Des d’un punt de vista meteorològic s’entén que hi ha sequera a una regió quan hi es porta més temps de lo normal sense ploure lo que toca. Cal distingir-la de la sequera hidrològica, entesa com la falta d’aigua suficient per a fer front a les necessitats tant de les plantes i dels animals, com de les persones o de les seues activitats. Per exemple, al Sàhara no hi ha sequera pluviomètrica, perquè lo normal es que no hi ploga, però hi ha una sequera hidrològica perenne. La sequera meteorològica o pluviomètrica sempre és conjuntural però la hidrològica pot arribar a ser estructural.
Òbviament lo normal, entenent per normal la mitjana estadística d’un període mínim de 30 anys, varia d’uns llocs a altres (de manera rigorosa caldria referir-se a la mediana i no a la mitjana). Un any en el què ploguera 1200 l/m2 seria sec a Sant Sebastià (on la mitjana de pluja anual és de 1738 l/m2) però humit a Pego (on la mitjana es 816 l/m2). Tanmateix, un any en el que ploguera 600 l/m2 seria sec a Pego però extraordinàriament humit a la ciutat d’Alacant (on la mitjana és 336 l/m2).
Però, per afirmar que hi ha sequera no només cal fixar-se en si la quantitat d’aigua caiguda es sensiblement inferior a la normal, sinó tindre en compte de “quina manera” sol ploure en un lloc. Els gràfics següents mostren com es distribuix la pluja per mesos a dos llocs amb climes ben diferents: Sant Sebastià i Alacant.
A un clima oceànic humit, com el del litoral cantàbric o gallec, es manté un ritme constant en les precipitacions. Lo normal és que ploga tots els mesos i ho faça de manera apreciable. Tant la natura, com les activitats humanes s’acoblen a este fet. Així, no hi ha sistemes de rec ni són prioritaris els embassaments perquè sol hi haure prou amb la pluja i els rius solen portar aigua tot l’any. No obstant, són zones poc acostumades a que no ploga i amb només 3 o 4 mesos sense ploure lo que toca ja estan en sequera.
A un clima mediterrani i sec com el nostre les pluges són estacionals. Lo normal es que ploga sobretot en la tardor, i un poc menys en primavera, i que ploga poc, o fins i tot quasi res, en l’estiu i l’hivern. A més d’estacionals les precipitacions es repartixen de manera molt irregular en el temps i hi ha pocs dies de pluja (una mitjana de 37 dies a Alacant front per exemple 140 dies a Sant Sebastià).
Als climes mediterranis tant la natura, com inevitablement les activitats humanes, s’han d’acoblar a un règim tan pobre i irregular de precipitacions i fer-se més resistents a l’estrès hídric. Els rius arriben a secar-se i es necessari implantar sistemes de rec i d’enmagatzegament d’aigua. Que a la nostra Comunitat passen mesos sense ploure a penes no és estrany i, per tant, per poder parlar de sequera al nostre territori cal, almenys, portar un any amb precipitacions acumulades sensiblement inferiors a lo normal. Fins i tot, un any sec es relativament “suportable” si està enmig de dos anys humits o normals i hi ha reserves als embassaments i als aqüífers.
La gràfica anterior mostra lo que ha plogut cada any des de 1950 fins 2010 (AEMET). És evident que les diferències entre uns anys i altres arriben a ser espectaculars. A una Comunitat com la nostra, on plou poc i malament, les sequeres són un fenomen recurrent: és rar que passen més de 5 ó 6 anys sense tindre algun any molt sec o que no tingam alguna sequera extrema o “històrica” en el període de una o dos dècades. Però que siga recurrent no vol dir exactament que siga un fenomen cíclic, en el sentit de que tinguen una freqüència i duració fixes que faciliten la seua previsió.
En la següent gràfica, a partir de les dades de pluja anteriors, s’ha “marcat” en la primera columna cada any segons hi haja sigut un any sec (roig), normal (verd) o humit (blau). No és fàcil traure una pauta de comportament (de fet no hi ha cap) que permeta, sabent lo que ha passat els anteriors, predir com serà l’any següent.
Si intentem agrupar els anys i distingir “èpoques seques”, amb predomini d’anys secs, front a “èpoques humides”, amb predomini d’anys plujosos o normals, si que pareix s’alternen entre si períodes d’entre 5 ó 10 anys que són més aviat secs (marcats en groc en la segona columna del gràfic) amb d’altres més aviats humits o normals (marcats en verd en la segona columna del gràfic). Però això tampoc ens permet predir quan va a començar una sequera ni quan de tems durarà.
Diuen que l’alegria dura poc en casa del pobre. Tenim un clima pobre en pluges i hem tingut l’alegria de una dècada (2001-2010) relativament generosa en precipitacions, amb només 2 anys secs de 10. La sequera tornarà però no sabem quan ni com. De moment enguany sembla que pot ser un any sec, però encara falta que passe tota la tardor, l’època en què més “pot” ploure. De totes maneres, si el 2011 acaba sent un any sec, no es pot fer una previsió mínimament fiable sobre si serà, o no, l’inici d’una llarga, o curta, dura, o suportable, sequera. Almenys, passe lo que passe, els embassaments estan de moment prou bé (http://oratgertvv.blogspot.com/2011/09/sha-acabat-lestiu-com-estan-els.html).
No hay comentarios:
Publicar un comentario