domingo, 28 de agosto de 2011

Per què Irene? El noms dels huracans.

Huracà Irene. Dia 27 d'agost de 2011 a les 19 h (UTC)

Els huracans o les tempestes tropicals s'anomenen per evitar confusions a l'hora d'identificar la posició de cada ciclò i la seua evolució, de manera que siga més fàcil arreplegar dades de cada ciclò i difondre la seua evolució als mitjans de comunicació.

Des de 1953 ls tempestes tropicals de l'Atlàntic han sigut anomenades pel Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units. Actualment els noms són actualitzats d'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial.

Originalment tots els noms eren de dona. A l'Atlàntic, és a partir de 1979 (a l'est del Pacífic a partir de 1978) quan comencen a alternar noms masculins i femenis.

Hi ha sis llistes amb noms, que s'alternen cada any. De manera que la llista de 2009, tornarà a ser utilitzada en 2015. A soles es canvien els noms de les llistes, quan hi ha una tempesta o huracà que causa danys molt importants, de manera que eixe nom es lleva, perquè no siga utilitzat de nou i ningú puga pensar que pot tornar a ser com aquell tan destructiu.

Ací teniu els noms retirats de les llistes de l'Atlàntic i Golf de Mèxic els últims anys.
 La llista de noms utilitzada enguany serà utilitzada de nou al 2017, excepte si es lleva algun nom.
Les llistes ténen 21 noms, si hi ha més tempestes tropicals que eixos noms, comencen a utilizar l'alfabet grec: alfa, beta, gamma, delta, ...

Les llistes per l'Atlàntic pels pròxims anys i l'actual són:

Després d'Irene arriba José, que ja és una tempesta tropical activa, i que caldrà seguir. El següent serà Katia, després Lee, i aixina succesivament.

Evidentment es busquen noms que siguen reconeixibles a les zones d'influència de les tempestes, d'esta manera a esta zona troben noms d'influència del castellà i de l'anglés.
Altres llistes són curioses, com ara  la del Pacífic nord central.
Podeu trobar més informació a
http://www.nhc.noaa.gov/aboutnames.shtml


L'Estació Espacial Internacional visible a simple vista. Últimes vegades de l'estiu.



  A partir de hui diumenge, i fins el pròxim cap de setmana, tindrem l'oportunitat diferents dies de poder vore a simple vista l'Estació Espacial Internacional.
Recordem  que veiem un punt en moviment al cel, eixie punt és l'estructura que veieu dalt a la fotografia, i el que veiem és el reflexe del sol als panells solars. La grandària de l'estructura amb tots els panells, és com un camp de futbol. I a hores d'ara, hi ha six astronautes a bord.

Estos astronautes hauran d'estar més temps del previst en òrbita, després dels problemes amb els cohets rusos les últimes setmanes. Els últims llançaments han tingut errades, que han  provocat la pèrdua de satèl.lits i la caiguda sense control de l'última nau de càrrega amb destinació l'EEI. Això implicarà més temps per preparar les noves eixides i un retard de varies setmanes en arribar els recanvis als astronautes en òrbita.

Els dies de pas i els horaris són els següents (tots ells s'ha tret de la pàgina www.heavens-above.com)
Les millors condicions d'observació seran, hui diumenge dia 28, el dimarts dia 30, el dimecres dia 31 i el dijous dia 1 de setmbre. El dia 2 també serà bona ocasió, però hi haurà massa llum. Les altres passades són baixes i segons el lloc d'observació podeu tindre falta de visibilitat si teniu obstacles prop de l'horitzó.

De totes maneres tots el dies podeu intentar-ho. De fet algunes dies, com el dia 29, el dia 31, i els dia 2 la podeu arribar a vore en dos passades consecutives, recordeu que tarden 1 hora i mitja aproximadament en fer la volta a la Terra, i eixos dies els podeu vore en dos voltes consecutives.



