viernes, 23 de marzo de 2012

Día Meteorològic Mundial 2012




El dia 23 de març de 2012 celebrem el dia Meteorològic Mundial. Enguany fa 62 anys que un dia com hui es va crear l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).
El lema d'enguany es refereix a la història del Servei Meteorològic Espanyol, que enguany fa 125 anys.
L'actual Agencia Estatal de Meteorología, té com a data d'inici el 12 d'agost de 1887, en que es promulgà el Reial Decret de creació de l'Instituto Central Meteorológico per a que s'encarregara de "calcular y anunciar el tiempo". Per damunt de tots els avatars administratius, canvis d'estructura, de nom i dependència, la institució continua sent la mateixa hui en dia.





A l'AEMET encara li pertany l'edifici del “castillo” en el parc del Retiro de Madrid on es va instal·lar el seu primer director, Augusto Arcimis y Wehrle (una de les figures més interessants de la ciència de l'època), junt amb un ajudant i uns pocs instruments. Les operaciones efectives començaren l'1 de març de 1893, amb la publicació del primer butlletí meteorològic diari.


                                            
                                               "Castillo" del Parc del Retiro de Madrid



                                                 Butlletí de l'OCM de l'1 de gener de 1911



L'institut estava orientat principalment a la predicció, mentre l'Observatorio Astronómico de Madrid s'encarregava de la xarxa d'estacions meteorològiques i publicava els anuaris amb els resums pertinents. Era una xarxa reduïda, que amb prou feines arribava a 50 estacions a tota la Península i només amb objectius climatològics. Les dos institucions passarien  a dependre del Instituto Geográfico y Estadístico i serien més tard unificades en el que passaria a anomenar-se Observatorio Central Meteorologico que entraria en funcions el gener de 1911 baix la direcció de l'enginyer geógraf José Galbis. Un dels objectius del nou OCM era la creació d'una xarxa densa d'estacions meteorològiques que posara el país en condicions semblants a les altres nacions europees. Això es va aconseguir realitzant una crida a totes les institucions i aficionats disposats a colaborar. Al llevant peninsular va contactar amb dos entitats que ja havien demostrat el seu bon fer en els temes meteorològics, la Societat Astronómica de Barcelona i la Federació Agrària de Llevant, dirigida per Manuel Iranzo.


La presència social del Servei Meteorològic a la Comunitat Valenciana ha sigut constant des dels seus inicis, inclús la seu central va estar en la ciutat de València uns mesos el 1936, amb el trasllat del personal, l'arxiu i els instruments des de Madrid. Algunes de les fites més destacades d'estos 125 anys d'existència han sigut el recolzament aeronàutic, amb oficina meteorològica als aeroports de València i Alacant, el suport a Protecció Civil, tant tècnic com personal, arran de les catastròfiques inundacions de 1982, les prediccions i els productes de meteorologia marítima, la constant innovació tecnològica i científica, amb la instal·lació del radar de València a finals dels anys 80, la xarxa d'estacions automàtiques que començà a desenvolupar-se a partir dels anys 90 i les nombroses aplicacions de temps i clima realitzades al llarg dels anys.





jueves, 22 de marzo de 2012

Un hivern fred i sec.

L'AEMET confirma en el seu darrer informe que l'hivern climàtic 2011-2012 (de desembre a febrer) ha sigut molt sec i fred. La pluja mitjana estimada per a la Comunitat Valenciana ha sigut de 51 l/m² (un 61% inferior a la normal) i la temperatura mitjana de 7,9ºC (una anomalia de -0.6ºC respecte la mitjana del període de referència 1971-2000).

Cal destacar que, amb este, portem ja quatre hiverns fredseguits. No obstant, durant bona part d'este hivern les temperatures han sigut suaus. Ha estat el mes de febrer, que amb 3 onades d'aire fred polar continental (siberià) ha resultat extraordinàriament fred (http://oratgertvv.blogspot.com.es/2012/03/un-febrer-de-2012-molt-fred-un-hivern.html), el responsable de situar este hivern clarament per davall de la mitjana.

De pluja n'hem tingut poca. Només en gener tinguérem pluges destacables (http://oratgertvv.blogspot.com.es/2012/01/gener-en-un-parell-de-dies-la-pluja-de.html; http://oratgertvv.blogspot.com.es/2012/02/resum-climatologic-de-gener-de-2012.html). A febrer tinguérem algunes nevades però amb poca quantitat de precipitació. La màxima precipitació acumulada este hivern la trobem a la Marina (uns 200 l/m²  a Orba i Pego) i la mínima a llocs com Ademuz, amb només 20 l/m², i Crevillent, amb 17 l/m². De fet, només al 8 % del territori de la Comunitat Valenciana este hivern ha sigut normal en pluja, a la resta ha sigut sec o molt sec.


Tot això fa que este haja sigut l'hivern més sec des de 1994-1995 i el quint més sec des de 1950.

Després d'un hivern tant sec i una tardor normal en pluja, però molt irregular (http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/12/una-tardor-de-2011-normal-en-pluja-i.html), tornava el "fantasma" de la sequera, que fa mesos es fa de notar ja a bona part d'Espanya (http://oratgertvv.blogspot.com.es/2012/02/la-comunitat-valenciana-no-estem-en.html). A finals de febrer el dèficit de precipitació a la Comunitat Valenciana per a lo que portem de any hidrològic (des de l'1 d'octubre de 2011) era d'un 12%, però en algunes zones, com l'interior de València i l'interior nord de Castelló, el dèficit superava el 50%. Les generoses pluges del temporal dels dies 20 i 21 de març allunyen, de moment, el fantasma de la sequera a bona part de la Comunitat.




lunes, 12 de marzo de 2012

Conjunció de Venus i Júpiter.

