Terratrèmol a Lorca

Ahir, al voltant de les 5 de la vesprada, un terratrèmol de magnitud 4,5 en l'escala de Richter tingué el seu epicentre a només 7 kilòmetres de la ciutat de Lorca, a Múrcia (http://www.ign.es/ign/layoutIn/sismoListadoTerremotos.do?zona=1&cantidad_dias=10 ). Un quart abans de les set de la vesprada hi tingué lloc un altre de magnitud 5.1 amb un epicentre encara més a prop de la ciutat. Les conseqüències han sigut notícia i, a més de nombrosos danys materials, desgraciadament hi ha hagut morts. Tota la zona situada al voltant de la serralada Bètica conforma la regió amb major risc sísmic de Espanya (http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/115SisEsp.htm), que compren bona part de les províncies de Málaga, Granada, Almeria, Múrcia i allargant-se fins la província d'Alacant.

La superfície terrestre no és contínua sinó que esta clavillada hi formant una espècie de puzzle irregular compost per vàries peces: són les plaques tectòniques. Estes plaques no estan quietes sinó que es mouen (http://www.windows2universe.org/earth/interior/plate_tectonics.html&lang=sp) i per tant "xoquen" unes amb les altres. És en la frontera entre dos plaques tectòniques, en eixa línia de xoc (grans falles), on es troben les zones on els terratrèmols són més freqüents i més devastadors. Al sud de la Península Ibèrica es troba precíssament una d'eixes fronteres, la que hi ha entre la placa Euroasíatica i l'Africana.

Tota la zona situada al voltant de les serralades bètiques, a més d'estar en la zona de xoc entre la placa euro-asiàtica i l'africana, presenta moltes falles secundàries actives. Una falla secundarària activa és un trencament de la cotna terrestre, normalment superficial, que delimita dos blocs que es desplacen un respecte l'altre. Per a entendre'ns, i fent un símil amb les plaques tectòniques, seria una espècie de "minifrontera" entre dos "miniplaques". A diferència de les fronteres entre plaques tectòniques, les falles són més menudes (les que hi ha pel sud peninsular tenen entre 1 i 20 km) però no per això són menys perilloses.

L'abundància de falles secundàries actives, tant en la província de Múrcia com en la resta de la serralada Bética, fa que l'activitat sísmica d'eixa zona vinga a ser el "doble" de la que li pertocaria pel fet d'estar en la frontera de les plaques euroasiàtica y africana. Tanmateix els terratrèmols produïts per estes falles secundàries poden ser, a vegades, molt destructius ja que es produixen a prop de la superfície i per tant els seus efectes es fan més de notar. Per exemple, a Granada hi hagué un terratrémol d'intensitat 6.2 en 2010 ( http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/12/andalucia_malaga/1271027692.html) que tenia l'epicentre a 600 km de profunditat i, per tant, ocasionà menys danys que el de Lorca, amb intensitat 5.1 però amb un epicentre a prop de la superfície.

Lorca és a més la zona amb major risc sísmic de Múrcia, a causa precíssament d'una falla secundària molt activa: la falla de Alhama de Múrcia (http://www.biodiversidadvirtual.org/geologia/Falla-de-Alhama-de-Murcia-img469.html) que sembla ser la culpable tant d'este terratrémol com de molts altres en la zona (http://eprints.ucm.es/11341/). En 1977 es produí un terratrémol d'intensitat 4,2 a la mateixa ciutat de Lorca i, no massa lluny, un d'intensitat 5.0 en 1999 a Mula. Així mateix els registres històrics fan referència al terratrèmols de 1579, 1617 o 1818 que arribaren a destruir la ciutat.

Encara que pugam tindre la sensació de que a Espanya no es produixen terratrémols tant freqüents, ni tant destructius com en altres llocs del món, la veritat és que, especialment pel que fa al sud peninsular, ens trobem en una zona d'activitat i risc sísmic de moderat a alt. La terra s'hi mou molt a sovint i el número de sismes que es registren al Instituto Geográfico Nacional (http://www.ign.es/ign/main/index.do) és significatiu. La major part d'ells no ocasionen danys però per desgràcia, com en este cas, alguns si.

Els registres històrics ens parlen a més de molts altres terratrèmols, en ocasions devastadors, i fins i tot de tsunamis (http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Geofisica/sismologia/) que han tingut lloc a la península Ibèrica. No es poden predir (http://es.wikipedia.org/wiki/Predicci%C3%B3n_de_terremotos), tant sols pendre mesures (normes d'edificació, informació sobre com actuar en cas d'un sisme) per evitar el màxim possible els danys que puguen ocasionar.