jueves, 23 de agosto de 2012

GRAN NOTÍCIA: GRENLÀNDIA CONTINUA CONGELADA.


Grenlàndia és una illa enorme, unes 4 voltes Espanya. A pesar del seu nom, que significa "Terra Verda", Grenlàndia no té res de verda i viu en plena glaciació: al voltant d’un 84% de seu territori esta colgat davall d’immensos glacials que superen els kilòmetres de gruixària a la seua zona central. Potser quan arribà cap a finals del primer mil·lenni Erik "el Roig" si que fera més calor i fora més verda, però hui només algunes poques zones costaneres, sobretot del sud-oest de la illa, no estan cobertes pel gel i hi viuen, en un ambient ben extrem, no arriba a 60.000 persones.



Fa poc al facebook de l’oratge (http://www.facebook.com/oratgertvv) ens arribà la següent pregunta:


Esta pregunta segurament ve motivada per notícies que, este estiu, donaven a entendre que pràcticament s’havia desfet tot el gel de Grenlàndia:

Però el gel de Grenlàndia no s’ha desfet. Si s’haguera desfet el 97% del gel de Grenlàndia en 4 dies el nivell del mar hi haguera augmentat de colp uns 6 metres, tsunamis enormes hi haurien desfet les costes europees i nord-americanes, Holanda haguera desaparegut del mapa i, en un parell de dies, tot el litoral valencià s’haguera afonat davall la mar: Cullera, la platja de Gandia, Torrevieja, la meitat de Benidorm, Benicàssim ... ja no existirien. Però això no ha passat, i per tant (simple mètode experimental) cal concloure que NO ÉS CERT que el 97% del gel de Grenlàndia ha desaparegut. Més fàcil encara, mirem en directe Grenlàndia i comprovarem com continua vivint en l’edat glacial: http://www.summitcamp.org/status/webcam/

Com, per desgràcia sol passar moltes voltes, una notícia d’àmbit científic es dóna de manera incorrecta i excessivament cridanera. Expliquem que hi ha de cert en ella:

1. A Grenlàndia, com que està molt al nord, el sol calfa quasi tot el dia durant l’estiu i com calfa, desfà part del gel (en hivern passa el contrari).

2. La invasió des del sud d’aire més càlid, cosa que pot passar en estiu, pot fer que este desgel siga més o menys acusat d’un estiu a l’altre.

3. El gel que es desfà es el de la SUPERFÍCIE (no el que està per davall fins kilòmetres de fondària) i afecta a un percentatge ínfim del tot del gel de Grenlàndia . Es fan corrents d’aigua que en poc de temps solen tornar a congelar-se i només en alguns casos, si s’està a la costa, esta aigua va a la mar.

4. Mesures de satèl·lit havien comprovat que entre un 50% i un 60% de la superfície de Grenlàndia experimentava processos de fusió de gel en estiu.

5. Este estiu han tingut invasions d’aire càlid notables i durant alguns dies, 3 o 4 i no més, el satèl·lit detectà que a un 97% de la superfície de Grenlàndia havia arribat a descongelar-se gel.

Òbviament l’error en la notícia ve de confondre SUPERFÍCIE amb VOLUM,  de no donar-se compte que era un fenomen que havia durant només un pocs dies, i d’obviar que bona part del gel que es desfà sol recongelar-se ràpidament. De fet, a la cua d’una de les notícies que començàvem amb titulars cridaners, s’arreplegava l’opinió d’un dels científics que treballa en el tema:


O siga, es un fenomen notable però, de moment, no estrany en la història climàtica recent de Grenlàndia. Altre assumpte és com a llarg termini el canvi climàtic pot afectar o no el volum de gel a Grenlàndia. De moment, i només si s’acompliren els pitjors pronòstics de pujades de temperatura, es tardaria entre 800 i 1000 anys en desfer-se tot el gel que hi ha. Fins i tot no està clar si actualment està minvant de manera apreciable el volum de gel. Les mesures detecten una disminució d'este volum a les zones pròximes a la costa però un augment en les zones centrals de l’illa.

miércoles, 8 de agosto de 2012

És agost: tornen els Perseids.