Fotografia de Vicent Talamantes des d'Estivella, diumenge 11 de març de 2012 després de la posta de Sol. 
El punt de l'esquerra és Júpiter i el de la dreta Venus.

Al llarg de la primera setmana del mes de març de 2012, hem vist després de la posta de Sol, dos punts molt brillants cap a l'horitzó oest. No són dos estreles, són dos planetes. La llum que veiem és la llum del Sol reflectida en estos planetes, en particular reflectida en els núvols dels planetes.

Fotografia de Cosme Moncho, des de Dénia, dilluns 12 de març de 2012.

Els últims dies, estos planetes cada vegada estaven més junts al cel,  pareix que s'acosten un cap a l'altre. De fet el dia 13 de març dimarts, serà el dia que més a prop estiguen al cel, es a dir, serà el dia de la conjunció d'estos planetes al cel.

Hem de recordar que el més brillant, és Venus, realment és el més xicotet, amb un tamany semblant al de la Terra. Esta completament cobert de núvols, per això brilla tant. L'altre estrela és Júpiter, el planeta més gran del Sistema Solar, de fet cabrien uns 1000 Venus dins de Júpiter.

Ara bé, quan els mirem al cel, pareix que estan junts, però realment estan molt separats. Venus es troba en la zona interior del Sistema Solar, ara es troba a una distància de nostraltres de 0,8 unitats astronòmiques (U.A., 1 U.A., és la distància mitjana de la Terra al Sol),  la llum que reflectix del Sol tarda en arribar a nosaltres aproximadament de 6 minuts. 
D'altra banda, Júpiter és el primer planeta del barri exterior del Sistema Solar, ara el tenim a unes 5,5 U.A., i la llum que reflectix del Sol tarda en arribar a la Terra més de mitja hora.


És un espectacle que es pot disfrutar sense ajuda de telescopi. 

Si ténen un telescopi, per xicotet que siga, no dubten en apuntar a Júpiter i intenten vore els 4 satèl.lits Galileans, i si apunten a Venus, voran que realment no apareix com un cercle, sinó que té l'aspecte d'un lluna mig il.luminada.

En qualsevol cas paga la pena observar estos planetes des del nostre observatori privilegiat, que viatja voltant el Sol a aprox. 30 km/s, i que és diu la Terra.

Tornarem a tindre altres aproximacions els pròxims anys, de fet la de l'any 2015 serà espectacular, perquè els dos planetes estaran tant junts que podran observar-se a l'hora mitjançant telescopi.

jueves, 1 de marzo de 2012

Un febrer de 2012 molt fred, un hivern molt sec.

L'AEMET ha fet públic l'informe climatològic del passat mes de Febrer. Tal com es sospitava (http://oratgertvv.blogspot.com/2012/02/el-fred-del-febrer-denguany-sera.html) ha sigut un mes notablement fred: el tercer més fred a la Comunitat Valenciana des de 1953, amb una anomalia de -3º, només superada, per poc, el febrer de 2005 i, això si, encara lluny de l'històric i glacial febrer de 1956.


Llevat dels últims dies de mes, les temperatures, tant les mínimes com les màximes, han estat quasi tots el dies per davall de la mitjana. Les tres onades de fred polar d’origen siberià de la primera quinzena del mes portaren gelades, tant a l'interior (on les mínimes arribaren a baixar dels 10 graus negatius), com a la costa (on va fer mal a molts conreus agrícoles).  En alguns observatoris, com el d'Alacant, ha sigut el febrer més fred des de 1956, mentre que a les ciutat de València i Castelló ha sigut el més fred des de 1965.


El mes ha sigut molt sec i, encara que arribà a nevar a principis de mes, la mitjana de pluja arreplegada a tota la Comunitat ha sigut només de 3,8 l/m², un 90% per davall de la mitjana. El mes gener va ser normal pel que fa a pluja (http://oratgertvv.blogspot.com/2012/02/resum-climatologic-de-gener-de-2012.html), però el de desembre va ser sec. Això fa, que per al total de la Comunitat Valenciana, este haja sigut l'hivern més sec des del de 1994-1995, amb un dèficit de pluges del 60%. No obstant cal recordar que en molts observatoris, com per exemple a la mateixa ciutat de València, l'any passat ja tinguérem un hivern més sec que el d'enguany.

L'hivern no sol ser una estació plujosa a un clima mediterrani com el de la Comunitat Valenciana (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/12/lhivern-mediterrani.html). La falta de pluja d'este hivern ve prou compensada per la precipitació de la tardor, especialment la del mes de novembre que va ser dos voltes i mitja per damunt de la normal (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/12/un-novembre-de-2011-molt-plujos.html). Això fa que, en lo que portem d'any hidrològic (des de l'1 d'octubre de 2011) estiguem en estos moments en la ratlla entre lo "normal" i lo "sec", amb un dèficit d'un 11%.


Òbviament, hi ha llocs on els últims mesos ha plogut lo que toca, o més, i llocs on el dèficit acumulat és molt important, com l’interior de la província de València. Com ja hem comentant en algun post anterior, de moment no podem parlar de sequera generalitzada (http://oratgertvv.blogspot.com/2012/02/la-comunitat-valenciana-no-estem-en.html) però la pròxima primavera, la segona estació estadísticament més plujosa de l’any, serà decisiva en este aspecte.