L'EEI orbita a una altura de 390 quilòmetres aproximadament sobre la superfície terrestre, a una velocitat aproximada de 28.000 km/h, i poc més de 15 voltes a la Terra cada dia.

Ací teniu el detall de com passarà pel cel alguns d'estos dies. Hem tret el punt d'observació a Buñol, si esteu més al nord, la voreu desplaçada cap al sud i si vos trobeu més al sud, voreu l'òrbita desplaçada més cap al nord.

Hui diumenge dia 28 passarà just davall de l'estrella polar, i desapareixerà, perquè entrarà en l'ombra de la Terra, curiosa observació la de hui.

Dia 30 d'agost, pot ser siga el millor dia, per l'hora, a les 22.05-22.09 hores (ja de nit), i que passarà per damunt de l'estrella polar, i a més a més, tornarà a desparéixer quan arribe a l'ombra de la Terra.
Dia 31, per la mateixa zona nord del nostre cel.


Dia 1 se tembre, quasi el millor dia, passarà pel nostre cap, des del nord-oest cap al sud-est.

Dia 2, de nou caldrà mirar cap al nord.
Dia 3, esta vegada caldrà mirar cap al sud, apareixerà des de l'oest cap al sud.

Vorem si els núvols en deixen vore alguna de les passades.
Sort i bon cel!




jueves, 25 de agosto de 2011

Irene, el primer huracà de la temporada a l'Atlàntic nord.

El dia 1 de juny començà oficialment la temporada d'huracans a l'Atlàntic nord. Fins a finals de la setmana passada s'hi havien registrat 8 tempestes tropicals  (Arlene, Bret, Cindy, Don, Emily, Franklin, Gert i Harvey), cap de les quals arribà a la intensitat necessària per ser considerada un huracà (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/07/un-mes-en-plena-temporada-dhuracans.html). De totes estes, la pitjor ha sigut Arlene, què el 29 de juny arribà a Veracruz (Méxic) i matà 25 persones. La següent imatge mostra les trajectories de totes elles

Actualment hi ha un huracà actiu, Irene, el primer de la temporada. Irene nasqué, encara sense batejar perquè no era una tempesta tropical, el 15 d'agost al voltant de les illes de Cap Verd, enfront de les costes d'Africa nord-occidental. És un lloc molt llunyà del Carib (a l'altra banda de l'Atlàntic) però és el lloc on naixen els sistemes de depressions tropicals que acaben donant lloc a bona part dels huracans que afecten la zona del Carib i els seus voltants (http://en.wikipedia.org/wiki/Cape_Verde-type_hurricane).  El 21 d'agost la tempesta tropical Irene passà a ser un huracà després d'afectar Puerto Rico. La següent imatge és de hui mateix.


Hui, dijous 25 d'agost, Irene està al voltant de les Bahames i s'ha intensificat de manera notable. És en estos moments un huracà de categoria 3 en l'escala de Saffir-Simpson (http://www.huracanesyucatan.com/explicando/escala.htm) i no es descarta que puga arribar a ser un huracà de categoria 4. Estem, per tant, no només davant del primer huracà de la temporada, sinó davant d'un cicló tropical especialment destructiu, que el National Hurricane Center del servici meteorològic nord-americà (NOAA) qualifica dins de la categoria de "major hurricanes". En la seua web http://www.nhc.noaa.gov/ es pot trobar el seguiment detallat de la situació i la previsió.

La NOAA va preveure a finals de maig que hi havia una alta probabilitat de que la temporada de huracans d'enguany fora més intensa de lo normal. Pronosticà que podrien hi haure entre 12 i 18 tempestes tropicals, de 6 a 10 huracans i de 3 a 6 "major hurricans". De moment s'està un poc lluny d'estes previsions, ja que es porten 8 tempestes i un "major hurricane", però cal asselanyar que queda per davant el que normalment és el periode més actiu de la temporada d'huracans: d'agost a octubre.



domingo, 21 de agosto de 2011

L'engany de Mart.


