martes, 24 de mayo de 2011

Erupció del volcà Grímsvötn a Islàndia.

El passat cap de setmana, dissabte 21 de maig de 2011 a les 19.30h (hora local al nostre territori), el volcà Grimsvötn d'Islàndia entrà en erupció.

Este volcà està davall de la glacera Vatnajokull, al sud-est d'Islàndia. Les erupcions volcàniques són freqüents a este país per estar situat a la zona on es separen les plaques tectòniques Euroasiàtica  i Nord-americana. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Isl%C3%A0ndia)

Encara que l'erupció del Grimsvötn ha estat la més forta d'este volcà en 100 anys, i més intensa que la de l'Eyjafjalla que en abril de l'any passat provocà un notabli caos en les comunicacions aèries, de moment l'Agència Espacial Europea estima que no ocasionarà tants problemes. Sembla que l'erupció del Grimsvötn no durarà tant de temps com la del Eyjafjalla i, a més, les partícules llançades a l'atmosfera són més grans i pesades, de manera que arriben a menys altura i afecten menys la zona per on circulen els avions, no són tan perjudicials per als motors, i cauen abans i no poden ser transportades excessivament lluny. L'erupció és 10 vegades més potent que la que tingué al 2004, i comparable a la de 1873.
 
 


Un grup d'excursionistes, que havien fet nit a prop del volcà, abandonaren la zona just 6 hores abans de l'erupció i afortunadament no van patir danys. Com l'any passat, s'esperen inundacions a la zona causades per la desfeta de part de la glacera on està situat el volcà, que són seguides amb atenció per les autoritats locals.

L'erupció ha llançat gasos i cendres a altures superiors als 20 km, per tant, de nou el principal problema és i serà seguir l'evolució de la dispersió atmosfèrica d'estes cendres, per tractar d'evaluar com afecten el transit aeri.

Cal recordar que a la troposfera el vent no té habitualment la mateixa direcció i intensitat a cada altura, per tant, cal analitzar l'altura d'emissió de les cendres i la situació meteorolòqica en cada moment per fer un seguiment i una estimació de la dispersió del material. Fins dimarts el vents predominants de l'oest a les capes baixes i mitjanes ha fet que les cendres es desplacen cap al nord de Noruega i Escòcia.

Eurocontrol manté un seguiment hora a hora de l'evolució del núvol de cendra e informa de l'estat de l'espai aeri: https://www.public.cfmu.eurocontrol.int/PUBPORTAL/gateway/spec/index.html. La previsió de l'evolució del núvol de cendra a diferents altures el podeu consultar al Metoffice: http://www.metoffice.gov.uk/volcano/public/natlantic.html
Trobareu gràfics com estos, on es mostra la concentració estimada de partícules per metre cúbic en la zona de la troposfera compressa entre els nivell FL000 i el nivell FL200: http://en.wikipedia.org/wiki/Flight_level Estos nivells estan referenciats a la pressió atmosferica en superfície i en particular este gràfic ens indica la concentració de partícules entre el nivell del mar i els 6000 metres aproximadament, el dia 24 de maig a les 12 hores (temps universal, dos hores menys que l'hora local nostra)


L'evolució prevista la podem seguir en els següents mapes. Previsió de la situació el dia 25 de maig a les 0 h (temps universal):

I situació el dia 25 de maig a les 6 h (temps universal):


Caldrà seguir dia a dia l'evolució del núvol de cendra, que dependrà d'una banda de com evolucione l'erupció i de com es configuren les borrasques cap al nord d'Europa els pròxims dies. Les imatges de la erupció han fet la volta al món, i de fet algunes d'elles són espectaculars. Ací veiem els primers moments de l'erupció en una presa des de l'espai pel satèl.lit americà GOES, i des de la superfície per un observador a prop de la zona.






Estes són les images del sensor MODIS (la primera del satèl.lit AQUA, i la segona del stèl.lit TERRA), on es veu Islàndia des de 700 km d'altura en la vertical del volcà el dia després de l'inici de l'erupció.




