La Sensació tèrmica i les condicions meteorològiques.

Les principals variables meteorològiques que afecten la sensació tèrmica o de confort humà, són la temperatura de l'aire, la radiació solar o tèrmica, el vent i la humitat.

Els efectes dels 4 elements estan interrelacionats, per tant a l'hora de buscar les condicions de confort haurem de valorar tots ells a l'hora.

La sensació tèrmica depèn de la relació entre la calor que produeix el metabolisme del cos i el que dissipa cap a l'entorn. Si és major el primer, la sensació és de calor; si és major el segon, la sensació és de fred. 

El cos humà tracta de mantindre la temperatura estable, augmentant el metabolisme o refrigerant mitjançant la pell o la suor. L'evaporació de la suor absorbix energia de la superfície del cos humà i ens refrigera.

La temperatura de confort està inclosa entre els 20ºC i els 27ºC, per damunt necessitem ventilació i per davall roba d'abric.

Podem tindre sensació confortable a temperatures més baixes si tenim una font de radiació.

L'efecte del vent és d'augmentar el refredament, siga per augmentar la pèrdua de calor per convecció com per augmentar  l'evaporació de la suor.

L'efecte de la humitat és important quan la humitat relativa és elevada, de manera que dificulta l'evaporació de la suor, i per tant dificulta la refrigeració.

Existixen unes cartes de confort o cartes bioclimàtiques que intenten parametritzar aquestes variable, de manera que podem identificar condicions de confort i de desconfort.

Ací veiem la carta bioclimàtica de Olgyay, que està creadda per unes condicions molt concretes, persona amb activitat lleugera (caminar), amb roba lleugera , sense vent i a l'ombra.

La zona gris seria la zona de confort, definida per unes condicions de temperatura i d'humitat. Si afegim la radiació, o el vent , o la humitat, esta zona canvia lleugerament.

Amb gràfics d'aquest tipus podem estimar quin és l'index de confort d'un determinada situació meteorològica.

Tot i això, el més habitual és simplicar tot, i parlar de sensació termica de fred o de calor, en el primer cas, amb les variables temperatura i vent com a principals, i en el segon cas amb les variables temperatura i humitat. 

Per tractar de valorar i definir el confort tèrmic s'han definit alguns index, que habitualment es referixen amb valors de temperatura equivalent, de manera que es puguen utilitzar millor.

Els index més utilitzats són dos, la temperatura de sensació (wind chill), en el cas de valorar l'efecte de refredament del vent, i la temperatura de xafogor (Heat Index), en el cas de valorar la falta de refrigeració del cos a causa de l'augment de la humitat relativa.

De tota, les sensacions finalment són subjectives, i finalment quina sensació tinga cada persona, a banda de les condicions meteorològiques, dependrà de l'activitat física que estiga realitzant, de la roba que porte, i sobretot, de les condicions de salut de la persona en eixe moment.