Per què, estrictament,
l’últim dia de la setmana és dissabte si tenim en compte la influència i
tradició judeocristiana a Occident. Si recordem el Gènesi, quan finalitza la
creació, es llig:
“1. Així van quedar
acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. 2 El
setè dia, Déu havia acabat la seua obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota
l’obra que havia fet. 3 Déu va beneir el dia setè i
en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seua obra creadora.”
Este seté dia, i
per tant l’últim de la setmana, fou DISSABTE; el SHABAT dels hebreus consagrat
com a dia de descans. Sobre l'origen del nom dels dies de la setmana podeu consultar: http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/soliloquis/dies-de-la-setmana/
Amb el cristianisme
es passà a celebrar DIUMENGE (literalment “dia del Senyor”), que en realitat
era el primer dia de la setmana però que es correspon, segons els relats del
Nou Testament, amb el dia de la resurrecció del Nostre Senyor; de manera que
diumenge és considerat encara el PRIMER dia de la setmana litúrgica en la
tradició cristiana.
En passar a ser
diumenge el dia de descans setmanal passà a identificar-se civilment con
l’últim dia de la setmana. Així i tot, com que milers d’anys d’història i tradició
moltes voltes no s’esborren d’un dia cap l’altre, perviu dir-li “cap de setmana” al que de
manera efectiva ha acabant sent la fi de la setmana.
En alguns països
anglosaxons encara es fan els calendaris posant com a primer dia de la setmana
diumenge, encara que pintat de roig (ho podeu vore si entreu a moltes webs
angleses amb un calendari). Mentre que en altres llengües diumenge es continua
contant com a primer dia de la setmana. Per exemple al dilluns a Portugal i
Brasil li diuen “segunda-feira”, o siga segon dia de la setmana.