Des del punt de vista climàtic i meteorològic , les erupcions volcàniques poden tindre efecte fins i tot a curt temini. Els materials sòlids ejectats en una erupció volcànica, i gasos com el SO2 que ràpidament condensen formant areosols, dificulten els pas de la radiació solar i per tant tendixen a "enfredar" l'ambient. Si la quantitat de material sòlid és significativa i s'escampa de manera general per les capes altes de l'atmosfera este efecte d'enfredament es pot fer de notar en apenes mesos. Per exemple l'any 1816 és conegut com "l'any sense estiu", un fet atribuit a la forta erupció del volcà Tambora a Java el 5 d'abril de l'any 1815 (http://www.meteored.com/ram/354/volcanes-y-clima-1816-un-ano-sin-verano-en-el-hemisferio-norte/). L'últim cas semblant és l'erupció del volcà filipí Pinatubo en 1991, que provocà un enfredament general de l'atmosfera que durà uns 2 ó 3 anys. Pel contrari, alguns gasos emesos per les erupcions volcàniques, com el vapor de l'aigua o el diòxid de carboni tenen efecte hivernacle i contribuixen, a més llarg termini, a escalfar l'atmosfera. 









martes, 17 de mayo de 2011

Conjunció matinal de planetes.



Des de mitjans d'abril i al llarg d'aquest mes de maig, tenim una conjunció matinal de planetes. L'observació des de la Terra dels planetes Mercuri, Mart, Júpiter i Venus, els fa aparéixer junts,  mirant cap a l'est damunt de l'horitzó just abans d'eixir el sol.

El planeta Urà també el tenim a prop, una miqueta cap al sud, però no es veu a simple vista. En aquest cas tenim a 4 dels 5 planetes que podem vore a simple vista junts. Saturn el tenim visible de nit perfectament pràcticament tota la nit, i és una visita obligada aquesta primavera o estiu per aquells que tinguen un xicotet telescopi.

Per saber quina és la situació dels planetes cada dia, podem fer ús de programes gratuïts disponibles a la xarxa, com ara, Cibersky o Stellarium. Les imatges que vos oferim ací són del programa Stellarium i podem vore com ha canviat les últimes setmanes les posicions del planetes.



Imatge del matí del 29 d'abril de 2011, amb la lluna minvant a la dreta.


Imatge del 8 de maig de 20011.
Imatge de com estaran els planetes el dia 29 de maig de 2011, amb la lluna minvant de nou al costat.

Evidentment la proximitat dels planetes al cel és un efecte visual de l'observació des de la Terra, si volem saber quina és la seua situació a l'espai podem recòrrer a pàgines web com ara,
www.heavens-above.com
on podem trobar la situació actual.

Podem observar com des de la posició d'observació de la Terra tots estos planetes els tenim en la mateixa línea d'observació, primer Mercuri ( a 0,99 UA), després Venus (a 1,52 UA), més enllà Mart (a 2,30 UA) i després Júpiter (a 5,80 UA).

1 UA és una Unitat Astronòmica, que és la distància mitjana de la Terra al Sol, que són aproximadament 150000000 km.

En particular també vos donen la distància al Sol de cada planeta i la velocitat mitjana de cada planeta voltant el Sol. És interessant observar com van més ràpids els planetes que estan més a prop del Sol, i que nosaltres anem a 29,45 km/s, és a dir, a 106020 km/h.


Bé estos dies, des del 18 al 21 de maig els núvols no ens deixaran disfrutar de l'espectacle astronòmic, però a partir del diumenge 22 sí que tindrem el cel ras, ara bé, caldrà matinar.

Ací vos deixem algunes de les fotografies espectaculars que podeu trobar a la pàgina
www.spaceweather.com

Foto feta abans del llançament del transbordador Endeavour per  Tom-Cocchiaro.


Foto feta en Austràlia a 12000 metres d'altura des d'un avió per Russell Cockma.

 Foto feta des de Sud-Àfrica el 14 de maig de 2011 per Kosma Coronaios.