L'engany de Mart és un correu electrònic, que circula a la xarxa des de fa un anys, pot ser ja l'heu rebut, pot ser el rebreu prompte.

http://www.snopes.com/science/astronomy/brightmars.asp

la secció de divulgació de la NASA ja tracta aquest engany des de fa anys,
http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2005/07jul_marshoax/  (any 2005)
http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2009/09jun_marshoax/  (any 2009)
http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2010/25aug_marshoax/  (any 2010)

fins i tot, ja hi ha entrada a la wikipèdia referent a aquest tema,
http://en.wikipedia.org/wiki/Mars_hoax

L'Engany.

El correu diu (amb diferents variants), que:
"el dia 27 d'agost d'enguany, si mireu al cel a la mitjanit, voreu a simple vista a Mart tan gran com la Lluna plena. Serà com si la Terra tinguera 2 llunes. La pròxima vegada que passarà això de nou, serà a l'any 2287, ningú viu hui podrà tornar a vore-ho."

Sí, això és el que diu, ni el 26, ni el 28, el dia 27 d'agost, i a més a més, diu sense telecopi, i a la mitjanit. 

Evidentment   ÉS    FALS.

Perquè l'engany?, quin és l'origen?

Els fets.

L'origen de l'engany cal buscar-lo a l'any 2003. 

El dia 27 d'agost de l'any 2003 a les 9.51 h. (Temps Universal) Mart i la Terra van estar separats per una distància de 56.000.000 de km, la distància més curta en 60.000 anys, tot i això, Mart continuava sent un punt brillant de color roig al cel.

Per vore Mart com un disc, calia, i cal recórrer a un telescopi. De fet, eixe any, s'animava als aficonats que apuntaren amb el telescopi, i que intentarem vore, fins i tot, els casquets polars de Mart. Sempre fent ús de telescopi.

La Terra té una òrbita més propera al Sol que Mart, i gira més ràpid voltant el Sol, de manera que la Terra avança a Mart en la rotació voltant al Sol. D'esta manera, és cada 2 anys aproximadament (exactament cada 2 anys i 2 mesos, o 779,94 dies), quan la Terra avança a Mart.

En eixe moment, es diu que Mart està en opossició, es a dir, en la direcció exactament oposada al sol, al nostre cel. És en eixos dies quan la Terra i Mart estan més a prop.

Com les òrbites de Mart i de la Terra no són circunferències, sinó que són el.lipses, eixa distància mínima entre els dos planetes, cada dos anys aproximadament, no és sempre la mateixa, i canvia. De manera que hi ha vegades que és més curta ( però sempre millions de quilòmetres).


Ací teniu un llistat de les oposicions de Mart i la Terra, i les distàncies de separació.


Mars Opposition Catalog

Opposition                                 Closest Approach
   Date      UT     L_hel   RA    Dec  m_max    Date      UT   dist AU   Mkm  diam
1997 Mar 17 07:55  176:46 11:54 +04:40 -1.29 1997 Mar 20 16:51 0.65938  98.64 14.20
1999 Apr 24 17:38  214:06 14:09 -11:37 -1.67 1999 May  1 17:28 0.57846  86.54 16.18
2001 Jun 13 17:59  262:46 17:28 -26:30 -2.36 2001 Jun 21 22:57 0.45017  67.34 20.79