Com tots els agost (entre l'11 i el 13 d'agost), el pròxim cap de setmana tindrem el màxim de la pluja d'estels dels Perseids o "llàgrimes de Sant Llorenç". Podeu vore l'explicació del fenomen a l'entrada corresponent d'agost de l'any passat: http://oratgertvv.blogspot.com.es/2011/08/perseids-2011.html

El màxim (100 meteors per hora) s'espera diumenge 12 d'agost a les 14:00 hora local. Com que serà de dia a Espanya, el fenomen caldrà observar-lo la nit anterior i la posterior. És recomanable voreu només s'amague el sol i es faça fosc del tot: entre les 22:00 hores i les 2:00 o 3:00 de la matinada, abans de que ixca la lluna, i mirant cap al nord-est (per on ix el Sol més o menys). Les associacions d'astrònoms aficionats organitzen eixides per a fer observacions (http://www.sacastello.org/, http://www.astroava.org/)


viernes, 3 de agosto de 2012

Curiosity arriba a Mart.


Este cap de setmana arribarà el 'rover' Curiosity a Mart. Si tot va com està previst, arribarà la matinada de diumenge a dillus.

Si mirem cap a l'oest després de la posta de Sol, i els núvols baixos no tapen el cel, entre les 22h i les 23h, vorem tres estreles que formen una mena de triangle, una blanca, que es Spica de la constel·lació de la Verge, dalt hi haurà una altra de tonalitat taronja, que és el planeta Saturn, i una miqueta més a la dreta de color rogenc, està el planeta Mart, on arribarà este cap de setmana el laboratori científic Curiosity.


http://en.wikipedia.org/wiki/Mars_Science_Laboratory

Recordem que es va enlairar el 26 de novembre de 2011, i que serà este cap de setmana quan arribarà.






En esta adreça tenim tota la informació.
http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/index.html

I ací tenim una animació de com s'espera que arribe.



Des de la Terra estos dies podem vore un punt roig al costa del planeta Saturn, eixe punt és Mart, destinació de la nau.





Quina basca! Però, realment, quina?




Estos dies d'estiu tots aquells que viuen prop de la costa parlen de calor i, sobretot, de basca. Eixa humitat relativa elevada, que fa que la calor siga insuportable, sobretot quan para el vent.

La sensació de calor que tenim depén de moltes variables, és molt subjectiva. Depén, evidentment, de la temperatura de l'aire, però també de la persona, de l'activita física que realitza, de si estem a l'ombra o al sol, de si fa vent o no, de la humitat relativa, de la roba que portem i de més factors. Per tant, intentar quantificar la sensació de calor sembla una tasca difícil.

Molts apunten que és suficient en estos casos dir la temperatura de l'aire i la humitat relativa a l'ombra (garita meteorològica), en condicions de vent en calma, i a partir d'estes dades cadascú ja sap quina serà més o menys la sensació de calor que tindrà.

Entrem ara en com quantificar una sensació. Una qüestió problemàtica esta i que no deixarà de tindre finalment una base subjectiva.

Ja des de mitjan segle XX, amb l'arribada de l'arquitectura bioclimàtica

http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Olgyay

http://www.miliarium.com/Prontuario/ArquitecturaSostenible/Clima/Olgyay.asp

va sorgir la necessitat de valorar de manera conjunta diverses variables meteorològiques: temperatura de l'aire, humitat relativa i velocitat del vent, com a variables bàsiques en la sensació de confort.


Este és un recorregut gràfic que intenta definir una zona de confort climàtic d'acord amb les variables abans esmentades. Tot i això, està basada en el confort d'una persona que realitza activitat física lleugera, amb roba d'entretemps, sense vent i a l'ombra.