Foto feta des d'Argentina el 9 de maig de 2011 per Mariano Ribas.

jueves, 12 de mayo de 2011

Terratrèmol a Lorca

Ahir, al voltant de les 5 de la vesprada, un terratrèmol de magnitud 4,5 en l'escala de Richter tingué el seu epicentre a només 7 kilòmetres de la ciutat de Lorca, a Múrcia (http://www.ign.es/ign/layoutIn/sismoListadoTerremotos.do?zona=1&cantidad_dias=10 ). Un quart abans de les set de la vesprada hi tingué lloc un altre de magnitud 5.1 amb un epicentre encara més a prop de la ciutat. Les conseqüències han sigut notícia i, a més de nombrosos danys materials, desgraciadament hi ha hagut morts. Tota la zona situada al voltant de la serralada Bètica conforma la regió amb major risc sísmic de Espanya (http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/115SisEsp.htm), que compren bona part de les províncies de Málaga, Granada, Almeria, Múrcia i allargant-se fins la província d'Alacant.



La superfície terrestre no és contínua sinó que esta clavillada hi formant una espècie de puzzle irregular compost per vàries peces: són les plaques tectòniques. Estes plaques no estan quietes sinó que es mouen (http://www.windows2universe.org/earth/interior/plate_tectonics.html&lang=sp) i per tant "xoquen" unes amb les altres. És en la frontera entre dos plaques tectòniques, en eixa línia de xoc (grans falles), on es troben les zones on els terratrèmols són més freqüents i més devastadors. Al sud de la Península Ibèrica es troba precíssament una d'eixes fronteres, la que hi ha entre la placa Euroasíatica i l'Africana.



Tota la zona situada al voltant de les serralades bètiques, a més d'estar en la zona de xoc entre la placa euro-asiàtica i l'africana, presenta moltes falles secundàries actives. Una falla secundarària activa és un trencament de la cotna terrestre, normalment superficial, que delimita dos blocs que es desplacen un respecte l'altre. Per a entendre'ns, i fent un símil amb les plaques tectòniques, seria una espècie de "minifrontera" entre dos "miniplaques". A diferència de les fronteres entre plaques tectòniques, les falles són més menudes (les que hi ha pel sud peninsular tenen entre 1 i 20 km) però no per això són menys perilloses.

L'abundància de falles secundàries actives, tant en la província de Múrcia com en la resta de la serralada Bética, fa que l'activitat sísmica d'eixa zona vinga a ser el "doble" de la que li pertocaria pel fet d'estar en la frontera de les plaques euroasiàtica y africana. Tanmateix els terratrèmols produïts per estes falles secundàries poden ser, a vegades, molt destructius ja que es produixen a prop de la superfície i per tant els seus efectes es fan més de notar. Per exemple, a Granada hi hagué un terratrémol d'intensitat 6.2 en 2010 ( http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/12/andalucia_malaga/1271027692.html) que tenia l'epicentre a 600 km de profunditat i, per tant, ocasionà menys danys que el de Lorca, amb intensitat 5.1 però amb un epicentre a prop de la superfície.

Lorca és a més la zona amb major risc sísmic de Múrcia, a causa precíssament d'una falla secundària molt activa: la falla de Alhama de Múrcia (http://www.biodiversidadvirtual.org/geologia/Falla-de-Alhama-de-Murcia-img469.html) que sembla ser la culpable tant d'este terratrémol com de molts altres en la zona (http://eprints.ucm.es/11341/). En 1977 es produí un terratrémol d'intensitat 4,2 a la mateixa ciutat de Lorca i, no massa lluny, un d'intensitat 5.0 en 1999 a Mula. Així mateix els registres històrics fan referència al terratrèmols de 1579, 1617 o 1818 que arribaren a destruir la ciutat.



Encara que pugam tindre la sensació de que a Espanya no es produixen terratrémols tant freqüents, ni tant destructius com en altres llocs del món, la veritat és que, especialment pel que fa al sud peninsular, ens trobem en una zona d'activitat i risc sísmic de moderat a alt. La terra s'hi mou molt a sovint i el número de sismes que es registren al Instituto Geográfico Nacional (http://www.ign.es/ign/main/index.do) és significatiu. La major part d'ells no ocasionen danys però per desgràcia, com en este cas, alguns si.

Els registres històrics ens parlen a més de molts altres terratrèmols, en ocasions devastadors, i fins i tot de tsunamis (http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Geofisica/sismologia/) que han tingut lloc a la península Ibèrica. No es poden predir (http://es.wikipedia.org/wiki/Predicci%C3%B3n_de_terremotos), tant sols pendre mesures (normes d'edificació, informació sobre com actuar en cas d'un sisme) per evitar el màxim possible els danys que puguen ocasionar.

martes, 10 de mayo de 2011

El mes de maig pot fer molta calor.