2003 Aug 28 17:59 335:01 22:38 -15:49 -2.88 2003 Aug 27 09:52 0.37272 55.76 25.11
2005 Nov 7 07:59 45:01 02:51 +15:54 -2.33 2005 Oct 30 03:26 0.46406 69.42 20.19 2007 Dec 24 19:47 92:46 06:12 +26:46 -1.64 2007 Dec 18 23:47 0.58935 88.17 15.88 2010 Jan 29 19:37 129:39 08:54 +22:09 -1.28 2010 Jan 27 19:02 0.66398 99.33 14.10 2012 Mar 3 20:04 163:29 11:52 +10:17 -1.23 2012 Mar 5 17:01 0.67368 100.78 13.89 2014 Apr 8 20:57 198:44 13:14 -05:08 -1.48 2014 Apr 14 12:54 0.61756 92.39 15.16 2016 May 22 11:11 241:34 15:58 -21:39 -2.06 2016 May 30 21:36 0.50321 75.28 18.60 2018 Jul 27 05:07 303:53 20:33 -25:30 -2.78 2018 Jul 31 07:51 0.38496 57.59 24.31 2020 Oct 13 23:20 20:12 01:22 +05:26 -2.62 2020 Oct 6 14:19 0.41492 62.07 22.56 2022 Dec 8 05:36 75:47 04:59 +25:00 -1.87 2022 Dec 1 02:18 0.54447 81.45 17.19 2025 Jan 16 02:32 115:52 07:56 +25:07 -1.38 2025 Jan 12 13:38 0.64228 96.08 14.57

Les distàncies apareixen en AU (unitats astronòmiques), recordeu que 1 AU, és la distància que separa la Terra del Sol (150.000.000 km de mitjana).

I ací veiem algunes de les aproximacion més properes que hem tingut.

AD   Oppos. Encount.   km      AU

756 Jul 28 Jul 27 55.90M 0.37369 ! 835 Aug 2 Aug 1 55.90M 0.37391 1040 Jul 27 Jul 27 55.92M 0.37382 1119 Aug 1 Jul 31 55.859,488 0.37339761 ! 1198 Aug 5 Aug 3 55.87M 0.37346 1277 Aug 9 Aug 7 55.96M 0.37409 1482 Aug 3 Aug 3 55,808,594 0.37305741 ! 1561 Aug 7 Aug 7 55,837,780 0.37325251 1640 Aug 21 Aug 20 55.87M 0.37347 1687 Aug 8 Aug 9 56.00M 0.37434 1719 Aug 27 Aug 25 55,951,099 0.374010 1766 Aug 13 Aug 13 55,838,948 0.37326031 1845 Aug 18 Aug 18 55,803,163 0.37302110 ! 1924 Aug 23 Aug 22 55,776,939 0.37284581 ! 2003 Aug 28 Aug 27 55,758,006 0.37271925 ! 2050 Aug 14 Aug 15 55.957M 0.374051 2082 Sep 1 Aug 30 55,883,780 0.373564 2129 Aug 19 Aug 19 55,841,268 0.37327582 2208 Aug 24 Aug 24 55,769,117 0.37279352 2287 Aug 29 Aug 28 55,688,405 0.37225400 ! 2366 Sep 03 Sep 02 55,708,568 0.37238878 2445 Sep 07 Sep 05 55,794,535 0.37296343 2492 Aug 23 Aug 24 55,832,521 0.37321735 2571 Aug 30 Aug 30 55,707,590 0.37238224 2650 Sep 04 Sep 03 55,651,582 0.37200785 ! 2729 Sep 09 Sep 08 55,651,099 0.37200418 ! 2808 Sep 13 Sep 11 55,695,623 0.37230224 2855 Aug 30 Aug 31 55,815,632 0.37310445 2887 Sep 18 Sep 16 55,788,120 0.37292055 2934 Sep 04 Sep 05 55,676,249 0.37217270

En negreta i amb exclamació, apareixen les aproximacions més importants. Fixeu-vos com el dia del màxim acostament no coincidix exactament, amb el dia que és l'oposició, però estan separats a soles unn pocs dies.

El pròxim gran acostament tindrà lloc el 28 d'agost de l'any 2287, però Mart continuarà sent, asimple vista, un punt roig brillant al cel.

Enguany.


L'any 2011 no és l'any d'un màxim acostament.  Per tant és extrany vore el correu circulant, però tot i això, ho envien, i pot ser us arribarà.