Diem que una persona, en la zona central del gràfic, tindrà sensació de confort, ara bé, una vegada eixim d'eixa zona del gràfic, per temperatures més altes, humitat més alta, més radiació solar o més vent, el confort es perd.




De vegades, la sensació de calor arriba per una roba inadequada en cada situació. Sobre este tema i com calcular la sensació tèrmica o el confort tèrmic, hi ha diferents treballs, com ara el mètode Fanger.

http://www.ergonautas.upv.es/metodos/fanger/fanger-ayuda.php

El cos regula la nostra temperatura amb la suor, de manera que quan s'evapora absorbeix energia de la nostra pell i ens refrigera. Si s'evapora més suor de la pell, més refresca, si se n'evapora menys, menys refrigeració.

El vent té un efecte de renovar la massa d'aire sobre la pell i, per tant, d'afavorir l'evaporació de la suor, i refrigerar. A l'hivern i a temperatures baixes, pot arribar a ser, fins i tot, perillós. La temperatura que sentim amb vent és inferior a la que marca el termòmetre. D'açò, ja en parlarem en un altre bloc.

http://es.wikipedia.org/wiki/Temperatura_de_sensaci%C3%B3n

http://www.tutiempo.net/silvia_larocca/Temas/Met21.htm

A l'estiu, en general, l'efecte del vent és agradable, perquè refrigera.

Ara bé, atenció, això no sempre és d'esta manera. Si la temperatura de l'aire és molt alta, superior als 40 graus, l'efecte del vent és el contrari, perquè la capa d'aire que es forma al voltant de la pell, que té una temperatura similar al nostre cos, és renovada per aire més càlid i, per tant, augmentarà la sensació de calor.

Tractem amb més detall l'efecte de la humitat relativa de l'aire.

Si la humitat relativa és del 50%, vol dir que l'aire, a eixa temperatura, encara pot absorbir més aigua en forma de vapor, per tant, la suor podrà evaporar-se i la nostra pell refrigerar el cos.


En el cas que la humitat relativa siga del 100%, a una temperatura determinada, l'aire està saturat, i ja no pot absorbir més aigua en forma de vapor. Per tant, la suor no s'evaporarà i condensarà sobre la pell, d'esta manera no podrem refrigerar el nostre cos.





Per tant, no és el mateix estar a l'ombra, sense vent, amb roba lleugera i amb activitat física lleugera, a 30º amb una humitat del 20%, que estar a 30º amb una humitat del 70%, és evident, i tot el món ho ha experimentat. En el segon cas la sensació de calor és més alta i és quan parlem de basca.

Actualment, molts mitjans de comunicació i centres oficials de meteorologia ja no donen només els valors de temperatura, sinó que complementen el valor amb la temperatura de sensació. Ara bé, algú s'ha preguntat com es calcula? Hi ha una fórmula única? Quin valor hem d'agafar com a correcte? Què és correcte si parlem de sensació? No és millor donar només temperatura, humitat i vent com a definició de les condicions meteorològiques?

 




Evidentment, este canvi s'ha realitzat buscant una informació millor dels riscos de les condicions meteorològiques existents, amb vista a situacions perilloses per a la salut, tant per fred com per calor.

Ara bé, també moltes vegades, per a omplir titulars necessitem temperatures més baixes a  l'hivern, o més altes a l'estiu, de les que registra el termòmetre, i entrem en les temperatures de sensació, com si fóra un valor ben definit... Atenció!

