viernes, 18 de mayo de 2012

Que és una onada de calor?


Estes són les temperatures màximes que tinguérem el cap de setmana del 12 i 13 de maig. Podem dir que patírem una “onada de calor africana”?



Deixant, de moment, a banda el qualificatiu “d’africana”, primer caldria aclarir què és una “onada de calor”. Definicions oficioses per part dels organismes meteorològics n’hi han. Una onada de calor té lloc quan “es produix un calfament important de l’aire que determina que les temperatures es situen, durant alguns dies, en l’entorn dels valor màxims extrems climàtics de la zona afectada”.

Una “onada de calor”, com també la de fred, provoca una alteració del ritme tèrmic habitual d’una zona i, normalment, va associada a situacions meteorològiques en les que les masses d’aire més càlides “s’expandixen” per arribar a zones on rarament arriben.

En paraules queda molt bé, però al passar als “números”, ja no hi ha uns criteris universals i estàndards. La definició anterior deixa obertes vàries qüestions:
  • Quants dies han d’estar les temperatures en l’entorn dels valors màxims?
  • Cal tindre en compte només les temperatures màximes o també les mínimes? I la humitat, en aquelles situacions en les que puga ser un factor que incremente de manera notable l’impacte de les temperatures sobre els éssers vius?
  • S’han d’emprar només criteris estadístics de l’estil: “hi ha onada de calor si durant un mínim tres dies, les temperatures màximes es situen en un rang de valors corresponent al 5% de casos amb temperatures màximes més altes del darrer període de referència climàtic de 30 anys per a l’observatori considerat”, ..., o cal tindre també en compter el possible impacte de les temperatures sobre la salut de les persones encara que no s’arribe al llindar estadístic definit?
La resposta a les anteriors preguntes ve condicionada pel clima del lloc considerat. Segurament, des del punt de vista estadístic, una temperatura màxima al voltant de 20º durant 4 dies a Grenlàndia en maig  caldria considerar-lo una onada de calor, encara que des del punt de vista de la salut de les persones segurament tinga un efecte més positiu que negatiu. Posar una alerta per  calor el 20 de juliol a Écija perquè s’hi arribe a 35º seria absurd, però segurament tindria sentit a Gijón.

A Espanya, l’AEMET establix uns valors llindars de les temperatures màximes per als seus 3 nivells d’avisos per calor segons la regió considerada. Si es superen estos llindars un mínim de 3 dies considera acceptable parlar d’onada de calor (http://www.aemet.es/ca/eltiempo/prediccion/avisos/ayuda, http://www.proteccioncivil.org/altas-temperaturas)
considera llindars tant per a les temperatures màximes com per a les mínimes, particularitzats estadísticament per a cada zona de la Comunitat Valenciana (ja es sap que no és lo mateix, climàticament parlant, Vistabella del Maestrat que Xàtiva). No obstant, i com que el seu treball està pensat específicament per a establir avisos per part de la Conselleria de Sanitat, considera, independentment del lloc, uns llindars absoluts de risc:

  • Riesgo moderado: Se espera que la temperatura supere los 35º C de máxima
  • Riesgo alto: Si se superan los 39º C de temperatura máxima
  • Riesgo extremo: Si las temperaturas exceden los 41º C. 

  • Riesgo moderado: Las mínimas están por encima de 22º C
  • Riesgo alto: Si las mínimas son superiores a 24º C
  • Riesgo extremo: Si las temperaturas mínimas superan los 26º C


Amb tot açò,  podem dir que tinguérem una onada de calor? La resposta seria si i no. A alguns llocs de la Comunitat realment s’acompliren alguns dels criteris anteriors, a altres no. En tant no s’establixca un criteri únic hi haurà situacions que clarament seran una “onada de calor”, altres que no ho seran (encara que alguns mitjans de comunicació diran que si) i altres episodis que es quedaran a mitges.