Hem començat un mes de maig en el que ja hem tingut alguns dies de calor. El 4 de maig i ahir mateix, 9 de maig, les temperatures màximes es moveren al voltant dels 25ºC a bona part de la Comunitat. No és això una cosa que ens dega d'extranyar. Encara que la primavera "astronómica" acaba el 21 de juny, des del punt de vista climatològic ací, amb un clima mediterrani, cal considerar juny com un mes de ple estiu. Per tant, maig ve a ser el darrer mes de la primavera, en transició cap al molt sec i molt calurós estiu mediterrani.

Això es pot comprobar si veiem algunes dades estadístiques. La mitjana de les temperatures màximes del mes de maig pega un bon bot respecte la d'abril. Fins i tot hi ha observatoris que tenen, ja en maig, temperatures màximes mitjanes que arriben o superen els 25 graus. És el cas de Cofrentes (27.5ºC), Elx (27ºC), Orihuela (26ºC) o Alzira (25ºC) (Atlas Climático de la Comunitat Valenciana 1961-1990. A.J. Pérez Cueva coordinador. Generalitat Valenciana. 1994).

A voramar les brises atemperen l'ambient i la mitjana de les màximes no és tan alta. La temperatura màxima mitjana de maig a Castelló és de 22.2ºC, de 22.5ºC a València i de 24,2ºC a Alacant (http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/valoresclimatologicos). No obstant, tots el anys tenim, també a voramar, dies amb temperatures màximes per damunt dels 25 graus. El següent gràfic mostra, des de 1971 fins l'any passat, el número de dies amb temperatura màxima igual o superior als 25 graus a la ciutat de Valencia per al mes de maig.



Fins i tot hi ha anys amb algun dia que supera els 30 graus. Solen ser els dies de ponent. La màxima històrica enregistrada en maig és de 35.1ºC a la ciutat d'Alacant, de 35ºC a la de Castelló i de 36.2ºC a la ciutat de València (http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/efemerides_extremos). Més encara, la temperatura màxima absoluta del mes de maig a la Comunitat Valenciana està per damunt dels 40ºC, concretament a Xàtiva amb 41ºC (http://biblioteca.ayto-xativa.es/es/node/170). El següent gràfic mostra, des de 1971 fins l'any passat, el número de dies amb temperatura màxima igual o superior als 30 graus a la ciutat de Valencia per al mes de maig.




miércoles, 4 de mayo de 2011

Un mes d'abril càlid i humit.

L'Aemet ha donat a conéixer l'avanç climatològic del passat mes d'abril. Un mes caracteritzat per una primera quinzena seca i molt calurosa i una segona humida i normal o relativament fresca. 
La pluja mitjana a tota la Comunitat ha sigut d'uns 62 l/m2, un 30% per damunt de lo normal. Com sol passar, la seua distribució ha sigut molt irregular, hi havent llocs on s'han superat els 100 l/m2 (embassament de Forata amb 135 l/m2, Patró amb 120 l/m², Barx amb 116 l/m², Vilafranca amb 110 l/m²) i llocs que a penes ha plogut (El Pinós 10.2 l/m2).


Ací veiem com ha evolucionat la precipitació mitjana al nostre territori els últims 40 anys.

Pel que fa a les temperatures,  la temperatura mitjana del mes haja sigut d'uns 15.1ºC, uns 2.6ºC per damunt de lo normal, de manera que este passat més d'abril ha sigut el més càlid des de 1961.



El mes ha estat dividit en dos parts clarament diferenciades. Fins el dia 15 d'abril ha sigut un periode molt càlid i sec, i a partir del dia 16 ha sigut molt humit i normal pel que fa a temperatures.



El dia més càlid va ser el 9 d'abril, en el qual es va mesura la temperatura més alta des de que es tenen dades en observatoris com Ontinyent, Villena, Orihuela , l'aeroport de València i Vilafranca.


Ací tenim la variació espacial del mes d'abril, de l'anomalia de temperatura i de la classificació pluviomètrica.