La situació actual de Mart, i els altres planetes, és aquesta (www.heavens-above.com)



Tenim a Mercuri just entre el Sol i nosaltres, a Venus a l'altre costat del Sol, i a Mart separat del Sol. 
Les distàncies actuals de cada planeta al Sol i  al Terra resepctivament són:
Dades i gràfics calculats pel dia 27 d'agost de 2011. A hores d'ara estem a 2.02 AU (Unitats Astronòmiques) de Mart, i l'any pròxim, el dia 5 de març de 2011 estarem a 0.67368 AU de Mart, estarem a prop, però no tant com al 2003 (0.37272 AU). 

Per tant esta primavera serà una bona ocasió per apuntar el telescopi a Mart, perquè a simple vista, com sempre, el que vorem serà un punt roig brillant.

En particular estos dies si voleu vore Mart, heu d'alçar-vos abans que isca el Sol i mirar cap a l'est.
En particular el dia 27 d'agost d'enguany si moreu cap a l'est, abans de l'eixida del Sol, voreu la Lluna minvant, Mercuri al seu cotat, i Mart un poc més amunt de color roig.





No se sap si va ser intencionat o no, però és semblant molt al joc que moltes vegades hem jugat de passar un secret ràpidament d'orella a orella, i vore com canvia al final de la filera de persones.

En aquest cas Internet ha sigut la ferramenta de transmissió, si vos arriba enguany o l'any pròxim esteu atents.

Bon cel !


miércoles, 17 de agosto de 2011

La Sensació tèrmica i les condicions meteorològiques.



Les principals variables meteorològiques que afecten la sensació tèrmica o de confort humà, són la temperatura de l'aire, la radiació solar o tèrmica, el vent i la humitat.

Els efectes dels 4 elements estan interrelacionats, per tant a l'hora de buscar les condicions de confort haurem de valorar tots ells a l'hora.

La sensació tèrmica depèn de la relació entre la calor que produeix el metabolisme del cos i el que dissipa cap a l'entorn. Si és major el primer, la sensació és de calor; si és major el segon, la sensació és de fred. 

El cos humà tracta de mantindre la temperatura estable, augmentant el metabolisme o refrigerant mitjançant la pell o la suor. L'evaporació de la suor absorbix energia de la superfície del cos humà i ens refrigera.

La temperatura de confort està inclosa entre els 20ºC i els 27ºC, per damunt necessitem ventilació i per davall roba d'abric.
Podem tindre sensació confortable a temperatures més baixes si tenim una font de radiació.
L'efecte del vent és d'augmentar el refredament, siga per augmentar la pèrdua de calor per convecció com per augmentar  l'evaporació de la suor.
L'efecte de la humitat és important quan la humitat relativa és elevada, de manera que dificulta l'evaporació de la suor, i per tant dificulta la refrigeració.

Existixen unes cartes de confort o cartes bioclimàtiques que intenten parametritzar aquestes variable, de manera que podem identificar condicions de confort i de desconfort.

Ací veiem la carta bioclimàtica de Olgyay, que està creadda per unes condicions molt concretes, persona amb activitat lleugera (caminar), amb roba lleugera , sense vent i a l'ombra.


La zona gris seria la zona de confort, definida per unes condicions de temperatura i d'humitat. Si afegim la radiació, o el vent , o la humitat, esta zona canvia lleugerament.

Amb gràfics d'aquest tipus podem estimar quin és l'index de confort d'un determinada situació meteorològica.
Tot i això, el més habitual és simplicar tot, i parlar de sensació termica de fred o de calor, en el primer cas, amb les variables temperatura i vent com a principals, i en el segon cas amb les variables temperatura i humitat. 

Per tractar de valorar i definir el confort tèrmic s'han definit alguns index, que habitualment es referixen amb valors de temperatura equivalent, de manera que es puguen utilitzar millor.