I el qualificatiu “d’africana”? Dir que una onada de calor és “africana”, per molt aparent que sone, no passa de ser quasi una obvietat, com dir que tenim una “onada de fred polar”. Si tenim una onada de fred és perquè ens arriben masses d’aire més fredes d’habitual, i estes només poden arribar del pol (directes o passant per Centre-Europa). Si tenim una onada de calor és perquè ens arriben masses d’aire més càlides d’habitual, i estes nomes poden arribar-nos d’Àfrica.


És cert que les adveccions d’aire càlid i estable del nord d’Àfrica no són les úniques que fan pujar molt les temperatures a la Comunitat Valenciana. De fet, els màxims de temperatura no s’abasten en estes situacions, sinó en les situacions de ponent on les temperatures es disparen per l’efecte Foehn. No obstant, les situacions de ponent no solen durar més de dos o tres dies i és amb les entrades d’aire africà quan les temperatures, encara que sense batre rècords, es mantenen diversos dies seguits en valors extrems, com passà a l’estiu de 2003.

martes, 1 de mayo de 2012

Avanç resum climatològic abril 2012




València, vesprada 30 d'abril 2012, José Sancho Canet

L'Agència estatal de meteorologia ha fet l'avanç del resum climàtic del mes d'abril de 2012, i ha cualificat este abril com càlid i normal, pel que fa a precipitació.

El mes d'abril s'ha comportat com un més típicament rpimaveral, amb cel variable, dies de sol de matí i nuvolades amb ruixats i tronades de vesprada. La foto de capçalera mostra el cel variable de l'últim dia del mes a València.


L'evolució de la temperatura mitjana diària de tots els observatoris de l'AEMET al nostre territori ha tingut les típiques oscil.lacions d'este mes. En la gràfica apareix en color verd la mitjana dels últims 30 anys. Hem tingut tres periodes que ha esta per davall de la mitjana i 4 intervals que ha estat clarament per damunt.

El dia més fred va ser el dia 7 d'abril, amb gelades dèbils a l'interior, i justament la part final del mes també hem tingut temperatures més baixes, sobretot de nit, fins i tot amb neu als cims més alts diumenge 29.

El dia més càlid van ser els dies 25 i 26, am btemperatures màximes que arribaren als 30 graus a observatoris com ara Carcaixent o Pego, justament va ser la primera vegada enguany que arribàvem als 30 graus, des del 16 d'octubre de 2011.

Les capitals han estat per damunt de la mitjana clarament, valors superiors més d'1 grau a la mitjana dels últims 30 anys.
La característica del mes també ha sigut registrar anomalies positives de temperatura superiors al litoral que a l'interior.

Si parlem de tot el territori en general, l'anomalia ha sigut de 0,8ºC superior a la mitjana normal (periode 1971-200)


Pel que fa a les precipitacions han sigut en general en forma de ruixats, i han sigut més freqüents a les zones de muntanya de l'interior i del nord.
Per exemple a Morella han registrat precipitació apreciable en 17 dels 30 dies del mes, amb un total acumulat de 55 l/m². A Alcoi per exemple han sigut 13 dies de precipitació apreciable amb 42 l/m² acumulats (ACIF).
Pel que fa la distribució de precipitació, s'observa com els màxims de pluja acumulada es registren a l'interior de València i de Castelló, amb quantitats entre els 50 i les 90 l/m², les quantitats més importants s'han registrat al litoral d'Alacant.

Amb toto açò la caracterització climàtica del mes, és la següen: a 11% del territori ha sigut un més sec, al 51% ha sigut normal, al 36% ha sigut hiumit,i al 2% del territori ha sigut molt humit.

Pel que fa a pluja mitjana acumulada a tot el territori, si comparem este abril amb altres abrils anteriors, des de 1971, quedaria classificat al lloc 22.

El mes de maig s'inicia amb temperatures baixes, amb mínimes de 0º a Aras i a Ademuz la matinada del dia 1. Tot indica que les temperatures pujaran a partir del dia 2 i 3, amb tendència a un oratge inestable, amb ruixats i tronades a partir del dia 4.

Més enllà....?