La superfície de la Terra és dinàmica i es renova. Actualment el seu comportament ve modelitzat per la teoria de la tectònica de plaques, que explica la manera com és mou i com es crea la litosfera, la part més superficial i rígida de la Terra. Esta teoria està basada en que la superficie més externa de la Terra està formada per un reduït nombre de plaques litosfèriques, de 70 a 250 quilòmetres de gruix, que es desplacen sobre un mantell terrestre, de naturalea viscosa i que anomenem astenosfera.
Les plaques es desplacen unes respecte a les altres a velocitats mitjanes de 2,5 cm/any (més o menys la mateixa velocitat de creiximent de les ungles als humans). La regió on dos plaques estan en contacte s'anomena frontera o límit de plaques, i la manera de com es mou una placa respecte a l'altra determina el tipus de frontera. Les fronteres de separació és on les plaques s'allunyen una de l'altra; a les fronteres de subducció les plaques convergeixen i una d'elles es desplaça davall de l'altra, que és el cas on està situat el Japó; i a les fronteres de transformació les plaques es desplacen horizontalment en sentits oposats.
Les zones de subducció es caracteritzen per la presència de profundes fosses oceàniques i illes volcàniques o sistemes muntanyencs volcànics. Totes les zones de subducció que envolten el Pacífic son anomenades cinturó de foc, i el Japó en forma part d'este cinturó.
El focus del terratrèmol està situat davall de la superficie terrestre. Al punt situat exactament en la seua vertical a la superfície terrestre s'anomena epicentre. Les ones sísmiques es propaguen per la superfície de la Terra i les ones de xoc sísmiques cap a les capes més profundes.
El moviment de les plaques provoca que s'acumule energia elàstica en les zones de contacte de les plaques, que finalment provoca el trencament de determinades zones de roca. Després de la fractura, l'energia és alliberada i les plaques es desplacen fins que arriben a un nou punt d'equilibri.
Els terratrèmols poden ser provocats per erupcions volcànqiues, però la major part són produïts pel moviment de les plaques just en la zona de fregament. La major part dels terratrèmols ( el 80% de la energia alliberada en activitat sísmica) es registren a les zones de subducció , on una placa oceànica es desplaça davall d'un continental o davall d'un altra oceànica més jove.
En el cas del Japó tenim la confluència de 4 plaques, la placa Pacífica, la Placa Filipina , la Placa Nord-americana i la Placa Eurasiàtica. L'últim terratrèmol es va registrar en la zona de subducció de les plaques Pacífica i Nord-americana, al nord-est del Japó.
La placa del Pacífic s'ha desplaçat un màxim de 20 metres cap a l'oest per davall de la placa Eurasiàtica, on es troba el Japó. Segons les dades de GPS el Japó s'ha desplaçat fins a 4 metres cap a l'est. Caldrà revisar de nou tots els mapes i també ler cartes de navegació marítima, amb els canvis d'altura del fons marí.
Qualsevol redistribució de masa a la Terra, i en particular a la seua superfície, fa cambiar tant l'eix com la velocitat de rotació de la Terra. Tots els terratrèmols afecten la rotació de la Terra, però el seu efecte varia segons la magnitud i la situació en latitud. Evidentement és una conseqüència que succeix des de la formació de la Terra, però és ara quan tenim les ferramentes amb precisió adecuada per poder calcular estes magnituds.
En aquest cas s'ha estimat que el desplaçament de l'eix de rotació de la Terra ha sigut de 16,5 cm, i que ha provocat que la Terra gire més ràpid, de manera que la longitud del dia s'acurtat en 1,8 millonèsima de segon.
En aquest cas s'ha estimat que el desplaçament de l'eix de rotació de la Terra ha sigut de 16,5 cm, i que ha provocat que la Terra gire més ràpid, de manera que la longitud del dia s'acurtat en 1,8 millonèsima de segon.
Al Japó estos dies s'han registrat i continuen resgistrant-se terratrèmols, ara bé el de major magnitud va ser el del dia 11 de març de 2011, amb una magnitud de 8,9. Este terratrèmol és el quint més important dels últims 100 anys.
La magnitud és la manera de mesurar el tamany del terratrèmol, és un indicador de l'energia alliberada. L'escala Richter o escala de magnitud local assigna un número a cada terratrèmol per indicar la quantitat d'energia alliberada. Actualment es considera que l'escala correcta és l'escala sismològica de magnitud de moment, que corregix alguns problemes de saturació que té l'escala de Richter para grans terratrèmols, però que coincidix amb ella en gran mesura.
La intensitat del terratrèmol és una manera de mesurar el tamany del terratrèmol basada en els efectes que produix. La intensitat és diferent en cada lloc, i varia amb la distància al focus i també els tipus de construccions. D'esta manera un terratrèmol té una magnitud única, però intensitats diferents en cada població.