Per a tractar de quantificar este augment de sensació de calor es van realitzar treballs el 1978 i el 1979 a l'oficina de medi ambient del Canadà

 http://www.ec.gc.ca/meteo-weather

i també al servici meteorològic dels Estats Units

www.nws.noaa.gov

En els dos casos es va tractar de quantificar esta sensació i, de fet, es van crear diferents equacions que tracten de quantificar l'efecte de la humitat. Ara bé, no són la mateixa fórmula i no donen resultats idèntics.

http://www.eurometeo.com/english/read/doc_heat

L'oficina canadenca va crear l'índex Humidex, basat en un estudi de 1979 que intentava quantificar l'efecte de la humitat en el confort o benestar, i de quina manera podria arribar als límits suportables pel cos humà.

M. Masterson and F. A. Richardson, 'A method of quantifying human discomfort due to excessive heat and humidity'. Environment Canada.

Esta és la taula resultant d'aplicar este índex (Humidex)



Este és l'índex més utilitzat a Europa, però recordem que continua sent un índex per a tractar de quantificar una sensació. De fet, esta és una de les majors crítiques que es fan a este índex. Tot i que, de crítiques, en tenim unes quantes i molt justificades, sobretot les fetes pel físic Miguel Treblay.

http://ptaff.ca/humidex/?lang=en_CA

D'altra banda, el servici nord-americà va crear l'anomenat Heat Index, que habitualment és més utilitzat als països que fan ús de les unitats anglosaxones, amb la temperatura en graus Fahrenheit. Ací veiem la taula resultant d'aplicar esta fórmula, que no és exactament igual que l'anterior, i de fet valora de manera menys important l'efecte de la humitat.






Actualment, mitjans de comunicació espanyols utilitzen de manera habitual l'índex Humidex, ara bé, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) fa ús del Heat Index, utilitzat pel centre meteorològic dels Estats Units.

http://www.weather.gov/

http://www.nws.noaa.gov/om/heat/index.shtml

El Heat Index va ser desenvolupat per George Winterling el 1978. (http://en.wikipedia.org/wiki/Heat_index)

Hi ha diverses fórmules per a calcular-lo, sempre en este cas amb les temperatures en graus Fahrenheit, amb vent fluix i a l'ombra.

La fórmula simplement és una equació que tracta d'ajustar la taula anterior. Hi ha diverses equacions. La utilitzada per Aemet és:

\mathrm{HI} = c_1 + c_2 T + c_3 R + c_4 T R + c_5 T^2 + c_6 R^2 + c_7 T^2R + c_8 T R^2 + c_9 T^2 R^2\ \,
\mathrm{HI}\,\! = Heat Index (en graus Fahrenheit)
T\,\! = temperatura ambient (en graus Fahrenheit)
R\,\! = humita relativa (%)

c_1 = -42.379, \,\! c_2 = 2.04901523, \,\! c_3 = 10.14333127,\,\! c_4 = -0.22475541, \,\! c_5 = -6.83783 \times 10^{-3},\,\! c_6 = -5.481717 \times 10^{-2},\,\! c_7 = 1.22874 \times 10^{-3}, \,\! c_8 = 8.5282 \times 10^{-4}, \,\!


c_9 = -1.99 \times 10^{-6}.\,\!
Esta equació només és vàlida per a temperatures superiors a 26,7ºC (80ºF) i humitats relatives iguals o superiors al 40%. Més enllà d'estos valors, se suposa que la sensació de calor és igual a la temperatura.

Bé, després de tot açò, ens preguntem: quanta calor ha fet hui?

La resposta la tenen el termòmetre i l'higròmetre:

30º i 60% , amb vent fluix o encalmat.

Humidex= 38º

http://www.csgnetwork.com/canhumidexcalc.html

Heat Index= 32,8ºC

http://www.easysurf.cc/cnver16.htm

Evidentment no són iguals... A vostés els deixem el criteri de fer ús de l'un o de l'altre. Ara bé, la conclusió és, i podem afirmar-ho, que la humitat ha augmentat la sensació de calor i el comentari que tots farem serà:

Quina basca ha fet hui!








jueves, 2 de agosto de 2012

Avanç climatològic juliol 2012.