Els index més utilitzats són dos, la temperatura de sensació (wind chill), en el cas de valorar l'efecte de refredament del vent, i la temperatura de xafogor (Heat Index), en el cas de valorar la falta de refrigeració del cos a causa de l'augment de la humitat relativa.

De tota, les sensacions finalment són subjectives, i finalment quina sensació tinga cada persona, a banda de les condicions meteorològiques, dependrà de l'activitat física que estiga realitzant, de la roba que porte, i sobretot, de les condicions de salut de la persona en eixe moment.

domingo, 14 de agosto de 2011

L'Estació Espacial Internacional a simple vista.


Si encara no heu vist l'Estació Espacial Internacional, aquesta setmana és la vostra oportunitat. Farà diferents passades, perfectament visibles des del nostre territori.

Recordeu que el que veiem a simple vista, és un punt en moviment. La llum que veiem és el reflexe del Sol als panells solars.


En la següent taula teniu  les passades d'esta setmana.
Els càlculs estan trets per a un observador situat a la província de València, però canvien poc a Castelló i a Alacant. 
Estos càlculs estan trets de la pàgina  www.heavens-above.com
Per exemple la passada de dilluns a les 22.10 hores és molt bona per l'observació. I el recorregut que tindrà al cel el podeu vore ací.
De fet el dia 15 es pot vore dos vegades, una a les 22.10h (la millor), i una segona després que hagen fet la volta a la Terra a les 23.50h, però esta segona vegada es vorà pitjor.

El dimarts dia 16 passarà molt alta, i brillarà prou, tot i que encara serà de dia es vorà. Aquest és el recorregut al cel, en la passada que farà entre les 21.12h i les 21.17h.
I després de fer la volta a la Terra, podem tornar a vore-la, però més baixa, quasi tocant l'horitzó per davall de l'óssa major entre les 21.49 i les 21.53h. Aquesta és la trajectòria.


El dia 17 serà entre les 21.50 h. i les 21.55 h., i just passarà tocant l'óssa major, de nou haurem de mirar al nord, i la vorem passar des de l'oest cap al nord-est.

A partir del dia 18 es vorà, però més difícilment, perquè ja no pujarà tant respecte a l'horitzó.

Ara tenim en òrbita la expedició 28 , amb sis astronautes.


Intenteu vore-la algun dia d'aquesta setmana. Sort.





sábado, 6 de agosto de 2011

Perseids 2011

Enguany serà complicat disfrutar del màxim dels perseids, ja que les condicions seran totalment desfavorables per coincidir amb la Lluna plena.
Les conegudes popularment com a "llàgrimes de sant Llorenç" tenen el seu origen en el cometa Swift-Tuttle, la cua del qual intersecta amb l'òrbita de la Terra en esta època. Les restes de poc tamany que deixa la cua son les que, en col·lisionar amb l'atmosfera terrestre, s'encenen i produeixen el que es coneix coma "pluja d'estrelles".






El periode d'observació dels Perseids s'exten des del 17 de juliol al 24 d'agost. Però és en la nit del 12 al 13 d'agost entre les 1:00 y 13:30 horas (TU), sent l'hora més probable les 6:00 TU, quan es poden vore més meteors.
Enguany s'arribaran a generar 100 meteors/hora, però donades les condiciones tan desfavorables d'este any, serà imposible contemplar tal quantitat.
Els perseids són meteors de velocitat alta: viatgen a 59 km/s. Radien de la constelació de Perseu, es a dir, sembla que procedisquen de la constelació de Perseu, i d'aquí el seu nom.


.

Com per a qualsevol observació astronòmica, és recomanable allunyar-se de la polució lumínica de les ciutats, encara que no es podrà fugir de la Lluna. Per a localitzar millor el radiant, podeu consultar el mapa següent del cel d'agost al nostre hemisferi:

http://www.skymaps.com/skymaps/tesmn1108.pdf