. De moment, i només si s’acompliren els pitjors pronòstics de pujades de temperatura, es tardaria entre 800 i 1000 anys en desfer-se tot el gel que hi ha. Fins i tot no està clar si actualment està minvant de manera apreciable el volum de gel. Les mesures detecten una disminució d'este volum a les zones pròximes a la costa però un augment en les zones centrals de l’illa.