Fotografia de Morella de Joan Amela. Tempesta del 28 de juliol.


   L'Agència estatal de meteorologia ha fet públic l'avanç climatològic del mes de juliol de 2012.  Si parlem del nostre territori en conjunt,  la temperatura mitjana ha estat  lleugerament per damunt (0,3ºC) de la mitjana dels 30 anys de referència, des del 1970 al 2000. Pel que fa a la precipitació, ha sigut lleugerament inferior a la mitjana d'eixos 30 anys. Ara bé, cal fer algunes comentaris.

   Pel que fa a les temperatures hem tingut l'entrada de successives masses d'aire des del nord d'Àfrica, que a banda de portar pols en suspensió i mala visibilitat, han fet pujar les temperatures de manera notable en dos ocasions.

   El següent gràfic mostra l'evolució de la temperatura mitjana diària del nostre territori. La línia verda marca la temperatura mitjana diària que es considera normal, que obtenim de la mitjana de cada dia del periode de 30 anys des del 1970 al 2000.


Pràcticament hem estat per damunt de la mitjana tot el mes. Destaquen tres dies, el dia 13, i els dies 19 i el 20 de juliol, amb màximes que superaren els 40 graus a diferents observatoris com ara Anna , Xàtiva i Ontinyent, amb 43º el dia 13 de juliol.

El dia més fred es va registrar a principi del mes, el dia 2 de juliol, quan Vilafranca va registrar 4,5 ºC , la temperatura més baixa en un mes de juliol des de 1978 en eixe observatori, any d'inici de la sèrie.

Si comparem este juliol amb els anteriors, veiem que està  per damunt de la mtijana però no destaca, podem qualificar juliol com a normal des del punt de vista de temperatura. En la següent gràfica veiem les diferencies en graus respecte de la mitjana per juliol a tot el nostre territori.


Si esta diferència respecte a la mitjana dels 30 anys de referència, la veiem per observatoris en un mapa, observem que han sigut els observatoris de la meitat sud els que han tingut temperatures mitjanes superiors a la 'normal' i han sigut els del nord, els que han estat en la mitjana o, fins i tot, per davall, com ha sigut Morella, amb una temperatura mitjana de 20,9ºC, quan la mitjana de juliol és de 21,3ºC (justament enguany la mitjana de juny a Morella ha sigut 21,3ºC).

Pel que fa a les capitals el resum tèrmic és el següent.


Pel que fa a la precipitació, ha estat concentrada en forma de tempestes en dos periodes de temps, la primera setmana i l'última.

Les quantitats més importants de precipitació s'han resgistrat cap al nord, amb quantitats que han arribat als 105 l/m² a Fredes. Tot i això, cal recordar les tempestes del dia 28 d'agost al sud de València i al nord d'Alacant, que van deixar quantitats de fins a 30 l/m² a Ontinyent, amb pedres de considerables tamany, que van causar danys importants a la zona urbana i als cultius de la rodalia d'Ontinyent.





Juliol és climàticament el mes més sec al nostre territori. Si comparem este juliol amb els anteriors, veiem que està lleugerament per davall de la mitjana.

Pel que fa a les capitals estes són les quantitats de precipitació registrada, pràcticament inapreciables i, com en molts altres observatoris, esta precipitació ha vingut acompanyada de fang, ha suposat la deposició de la pols en suspensió que ens ha arribat des del nord d'Àfrica.



De moment, agost del 2012 s'inicia amb temps estable i assolellat, i sobretot molt calorós, amb temperatures màximes el dia 1 d'agost de fins a 43º a Cofrentes, o 42º a Xàtiva, Anna, Villena, Jalance o Villar, amb l'entrada d'una nova massa d'aire des del nord d'Àfrica.

 En superfície no hi ha renovació de la massa d'aire i el més destacable és la humitat elevada a les zones costaneres, amb un ambient molt bascós i temperatures mínimes superiors als 24 graus al litoral.