El terratrèmol del Japó de magnitud 8,9 (proposat de pujar a magnitud 9 per l'agència meteorològica del Japó), registrat a les coordenades 38.322°N, 142.369°E , a les 05:46 UTC del dia 11 de març, a 130 km a l'est de Sendai (illa de Honshu), és el de major magnitud registrat al Japó des de que existixen resgistres. Al món a soles ha estat superat pel terratrèmol de Kamchatka (Rúsia) al 1952 de magnitud 9; el de Sumatrsa (Indonèsia) al 1960 de magnitud 9,1; el d'Alaska (EUA) en 1964 de magnitud 9,2 i el de Xile en 1960 de magnitud 9,5.
Es van registrar 22 terratrèmols amb magnitud superior a 5.0 després del terratrèmol de magnitud 7.2 del dia 9 de març del 2011, i 282 amb magnitud superior a 5.0 al llarg dels 5 dies posteriors al gran terratrèmol de magnitud 9.0 del dia 11 de març.
No tots els terratrèmols generen tsunamis. Els tsunamis (ona de port en japonés), també anomenats maremotos, són generalment causats per terratrèmols a les profunditats marines, per esllavissades submarines, i poques vegades, per erupcions volcàniques submarines o per l'impacte d'un meteorit a l'oceà.
Totes les regions oceàniques del món poden experimentar tsunamis, ara bé, a l'oceà Pacífic la freqüència de tsunamis destructors és major, a causa de la gran quatitat de terratrèmols que es registren als seus límits.
Totes les regions oceàniques del món poden experimentar tsunamis, ara bé, a l'oceà Pacífic la freqüència de tsunamis destructors és major, a causa de la gran quatitat de terratrèmols que es registren als seus límits.
Per generar un tsunami com el del Japó, la falla on es registra el terratrèmol ha d'estar submergida i crear un moviment vertical ( de fins a varios metres) de la superfície del fons oceànic sobre una extensa àrea ( de fins a 100 km²). A l'oceà el tsunami pot ser de poques desenes de centímetres, i de vegades passen desapercebuts per a les embarcacions.
Habitualment les ones del tsunami ténen un període gran de 5 a 60 minuts, i una longitud d'ona llarga de fins a 800 km. Ara bé, segons l'ona s'acosta a zones costaneres amb aigües menys profundes, l'altura de les ones augmenta ràpidament. De vegades abans d'arribar l'ona del tsunami es produix un retrocés del mar, que cal assumir com un avís de l'arribada del tsunami.
Habitualment les ones del tsunami ténen un període gran de 5 a 60 minuts, i una longitud d'ona llarga de fins a 800 km. Ara bé, segons l'ona s'acosta a zones costaneres amb aigües menys profundes, l'altura de les ones augmenta ràpidament. De vegades abans d'arribar l'ona del tsunami es produix un retrocés del mar, que cal assumir com un avís de l'arribada del tsunami.
El tsunami de Honshu (Japó) d'este mes és considerat pels experts com un event que succeix cada 1000 anys. Les ones arribaren al litoral amb altures de més de 10 metres. Però lo pitjor no és l'altura de l'ona sinó la inmensa quantitat d'aigua que arrossega.
En estos moments al Japó el nou perill és la radiació alliberada de la central nuclera de Fukushima. Ja hi ha constància de l'emissió de partícules radiactives a l'atmosfera, per tant juga un papel molt important a partir d'ara la direcció del vent a les capes baixes de l'atmosfera i les precipitacions. La pluja té un efecte rentador a l'atmosfera, ara bé, evita la dispersió de les partícules i les concentra a la superfície. Pel que fa al vent, la direcció més favorable en estos moments seria el vent de mestral o de ponent, que dispersaria les partícules radiactives cap a l'oceà.
Dimarts i dimecres s'han registrat precipitacions a l'arxipèlag, en forma d'aigua i de neu, principalment a la façana occidental. A hores d'ara precipita a l'oest de l'arxipèlag i el vent bufa de mestral de fluix a moderat. Segons les previsons actualitzades al dijous 16 de març de 2011, els mapes del temps indiquen (http://www.jma.go.jp/jma/indexe.html) que el vent del nord-oes es mantindrà fins dijous, a partir de divendres el vent amainarà i inciarem un periode de vent fluix que predominarà del sud i del sud-est, i per tant espentaria les partícules cap al nord de l'arxipèlag terra endins. Amb vista al cap de setmana el temps serà estable a tot l'arxièlag, amb sol i sense precipitacions fins diumenge.
Ara, a més a més, cladrà estar pendents de la direcció del vent.
(http://oratgertvv.blogspot.com/2011/03/japo-i-ara-pendents-de-la-direccio-del.html)
Ara, a més a més, cladrà estar pendents de la direcció del vent.
(http://oratgertvv.blogspot.com/2011/03/japo-i-ara-pendents-de-la-direccio-del.html)
No hay comentarios:
Publicar un comentario